01 set. Les Fortificacions de la Línia del Cinca a Chalamera
En diferents entrades a aquest blog hem fet esment a les fortificacions de la Línia del Cinca, tant en el seu conjunt com a les posicions que es van construir en determinats municipis. En aquest cas és el torn de la localitat de Chalamera, un municipi de la província d’Osca situat a la comarca del Baix Cinca (capital Fraga) que compta actualment amb 111 habitants, encara que en 1930 comptava amb una població total de 364 habitants.
Niu de metralladores de Chalamera
Entrant ja en matèria, la posició de Chalamera corresponia al sector de Montsó dins de la Línia Fortificada del Cinca. Com bé hem comentat en altres entrades, l’inici d’aquesta línia fortificada va començar a final d’agost de 1936, però les obres de fortificació no anaven més a nord d’Estada. No obstant això, i a petició del coronel Villalba, que tenia el seu quarter general a Barbastre, es va decidir també seguir fortificant més cap al nord, sent el límit Boltaña; iniciant-se les obres en aquest nou sector, denominat Sector Boltaña al novembre de 1936. Hi ha constància que en general, es va treballar en les posicions de la Línia Fortificada del Cinca fins a finals de 1937; i fins i tot en algunes posicions, com és el cas d’Albalate de Cinca, també es va treballar al gener de 1938.
En el cas concret de Chalamera, cal destacar que les fortificacions estaven compreses dins de la posició també coneguda com Alcolea-Ontinyena-Chalamera, compresa tota com un centre de resistència. De fet, el massís que formava l’extrem Sud del Sector de Montsó, tenia per objecte tancar el pas de les tropes enemigues que poguessin venir a la línia del Cinca per les conques de les rieres Clamor i per la vall del riu Alcanadre, que eren línies possibles d’invasió des de la Serra d’Alcubierre i des de la comarca d’Osca.
Mapa de la Línia del Cinca Sector Alcolea-Chalamera
Sobre les posicions defensives que es van construir a Chalamera, hi ha diverses fonts que poden esclarir aquest assumpte. Així doncs, i segons una memòria presentada pel propi exèrcit republicà a finals de gener de 1937 es deia que “al turó de Chalamera es col·loquen emplaçaments per a quatre peces de campanya, que baten la conca de l’Alcanadre i també la del Cinca, per prevenir un possible atac de flanc, si l’enemic s’infiltrés entre les posicions d’Alcolea i Ontiñena. Els atrinxeraments són capaços per 300 homes i quatre metralladores[1]“ .
La Memòria també ampliava informació sobre Alcolea i Ontiñena, que al cap i a la fi, les comptava com una sola posició, en el sentit que “a l’esperó que hi ha a l’oest d’Alcolea, dominant tota la vall de les rieres Clamor, s’instal·la una bateria de 105 mm amb atrinxeraments per a 100 homes i quatre metralladores. Al nord d’Ontiñena i dominant la vall del riu Alcanadre, pel qual discorre la carretera de Sariñena a Mequinensa i Fraga se situa un emplaçament per dues peces de 75 mm. També s’instal·len atrinxeraments per a 400 homes i quatre metralladores amb els seus abrics i recanvis. Enllaçant dels 3 emplaçaments d’Artilleria i a distàncies de 1.000 i 1.500 metres van instal·lats nius per a dues metralladores i trinxeres per 40 homes. Aquestes petites posicions, arriben al nombre de 14. Els camins d’accessos per a totes aquestes posicions tenen una longitud total de més de cinc quilòmetres[2]“.
D’una altra banda, segons un oficial anglès, que va visitar totes les fortificacions de la Línia del Cinca a la primavera de 1937, comentava en un informe sobre aquest sector que “a la banda del riu Alcanadre hi ha una bona carretera que ve de Sariñena, passant per l’històric poble de Villanueva de Sigena. Per evitar l’accés de l’enemic al Cinca per aquesta important via s’han construït tres posicions, cadascuna amb emplaçament de bateria de 105. Una està a l’oest d’Alcolea a sud de la carretera; una altra al turó que domina tota la vall de l’Alcanadre des del poble de Chalamera; i la tercera a l’altiplà sobre d’Ontinyena; poble situat a la riba S. de l’Alcanadre. A més de la bateria cadascuna d’aquestes posicions té trinxeres capaços per contenir mil homes; seus abrics, refugis i diversos nius de metralladores[3]“.
Niu de metralladores de Chalamera
Niu de metralladores de Chalamera
Per aquestes mateixes dates aproximadament, en un informe-resum de les fortificacions de la Línia del Cinca referent a l’artilleria, englobava a les posicions tant de Chalamera com d’Alcolea en el sector de Fraga. De fet es deia en l’informe que les carreteres d’accés de l’avanç enemic concorrien sobre els ponts del Cinca a Albalate i Fraga; trobant-se la línia defensiva en aquest sector tota en la marge dreta del Cinca, existint en ella els nuclis defensius del triangle Chalamera-Ontinyena-Alcolea, de Fraga, el de flanqueig de Mequinensa i el d’Almatret.
Pel que fa a l’artilleria d’aquest sector, es dividia en dos grups, l’agrupació artillera pròpia de Fraga i l’agrupació artillera d’Alcolea. Aquesta última, l’Agrupació Alcolea, estava formada per tres seccions blindades de 75 mm de defensa immediata a Chalamera-Ontinyena-Alcolea i dues bateries de suport de 75 mm i 105 mm a Alcolea i Chalamera. Com bateria d’enllaç existia un emplaçament de 105 mm a Albalate que creuava els seus focs amb la bateria de Alfántega del sector de Montsó; a més d’existir una secció de 105 mm a La Forza (Ballobar); i una altra bateria de 75 mm a Valldragas (Ballobar) que creuava els seus focs amb la bateria de Velilla de l’agrupació de Fraga. El municionament d’aquestes bateries es feia per les carreteres i pistes a rereguarda que concorrien al pont d’Albalate i un pont que s’havia de construir a Ballobar.
Niu de metralladores de Chalamera
D’altra banda, gràcies a una altra documentació sabem les obres de les posicions defensives que s’estaven duent a terme a finals del mes d’abril de 1937 a Chalamera[4].
Segons aquesta informació, durant el mes d’abril i segons fa referència a les posicions per a la infanteria, s’havien construït un total de 1.035 metres de trinxeres a la qual calia fer la barma; a més de dos nius de metralladores, els dos de tipus Montsó. A un d’ells li faltava per acabar la coberta; mentre que l’altre tenia en aquesta data construït les parets de maçoneria fins a l’altura de les espitlleres.
Niu de metralladoras de Chalamera
En quant als refugis existien un total de sis, tots amb dues galeries de 4 x 0,85 metres i una galeria d’unió de 6 x 1,80 metres amb una alçada de 1,80 metres. Dels sis refugis hi havia dos que tenien la galeria d’unió i part de les boques blindades de maó i formigó, estant l’excavació de tots ells acabades. A més s’estava començant per aquestes dates un altre refugi amb dues boques d’1 x 1,80 x 8 metres de longitud aproximadament, amb una galeria d’unió de 20x2x2,50 metres.
Pel que fa a l’artilleria existia un emplaçament per a una secció de 75 mm construïda amb murs de maçoneria i formigó, faltant-li 0,40 metres de formigonat per acabar la coberta, que anava blindada amb carrils i formigó; trobant-se el polvorí totalment finalitzat.
Tal com estaven concebudes les obres a Chalamera, faltava per acabar les obres un observatori i dos nius dobles de metralladores tipus Fraga.
Posicions defensives de Chalamera
Finalment, una altra documentació recull totes les posicions que existien a Chalamera a l’octubre de 1937 i el seu estat constructiu[5]. Així doncs es deia que existien 1.035 metres de trinxera construïts i dos nius de metralladores dobles blindats amb formigó (tot això finalitzat si ens atenim a la documentació referida al mes d’abril de 1937 esmentada anteriorment). En canvi pel que fa als refugis es deia que hi havia sis; dos d’ells finalitzats i els altres quatre en construcció. Els dos refugis finalitzats comptaven amb dues galeries d’entrada de 4 x 0,85 metres i una galeria d’unió de 6 x1,80 metres; amb una alçada comuna de 1,80 metres, i blindats amb maons i formigó. En el camí descendent i orientat al Cinca es trobava un refugi en construcció, la secció era de 2,50 x 2 metres i una longitud de 35 metres. Com es pot apreciar, en aquest cas respecte al citat en el mes d’abril, s’havia expandit en 15 metres el refugi que es trobava en construcció orientat al Cinca, mentre que dels sis refugis esmentats, s’havien finalitzat dos d’ells però se seguia treballant en els altres quatre.
Referent a l’artilleria, es deia que s’havia construït una secció de 75 mm amb murs de maçoneria i formigó i sostres de formigó blindat amb carrils. No es feia esment al polvorí, el qual ja es trobava finalitzat a l’abril de 1937, però si en canvi es deia que hi havia una pista totalment construïda de 1.200 metres i s’havien reparat 800 metres de camins.
Entrada a un refugi
Niu de metralladores de Chalamera
Per finalitzar, cal dir que totes aquestes posicions defensives no van complir l’objectiu amb el qual van ser dissenyades a causa de el ràpid avanç de l’exèrcit del bàndol revoltat a finals de març de 1938. Si que cal esmentar que en Chalamera es va dur a terme una lleugera resistència per part de les tropes republicanes però poc van poder fer davant la superioritat del seu rival. En línies generals per tant, totes aquestes construccions defensives van suposar un elevat cost econòmic i humà que va realitzar el bàndol republicà sense que servís per al seu objectiu de resistència.
Polvorí
Polvorí
[1] AGMAV, C.581. Cp. 6. Doc. 1 /1-29.
[2] AGMAV, C.581. Cp. 6. Doc. 1 /1-29.
[3] AGMAV, C. 2451.Doc.1-96.
[4] Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo (Archivo CNT).
[5] AGMAV. C.2451, Cp.7 Doc.1-44.
