01 des. 21ª BRIGADA MIXTA
HISTORIAL
Creació i organització
La 21a Brigada Mixta es va constituir el desembre de 1936 a Conca al comandament del major de milícies Abelardo Belenguer Alcover, i com a comissari Emilio Rodríguez Sabio, del PSOE.
Front del Centre
Ràpidament, va ser traslladada el 3 de gener de 1937 de Conca a Madrid per incorporar-se a la 5a Divisió i entrar en línia el dia 6 al sector El Pardo-Casa de Campo. Al mes següent, durant la Batalla del Jarama, va estar situada en reserva a Fuencarral a punt per entrar en combat, encara que al final no va participar-hi. Poc després, la Brigada va patir alguns canvis: primer el 23 de març quan va assumir el comandament el major de milícies Dezsö Jász “Juan de Pablo Janssen”; i poc més tard quan va absorbir a l’anomenada Brigada Mixta “H”. Seguint al Front de Madrid, la 21a Brigada Mixta integrada en una agrupació que manava el tinent coronel José María Galán, va participar en l’operació contra Cerro Garabitas del 10 al 14 d’abril. Tot i això, l’operació no va tenir l’èxit esperat i hi va morir el comissari Víctor Ansorena que s’acabava d’incorporar a la Brigada. Per prendre part a l’ofensiva de La Granja (Segòvia), es va procedir a un nou canvi a la prefectura de la Brigada, sent designat el major d’Artilleria Francisco Gil Díaz-Pallarés. L’operació pretenia ser un atac de distracció que havia de culminar amb la presa de la capital segoviana i, alhora, reduir la pressió de les tropes rebels sobre Bilbao. La 21a Brigada Mixta es va incorporar a la 34a Divisió, i se la va reforçar amb una companyia de carros de combat. I malgrat que la Brigada en un primer moment va ser destinada com a reserva, al cap de pocs dies d’iniciada l’ofensiva va passar a primera línia. Així d’aquesta manera, l’1 de juny la Brigada es va infiltrar entre les posicions enemigues, ocupant Turó de Matabueyes, La Casona i La Casa de Santillana; encara que va fracassar en l’assalt realitzat aquella mateixa tarda a Cabeza Grande. De fet, si no arriba a ser per la intervenció de les tropes regulars marroquines, la 21a Brigada Mixta podria haver conquerit la població de la Granja de Sant Ildefons i el proper Palau Reial, molt proper ja a Segòvia. En vista de la situació, el dia 4 la Brigada es va replegar sobre Navacerrada i el 5 ja era a Madrid. Posteriorment, la Brigada va cooperar a la Batalla de Brunete al juliol, per ser traslladada poc després al Front d’Aragó.
A finals d’aquell any, el 12 de desembre, va marxar cap a Extremadura, arribant a Villanueva de la Reina (Jaén) i des d’aquí a Chillón (Ciudad Real) i Belalcázar (Còrdova), per incorporar-se a la 73a Divisió del XVII Cos d’Exèrcit . En les últimes operacions en què va actuar va ser a la Batalla de Peñarroya, on el 17 de gener de 1939 va col·laborar en l’atac a les Serres de Mesegara i Torozo (Còrdova), perdent-se posteriorment el seu rastre.
Blindat rus fora de servei a Fuentes de Ebro (Saragossa), acció on també va participar la 21ª Brigada Mixta amb resultats molt dolents.
Biblioteca Nacional de España. Caixa 22/22.
DADES DE LA 21ª BRIGADA MIXTA
CRONOLOGIA | ||
Data | Fet | Llocs destacats |
Decembre 1936 | Creació i organització | Conca |
Gener 1937 | Front de Madrid | Sector Casa de Campo |
Febrer 1937 | Batalla del Jarama | Fuencarral (Reserva) |
Març-Maig 1937 | Front de Madrid | Cerro Garabitas |
Juny 1937 | Front de Segovia | Cerro Matabueyes-Cabeza Grande |
Juliol 1937 | Batalla de Brunete | |
Agost 1937 | Batalla de Belchite | Quinto-Mediana de Aragón |
Setembre-Octubre 1937 | Front de Aragón | Fuentes de Ebro |
Octubre 1937 | Disolució | |
Agost 1938 | Reorganització | Pozo de Guadalajara |
Setembre-Decembre 1938 | Front de Guadalajara | Beleña de Sorbe |
Decembre 1938-Març 1939 | Front d’Andalusia | Belalcázar-Mesegara-Torozo |
ENQUADRAMENT | |||
Data | Divisió | Cos d’Exèrcit | Exèrcit |
Març-Maig 1937 | 5ª Divisió | II C.E. | Centre |
Maig-Juliol 1937 | 18ª Divisió | III C.E. | Centre |
Juliol 1937 | 65ª Divisió | II C.E. | Centre |
Juliol 1937 | 4ª Divisió | II C.E. | Centre |
Juliol 1937- Octubre 1937 | 24ª Divisió | V C.E. | Maniobra |
Octubre-Novembre 1938 | 36ª Divisió | VII C.E. | Extremadura |
Novembre 1938-Març 1939 | 14ª Divisió | Reserva | GERC |
Març 1939 | 73ª Divisió | XVII C.E. | Extremadura |
Francisco Gil Díaz-Pallarés arqueologiadeimagenes.blogspot.com |
COMANDAMENTS | ||
Data | Cap de la Brigada | Comissari de la Brigada |
Decembre 1936-Març 1937 | Abelardo Belenguer Alcover[1] | Emilio Rodríguez Sabio[2] (PSOE) |
Març 1937 | Alfonso Granda Santobeña[3] (PSOE) | |
Abril-Maig 1937 | Dezsö Jász“Juan de Pablo Janssen” | |
Abril 1937-Març 1939 | Víctor Ansorena Aguileta[4] (PCE) | |
Juny 1937 | Francisco Gil Díaz-Pallarés[5] | |
Juliol 1937-Octubre 1937 | Francisco Gómez Palacios | |
Octubre-Novembre 1938 | Luis de Sandoval Jiménez[6] | |
Decembre 1938-Març 1939 | Francisco Eugenio Carmona | |
Març 1939 | Fernando Frade Sorondo[7] |
PUBLICACIONS
1ª Línea[8]
17 números
BIOGRAFIES
Dezsö Jász (1897-1981) alies “Juan de Pablo Janssen” |
Un personatge controvertit; nascut a Romania, va viure a Hongria, Txecoslovàquia i Romania. Va participar a la Guerra Civil espanyola com a cap de la 21a Brigada Mixta, i a finals de juny de 1937 com a cap de la Divisió B d’Euskadi. Des de juliol de 1937 va ser cap de la 5a Divisió d’Euskadi, i a meitat de juliol va passar a ser el cap d’Estat Major de l’anomenada Divisió, passant al setembre a l’Estat Major de l’Exèrcit del Nord. Després va emigrar a França i finalment es va instal·lar a Berlín[9]. És titllat de: “El més misteriós dels comandaments internacionals que van passar per Euzkadi, i igualment una de les figures més fosques de les vinculades al fenomen brigadista, va ser l’hongarès Dezsö Jász, que a Espanya i Euzkadi es feia dir Juan de Pablo Jansen, figurant com de nacionalitat txeca. Algunes fonts republicanes arriben d’acusar-lo d’espia al servei dels nazis, si bé cal assenyalar-ne la vinculació posterior amb el règim comunista hongarès instaurat després de la II Guerra Mundial. Algú hauria de preocupar-se de rescatar les seves Memòries (almenys va publicar dos llibres en hongarès sobre la seva participació a la Guerra Civil) i fer-ne una edició crítica.” [10].
Francisco Gómez Palacios (1900-1979)
Comandant d’Infanteria en situació de disponible voluntari a València[11]. Inicialment va participar en el desembarcament a Eivissa amb la columna Uribarri a l’agost de 1936. Després va participar a la columna Uribes-Palacios[12], també coneguda com Uribes-Eixea, que es va formar amb milícies i va partir de València per defensar Madrid operant en el front del Tajo entre gener i març de 1937. Al juny del mateix any va ser agregat a la Comandància de la Regió de València, destinat a la 21ª Brigada Mixta; i va passar a situació de disponible forçòs a València i destinat al VII Cos d’Exèrcit en setembre de 1937 como cap de la 36ª División[13] i a l’Exèrcit d’Extremadura a l’agost de 1938[14]. Ascendit a tinent coronel[15] i a coronel[16]. Va ser procesat a València al 1939[17], condenat a pena de mort que li va ser fue conmutada. Va estar detingut a les Presons Militars de València, sortint en llibertat condicional al juny de 1943.[18]
[1] (1891-?) Alferes d’Infanteria en situació de retir el 1936. Va ser cap de la 58a i 192 Brigada Mixta. Processat (TMT1 Causa 1883, Leg. 6934) i condemnat després de la guerra. (MILRET. Base de dades de Carlos Engel).
[2] (1892-1955) Comissari de la 21a Brigada Mixta; cap d’Informació del Comissariat General (Gaceta de la República, 26 de maig de 1937) i enllaç amb l’Estat Major Central. Posteriorment va ser comissari del IX Cos d’Exèrcit a Andalusia i del VI Cos d’Exèrcit a Madrid. El 1938 va ser professor de l’Escola de Comissaris i el juliol del mateix any va ser nomenat comissari del VI Cos d’Exèrcit, confirmat en ascendir a comissari de Divisió (DOCD, 24 de març de 1939). Pres a Alacant en finalitzar la guerra, es va escapolir el 1940 passant a Portugal i posteriorment a Argentina, Uruguai, i finalment es va acabar establint a Argentina.(https://fpabloiglesias.es/entrada-db/rodriguez-sabio-emilio/).
[3] (1893-¿) Posteriorment va ser capità en campaña de l’Exèrcito republicà (DOMDN, 22 de gener de 1938). Exiliat a França després de la guerra. (https://fpabloiglesias.es/entrada-db/14750_granda-santobena-alfonso/)
[4] (1897-1937). Va morir en acció de guerra a l’abril de 1937 (1ª Línea nº 13 , 24 de abril de 1937).
[5] Era el cap d’Estat Major i va ser nomenat cap de la 21ª Brigada Mixta (1ª Línea, nº 15 20 de juny de 1937). A l’agost de 1937 va ser destinat a l’Exèrcit de Llevant (DOMDN, 27 d’agost de 1937); al II Cos d’Exèrcit de Llevant (DOMDN, 11 de febrer de 1938), i a la 7ª Divisió (DOMDN, 6 de desembre de 1938). Condenat por delicte de masoneria a 12 anys i un día de reclusió menor i inhabilitació absoluta perpètua (Sumario 823-44).
[6] Va ser destinat a l’Exèrcit del Centre i a la Comandància Militar de Tarancón (Conca) (DOCD, 24 de març de 1939).
[7] DOCD, 17 de març de 1939.
[8] AGMAV, Caja 095, Carpeta 04; y https://www.memoriademadrid.es
[9] 1ª Línea, nº 12.
[10] AGUIRREAZKUENAGA, Joseba y URQUIJO, Mikel (Directores) (2015). Senderos de la memoria. Relación de espacios vinculados a la memoria de la Guerra Civil. Vitoria: Servicio Central de Publicaciones del País Vasco.
[11] Anuario Militar de España, 1936
[12] DOMDN, 6 de enero de 1937.
[13] DOMDN, 17 de septiembre de 1937.
[14] DOMDN, 17 de agosto de 1938.
[15] DOMDN, 31 de diciembre de 1936.
[16] DOMDN, 28 de junio de 1938.
[17] TMT1, Causa 118, Caja 18613, Exp. 1.
[18] MILIACT. (Base de dades de Carlos Engel) i GARCÍA, Alfonso (9 de diciembre de 2006). La vida enterrada de un mando de la República. Levante-EMV. https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2006/12/09/vida-enterrada-mando-republica-13629270.html