01 ag. La Campanya de Llevant a les Cuencas Mineras de Terol
Després de l’Ofensiva d’Aragó de març i abril de 1938 que va finalitzar amb una completa victòria del bàndol rebel, especialment amb la conquesta de pràcticament tot Aragó i després de l’arribada de les tropes franquistes al Mar Mediterrani que va culminar en la partició en dos del territori republicà, les operacions franquistes no es van aturar, iniciant-se una nova ofensiva, en aquest cas a Llevant.
Pel que fa al territori de les Cuencas Mineras, la part sud de la comarca que havia seguit en poder dels republicans després de l’operació d’Aragó, va sucumbir a l’inici de les operacions de l’Exèrcit franquista en el que es coneix com l’Ofensiva de Llevant. Aquesta operació planificada per a finals d’abril tenia com a objectiu avançar pel Maestrat per ocupar la ciutat de València, aprofitant la debilitat de les forces republicanes després del ràpid avanç per Aragó de les tropes nacionals. Així llavors, el dia 23 d’abril s’ordenava al Cos d’Exèrcit de Castella manat pel general Varela i el Cos d’Exèrcit de Galícia del general Aranda iniciar l’operació avançant cap al sud.
L’operació va començar a preparar-se un mes abans quan es va redactar el 25 de març la corresponent ordre preparatòria per trencar el front pel sud del territori de la comarca de les Cuencas Mineras[1]. La idea de la maniobra era en una primera fase dirigir l’esforç principal per la Serra de Sant Just i avançant per ocupar per sorpresa les primeres fortificacions de defensa enemigues i desbordar la línia Mezquita de Jarque-Coves de Vinromà, progressant posteriorment per l’altiplà que es s’estén des de l’Alt de los Concejales a Vértice Pedrera per completar l’embolcall. Per a això s’havia de fer servir una Brigada per l’esforç principal, una altra per a l’atac secundari per assegurar el flanc dret del dispositiu i una tercera en reserva sobre la zona d’acció d’esforç principal i amb missió de neteja a l’interior. En una segona fase, la idea era guanyar les altures que dominaven pel Nord el poblat de Campos i caure sobre Aliaga pel seu Est i Nord, mentre les unitats del flanc dret ho asseguraven per la divisòria de la Serra de la Solana-Vértice Morrita i amenaçar Aliaga pel Sud, tallant la carretera d’Aguilar de Alfambra.
La base de partida era tota la zona compresa entre els vèrtexs Forma i Sant Just fins a la zona del vèrtex Pedracho (Nord), sent els objectius a aconseguir els següents:
– 1ª Fase: cota 1485 (a l’Oest d’Umbria de Villalba) -cota 1387 (1 km a l’Est de l’Ermita de Santa Quitèria) -cota 1237 (al Sud de Jarque de la Val) -Cotes 1242, 1271 i 1281 (al nord de Carra València), Mas de Argente-vèrtex Aguilero.
– 2 fase: Vèrtex Peñalisa (a l’Est de Campos) -Carra Aliaga-cota 1.364 (al Sud d’Aliaga) -vértices Collado Alt i Sant Antón-cota 1302 (al Sud d’Aliaga) -cota 1353-cota 1393 de la Umbria- cota 1399 (al Sud-oest de l’anterior) -vértice Morrita-Lloma de la Solana-cota 1.428 de Mas de Argente.
Defenses republicanes al sector Mezquita de Jarque-Aliaga
Fuente. AGMAV, C.1241. Cp.7
Segons l’ordre rebuda, el Cos d’Exèrcit de Castella va trencar el front el dia 23 d’abril al sector d’Alfambra per tres punts diferents sobrepassant a les forces republicanes. El comunicat de guerra franquista del dia 25 d’abril donava informació sobre les operacions realitzades en els primers dos dies d’ofensiva, relatant que els republicans després del trencament del front havien deixat abandonats centenars de morts, agafant les tropes pròpies més de 200 presoners i molt material. També es deia que les tropes franquistes havien pres els pobles de Molinos, Cuevas de Cañart, Mezquita de Jarque, Cuevas de Almudén, Jarque de la Val, Galve, la Canyada Vellida i Aliaga, ocupant també el vèrtex El Cerro, al nord-oest d’Aguilar de Alfambra.
Després de l’atac inicial, el dia 24 l’avanç de les tropes nacionals va continuar, ocupant i sobrepassant els pobles de Campos i Ejulve, tallant la carretera d’Ejulve a Cantavieja i plantant cara a un contraatac republicà que es va dur a terme en el vèrtex de El Cerro , ocupat el dia anterior.
Aquest dia, el part republicà informava de la següent manera sobre la nova ofensiva nacional: “Part de l’Exèrcit de Llevant. Procedit de carros de combat i recolzat per aviació, l’enemic va iniciar ahir un atac pel sector de Montalbán, lluitant-se als voltants d’Aliaga. També va atacar les nostres posicions de Molinos, aconseguint ocupar algunes cotes, diverses de les quals van ser reconquerides en contraatacs propis “.
L’endemà, dia 25, les tropes nacionals van continuar amb el seu avanç cap al Maestrat i tot i que el comunicat republicà esmentava que s’havien sostingut atacs sobre el sector d’Aliaga, la realitat era que les tropes nacionals continuaven la seva ofensiva i aquest dia ja havien ocupat completament tot el territori de la comarca de les Cuencas Mineras.
D’aquesta manera finalitzava la guerra a totes les poblacions de la comarca de les Cuencas Mineras, un territori que havia estat en primera línia de combat des dels mateixos inicis del conflicte.
[1] AGMAV, C.2593, 45/1-3.
