01 març Els nius de metralladora de Selgua (Osca)
El nucli de Selgua va comptar durant la Guerra Civil amb diferents fortificacions, situades totes elles a la riba dreta del riu Cinca i formant part del camp atrinxerat de Monzón, sent aquest un sector més de la Línia del Cinca. Aquesta línia defensiva es va començar a construir a finals d’agost de 1936, tot i que al novembre es va ampliar pel sector nord fins a Naval i El Grado, seguint el curs del riu Cinca fins Monzón i arribant per l’extrem sud fins als voltants de Gandesa. Va adquirir veritable ritme constructiu a principis de 1937 i tenia com a missió frenar qualsevol intent d’arribada de les tropes nacionals al mateix riu Cinca.
Les defenses de Selgua es van concentrar sobretot en dos sectors, el Barranc de la Clamor i l’Ermita de Sant Salvador, comptant cadascuna d’elles amb diferents posicions defensives com trinxeres, nius de metralladores o refugis, entre d’altres; establint d’aquesta manera una barrera defensiva important.
El Barranc de la Clamor va ser una de les importants posicions de Selgua que van formar part del conjunt fortificat de la Línia del Cinca en el sector de Monzón. Aquesta posició va comptar, entre d’altres elements, amb fins a 16 nius de metralladores, sent els més importants dos nius de metralladores dobles. Cada un d’ells va comptar amb el seu respectiu refugi per als seus ocupants, situats tots dos a cada costat de la carretera de Sariñena i amb l’objectiu de batre-la davant qualsevol avanç de les tropes nacionals. Cada niu comptava amb una extensa trinxera que també servia d’evacuació per als ocupants dels respectius nius.
Planimetria del niu de metralladores del costat esquerra de la carretera Selgua-Sariñena
GRIEGC
Planimetria del niu del costat dret de la carretera Selgua-Sariñena
GRIEGC
L’altra zona en canvi, la de l’Ermita de Sant Salvador, va comptar amb un total de 10 nius de metralladores, un nombre inferior als situats al Barranc de la Clamor, creuant els seus focs amb les fortificacions existents a Castejón del Puente i els seus voltants.
GRIEGC
Per la seva banda, els nius de metralladores eren unes construccions que protegien als servents d’una metralladora o fusell metrallador. Aquests podien ser de diferent tipus segons la seva disposició i els materials de construcció utilitzats, trobant nius de metralladora realitzats de maçoneria, maons, ciment, metàl·lic o de formigó armat, així com altres més simples realitzats a cel obert (a barbeta), semi enterrats i amb sacs de terra. Tots els tipus de nius de metralladora tenien en comú que disposaven almenys d’una espitllera, una obertura a través de la qual es podia disparar des de l’interior del niu.
De fet, els assentaments d’aquests nius de metralladora representaven l’esquelet de qualsevol posició defensiva sent aquests els elements principals, ja que la metralladora era una arma molt efectiva que funcionava per ràfegues ràpides a distàncies petites i mitjanes, equivalent a la utilització de 100 fusells manejats pel mateix nombre de soldats.
GRIEGC
