15 nov. Les trinxeres del Coll de Balaguer (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)
Les trinxeres eren un dels elements defensius més importants, abundants i significatius dintre de les fortificacions del Coll de Balaguer. Aquest sistema defensiu de trinxeres seria emprat des de molt abans de la Guerra Civil com a solució defensiva, i va ser molt popular durant la Primera Guerra Mundial.
Mapa de les trinxeres de Coll de Balaguer
Una trinxera era una rasa que es realitzava al terreny amb la finalitat de protegir del foc enemic, principalment del rasant -fusell-, a les forces pròpies. Normalment era realitzada a cel obert, tot i que també podien existir cobertes i el seu origen el trobaríem degut sobretot a la necessitat que sentien els soldats de cara a l’estabilització del front amb l’objectiu de reduir les seves baixes i comptaven moltes vegades per la seva protecció amb sacs terrers o filferros.
També podia formar part d’una trinxera el camí cobert, que podia ser utilitzat com un medi de comunicació entre vàries posicions ja que permetia als soldats desplaçar-se sense ser vist per l’enemic. Igualment, les trinxeres també comptaven amb pous de tirador, que eren una part o tram de la mateixa trinxera destinada a que la dotació de l’interior pogués disparar en direcció a l’enemic sense interferir en la circulació pel seu interior. Semblant a la trinxera però amb un sostre que protegia de les inclemències del temps i del possible foc aeri i la metralla era l’abric, que tenia l’objectiu de conservar intactes tant el material com els soldats fins al moment de la seva utilització i rebien el nom d’abrics-caverna quan es tractava de construccions especialment resistents als bombardeigs.
Les trinxeres del Coll de Balaguer se solien trobar situades als collets enfront dels barrancs, carreteres, camins i planures, en una situació elevada per tal de protegir el pas de l’enemic per aquests indrets. Entre les seves mesures, les trinxeres oscil·laven entre els 60 cm i 150cm d’amplitud i els 120 cm i 200 cm d’alçada, trobant al seu interior els soldats i defensors del territori. En moltes ocasions, la pròpia terra o elements que s’extreien per a la construcció de la trinxera es posaven en forma de mur o parapet per tal d’aconseguir les dimensions adequades per la trinxera.
Degut a que les trinxeres es trobaven moltes plenes de gent i material de guerra, aquestes construccions tenien al seu interior diferents estructures (refugis, polvorins, observatoris, etc.) per tal de poder funcionar de forma idònia per la defensa. Algunes fins i tot presentaven esglaons i nínxols al seu interior per tal de facilitar el moviment dels soldats pel seu interior.
Les Trinxeres del Barranc del Cap del Terme
El Barranc del Cap del Terme és una escorrentia natural que actualment separa els termes municipals de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant amb l’Ametlla de Mar, alhora que divideix les comarques del Baix Camp i el Baix Ebre i és frontera del Camp de Tarragona amb les Terres de l’Ebre. No és estrany llavors que aquest important barranc fos escollit com el primer element a fortificar en una defensa terrestre enfront una possible invasió des del sud, sent per tant aquesta la primera defensa que hauria de superar l’enemic.
Les trinxeres del Barranc del Cap del Terme representen a efectes defensius la primera línia de defensa del Coll de Balaguer, i per tant, són segurament les més espectaculars i ben construïdes. Aquest conjunt de trinxeres ubicades principalment al marge esquerra del Barranc del Terme i pertanyents a la primera línia, tenia la funció d’absorbir i frenar, o almenys aguantar i alentir el màxim possible l’empenta de l’exèrcit del bàndol franquista. Precisament per aquest no es va escatimar en recursos a l’hora de dotar-les de les millors condicions i equipaments per poder protegir el Coll de Balaguer situat a les seves esquenes. Aquesta línia de fortificació paral·lela al barranc comptava amb gran quantitat de pous de tirador, nius per arma automàtica, refugis i polvorins profunds, posicions d’artilleria indirecta, antitanc i observatoris per aquesta artilleria, a la vegada d’una via pròpia que en garantia el subministrament.
Les trinxeres no es trobaven connectades les unes amb les altres (tot i que ha desaparegut bona part del traçat d’aquestes) ja que no era necessari si les trinxeres es posaven en llocs estratègics per on s’esperava que l’enemic ataqués. Aquests trams eren els més susceptibles per ésser creuats per l’enemic en cas d’atac (carreteres, camins, guals, canvis de direcció del barranc, etc.) i per tant, la defensa allà havia de ser important.Una de les característiques que més destaquen del conjunt és que pot observar en bona part dels trams una profunditat i dimensions estables acompanyades d’una tècnica constructiva molt treballada.
Imatges de les trinxeres del Barranc del Cap del Terme
Les Trinxeres del Collet del Vent
El Collet del Vent és una petita elevació del terreny que es troba als peus del traçat de l’antiga Carretera de Castelló (via principal de l’època) i que en el seu traçat, la carretera descriu una corba per poder esquivar-lo, fet que converteix aquest petit accident geogràfic en un lloc molt estratègic per al control del tràfic que hi circula.
Les trinxeres del Collet del Vent no tenen res a veure amb les trinxeres del Barranc de les Forques. Aquestes construccions formaven part d’una línia de trinxeres menor que únicament entrava en servei de forma eventual i per permetre una defensa temporal, permetent una retirada progressiva dels defensors cap a una altra línia forta de trinxeres (com la del Barranc del Cap del Terme) que disposava de major envergadura i equipaments defensius.
Degut a la seva menor importància dins del conjunt defensiu, aquestes trinxeres no estaven construïdes amb la mateixa qualitat que les anteriors, disposaven de menys refugis, polvorins i equipaments defensius i tampoc disposaven d’una xarxa viària pròpia.
Imatges de les trinxeres del Collet del Vent
Les Trinxeres del Comú de Veïns
La zona denominada com el Comú de Veïns és la que es troba enfront de la Central Nuclear Vandellòs II més enllà del traçat de l’A-7. Aquesta zona muntanyosa es troba lluny de la via principal de l’època però en destaca la seva defensa a 270º.
Aquesta zona aparentment remota, presentava una importància estratègica molt important dins del complex defensiu ja que es trobava en l’equador del pla de fortificació del Coll de Balaguer. Igualment el campament base republicà al Coll de Balaguer es trobava situat als peus d’aquest punt elevat del terreny, on actualment reposa la Central Nuclear Vandellòs II i l’antic baixador del ferrocarril de Vandellòs, únic lloc dins del Coll de Balaguer on la pendent era apta per la càrrega i descàrrega de mercaderies.
Per tant, aquesta situació geogràfica, a mig camí de la primera i la darrera línia de defensa atorgaven a aquest indret un gran valor estratègic.
El complex defensiu del Comú de Veïns pertanyia a una línia principal de resistència, concretament a la immediatament posterior a la del Barranc del Cap del Terme, i discorria paral·lela al Barranc de Mala-Set. Degut a aquest factor, la línia de trinxeres es trobaven forçada amb els equipaments defensius propis d’aquestes línies de major envergadura: observatoris, refugis, polvorins, posicions d’artilleria i xarxa viària pròpia.
El fet de que les diferents trinxeres es col·loquessin en aquest indret formant un perímetre defensiu de 270º denotava la importància del que es trobava i passava a l’interior del complex.
En aquesta zona muntanyosa a la pendent i a les condicions del terreny, les trinxeres presentaven una morfologia diferent a les trinxeres del Barranc de les Forques o del Collet del Vent en les que el terreny i pendents eren més suaus. En aquest cas predominaven sobretot les trinxeres de petita longitud coronades amb parapets de pedra seca que en resseguien el seu traçat, trobant-se algunes d’aquestes trinxeres seccionades en diferents trams i presentant estructures auxiliars de tir en els seus extrems.
Imatges de les trinxeres del Comú de Veïns
