PECES ARTILLERES DE GRAN CALIBRE UTILITZADES A LA DEFENSA DE LA COSTA DE CATALUNYA

PECES ARTILLERES DE GRAN CALIBRE UTILITZADES A LA DEFENSA DE LA COSTA DE CATALUNYA

La costa catalana va comptar amb més de 30 bateries de costa, artillades amb peces de diferents calibres, alhora de fer front a un atac naval o un desembarcament de tropes. Tot i que, algunes d’aquestes bateries va comptar amb material lleuger, no apte per defensar la costa (calibres entre els 75 mm , 80 mm i 90 mm); la gran majoria de bateries de la costa catalana va comptar amb peces de calibres de 150 mm fins als 305 mm. Cal a dir que moltes d’aquestes peces eren vells canons i obusos, a vegades provinents de la 3ª Guerra Carlina de 1875, i per tant, un material obsolet i poc apte per defensar la costa davant del potent i avançant armament dels vaixells del bàndol rebel.

Pel que fa a les característiques d’aquestes peces que s’ utilitzaren a la costa catalana, sobre les peces del calibre 150 mm, es van emprar tant canons com obusos en la defensa del litoral català1. Sobre els canons, un d’aquests va ser el canó d’Acer Krupp Model 1.875.

Ø Canó de 150 mm Acer Krupp Model 1875.
Adquirit a la firma alemanya Krupp precisament el 1875, en total van arribar a Espanya 20 peces del seu model 1873, sent el preu del canó en el seu dia de 19.863 pessetes i el de la curenya completa de 5.182 pessetes. Els canons van arribar a Espanya a temps per intervenir en els últims combats de la 3ª Guerra Carlina, i posteriorment van ser utilitzats en la guerra del Marroc. Entre les seves característiques destacava el seu abast, que amb granada model 1875 arribava a 7.559 metres i utilitzava projectils de 30 kg i de 35 kg, amb una velocitat inicial de tir de 477 m / s. El seu sector vertical oscil·lava entre els -10º i els + 35º.

INFIESTA PÉREZ, José Luis, MORTERA PÉREZ, Artemio, La Artillería en la Guerra Civil: Material Fuera de Servicio Incorporado a la Campaña. Valladolid. Ediciones Quirón. 2000

Respecte als obusos d’aquest mateix calibre, va ser utilitzat l’Obús de Bronze de 150 mm Mata Model 1891.

Ø Obús de Bronze de 150 mm Mata Model 1891.
Peça projectada pel tinent coronel D. Onofre Mata i declarada reglamentària el 3 de juny de 1891. El seu canó estava compost per un tub de bronze comprimit, del que es van fabricar un total de 74 peces a la factoria de Sevilla.
La història dels obusos de 150 mm republicans és molt similar a la dels canons també de 150 mm Krupp o del 1875 i com aquests, procedien en la seva gairebé totalitat del Parc d’Artilleria de Barcelona. Entre les seves característiques principals destacava el seu abast que arribava a 6.500 metres, amb un sector vertical de tir entre els -6º i els + 45º i una velocitat inicial de 318 m / s, utilitzant projectils de 35 kg.

Obús de Bronze de 150 mm Mata Modelo 1891

Obús de Bronze de 150 mm Mata Modelo 1891

INFIESTA PÉREZ, José Luis, MORTERA PÉREZ, Artemio, La Artillería en la Guerra Civil: Material Fuera de Servicio Incorporado a la Campaña. Valladolid. Ediciones Quirón. 2000

Un calibre una mica superior, el de 155 mm, també va estar representat a la costa catalana, en aquest cas pel canó de campanya de 155 mm Schneider, encara que en un nombre força reduït i sobretot durant el primer artillat de litoral català.
Ø Canó de campanya de 155 mm Schneider.
Aquesta peça havia estat declarada reglamentària a l’exèrcit espanyol al novembre de 1922, tot i que un any abans ja havia estat utilitzada en el nord d’Àfrica. Posteriorment i sota llicència va ser fabricada a Trubia i utilitzada en els Regiments d’Artilleria Pesats. La peça tenia un abast de 11.300 metres, una elevació de 0º a + 42º, amb una velocitat de sortida del projectil de 450 m / s, i una cadència de tir de tres trets per peça a minut; sent a més recalibrat a 149,1 mm.
Ø Canó de 155 mm Saint-Chamond-Perm.
Peça de disseny francès de la casa Sant-Chamond, encara fabricat sota llicència a Perm (U.R.S.S.). Van arribar a Cartagena, procedents de la U.R.S.S. 32 canons d’aquest tipus en el vaixell Santo Tomé a finals de juny de 1937. Amb elles es van organitzar 15 bateries de dues peces cadascuna, tot i que sembla que només una bateria va arribar a Catalunya. El pes de la peça era de 6.500 kg, amb una velocitat inicial de 517 m / s, i un abast màxim de 12.000 metres.
D’una altra banda, una altra peça que també es va utilitzar, aquesta de major calibre, va ser l’obús de Bronze de 210 mm Plasencia Model 1885/1891.
Ø Obús de Bronze de 210 mm Plasencia Model 1885/1891.
D’aquesta peça es van fabricar 66 en total a Sevilla, després de ser projectat en 1882 pel comandant Plasencia, i declarada reglamentària a la fi de 1885. El seu canó era de bronze comprimit amb tancament de cargol i la majoria es trobaven al 1936 al Parc de artilleria de Barcelona. Tenia un abast de 6.850 metres, amb un sector vertical de tir entre els -6º i els + 45º, una velocitat inicial de 310 m / s, i utilitzava projectils de 78,7 kg

Obús de Bronze de 210 mm Plasencia Modelo 1885/1891

Obús de Bronze de 210 mm Plasencia Modelo 1885/1891

INFIESTA PÉREZ, José Luis, MORTERA PÉREZ, Artemio, La Artillería en la Guerra Civil: Material Fuera de Servicio Incorporado a la Campaña. Valladolid. Ediciones Quirón. 2000

Entre les peces de més calibre utilitzades en la defensa de la costa de Catalunya, entre els 150 mm i els 305 mm es van utilitzar també unes peces conegudes més com artilleria de costa sistema Ordoñez14. Aquest sistema de costa va ser projectat pel capità Salvador Ordoñez en la dècada dels vuitanta de segle XIX davant la ineficàcia i la vellesa que presentaven les peces de gran calibre destinades a la defensa de la costa espanyola. Salvador Ordóñez va iniciar el seu treball amb un canó de calibre lleuger de 150 mm de ferro fos amb tub d’acer interior, que ocupava únicament la recambra i començament del ratllat (parts de màxim desgast), aconseguint que aquest tipus de peça fos declarada reglamentària el 31 de juliol de 1885. L’èxit obtingut amb aquesta peça va fer que el ja ascendit a tinent coronel Ordoñez projectés un sistema complet d’artilleria de costa que incloïa canons i obusos de més calibratge: 210 mm, 240 mm i 305 mm; encara que aquests calibres requerien més esforç que el de 150 mm. D’aquesta manera va projectar que els canons fossin de ferro colat, amb un tub curt d’acer i congrenyat (C.H.S.E.S., o el que és el mateix Canó de Ferro Encerclat); mentre que els obusos van ser arrodonits només (O.H.S. Obús de Ferro Encerclat).
Tant els canons com els obusos de 210 mm i 240 mm eren models 1891 i les peces de 305 mm models de 1892. Totes aquestes peces, podien disparar granades ordinàries; granades perforadores d’acer; granades perforadores de fosa endurida; granades de metralla, (i excepte el de 150 mm); granades de mina o d’alt explosiu. Els canons de 150 mm per la seva banda s’utilitzaven en muntatges de marc de gir davanter alt per barbeta, i baix per casamata; mentre que la resta de peces disposaven de muntatges de gir central.
A la costa catalana van existir peces de canó de 150 mm H.E. model 1885, i Obús de 305 mm. H.S. Model 1892, sent les característiques del canó de 150 mm H.E. model 1885 un abast de 9.020 metres, amb una velocitat inicial de tir de 497 m / s. Utilitzava més projectils de 50 kg, i el seu sector vertical de tir oscil·lava entre els -6º i els + 23º en muntatge alt.

Per la seva banda, el Obús de 305 mm. H.S. Model 1892 tenia un abast de 9.780 metres, amb una velocitat inicial de tret de 370 m / s. Utilitzava projectils de 275 kg i el sector vertical de tir oscil·lava entre els -5º i els + 68º.

Canó Ferro Entubat (C.H.E.) de 150 mm

Canó Ferro Entubat (C.H.E.) de 150 mm

INFIESTA PÉREZ, José Luis, MORTERA PÉREZ, Artemio, La Artillería en la Guerra Civil: Material Fuera de Servicio Incorporado a la Campaña. Valladolid. Ediciones Quirón. 2000

Obús de 305 mm

Obús de 305 mm

GRIEGC

També van ser utilitzats el canó de 210 mm H.S.E. model 1891 i l’obús 240 mm d’Acer model 1916, tots dos projectats per Ordoñez, tot i que aquestes van ser peces emprades sobre vagons de ferrocarril, més conegudes com Artilleria sobre Via Fèrria (AVF) 15. I és que durant la Guerra Civil, els republicans van projectar crear 2 regiments d’AV F. a força de 3 bateries de 2 peces cadascuna, equipades amb obusos o canons. El total de peces transformades van ser de 4 canons de 210 mm i 5 obusos de 240 mm, emplaçant a més altres obusos de el mateix model sobre muntatges fixos en l’Exèrcit de Centre, tot i que no van arribar a formar orgànicament totes i van utilitzar més les peces soltes o per parelles a mesura que anaven estant disponibles

Referent als projectils utilitzats per totes aquestes peces d’artilleria, aquests van ser de diferents tipus com els projectils de tipus ordinari, de metralla i trencadors. Per norma general, els projectils de les peces de 150 mm pesaven uns 35 kg, l’ordinari portava uns 1.900 grams de pólvora, mentre que per la seva banda, el de metralla i el trencador portaven 500 grams de pólvora; fent una longitud que no arribava als 45 cm.

Canó 210 mm H.S.E. model 1891

Canó 210 mm H.S.E. model 1891

INFIESTA PÉREZ, José Luis, MORTERA PÉREZ, Artemio, La Artillería en la Guerra Civil: Material Fuera de Servicio Incorporado a la Campaña. Valladolid. Ediciones Quirón. 2000

El general Salvador Diaz Ordóñez y Escandón

El general Salvador Diaz Ordóñez y Escandón

INFIESTA PÉREZ, José Luis, MORTERA PÉREZ, Artemio, La Artillería en la Guerra Civil: Material Fuera de Servicio Incorporado a la Campaña. Valladolid. Ediciones Quirón. 2000

1 Toia la informació sobre les característiques de les peces, extretes de INFIESTA PÉREZ, José Luis, MORTERA PÉREZ, Artemio, La Artillería en la Guerra Civil: Material Fuera de Servicio Incorporado a la Campaña. Valladolid. Ediciones Quirón. 2000