GRIEGC

15 oct. La Batalla de Quinto (24-26 d’agost 1937)

Posted at 17:00h in Aragó, Guerra Civil by griegc

La Batalla de Quinto ve emmarcada dins del que es coneix com l’ofensiva de Saragossa que van realitzar els republicans a l’estiu de 1937. Aquesta es va planejar com una operació de gran envergadura amb l’objectiu d’envoltar i capturar Saragossa, al mateix temps que s’efectuaven altres operacions secundàries en tot el Front d’Aragó. El lloc de comandament de l’operació es va establir a Bujaraloz i és va dividir les forces en quatre agrupacions, amb un total d’aproximadament 100.000 homes, recolzats per uns 100 avions i uns 200 carros de combat. Pel que fa a les forces nacionals i per tant defensores del terreny, es trobaven les forces del general Urrutia al Front d’Osca, les del general Muñoz Castellans a la zona de Terol i sobretot les del general Ponte al sector de Saragossa. Aquesta última estava formada especialment pel Vè Cos d’Exèrcit, compost per les divisions 50a, 51a i 52a, a més de comptar amb tres brigades mòbils i una quinzena d’avions, fent un total de poc més de 40.000 homes, on s’incloïen els defensors de Quinto.

L’ofensiva republicana es va iniciar el 24 d’agost però no va tenir l’èxit esperat i malgrat tots els efectius involucrats, els republicans no van aconseguir l’objectiu de conquerir Saragossa i només van aconseguir conquerir unes poques ciutats aragoneses com Quinto, Codo o Belchite, on es va enrocar l’ofensiva.

Per la seva banda, Quinto va jugar un paper molt important en l’ofensiva sobre Saragossa d’estiu de 1937 ja que es trobava en el mateix front de guerra i per tant, en un dels punts on els republicans havien de iniciar la seva ofensiva. De fet i seguint el curs del riu Ebre des de Quinto, era el camí més ràpid cap a Saragossa.

Fotografía de Centelles. http://www.quintodeebro.com/historia/historia_1938.htm

Els combats a Quinto es van iniciar ràpidament quan la 102a Brigada i tres batallons de la 120ª a més d’una companyia d’Enginyers creuava el riu Ebre a les 04:00 hores del dia 24 d’agost i van començar els seus atacs a l’estació de ferrocarril de Pina d’Ebre i a l’Ermita de Bonastre , però sense arribar a conquerir-les en tot el dia, encara que les seves companyies més avançades es van apropar al nord de l’horta de Quinto on van tenir alguns combats. Per la seva part, les forces situades més al sud van iniciar també els seus atacs sent detinguts a la línia Mediana, Rodén i Fuentes, situant-se la 35 Divisió Internacional al comandament del general Walter a l’extrem est del desplegament. Aquesta Divisió estava formada per la 15a Brigada Internacional, la 11a Brigada Internacional i la 32a Brigada Mixta, actuant les dues primeres a Quinto. De fet, la 15a Brigada va atacar Quinto a les 06:00 hores, més concretament el Batalló Dimitrov contra la posició de Purburel, tot i que el foc intens que van realitzar els defensors nacionals va fer que el batalló arribés al nord del poble donant una gran volta, evitant també les posicions fortificades de Las Eras i el Cementiri. Aquestes dues últimes posicions van ser atacades a partir de les 09:00 hores pel Batalló Lincoln nord-americà i el Batalló Mackenzie-Papineau canadenc. El combat va seguir i a les 13:00 hores avions republicans van bombardejar Quinto mentre que a les 15:00 hores i amb la presència de vuit tancs, suport artiller i el embolcall del poble per part del batalló Britànic, la Lincoln es va llançar a l’atac aconseguint dos hores després que bona part de la posició de Les Eras i el Cementiri estiguessin ja en poder de la 15a Brigada. A les 18:00 hores, les companyies 1a, 2a i 3a del batalló Lincoln van prendre posicions enfront del cementiri i l’església, lliurant-se els primers combats al nucli urbà; mentre que els pocs defensors supervivents de Las Eras, van evacuar la seva posició i es van sumar a la defensa del casc urbà.

Altres posicions que també van caure en poder republicà van ser les posicions de La Tosqueta i Les Parideras després de l’atac de la 11a Brigada Internacional, enllaçant així d’aquesta manera amb la resta de forces situades més al nord. Per tant, en finalitzar el dia 24 d’agost, van seguir en poder de les tropes nacionals Bonastre, l’estació de ferrocarril de Pina, el casc urbà i el Purburel, concentrant el major nombre de defensors en aquestes dues últimes i no comptant amb cap tipus de reforç ja que Quinto, igual que altres poblacions com Fuentes de Ebro, Belchite o Codo, es trobaven pràcticament aïllats. La poca ajuda amb la qual van poder comptar els defensors nacionals va ser amb el bombardeig que va realitzar avions de la Legió Còndor sobre posicions republicans encara que sense molt èxit a les 07:45 hores del dia següent. Durant aquest mateix dia, el cap de la guarnició de Quinto va ordenar que les tropes es concentressin en l’Església i en algunes cases de la plaça, a la mateixa vegada que es van emplaçar dues peces d’artilleria en els caps de carrer amb l’objectiu de fer-se forts a aquests llocs i potenciar així la defensa, tot i que tan sols disposaven de 30 trets. De fet, la petició de reforços pels defensors de Quinto va ser una constant durant tota la nit del 24 al 25 i fins i tot fins a la matinada del dia següent.

Per la seva banda la resposta republicana va venir donada ràpidament ja que a les 08:00 hores el batalló Dimitrov va atacar l’estació de ferrocarril de Quinto on a les seves proximitats es trobava una posició fortificada i amb l’ajuda de la 3a companyia de la Lincoln va ocupar la fàbrica de ciment. Sobre les 16:00 hores els republicans van conquerir la posició de Bonastre mentre que poc abans havien fet el mateix amb l’estació de ferrocarril de Pina d’Ebre. Tant forces del Batalló Dimitrov com del Batalló Britànic van lluitar al mateix nucli urbà, fins i tot combats casa per casa, quedant al vespre només per ocupar algunes cases de la plaça.

En finalitzar al dia, els nacionals només resistirien a la zona fortificada del Purburel, tot i que havien rebutjat un seriós atac del Batalló Britànic durant el dia on havia mort el seu cap i que se’ls havia tallat el subministrament d’aigua procedent des del poble ja que l’església també seria conquerida pels republicans després de durs combats.

El dia 26 va ser el definitiu per al desenllaç de la batalla de Quinto ja que els defensors només resistien al turó de Purburel, que es trobava envoltat de forces republicanes una vegada que havien estat preses totes les cases de la localitat. Per si fos poca cosa, els defensors nacionals encara van haver de patir un bombardeig aeri de la seva pròpia aviació que els va atacar per error creient que aquestes posicions ja estaven conquerides pels republicans. Poc més tard, a les 10:00 hores, es va iniciar un atac generalitzat per retre als últims defensors de Quinto per part de la 3a Companyia del Batalló Lincoln, el Batalló Britànic, dues companyies del 24è Batalló i abundant suport artiller i aeri. Els defensors van intentar resistir a costa de la difícil situació, no rendint-se els primers defensors fins a les 16:30 hores, mentre que finalment, cap a les 18:30 hores els republicans conqueririen el Cabezo de la Nariz i per tant van donar per presa tota la posició, finalitzant així la Batalla de Quinto.