01 set. Creació i Organització de les Brigades Mixtes del Exèrcit Popular de la República
CREACIÓ I ORGANITZACIÓ DE LES BRIGADES MIXTES DE L’EXÈRCIT POPULAR DE LA REPÚBLICA
El govern de Largo Caballero va comprendre, després dels primers mesos de guerra, que calia avançar una organització militar per superar la dispersió de forces i jerarquies que es donaven en aquell moment amb les columnes adscrites a sindicats i partits polítics i fins i tot a diferents líders ; així també establir una disciplina i ordenament castrense. El 29 de setembre de 1936 es va publicar un decret disposant “passin a les Escales actives de l’Exèrcit tots aquells Caps, Oficials i classes de Milícies que, degudament controlats per la Inspecció general de Milícies, tant pel que fa a la seva capacitat militar com a la seva conducta social i política, en siguin creditors”[1].
Més tard es van adoptar mesures en dos decrets del 30 de setembre i 7 d’octubre del 1936 per a la mobilització de cinquenes, de manera que els soldats i milicians deixaven de ser voluntaris per dependre de l’Exèrcit; cosa que indicava sotmetiment a la Justícia Militar. Una altra mesura de caràcter disciplinària va ser l’establiment de la salutació militar obligatòria a l’Exèrcit i voluntari a les milícies. Per vèncer les reticències de les organitzacions polítiques, es va crear per Ordre circular del 16 d’octubre de 1936, un Comissariat General de Guerra “la principal missió del qual consistirà a exercir un control d’índole político-social sobre els soldats, milicians i altres forces armades al servei de la República i aconseguir una coordinació entre els comandaments militars i les masses combatents, encaminada al millor aprofitament de l’eficiència de les forces esmentades”[2].
Per a aquest objectiu es va nomenar Comissari general Julio Álvarez del Vayo i Subcomissaris Antonio Mije García, Crescencio Bilbao Castellanos, Ángel Pestaña Núñez i Ángel Gil G. Roldán. El mateix dia, una nova Ordre circular va declarar que el Ministre de la Guerra assumia el comandament de totes les forces armades i organitzades com a Cap superior de les mateixes, omplint amb això l’aspiració del comandament únic i “per tal d’unificar i coordinar l’acció de les forces que lluiten als diversos fronts en defensa de la causa de la República”[3]. Pocs dies després, el 20 d’octubre una nova circular del Ministeri de la Guerra comunicava que els batallons de voluntaris passaven a constituir les Milícies Voluntàries, i s’organitzarien a Batallons que portarien numeració correlativa sense cap sobrenom [4]. Es creava a més una Comandància de Milícies, l’organització de la qual passava a ser regulada pel Ministeri de la Guerra.
Totes les mesures adoptades per a l’organització de l’Exèrcit de la República van donar lloc a una ordre del 18 d’octubre de la secció d’Organització de l’Estat Major Central a l’Inspector de Milícies per a la constitució de les 6 primeres Brigades Mixtes. No hi ha, però, una referència clara de com es va gestar i adoptar aquest model. La Brigada Mixta havia de ser constituïda per Batallons d´Infanteria amb el suport d´Unitats d´acompanyament d´altres Armes i serveis. La plantilla inicial es va fixar en 4 Batallons amb 5 Companyies cadascun (4 de Fusells i una de Metralladores); un escamot de morters; un Esquadró motoritzat de Cavalleria, 4 Bateries d’Artilleria lleugera; una Companyia de Zapadores; una Columna de Municionament i Unitats de Transmissions, Intendència i Sanitat. Tot això amb una dotació teòrica de 150 oficials i 3.700 suboficials, classes i soldats.
Al novembre, es va establir una nova plantilla més d’acord amb les disponibilitats reals: quatre batallons i una companyia de reserva d’infanteria; un escamot de Cavalleria; un escamot de blindats a la tercera brigada de cada divisió; una bateria d’Artilleria amb tres canons i unitats de Transmissions, Intendència, Sanitat, Sapadors i una columna de municionament, tot comptant amb 134 oficials, 32 comissaris i 4.029 homes. Tot i així, només les primeres sis brigades es van poder dotar de la plantilla prevista.
La crua realitat va obligar a prescindir de part dels serveis, sobretot de l’artilleria, que amb el temps passaria a ser divisionària, cavalleria i blindats. No existien ni armes ni oficials suficients per cobrir tantes necessitats. D’altra banda, cal convenir que la proporció entre la Infanteria i els serveis era descompensada, ja que aquests darrers eren excessius per a quatre batallons. Això conduiria al llarg de la guerra a la conversió de les Brigades Mixtes en unitats fonamentalment dinfants. Ràpidament els batallons de milícies van anar incorporant-se a les Brigades Mixtes, canviant els seus romàntics noms per números anònims.
Als historials de les brigades s’especifiquen els noms dels batallons que es van constituir inicialment, però les vicissituds de la guerra amb les seves baixes, trasllats, noves incorporacions de reclutes, desdoblaments, dissolucions i fusions van fer normalment oblidar el seu nom original. Les vuit primeres brigades, 1 al 6 més dues internacionals, creades el 18 d’octubre, van poder sortir per al front el 3 de novembre. Al llarg dels mesos de desembre a febrer, es van completar fins a la número 25. El maig de 1937 es disposava de 153 brigades al Centre, Sud i Catalunya; ia l’agost del mateix any, s’acabaven de numerar fins a la 204 les del Nord. Quan aquestes últimes, de la 154 a la 204, van desaparèixer per l’esfondrament del Front Nord, se’n van reorganitzar 32 en els restants fronts. D’aquestes, les numerades del 154 al 165, van reaparèixer com a unitats guerrilleres, l’estructura de les quals no tenia res a veure amb les Brigades Mixtes, i de la 166a a la 172a no es van tornar a reconstruir.
L’última Brigada Mixta va néixer amb el número 246 a finals del 1938 a Calella (Barcelona). L’organització de les Unitats es va completar el 27 de novembre de 1936, amb la creació de les tres primeres Divisions, a les quals havien de seguir fins a la 77a al llarg de la guerra. El 31 de desembre, van aparèixer els dos primers cossos d’exèrcit. Fins al final de la guerra la xifra es va elevar a 24. Transitòriament van aparèixer altres divisions i altres cossos de vida efímera.
Cal destacar que l’adscripció de les Brigades Mixtes a les grans unitats va ser molt variable en el decurs de la guerra i per això no és possible donar una visió estàtica de l’organització de l’Exèrcit Popular.
[1] Gaceta de Madrid, núm. 273 de 29 de setembre de 1936, pàg. 2044.
[2] Gaceta de Madrid, núm. 290, de 16 d’octubre de 1936, pàg. 355.
[3] Gaceta de Madrid, núm. 290, de 16 d’octubre de 1936, pàgs 354 a 355.
[4] Diario Oficial del Ministerio de la Guerra (DOMG), núm. 214 de 20 d’octubre 1936, pàg. 134.
