15 des. Les Fortificacions de la Línia del Cinca a El Grado
L’inici d’aquesta línia fortificada va començar a final d’agost de 1936, però les obres de fortificació no anaven més a nord d’Estada. No obstant això, i a petició del coronel Villalba, que tenia el seu quarter general a Barbastre, es va decidir també seguir fortificant més cap al nord, sent el límit Boltaña, inciant-se els treballs de fortificació en aquest nou sector al novembre de 1936.
Sobre les posicions defensives que es van construir a El Grado, hi ha diverses fonts que poden aclarir aquest assumpte. Així doncs, i segons una memòria presentada pel propi exèrcit republicà a finals de gener de 1937 es deia que tant les posicions de Naval com les de El Grado tenien el mateix objectiu, evitar el pas per les carreteres de Boltaña a El Grado, Barbastre a Naval, passant per la Hoz de Barbastro; i la que anava de la Hoz de Barbastro a El Grado, així com també el pas del riu Cinca per la carretera de Barbastre a Graus.
Dades sobre el pont del Cinca a El Grado
Imatge aèria del pont de El Grado sobre el río Cinca
Per aquestes finalitats s’havien construït en les muntanyes de Pisa, properes a Naval, un emplaçament per dues peces de muntanya de 105 mm, i per batre la carretera de Naval cap a Barbastre altre emplaçament artiller per dues peces iguals, a fi de batre la carretera que venia de Boltaña. També es construïen en aquestes dates trinxeres per a 300 homes i nius per a vuit metralladores, a més dels abrics subterranis per al personal i el municionament.
Per la seva banda, a la muntanya de Iñan, que està molt pròxima a El Grado, s’emplaçarien dues peces de muntanya de 105 mm, que batien el sector que comprenia el pont de la carretera de Graus, la carretera de Barbastre i la de La Hoz de Barbastro. Així mateix, un altre emplaçament, també per dues peces de 105 mm, podia creuar els seus focs amb el primer dels emplaçaments de les muntanyes de Pisa.
Igualment, també es van construir trinxeres per a 300 homes, nius per a dotze metralladores, amb els seus abrics per a personal i municions. A més, i amb l’objecte de prevenir una infiltració de l’enemic, entre Naval i El Grado, s’havien construït en els esperons que hi ha a l’esquerra de la carretera, anant de El Grado a Naval, unes trinxeres capaços per 300 homes i nius per quatre metralladores; i en el turó, que hi ha immediatament a El Grau, en direcció a Naval, un emplaçament per dues peces d’artilleria de muntanya i trinxera per 30 homes.
Finalitzava les informacions de la Memòria dient que tots els atrinxeraments portaven els seus camins coberts, així com els abrics necessaris per a tot el personal i materials i recanvi de municions; i per al servei d’aquestes posicions -Naval i El Grado- es construïen pistes d’accés que tindrien una longitud de diversos quilòmetres.
Mapa de les fortificacions de la Línia del Cinca al sector de El Grado
D’ una altra banda, segons un agent anglès que va visitar totes les fortificacions de la Línia del Cinca a la primavera de 1937, comentava en un informe que per tancar el pas a les forces enemigues que poguessin arribar al Cinca partint de Sabiñanigo, s’havien construït obres a l’ oest de la vila de El Grado. Tal com recollia l’informe, aquestes obres eren importants; ja que hi havia una bateria per canons de 105 mm emplaçada a una milla a l’oest de la vila. Per arribar a ella s’havia construït un camí a mig vessant, i la bateria s’havia reforçat amb ciment armat i profunds refugis. Igualment, a sud de la bateria s’havia instal·lat una forta posició per infanteria que podia contenir uns 500 homes, construint també un camí de més de dues milles per arribar a aquesta posició.
L’oficial anglès també deixava reflectit en el seu informe que es tenia el projecte de construir altres obres a la riba est de l’Cinca, enfront de El Grau; per impedir el pas cap a l’important poble de Benabarre.
Per aquestes mateixes dates aproximadament, en un informe-resum de les fortificacions de la Línia del Cinca es deia que les posicions del Grau formaven un centre de resistència amb la missió d’impedir l’accés al Cinca per la carretera de Broto i la seva fàcil invasió per les carreteres de Graus a Benabarre. Les posicions de Naval, Olvena, La Serra, Coscojuela i Pobla de Castro podien considerar-se com a complementàries de l’anterior, constituint un nucli important de posicions defensives sobre el pont de El Grado i de flanqueig dret de la línia.
Igualment, també es deia que existia una Agrupació artillera en el sector de Ell Grado que comprenia dos emplaçaments de 105 mm i un 75 mm formant part del nucli defensiu (bateries de Pisa, Rosico i Inan). Per la seva banda, les de flanqueig eren: un emplaçament de 75 mm en Bolturina i dos emplaçaments de secció en Olvena i la Pobla de Castro. El municionamient d’aquest Sector es feia per la carretera del Grado i la pista a construir fins a les Torres de l’Arquebisbe, passant pel pont que sobre Lécera havia al Pantà de Barasona.
D’una altra banda, gràcies a una altra documentació sabem les obres de les posicions defensives que s’estaven duent a terme a finals del mes d’abril de 1937 a la muntanya Iñan de El Grado.
Segons aquesta informació, durant el mes d’abril s’havien construït un total de 20 metres de rasa o camí de comunicació i 24 metres de camí cobert amb llates i canyissos, sent aquest el total de tots dos fins a la data. També es trobava un niu de metralladores doble acasamatat acabat.
Per la seva banda, pel que fa a posicions d’artilleria, s’havien construït 20 metres d’una secció de 75 mm en túnel, sent el total a al final del mes de 40 metres. També s’havia treballat a la pista d’accés a les bateries, la qual es trobava molt avançada ja que s’havien construït 180 metres, que feien un total de 930 metres i faltant-li només 250 metres per finalitzar-la. No obstant això no s’havia avançat en metres amb grava, sent fins a la data 260 els metres totals.
Finalment, una altra documentació ens diu totes les posicions que existien a El Grado a l’octubre de 1937 i el seu estat constructiu. Així doncs es deia que existien un total de 250 metres de trinxeres, així com quatre refugis amb quatre metres de terra sense blindar, tipus de dues boques d’accés i galeria de 8 per 1,50 metres. També es trobaven ja acabats dos nius dobles de metralladores blindats amb formigó i amb refugi.
Pel que fa a l’artilleria, es trobaven en construcció dues seccions de 75 mm i ja finalitzada una pista d’accés a les posicions artilleres anteriors d’una longitud de 3.200 metres.
Refugi a El Grado
Per finalitzar, cal dir que totes aquestes posicions defensives no van complir l’objectiu amb el qual van ser dissenyades a causa de el ràpid avanç de l’exèrcit del bàndol revoltat a finals de març de 1938. Per tant, totes aquestes construccions defensives van suposar un elevat cost econòmic i humà que va realitzar el bàndol republicà en va.
