GRIEGC

01 ag. Les posicions defensives de Tossa de Mar

Posted at 17:00h in Armament, Brigada Mixta, Catalunya, Defensa de costes, Ejército Popular de la República, Exèrxcit Popular de la República, Fortificació, Girona, Guerra Civil, Lloret de Mar, Trinxeres by griegc

Segons un informe d’un oficial anglès que durant la primavera de 1937 va ser testimoni de totes les obres de fortificació que s’estaven realitzant a la costa catalana, incloent-hi la costa de La Selva[1], afirmava al seu informe que els penya-segats de la costa tenien en aquesta part altures que arribaven als 500 peus i la carretera que bordejava la costa es veia obligada a fer continus zig-zags per anar-se adaptant al terreny. Sobre Tossa de Mar deia que era una població de 2.000 habitants, (en concret al 1930 comptava amb 1.442 habitants), dedicats a l’agricultura i a la pesca, i que un desembarcament allà era pràcticament impossible, tot i que havien estat construïdes unes trinxeres amb protecció de filferro i sis nius per metralladores[2].

En quant a les seves defenses, l’informe republicà de l’abril de 1937[3] informava que la posició avançada de la població, corresponent a la platja de Tossa de Mar d’uns 300 metres de longitud estava defensada pels flancs per tres nius, mentre que la seva posició de resistència la formaven a la part nord de la població, sobre la carretera de Guíxols, tres construccions anàlogues escalonades, formades per trinxeres i nius. Això si, dos d’aquestes posicions defensives estaven en construcció, mentre que la tercera si que estava finalitzada; i encara s’estava estudiant els punts de suport en número de tres: un pròxim a la carretera de Llagostera i els altres a ambdós costats de la població. Entre les posicions defensives destacava per la seva capacitat el refugi de Tossa de Mar, amb quatre boques reforçades amb anells de formigó armat i amb uns passadissos que es comunicaven interiorment entre si per varis punts, formant sales o estàncies per persones amb bancs de fusta, tenint una capacitat per mil persones i fins i tot tenint instal·lada corrent elèctrica. Segons l’oficial anglès, que també va poder visitar-lo, aquest abric-refugi era la construcció més important de la ciutat, amb cabuda per tot el poble, construït en una muntanya al sud de la localitat. El seu autor va ser un mestre d’obres del poble que va demostrar ser un gran artista; doncs resultava un verdader palau encantat amb gran varietat de columnes, salons, corredors, etc…; tot ell il·luminat elèctricament, donant-li així un aspecte fantàstic i de gran solidesa, ja que el gruix mínim era sempre de més de 40 peus[4].

Així i segons aquestes informacions, a l’abril de 1937 es trobaven finalitzats tota una sèrie de nius de metralladora, construïts tots amb troncs i rolls, sent aquests els següents[5]:

Niu de Mar Menuda, per una metralladora;
Niu de l’Illa, per dos metralladores i una trinxera coberta de 20 metres.
Niu de Can Guíxols inferior, per una metralladora, refugi per 15 homes i 50 metres de trinxera.
Niu de Vila Vella, per dos metralladores i refugi
Niu del Camí del Far, per una metralladora.

Així mateix també es trobava finalitzada:

Trinxera al sud de Tossa de 200 metres amb dos refugis i descoberta.
Refugi per la població civil amb capacitat per mil persones realitzat a mina.

Es trobava en excavació:

Niu de Can Guíxols superior, per dos metralladores i trinxera descoberta de 50 metres construït amb troncs.
Niu de Can Guíxols intermedi, per una metralladora i 50 metres de trinxera també realitzat amb troncs.
Niu proper a les Ruïnes, per dos metralladores i refugi, construït aquest amb formigó i troncs.

Es trobava en estudi un punt de suport dominant la carretera de Llagostera.

Resumint, Tossa de Mar comptava amb cinc nius de metralladora finalitzats, dos més en construcció i tres en projecte a més a més de comptar amb 250 metres de trinxera realitzades.

Mapa amb les posicions defensives de Tossa de Mar.

(AGMAB. SHEMA. Caixa 8993).

Croquis del niu de metralladores de les Ruïnes de Tossa de Mar.

(AGMAV, C.1156, Cp.21, D.1 /7).

Croquis del niu de metralladores de Can Cases superior de Tossa de Mar.

(AGMAV, C.1156, Cp.21, D.1 /9).

Croquis del niu de metralladores de Can Cases inferior de Tossa de Mar.

(AGMAV, C.1156, Cp.21, D.1 /10).

Croquis del niu de metralladores de Mar Menuda de Tossa de Mar.

(AGMAV, C.1156, Cp.21, D.1 /8).

Els franquistes per la seva part i gràcies a un altre informe[6], coneixerien també les fortificacions de la ciutat. En aquest informe s’assenyalava que a ambdós costats de la platja que s’estenia davant de l’anomenat poble es trobaven emplaçats uns nius per metralladores que podien batre l’anomenada platja. També afegien que a la sortida de l’anomenat poble i a la carretera que anava a Lloret de Mar per la costa i aproximadament a uns 2 km del poble, hi havia un emplaçament format per casamates per metralladores, unides entre si per trinxeres cobertes, construït tot el complex amb formigó armat. Afegien que amb el foc d’aquest emplaçament es podia batre l’anomenada carretera i la que anava des de Tossa de Mar a Llagostera, les dos al seu començament. En canvi no totes aquestes informacions sempre eren correctes, com era l’exemple d’una nota del 3 de juliol de 1937, que informava que a Tossa de Mar estaven emplaçats dos canons de 150 mm[7].

D’una altra banda i segons un informe republicà del 10 d’octubre de 1938[8], a Tossa de Mar existien un total de set nius de metralladores, dels quals només un estava construït en formigó, estant la resta construïts amb rolls de fusta. El niu de formigó era per dos metralladores i tenia una trinxera coberta per 20 tiradors, mixta de formigó i rolls, però aquesta no estava unida amb el segon niu ja que faltava la coberta. A l’interior de la trinxera petits despreniments havien tancat el pas, faltant per tant realitzar treballs de neteja i de desenrunament. En quant a la resta de nius de metralladores, tots construïts amb rolls de fusta, com a mínim necessitaven una neteja, i fins i tot dos resultaven pràcticament inservibles. El primer d’aquests era un niu de rolls per una metralladora amb trinxera coberta per tiradors, però era una construcció molt deficient que necessitava una reforma total. La situació del segon encara era pitjor ja que era un niu per tres metralladores completament inservible, i en la seva substitució estava projectat construir un niu de formigó subterrani, tot i que per aquelles dates es trobaven les obres suspeses.

En una relació posterior dels nius de metralladora existents a la ciutat i datada el 4 de gener de 1939[9], es donava que a la població existien un total de vuit nius de metralladora. En aquest cas, el niu que augmentava aquest número de posicions defensives no era ni més ni menys que un niu subterrani que s’havia abandonat la seva construcció feia aproximadament un any, i que només estava començat, per tant, no apte per la defensa. Dintre d’aquesta relació es comptava amb l’existència d’una trinxera descoberta per unes 15 tiradors, amb dos petits refugis que es trobava en bon estat.