GRIEGC

01 gen. Les fortificacions de la Línia del Cinca a Ballobar

Posted at 17:00h in Fortificació, Guerra Civil, Guerra Civil, Línia del Cinca, Trinxeres by griegc

Seguint amb altres entrades realitzades en aquest blog sobre diferents municipis aragonesos que estaven integrats en la Línia fortificada del Cinca, el municipi de Ballobar a la comarca del Baix Cinca, va ser també un més que va comptar amb diferents posicions defensives.

En el cas concret de Ballobar, cal destacar que les fortificacions es complementaven amb la posició també coneguda com Alcolea-Ontinyena-Chalamera, compresa tota com un centre de resistència. De fet, el massís que formava l’extrem Sud del Sector de Montsó, tenia per objecte tancar el pas de les tropes enemigues que poguessin venir a la Línia del Cinca per les conques de les rieres Clamor i per la vall del riu Alcanadre, que eren línies possibles d’invasió des de la Serra d’Alcubierre i des de la comarca d’Osca.

Observatori

Sobre les posicions defensives que es van construir a Ballobar, hi ha diverses fonts que poden aclarir aquest assumpte. Així doncs, i segons una memòria presentada pel propi exèrcit republicà a finals de gener de 1937 es deia que “a Ballobar es construeix un camí que tindrà uns 5.000 metres de longitud per anar des del poble a la posició, que constarà d’una bateria de campanya, dos nius de metralladores i trinxeres per a 200 homes amb els seus abrics corresponents per a personal “[1]. La Memòria també ampliava informació sobre Ballobar, afirmant que “a Ballobar s’ajunta el riu Alcanadre amb el riu Cinca, i la posició que s’està construint servirà de suport a la de Chalamera que és el vèrtex de el triangle defensiu Alcolea – Chalamera-Ontiñena“.

Sobre las posiciones defensivas que se construyeron en Ballobar, existen varias fuentes que pueden esclarercer este asunto. Así pues, y según una Memoria presentada por el propio ejército republicano a finales de enero de 1937 se decía que “en Ballobar se construye un camino que tendrá unos 5.000 metros de longitud para ir desde el pueblo a la posición, que constará de una batería de campaña, dos nidos de ametralladoras y trincheras para 200 hombres con sus abrigos correspondientes para personal”[1].

La Memòria també ampliava informació sobre Ballobar, afirmant que “a Ballobar s’ajunta el riu Alcanadre amb el riu Cinca, i la posició que s’està construint servirà de suport a la de Chalamera que és el vèrtex de el triangle defensiu Alcolea – Chalamera-Ontiñena“[2]..

D’altra banda, en un informe-resum de les fortificacions de la Línia del Cinca referent a l’artilleria, se seguia englobant a la posició de Ballobar en el sector de Fraga. De fet es deia en l’informe que les carreteres d’accés de l’avanç enemic concorrien sobre els ponts del Cinca a Albalate i Fraga; trobant-se la línia defensiva en aquest sector tota en la marge dreta del Cinca, existint en ella els nuclis defensius del triangle Chalamera-Ontinyena-Alcolea; de Fraga; el de flanqueig de Mequinensa i el d’Almatret. Pel que fa a l’artilleria d’aquest sector, es dividia en dos grups, l’agrupació artillera pròpia de Fraga i l’agrupació artillera d’Alcolea. Aquesta última, l’Agrupació Alcolea, estava formada per tres seccions blindades de 75 mm de defensa immediata en Chalamera-Ontinyena-Alcolea i dues bateries de suport de 75 mm i 105 mm a Alcolea i Chalamera. Com bateria d’enllaç existia un emplaçament de 105 mm a Albalate que creuava els seus focs amb la bateria de Alfántega del sector de Montsó; a més d’exisitir una secció de 105 mm a La Forza (Ballobar); i una altra bateria de 75 mm en Valdragas (Ballobar) que creuava els seus focs amb la bateria de Velilla de l’agrupació de Fraga. El municionamient aquestes bateries es feia per les carreteres i pistes a rereguarda que concorrien al pont d’Albalate de Cinca i un pont que s’havia de construir a Ballobar.

Blockhaus

D’una altra banda, gràcies a una altra documentació sabem les obres de les posicions defensives que s’estaven duent a terme a finals del mes d’abril de 1937 a Ballobar [3].

Segons aquesta informació, durant el mes d’abril i segons fa referència a les posicions per a la infanteria, s’havien construït diversos nius de metralladores. Així doncs, existia un niu de metralladores doble, (Tipus Fraga) a l’Ermita, de 4,80 x 3,60 x 2,50 metres amb parets de formigó armat d’un gruix mínim de 0,30 metres. El blindatge del sostre estava realitzat amb carrils, contant amb armadura de rodó amb un gruix mínim de 0,40 metres les parets interiors i amb banqueta de fàbrica de maó. A finals d’abril de 1937 es trobava el niu amb la solera i l’armadura col·locada i a punt de formigonar.

A Las Hechiceras existia un altre niu de metralladores doble (Tipus Fraga), amb la solera i l’armadura col·locada; i flanquejat per 45 metres de trinxera revestida de maçoneria i 20 metres de camí cobert, tot això ja finalitzat. En canvi, encara quedava per finalitzar un niu de metralladores doble (Tipus Fraga) de característiques similars a Ovejares, ja que només estava amb l’excavació meitat realitzada; així com el niu de metralladores situat a La Forza, que comptava també aquest últim amb les trinxeres a meitat de construcció.

Pel que fa a l’artilleria, existien sobre el paper dues seccions. Una d’elles, per dues peces de 105 mm estava situada a La Forza i a finals d’abril faltava formigonar i cobrir-la amb terres una de les peces; mentre que en l’altra peça faltava 0,20 metres per acabar de formigonar la coberta. En aquesta posició existia un polvorí a què només li faltaven els armaris per acabar-ho i s’estava construint un camí de 3 metres d’ample per a la posició artillera. L’altra secció d’artilleria, per dues peces de 75 mm estava situada a Valdragas encara que en aquestes dates encara no s’havia començat a construir-la. En canvi si que s’havia construït una pista de 600 metres per arribar a la posició. Després d’aquesta descripció sobre l’estat en què es trobaven les fortificacions de Ballobar a dia 30 d’abril de 1937, faltava per acabar una secció d’artilleria de 75 mm en Valdragas, refugis amb polvorí per dos mòduls de focs, trinxeres que la defensessin, nius de metralladores i tres observatoris.

Polvorí

Finalment, una altra documentació ens fa totes les posicions que existien a Ballobar a l’octubre de 1937 i el seu estat constructiu en aquestes dates[4]. Així doncs, existien les següents fortificacions:

En l’Ermita de Sant Joan existien 37 metres lineals amb escapament en roca i mur de maçoneria; 10 metres lineals de camí cobert revestit amb maçoneria i un niu de metralladores doble blindat amb formigó.
En Hechizeras també hi havia un altre niu de metralladores doble blindat de formigó, 45 metres lineals de trinxeres amb escapament de mur de maçoneria i 20 metres lineals de camí cobert.
A La Forza un niu doble de metralladores blindat amb formigó i 40 metres lineals de trinxera revestida de maçoneria en sec.
En Potetas, un niu doble de metralladores blindat de formigó, 50 metres lineals de trinxera i 40 metres lineals de camí cobert.
En Ovejares, un niu doble de metralladores blindat amb formigó, 40 metres de trinxera, i 20 metres de trinxera, estant aquest últim en construcció.

Referent a l’artilleria, es deia que s’havia construït una secció de 105 mm amb punteria directa, sent tot l’emplaçament blindat amb formigó. Aquest emplaçament tenia diversos abrics, ja construïts i capaços per contenir el personal, així com dos mòduls de foc. Una de les boques era de 17x2x2 metres i un mitjà de 20x2x2,50 metres. També comptava amb un polvorí per dos mòduls de foc i una pista d’accés de 7 quilòmetres que conduïa a Ballobar, tot i que encara faltava per construir l’observatori, faltant-li la coberta.

Per finalitzar, cal dir que totes aquestes posicions defensives no van complir l’objectiu amb el qual van ser dissenyades a causa de el ràpid avanç de l’exèrcit del bàndol revoltat a finals de març de 1938.