15 ag. ROSA
La vida a vegades és molt injusta i ens té preparat situacions inimaginables.
Mai havíem vist en tu, Rosa, tot i la teva joventut, una noia que tingués tants coneixements, tan metòdica i ben preparada i sobretot, amb aquest gran cor. Feies que el dia a dia amb tu resultés una maravella, transmities la passió per l’arqueologia a uns extrems tan alts, que tothom volia rodejar-se amb tu per aprendre més i més. Feies que el Jose, l’Asier, l’Adri, el Víctor i el Sergio, els teus nois de las Cuencas Mineras com els hi deies, aprenguessin cada dia alguna cosa diferent, transmetent-los la teva passió.
Precisament allà, a les Cuencas Mineras de Teruel te n’havies guanyat a tothom: a en José María Merino d’Utrillas, en Paco de Martín del Río, la Rosa de La Posada, la Loli del Camping Las Cabañas o en Luis i en Pueyo de Vivel del Río.
I que dir d’en Joel o l’Adri, els teus companys de GRIEGC, que veien en tu la millor persona que podia treballar amb ells, volent comptar amb tu sempre per tot, pels projectes futurs, però sobretot per qualsevol moment ja que sabien que compartir un moment amb tu era compartir sempre moments agradables.
Per nosaltres, Rosa, sempre seràs la nostra ARQUEÒLOGA.
