15 juny Planimetríes de les fortificacions de Bellvís
A Bellvís, per la seva proximitat al front, es van arribar a construir nombroses fortificacions, destacant sobretot nius de metralladores i refugis. Amb l’ofensiva realitzada per l’exèrcit nacional a principis de març de 1938 i que va culminar amb l’ocupació de bona part d’Aragó i l’entrada de les tropes nacionals a Catalunya, es va establir un front de guerra actiu situat en els rius Segre i Ebre. Tots dos bàndols es van fortificar, especialment el republicà, que va començar a crear tot un seguit de línies fortificades. Sobre el paper es van idear fins a sis línies tot i que finalment només es van construir les dues primeres, anomenades L-1 i L-2. Aquesta primera L-1 es va establir justament en el mateix front al llarg dels dos rius esmentats anteriorment, establint alguns trams fortificats entre la L-1 i la L-2 com el tram que passava per Bellvís (Lleida).
Actualment, i després de 80 anys del conflicte, a Bellvís només queden una petita part d’aquestes fortificacions, encara que es pot dir que bastants espectaculars, pertanyents a la segona línia o línia de resistència. Aquestes fortificacions són majoritàriament nius de metralladores, encara que el seu estat de conservació en la majoria dels casos no són del tot òptim. Així i tot, són unes fortificacions importants i que permet fer-se una idea del pla de defensa amb el qual comptava la població de Bellvís.
