01 jul. Metralladora Hotchkiss
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), una gran varietat d’armes de foc van trobar el seu protagonisme als camps de batalla. Entre elles, la metralladora Hotchkiss, en les seves diverses variants, es va erigir com una arma de suport crucial per a tots dos bàndols, guanyant-se, de vegades amb sorna i altres amb respecte, el sobrenom de “destral de cosir” per la seva cadència de foc.
Dissenyada originalment per la companyia francesa Hotchkiss et Cie a finals del segle XIX, aquesta metralladora es va caracteritzar per la seva robustesa, fiabilitat i relativa senzillesa d’operació. La seva adopció per nombrosos exèrcits a nivell mundial abans de la Primera Guerra Mundial la va convertir en una arma comuna als arsenals europeus, i Espanya no va ser una excepció. De fet es va adquirir la llicència de fabricació, la qual s’iniciaria a partir del 1918 a la Fàbrica d’Armes d’Oviedo.
Durant el conflicte, va ser utilitzada per ambdós contendents, encara que va ser més comú al bàndol rebel ja que va continuar fabricant-les durant la guerra (els republicans les substituirien en gran part per la Maxim soviètica, així com altres armes importades).
Milicians andalusos en instrucció de la metralladora Hotchkiss
Biblioteca Nacional de España
La Hotchkiss es distingia per la seva construcció simple i eficient, comprenent únicament 32 components, entre ells quatre molls helicoïdals. Notablement, no tenia cargols o passadors, cosa que simplificava enormement el seu desmuntatge i les tasques de manteniment. A més, el disseny de cadascuna de les parts garantia un assemblatge intuïtiu, eliminant la possibilitat d’errors en tornar a armar-la.
Considerant la seva concepció, dos trets distintius han quedat gravats a la memòria col·lectiva sobre aquesta metralladora. En primer lloc, el seu particular sistema de càrrega es realitzava mitjançant carregadors rectes de 30 projectils, els quals podien unir-se entre ells, permetent una alimentació contínua de munició. En segon lloc, després d’un ús perllongat i sostingut, el canó experimentava un augment de temperatura, un fenomen habitual en armes de foc automàtiques. Per facilitar la dissipació d’aquesta calor, el canó presentava cinc prominents aletes de forma circular, dissenyades per permetre un foc continuat sense inconvenients per sobreescalfament.
Rèplica de metralladora Hotchkiss instal·lada en una fortificació a Ballobar (Osca)
GRIEGC
Metralladora Pessada Hotchkiss M1914 (7 mm Mauser i altres calibres)
- Calibre: Principalment 7 mm Mauser espanyol (7 x 57 mm), tot i que també van existir versions en altres calibres com el 7,92 x 57 mm Mauser alemany i el 8 x 50 mmR Lebel francés.
- Sistema de Funcionament: Recàrrega accionada per gas, forrellat obert.
- Alimentació: Pintes rígids de 24 o 30 cartutxos. Posteriorment es van introduir cintes metàl·liques articulades de major capacitat (fins a 250 cartutxos).
- Cadència de Foc: 450-600 dispars por minut (teòrica). La cadència pràctica era menor degut a la necessitat de canviar els pintes.
- Pes: Aproximadament 23-24 kg (sense trípode). El trípode M1916 afegia un pes considerable (al voltant de 24 kg).
- Longitut: Al voltant de 1.270 – 1.390 mm.
- Longitud del Canó: Aproximadament 770 – 800 mm.
- Velocitat de Sortida: Depenent del calibre, al voltant de 700-725 m/s.
- Abast Efectiu: Aproximadament 600-800 metres. L’abast màxim podía superar els 3.500-4.000 metres.
- Refrigeració: Per aire, amb aletes al canó per disipar el calor.
Esquema acotat de la metralladora Hotchkiss
Reproduït a CAPDEVILA, (1938) La Fortificación en Campaña. Barcelona
