15 set. El projecte de desembarcament a l’Hospitalet de l’Infant
Una de les operacions que és van projectar a la Guerra Civil més desconegudes al mateix temps que important per la significació que podia tenir va ser el projecte de desembarcament de tropes franquistes a les platges de l’Hospitalet de l’Infant. Aquesta va ser una operació que va existir només al paper ja que no es va portar a la pràctica per la rapidesa que l’exèrcit franquista va avançar per terres catalanes en l’anomenada Campanya de Catalunya iniciada a finals de desembre de 1938.
L’operació de desembarcament tenia com objectiu desembarcar quatre batallons d’infanteria a la platja de l’Hospitalet de l’Infant per així evitar les magnífiques defenses que els republicans tenien al Coll de Balaguer, als termes municipals de Vandellòs i l’Hospitalet de Llobregat, agafant per darrera les tropes que guarnien aquestes defenses.
Referent a l’execució de l’operació, la idea general de la maniobra era acumular prèviament a Palma de Mallorca i a Vinaròs els possibles elements amb que es comptaria, concentrant-les a Vinaròs el dia abans de l’operació sempre que 72 hores abans es sabés la data del desembarcament. Al vespre del dia abans de l’operació s’havien d’embarcar en motores de pesca dos batallons complets que remolcats per patrullers i dragamines s’havien de dirigir a concentrar-se al sud del Far de la Banya (encès amb sector visible només cap al sud). D’una altra banda, de Sant Carles de la Ràpita havien de sortir també quatre motovelers amb altres dos batallons i el comboi així format s’havia de dirigir amb la protecció immediata dels creuers auxiliars, minadors, canoners, patrullers i llanxes ràpides i la protecció llunyana de la Flota al punt de desembarcament. Com a mode dissuasiu, estava projectat que un grup independent de vaixells i a títol de finta, havia de portar a terme tres hores abans de la matinada un bombardeig intens a les proximitats de Vilanova i la Geltrú (40 milles al nord de l’Hospitalet de l’Infant) prenent com objectiu les obres fortificades costeres i la mateixa platja. Posteriorment i a primeres hores del matí, s’havia de portar a terme el desembarcament del primer esglaó amb la protecció de l’aviació pròpia; més tard les motores havien d’ancorar als motovelers per embarcar els altres dos batallons que constituïen el segon esglaó i traslladar-los a terra, protegint el desembarcament pel foc de les forces d’escorta immediata.
Archivo General Militar de Ávila
Per realitzar aquesta operació els franquistes comptaven amb 40 bous de pesca encarregats de portar les tropes a les platges de 12 a 20 tones de desplaçament on cadascun podia transportar a coberta uns 40 homes i havien d’anar previstes de planxes per desembarcar que ja es trobaven reunides a Vinaròs i de fàcil maniobra. També es comptava amb 4 motovelers d’unes 150 tones de desplaçament que podien transportar cadascun uns 400 homes i 6 candrays, unes embarcacions destinades al transport de sal i amb capacitat per 100 homes per vaixell. A aquestes embarcacions s’havia de sumar 20 unitats per donar remolc i acomboiar als bous, artillats en general amb una peça de 76 mm; mentre que pel suport directe de l’operació es comptava amb 3 canoners tipus Dato, 3 minadors tipus Júpiter, els creuers auxiliars Mar Negro, A. Lázaro i J.J. Síster, fent un total de quatre peces de 152,4 mm, dotze de 120 mm, setze de 100 mm, altres dotze de 76 mm i sis de 88 mm. El suport indirecte l’havia de prestar la Divisió de Creuers i la Flotilla de destructors (tot i que aquesta última només disposava de tres unitats per trobar-se en reparació els destructors Melilla i el Velasco) i per últim també s’havia de comptar amb el suport d’un vaixell aljub i un remolcador.
Els 40 bous havien de repartir-se per igual entre Vinaròs i Sant Carles de la Ràpita mentre que cada bou havia de tenir com a dotació un patró, un motorista amb el seu ajudant i un proer i havien de comptar de les planxes per desembarcament amb tota la seva maniobra a més a més de portar combustible i oli per 24 hores, amarratge de 50 metres per remolc i queviures per dos dies per la seva dotació. També aquests bous havien d’anar numerats del número 1 al 40, amb els números pintats ben visibles i assignant-se les numerades del 1 al 20 a Vinaròs i del 21 al 40 a Sant Carles de la Ràpita. Pel que respecte als 10 patrullers, aquests havien d’anar dividits en dos Flotilles de cinc patrullers cadascuna anomenades PC i PV. La primera d’elles quedaria concentrada al port de Castelló i destinada a remolcar els bous numerats del 1 al 20 destinats a Vinaròs, mentre que l’altra Flotilla seria concentrada a Vinaròs i destinada a donar remolc als bous numerats del 21 al 40 situats a Sant Carles de la Ràpita.
Les forces de desembarcament estaven compostes per un Batalló d’Infanteria que era el que havia de desembarcar primer i que per aquestes dates s’estava finalitzant la seva organització a Vinaròs. En aquesta ciutat també s’havia de concentrar un dels Batallons d’Infanteria que havia de prendre part a l’operació i a Sant Carles de la Ràpita els altres dos. A cadascuna de les motores havia d’embarcar una secció de fusells o metralladores; tres motores a remolc d’un patruller havien de portar una companyia completa mentre que un grup de 5 patrullers amb 15 motores a remolc havia de conduir un Batalló complet. Els dos batallons que havien de constituir el primer esglaó anirien remolcades per 10 patrullers en 30 motores i a més a més, amb cada grup anirien altres 2 patrullers, remolcant motores amb material i encarregat de recollir les que poguessin perdre el remolc. Aquests dos grups havien d’anar seguits per un altra grup format pels 4 motovelers on anirien embarcats els dos Batallons que constituïen el segon esglaó de desembarcament i tot el conjunt havia d’anar escortat per creuers auxiliars, minadors, canoners, patrullers i llanxes ràpides.
Sobre el desembarcament aquest havia de realitzar-se a la platja nord de l’Hospitalet de l’Infant al trencar l’alba, neutralitzant el foc de les bateries de costa mentre que també s’havia de batre amb foc continu i pròxim els nius de metralladora coneguts i qualsevol altra punt de resistència. D’una altra banda, si l’operació fracassava, la Instrucció d’Operacions també prevenia el reembarcament dels soldats tot i que ja informava que aquesta acció no era molt probable ja que les barques carregades amb les tropes no podien arrencar de la platja per si mateixes.
Finalment i com s’ha dit anteriorment a l’inici, tot i la preparació de l’operació, aquesta es va haver de cancel·lar degut al ràpid avançament que realitzarien les tropes franquistes per Catalunya.
