Les fortificacions de Lloret de Mar

15 gen. Les fortificacions de Lloret de Mar

Per la protecció de la costa i de la mateixa manera que van fer tots els pobles catalans costaners, a la franja costanera de Lloret de Mar es van construir tota una sèrie de fortificacions alhora de protegir la ciutat envers un hipotètic desembarcament de tropes nacionals. Segons un informe d’un oficial de l’exèrcit anglès que a la primavera de 1937 va recòrrer tota la costa catalana observant la seva defensa, feia constar que Lloret de Mar comptava amb 3.330 habitants el 1936 i que era un poble de pescadors on solament podien arribar embarcacions molt lleugeres. Afegia que per la seva defensa tenia trinxeres protegides per filferro pelut i construïdes per mitjà de sacs de sorra, tot i que també hi havia algunes excavades a la terra en muntanyes que rodejaven el poble. En quant a nius de metralladora, podien comptar-se fins a deu, la major part amb blindatge de fusta, tot i que l’oficial anglès informava que no s’havia de patir cap possible desembarcament en aquesta costa[1].

D’una altra banda i segons un informe republicà datat a l’abril de 1937 informava que la posició avançada estava formada per les obres de fortificació que dominaven les platges de Canyelles, Santa Cristina, Lloret de Mar i Fanals i les de la posició de resistència eren les situades als turons de l’interior, on s’estava estudiant dos punts de suport amb els seus corresponents elements de resistència[2]. Segons aquest informe, Lloret de Mar comptava  l’abril de 1937 amb onze nius de metralladores finalitzats, dos en construcció i altres dos en projecte a banda de comptar amb 324 metres de trinxera finalitzat, sent aquests els següents:

• Niu de Santa Cristina, amb dos troneres i trinxera coberta de 20 metres que estava emmascarat amb troncs, i tot i que estava finalitzat, s’havia de reformar totalment.
• Tres nius a Fanals que en total comptabilitzaven cinc troneres, emmascarat amb troncs i sacs, i que s’havia de reformar també totalment.
• Dos nius a Can Fornés, amb quatre troneres i 250 metres de trinxera descoberta, emmascarat amb troncs i finalitzada la seva reforma total.
• Niu de Can Batet, amb dos troneres, una d’elles amb dos gruixos i l’altre emmascarada amb 15 metres de trinxera coberta; emmascarat el niu amb troncs i finalitzada la seva reforma total.
• Niu de l’Esquinça, amb dos troneres excavades, es trobava en reforma i estava emmascarat amb troncs.
• Niu de Canyelles, amb dos troneres refugi, emmascarat amb troncs i reformat.
• Un altre niu de Canyelles, aquest amb una tronera refugi, emmascarat amb troncs i finalitzat.
• Trinxera al camí de Canyelles de 50 metres.
• Niu a la platja de Canyelles, que tenia una tronera en mal estat i es trobava emmascarat amb troncs però feia falta una reforma total.
• Niu de la Caleta, amb tres troneres i trinxera coberta, emmascarat amb troncs tot i que s’havia de reformar amb formigó i troncs.
• Niu del Manicomi amb una tronera i emmascarat amb sacs i troncs però s’havia de reformar amb formigó en massa.
• Refugi fet a mina amb una capacitat de 150 persones.
• Niu a Santa Cristina amb tres troneres i trinxera coberta, emmascarat amb troncs en projecte
• Punt de suport el Lo d’en Conti en estudi.

Posicions defensives de Lloret de Mar

Arxiu General de la Marina don Álvaro de Bazán. Servei Històric Estat Major de la Armada. Caixa 8993

Segons un altre informe republicà, en aquest cas amb data del 10 d’octubre de 1938[3], Lloret de Mar comptava amb un total de 13 nius, dels que s’havien construït tres de formigó, vuit de rulls i dos mixtes de formigó i rulls. Aquests dos nius mixtes estaven constituïts per un niu per cinc metralladores units per una trinxera coberta per tiradors de formigó i coberta amb rulls que només necessitava una lleugera neteja al trobar-se en bon estat; i un altre niu per dos metralladores amb trinxera coberta per tiradors de rulls que també només necessitava una lleugera neteja.

En quant als nius de formigó, un per dos metralladores havia de desenrunar-se l’entrada i netejar-lo; mentre que un altre projectat com un niu per tres metralladores unit per una trinxera coberta de formigó per 60 tiradors solament tenia construït el primer niu i es trobava sense cobrir encara el primer tram de trinxera. La resta de trams de trinxera així com la resta de nius estaven solament excavats i suspeses les obres.

El tercer i últim niu de formigó, aquest subterrani per una metralladora, només necessitava una neteja ja que es trobava en bon estat.

Niu de Can Botet

Arxiu General Militar d’Àvila. Caixa 1156, Carpeta 21. Document 1/4

D’una altra banda, els vuit nius de rulls es trobaven en una situació diferent. Només hi havia un niu, aquest per dos metralladores que no necessitava cap tipus de reforma al trobar-se en bon estat; un altre niu per una sola metralladora només necessitava una petita neteja; mentre que dos nius cadascú d’ells per dos metralladores i units per una trinxera descoberta cegada a la seva major part necessitaven neteja i desenrunament. En canvi un altre niu per dos metralladores amb trinxera coberta per tiradors estava cegada en part per terres despreses de la coberta, cosa que feia necessària tasques de desenrunament i neteja mentre que el segon niu estava solament excavat. De la mateixa manera un altre niu per dos metralladores tenia cegada l’entrada i desenrunaments interiors, cosa que feia imprescindible reforçar el corredor interior i una neteja.

Per últim hi havien dos nius més de rulls: el primer, per dos metralladores tenia una construcció deficient i necessitava una reforma total; mentre que el segon que consistia en un niu de rulls per tres metralladores units per un tram de trinxera coberta també tenia una construcció molt deficient i de poca resistència, necessitant una reforma total que estava ja projectada, fent-la subterrani, tot i que les obres estaven aturades des de feia un any aproximadament.

Primer Niu de Can Fornés

Arxiu General Militar d’Àvila. Caixa 1156, Carpeta 21. Document 1/5

Cap a finals del conflicte, en concret el 4 de gener de 1939, una nova relació dels nius existents a la ciutat informava que existien un total de 16 nius, tres més que l’informe redactat tres mesos abans tot i que aquí es comptava un que només estava excavat ,el qual havien estat suspeses les obres feia un any i dos nius dobles més de formigó en construcció. Sobre aquests dos darrers, el primer d’ells tenia finalitzada la plataforma d’assentament però s’estava esperant a disposar de ciment per procedir al formigament; mentre que l’altre niu doble s’estava construint semi-soterrat i encara s’estava treballant per aquella època en l’obertura de la mina de comunicació. De la resta de nius de metralladora, pràcticament no s’havien realitzat cap de les diferents tasques expressades a la relació d’octubre, trobant-se en estat deficient casi inservible encara els dos nius de rulls anomenats a l’anterior informe.

Cal afegir com a punt final que totes aquestes fortificacions realitzades alhora de contenir un hipotètic desembarcament de tropes franquistes a les platges de Lloret de Mar mai es va realizar, de fet, no es va realitzar cap operació de desembarcament a cap lloc de la costa catalana durant tota la guerra, tot i que si que van existir diferents plans per realizar-los, com va ser el cas del 12 de gener de 1939 a les platges de l’Hospitalet de l’Infant o del 4 de febrer prop de Palamós, tot i que cap d’elles es va portar a terme.

Segon niu de Can Fornés

Arxiu General Militar d’Àvila. Caixa 1156, Carpeta 21. Document 1/6

[1] AGMAV, C. 2451, Cp.1/20.

[2] Centre Documental Memòria Històrica (CDMH). Secció Incorporats. Caixa 716. Fortificaciones y Obras. Detalles de las mismas. Sector Gerona.

[3] AGMAV, C.1156, Cp.13,D.2 /4.