01 oct. Les posicions defensives de Fonz
La localitat de Fonz a la provincia d’Osca va quedar des del primer moment en mans republicanes gràcies sobretot al fet que la guarnició militar existent a Barbastre, el Batalló de Muntanya Ciudad Rodrigo nº4, es va mantenir lleial al govern legítim. Igualment i tot i estar a la rereguarda, Fonz va comptar amb algunes posicions defensives que formaven part del que es va conèixer com la Línia fortificada del Cinca. L’orígen de l’esmentada fortificació de la Línia del Cinca cal buscar-lo en el govern de la Generalitat de Catalunya. De fet, precisament a Catalunya, que es va mantenir fidel a la causa republicana, ràpidament va sorgir la idea de conquerir Saragossa, una ciutat amb una important presència obrera i que per la seva situació estratègica, havia de servir per enllaçar amb el Nord peninsular així com amb Madrid, territoris on tampoc havia triomfat la revolta. Amb aquest objectiu, i tan sols tres dies després d’iniciar-se el conflicte, el 21 de juliol; el mateix president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, creava el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Des d’aquest organisme es va començar a organitzar les diferents Columnes de Milícies compostes per voluntaris de diversa índole, on destacaven sobretot treballadors i estudiants, per a tractar de conquerir per la República aquells territoris on si que hi havia triomfat la revolta militar. D’aquesta manera, a finals de juliol van sortir les primeres columnes en direcció a Aragó, on es va establir un front que va dividir la regió en els dos bàndols enfrontats. L’avanç de les columnes es va veure aturat a les portes d’Osca així com en diferents zones d’Aragó com van ser Almudévar, Leciñena, Quinto, Belchite o Terol, delimitant així un front de més de 600 km des de la frontera pirinenca fins al sud de la província de Terol i que amb prou feines va tenir variació durant molts mesos de guerra.
Interior galeries emplaçament artiller de Fonz
Amb l’estabilització dels fronts, la comarca del Cinca Medio (de la qual forma part Fonz), situada entre la rereguarda catalana i el front d’Osca va passar a ser un enclavament estratègic amb una gran importància industrial i agrícola que es va demostrar vital durant la Guerra Civil per al proveïment tant de la població civil com de les forces republicanes. En localitats com Sariñena, Boltaña, Montsó o Barbastre, tota l’activitat bèl·lica va donar lloc a una gran organització, ja que aquestes poblacions van exercir el paper de centres de comandament i logístics, organitzant hospitals de sang, casernes, òrgans de direcció, subministrament de munició i combustible.
Fonz també va ser partícip en el que es va anomenar la Línia fortificada del Cinca, un total de 120 km de línia fortificada que la va constituir com la principal línia de resistència construïda a l’Aragó durant tot el conflicte i amb un autèntic valor militar, construïda per evitar la invasió de Catalunya pel nord de l’Ebre. La Línia fortificada del Cinca va comptar amb nombroses construccions defensives des de nius de metralladores i refugis, fins trinxeres, emplaçaments per a peces d’artilleria, camins coberts, observatoris, polvorins i pistes militars.
Mapa de les fortificacions del sector Fonz-Naval
De fet a Fonz es van construir algunes posicions defensives pertanyents a la Línia fortificada del Cinca situades a les proximitats de l’ermita de Sant Josep. Entre aquestes destacava una pista de 1.900 metres que es va construir des de la mateixa localitat de Fonz fins a l’ermita, així com un observatori, una trinxera coberta i algun que altre atrinxerament de petita envergadura. Aquestes posicions complementaven a la principal posició que es va construir en aquest mateix lloc com va ser l’emplaçament per a una bateria d’artilleria per a quatre canons de 155 mm.
L’emplaçament artiller de Fonz era un dels més importants de la Línia fortificada del Cinca en el sector de Montsó i consistia en un emplaçament artiller per 4 peces de 155 mm. Creuava els seus focs amb una mitjana secció artillera composta de 2 peces de 75 mm situada al castell de Montsó i una altra bateria també de 75 mm situada a Estada; tot això proporcionant un ampli radi de foc.
L’emplaçament artiller de Fonz estava situat en el que es coneix com 2ª línea dins de la fortificació del riu Cinca. Aquest assentament artiller estava dividit en dues seccions, cadascuna d’elles construïda en galeria a través de passadissos subterranis. Cada secció comptava amb una entrada d’accés que portava a un passadís central subterrani i des d’aquí es diversificava a través de galeries subterrànies fins als emplaçaments de cada peça.
Pel que fa a les peces artilleras que havien de situar-se en l’emplaçament, aquestes eren 4 canons Schneider de 155 mm., peça àmpliament usada per tots dos bàndols durant el conflicte. Eren peces d’origen francès tot i que es van fabricar amb llicència a la fàbrica asturiana de Trubia a partir de 1920, sent declarades reglamentàries en 1922 i passant a conèixer-se com Obús de campanya de 155 mm Tir Ràpid Schneider Model 1917. Tenia un abast de 11.500 metres, amb una cadència de tir de 3 trets per minut i un pes en bateria de 3.300 kg. Per finalitzar cal dir que la ràpida operació portada per l’Exèrcit rebel per Aragó el març de 1938 va deixar inservible la Línia fortificada del Cinca i amb ella l’emplaçament artiller de Fonz.
