15 jul. Les fortificacions de Castejón del Puente
Amb l’inici de la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936, Castejón del Puente es va mantenir fidel al govern legítim de la República. En aquest fet va influir sobretot que no es revoltés el Batalló de Muntanya Ciutat Rodrigo nº4 de Barbastre, població més propera a Castejón del Puente on es trobaven unitats militars. No obstant això, Aragó es va trobar la mateixa manera que la resta del territori peninsular totalment dividit, aconseguint-se aturar la revolta a tres cinquenes parts del territori aragonès gràcies a l’actuació decidida de la seva gent. En canvi, la revolta si que va triomfar a les tres capitals de província, Osca, Saragossa i Terol, quedant per tant aquestes en mans dels rebels.
Castejón del Puente va quedar a la rereguarda del front d’Aragó, ja que la línia de combat més propera es va establir a uns 60 km, en l’anomenat setge d’Osca. Però malgrat la seva distància al front, Castejón del Puente va adquirir una gran importància ja que va ser fortament fortificat, sent una posició clau en la línia fortificada més coneguda com a Línia del Cinca.
A principis del conflicte i donat la por que existia que la rereguarda catalana pogués ser conquerida a pels revoltats en una possible ofensiva degut també a la mateixa precarietat que resultava el front d’Aragó, es va disposar la creació de diversos punts de resistència situats bàsicament en territori aragonès. De fet, en data tan primerenca en el conflicte com el 6 d’agost de 1936, l’Estat Major del Comitè Central de Milícies de Barcelona donava l’ordre als Serveis d’Enginyers per preparar una línia de defensa endarrerida al riu Cinca. Es volia que en el cas que les forces republicanes es veiessin obligades a retrocedir, tinguessin a la seva rereguarda una línia fortificada en la qual no només poguessin trobar abric i protecció, sinó també tot el suport que pogués proporcionar el terreny ajudat per una ben entesa defensa, utilitzant tots els elements propis de la fortificació ràpida de campanya.
Sector de Monzón a la Línia del Cinca
En primer lloc i amb la major urgència, havien de fer-se obres -trinxeres, nius de metralladores i emplaçament de bateries de campanya- a les proximitats de les carreteres que venint d’Aragó es dirigien a Catalunya. D’aquesta manera, la línia que començava a Monzón, (es va ampliar més al nord al novembre de 1936 quan l’Estat Major va determinar que es corregués fins a Boltaña) seguia tot el curs del Cinca, travessava el riu Ebre per Mequinensa i acabava a Horta de Sant Joan al sud de Gandesa. De fet, aquesta va ser la principal línia de resistència que es va construir a Aragó amb un autèntic valor militar, construïda per evitar la invasió de Catalunya pel nord de l’Ebre i consistent en una forta línia de resistència, dotada de grans fortificacions i trinxeres situades en els marges del riu Cinca.
Trinxera
Les fortificacions que es van construir a Castejón del Puente van ser les més importants de tot el sector de Monzón. Van ser realitzades amb l’objecte principal d’impedir el trànsit per la carretera de Barbastre a Monzón i el ramal de via fèrria de Selgua a Monzón, així com de batre per rereguarda la riba dreta del Cinca, creuant focs amb les posicions establertes a Fonz. Aquestes posicions estaven situades en uns turons a l’oest de Monzón i molt a prop de la carretera. La importància d’aquestes venia donada pels atrinxeraments allà construïts que podien albergar 2.500 homes; a més de comptar amb emplaçaments per a 36 metralladores i emplaçaments artillers, un per una bateria d’obusos de 155 mm i un altre per a una bateria de canons de 75 mm. Aquestes posicions defensives es complementaven amb nombrosos abrics subterranis per a tota la guarnició i les municions, camins coberts per comunicació d’unes trinxeres a altres ja que totes estaven disposades en els vessants dels turons, així com també existien 3 quilòmetres de pistes d’accés.
Entrada als nius de metralladores
Vista interior del complex defensiu
Complementava tot aquest complex defensiu un aeròdrom que es va construir a l’altre costat de la carretera, a prop del poble, i que va ser durant una bona part del conflicte un dels més importants del sector del front d’Osca.
Finalment, la ràpida ofensiva dels revoltats al març de 1938 a l’Aragó va provocar que les unitats republicanes que defensaven aquest sector haguessin de replegar-se ràpidament cap a Catalunya i no fent ús de les magnífiques posicions defensives construïdes a Castejón del Puente.
