Les línies de defensa de Catalunya

15 març Les línies de defensa de Catalunya

El 9 de març de 1938 l’exèrcit franquista va iniciar una gran ofensiva al front d’Aragó aconseguint un ràpid avançament per terres aragoneses i que va culminar amb l’arribada al mar per Vinaròs el 15 d’abril del mateix any. L’establiment d’un nou front, aquest ja a terres catalanes, estava format per la línia que formava el riu Segre i Ebre, amb alguns caps de pont que aconseguirien establir les tropes franquistes a Seròs i Balaguer. A Franco se li plantejava l’opció de continuar l’ofensiva fins a Barcelona i conquerir Catalunya; però per a sorpresa dels seus generals, va decidir marxar cap al sud, en direcció cap a València, seu del govern republicà i no intervenir a Catalunya per por a incitar una intervenció militar francesa al conflicte. D’aquesta manera les tropes republicanes van obtenir un necessari respir per poder reorganitzar-se, tot i que la lluita va continuar al llarg del Segre, que actuava com a frontera entre les dues zones hostils: la línia corria al llarg de 300 quilòmetres, començant des de la confluència del Segre i l’Ebre, a Mequinensa, i seguia al llarg de l’esmentat riu i la Noguera-Pallaresa fins als Pirineus.

L’aturada de les operacions franquistes a Catalunya va deixar que els republicans poguessin reorganitzar-se  i a mitjans d’abril, el Ministeri de Defensa de la República va fer arribar a l’Exèrcit de l’Est un pla de defensa basat en sis línies successives pensades per a protegir les comunicacions amb França. Aquestes línies en canvi no van passar en molts casos de la teoria, arribant-se a realitzar-se només les dos primeres. Les sis línies eren les següents:

• Línia 1. Començava a Flix i seguia pel tossal de Montinet (a l’oest de Maials), el riu Segre a l’oest d’Artesa de Lleida i els Alamús, est de la Noguera Ribgorçana, serra de Sant Miquel, vessant occidental del Montsec, serra de Lleràs i est de la conca de la Noguera Ribagorçana.
• Línia 2. Serra de Bengalís (a l’est de Flix), serra la Llena (cobrint Montblanc), Tarrés, l’Espluga Calba, Verdú, serres entre Cervera i Tàrrega (cobrint Cervera), Bellver i les Pallargues (cobrint Guissona). Aquesta línia es dividia en dues, de les quals la primera empalmava amb la Línia 1 fins a Artesa de Segre i la segona continuava per Castellnou de Bassella tot cobrint Solsona i seguint a l’est del Segre, serra de Turp, la Seu d’Urgell per enllaçar amb la frontera francesa cap a Arcavell.
• Línia 3. oest del riu Anoia des de Sant Quintí de Mediona en direcció al nord, incloent els Brucs, i continuant per Solsona, serra del Cadí i la collada de Toses per a cobrir per l’oest Puigcerdà cap a Puigpedrós.
• Línia 4. estava definida per la conca del Llobregat, el coll de Toses i Puigpedrós, i tenia la missió de cobrir l’entrada a França per Puigcerdà.
• Línia 5. Puig de Cadiretes (a la costa Brava, proper a Tossa), Vidreres, altures a l’oest de Santa Coloma de Farners, mont Santerra, serra de Sant Gregori, mont Amer, massís d’Olot i serra Cavallera a l’oest de Camprodon, amb la missió de cobrir les carreteres de la costa a la frontera, de Barcelona a Girona, d’Olot a Figueres i el port d’Arés.
• Línia 6. Nord de la conca del riu Fluvià, serra de Sant Grau i Basagoda, cobrint l’accés pel sud a Figueres i el Pertús i la carretera a Portbou.

Mapa de Catalunya on consten les línies defensives de Catalunya

Mapa de Catalunya on consten les línies defensives de Catalunya

Font: ROJO, Vicente, Alerta los Pueblos. Barcelona. Ariel. 1974

De les dos línies construïdes, la L-1 seria inutilitzada en bona part un cop els franquistes van ocupar els Pallars, situant-se la línia del front a la Noguera Pallaresa, per bé que finalment es va aconseguir l’establiment d’un autèntic cinturó fortificat al llarg del front. Per la seva banda, la segona línia estava igualment ben concebuda i acabada (a redós del canal d’Urgell), però la resta no va funcionar de cap manera durant la retirada de 1939.

Aquestes línies defensives van començar a construir-se a mitjans d’abril de 1938 i van allargar-se les obres fins a la tardor del mateix any. Les línies estaven compostes de nombroses fortificacions, destacant principalment trinxeres, nius per metralladores i fusells metralladors, refugis, galeries subterrànies d’enllaç entre trinxeres, emplaçaments artillers, observatoris, polvorins i pistes de comunicació, entre d’altres construccions. Moltes d’aquestes construccions es van realitzar excavant directament a la roca, en altres es va utilitzar àmpliament el formigó, alhora de crear unes importants defenses.

Observatori de la L-2

Per la construcció d’aquestes defenses van participar unitats de sapadors i de fortificacions i obres de l’exèrcit republicà, però també presos que estaven organitzats en diferents camps de treball, com era el cas dels presos del camp de treball nº2 a l’Hospitalet de l’Infant o del camp de treball nº4 de Concabella a la Segarra i que van participar molt activament en la construcció de diversos trams de la L-2, realitzant aquesta feina en unes dures condicions.

Tant la L-1 com la L-2 van tenir un paper important durant l’ofensiva de Catalunya, iniciada el 23 de desembre de 1938 per l’exèrcit franquista, on les tropes republicanes van intentar oferir resistència, i en alguns sectors ho van aconseguir. Però amb la superioritat d’efectius franquistes, la L-1 va quedar foradada després de l’ocupació d’Artesa de Segre i les Borges Blanques el dia 5 de gener. En canvi la L-2, ocupada per les tropes republicanes a partir del dia 6 de gener, va poder oferir menys resistència sobretot pel ràpid avançament de les tropes franquistes pel sud, que van avançar molt ràpidament per la costa, ocupant Tarragona el dia 14 de gener. Tot i així, encara avui dia queden vestigis d’aquestes línies de defensa que es van construir per defensar Catalunya.

Trinxera de la L-2