01 ag. Els nius de metralladores del litoral de Salou
A tota la costa catalana van ser moltes les posicions defensives que es van construir per protegir-la davant de qualsevol incursió de tropes franquistes, basant-se aquesta sobretot en la construcció de nius de metralladores i trinxeres en tot aquell territori susceptible de patir un desembarcament franquista. El fet determinant que va iniciar aquesta tasca de fortificació va ser el bombardeig realitzat pel creuer Canarias a Roses el 30 d’octubre de 1936, encara que abans d’aquesta data ja s’havia començat a estudiar la defensa del litoral. Per a la seva realització es van destinar homes i material en abundància, sobretot durant el primer semestre de 1937 que va ser el període de més activitat pel que fa a la construcció de posicions defensives a tota la costa, arribant a la seva major activitat cap als mesos de febrer i març de 1937. S’intentava amb aquestes construccions no deixar de banda qualsevol lloc susceptible de patir un desembarcament invertint molts recursos en aquesta tasca i intervenint en molts casos els propis veïns de les poblacions costaneres en la construcció d’aquests tipus d’elements defensius.
Normalment, les posicions defensives que es van realitzar a la costa catalana van ser obres menors fortament blindades i situades a la mateixa línia de platja o fins a uns 500 metres a l’interior d’aquesta, consistint en una primera línia de defensa i resistència amb l’objectiu de aturar un hipotètic desembarcament. Aquestes posicions havien d’estar protegides contra el foc naval i l’aviació enemiga, protegint al servent d’una arma automàtica (metralladora o fusell metrallador), amb espitlleres per on poder vigilar o disparar. En un primer moment, van existir sobretot posicions defensives més rudimentàries com trinxeres o nius de metralladores realitzats amb sacs i rulls encara que normalment van ser construïdes de maçoneria, de maó, de ciment o de formigó armat.
Salou va comptar amb diferents posicions defensives construïdes a la seva costa i amb la missió de defensar el litoral en cas sobretot de qualsevol hipotètic desembarcament de tropes franquistes.
Així per exemple, es va construir un niu metrallador amb atrinxerament sobre roca viva al lloc costaner denominat Punta del Cavall situat a uns 4 km del centre de Salou. Aquest es trobava construït de formigó armat mentre que el seu interior estava cobert de maons, amb bigues de ferro que cobrien el sostre, i comptava amb tres espitlleres orientades cap al mar en direcció sud-oest, una frontal i dos laterals.
Plànol de les posicions defensives de Punta del Cavall
Arxiu General Militar d’Àvila
Imatge actual del niu de metralladores de la Punta del Cavall
Al lloc denominat Llatzaret i a 1 km de l’anterior niu metrallador es trobava un doble niu de metralladores a roca viva, construït amb maons i de forma circular sent les seves galeries de formigó. Cada niu tenia tres espitlleres: una frontal i dos laterals, orientades les del primer niu en direcció sud-oest i les del segon al sud-est. La seva entrada era per una porta d’1,75 metres d’alt per 0,80 metres d’ample, amb uns graons de baixada que donaven a uns espais quadrats utilitzats per a recanvi de municions.
A només uns 800 metres d’aquesta última posició i a 1 km del poble de Salou i de l’estació fèrria, es trobava un altre doble niu metrallador, situat en el lloc denominat Llatzaret i a una profunditat en roca viva de 5 metres. La seva entrada es verificava per una boca de 2 metres d’alt i 1 metre d’ample que comunicava amb els dos nius. Aquestes dues obres estaven emplaçades a la roca i revestides interiorment amb maons encara que el front de l’obra tenia un revestiment de maçoneria formigonada, sent la seva cúpula sortint de formigó armat. Els dos nius eren de planta circular però hi havia diferències quant a les seves espitlleres ja que un d’ells tenia una espitllera frontal i dos laterals mentre que l’altre només tenia dues espitlleres laterals.
D’altra banda, al moll de Salou existien fins a tres nius de metralladores, comptant cadascun d’ells amb dues espitlleres, una frontal i una altra lateral, amb els seus punts de mira orientats cap al mar i en direcció sud-oest. El primer d’aquests era un niu metrallador situat al mateix moll i a uns 500 metres de l’estació fèrria. Es trobava camuflat en forma de caseta de planta rectangular, sent la seva construcció de formigó revestit de maó i sostingut per bigues de ferro. La seva entrada era per una porta de fusta de 1,20 metres d’altura per 70 cm d’ample, i creuava focs amb els altres nius més immediats a ell. El segon dels nius era un niu doble situat a tan sols 40 metres d’aquest, construït de formigó i ciment armat, amb dues portes que comunicaven al seu interior i disposava d’un recanvi de municions realitzat amb maó. Aquest niu a més de creuar focs amb l’anterior esmentat abans també ho feia amb el doble niu de metralladores de Llatzaret i el niu metrallador de Mas d’en Gran, que era el qual tancava les fortificacions de Salou. Però abans d’aquest últim niu encara existia un altre niu metrallador situat al moll de Salou, situat a uns 100 metres de l’anterior i a uns 40 metres de l’estació fèrria, ubicat a l’interior d’una casa. La seva construcció era de formigó, de forma rectangular, i revestit seu interior amb maó.
Finalment, es trobava el niu esmentat abans de Mas d’en Gran, situat a 1 km de Salou i de l’estació fèrria, construït de ciment armat i formigó i revestit d’una capa de maons amb ciment. La seva planta tenia forma rectangular, amb testeres semicirculars i comptava amb tres espitlleres: una frontal i dos laterals.
