01 abr. Les trinxeres de les Cuencas Mineras
Situada al nord de la província de Terol, la comarca de les Cuencas Mineras Va tenir un paper destacat durant la Guerra Civil, ja que va ser un dels escenaris on es van lliurar diversos combats a causa de la proximitat del front, ja que aquest dividia en dos bàndols diferents municipis de la comarca.
La historiografia ha deixat de banda en bona part aquest territori i els combats que allà es van portar a terme , però 80 anys després encara queden restes del conflicte al llarg de moltes de les seves poblacions. Les trinxeres són els testimonis més nombrosos de la guerra que encara es conserven a diferents poblacions de la comarca, trobant en un nombre més elevat allà on es va establir el front, com era el cas de la zona de Rudilla al nord de la comarca; entre Vivel del Río i Martín del Río en el centre o Valdeconejos, situada més al sud.
Les trinxeres són una de les restes que a dia d’avui es troben més visibles en molts territoris de la nostra geografia sent testimonis del conflicte. Utilitzades des de molt abans de la Guerra Civil com a solució defensiva, va adquirir una gran popularitat durant la Primera Guerra Mundial.
Tornant a la comarca de les Cuencas Mineras i prenent els exemples de les poblacions anteriorment esmentades, a dia d’avui encara és poden observar trinxeres de diferents tipus en aquests llocs. Així por exemple, a la pedania de Rudilla (pertany al municipi de Huesa del Común) hi ha trinxeres tant davant com darrere de la població. Aquestes últimes, situades a unes altures, protegien directament el poble i sobretot batien la carretera cap a Piedrahita i Fonfría. Cal destacar que Rudilla, va pertànyer al bàndol nacional fins a principis d’agost de 1937 quan tropes de l’Exèrcit Popular de la República van realitzar un atac per aquest sector, ocupant la població. Va ser a partir d’aquest moment quan es van fortificar els voltants de la població, arribant a construir força trinxeres per la seva defensa. No obstant això, Rudilla va ser el lloc elegit per on les tropes italianes van iniciar la seva ofensiva el 9 de març de 1938, superant aquesta línia de trinxeres sense dificultat gràcies a la superioritat en homes i armaments amb que disposaven.
Planimetria de trinxera de Rudilla
Una de les zones de les Cuencas Mineras que més és va fortificar va ser la zona situada entre Vivel del Río i Martín del Río. Vivel del Río va passar de mans republicanes a nacionals a mitjans de febrer de 1937 i fins al març de 1938 es va establir el front entre els dos pobles, que tan sols disten 5 quilòmetres un de l’altre. L’encreuament de la carretera cap a Armillas situat a només 1,5 km de Vivel del Río va ser el lloc on és va establir la primera línia de front, fet que va comportar la construcció de nombroses trinxeres entre els dos pobles. Així d’aquesta manera, els voltants de les dues localitats es van fortificar àmpliament, destacant la zona de Mirambueno por part republicana, situada al sud de Martín del Río i més avançada cap a Vivel del Río. Per part nacional, el mateix poble de Vivel del Río va ser fortificat, aprofitant inclús trinxeres construïdes pels republicans anteriorment i que havien agafat en l’ofensiva de febrer de 1937, modificant tant els seus recorreguts i punts d’observació i tir amb l’objectiu de reaprofitar-les. Des de les trinxeres de Mirambueno, els republicans van exercir una forta resistència a l’avanç de les tropes carlistes en l’inici de l’ofensiva sobre l’Aragó del 9 de març de 1938, fent que l’avançament de les tropes nacionals en aquest sector fos més lent, a diferència del succeït a Rudilla amb les tropes italianes.
Planimetria de trinxera de Martín del Río
Planimetria de trinxera de Martín del Río
Més al sud, i en un extrem a la falda de la Serra de Sant Just es troba el petit poble de Valdeconejos, pertanyent al municipi de Escucha. Aquesta població no es trobava directament en la línia del front, situat aquest a uns 15 quilòmetres més a l’Est, però gràcies a la seva situació també es va fortificar, sobretot les altures que l’envoltaven. D’aquesta manera es van construir diferents trinxeres i posicions defensives, tant en les altures més immediates al poble com les situades més al sud-oest, en direcció a la localitat de Rillo. Les condicions de vida dels soldats que ocupaven aquestes trinxeres, situades a uns 1.400 metres van ser molt dures a causa del terreny tan agrest on es trobaven, i poc van poder fer enfront d’un nombre de forces enemigues molt superior durant l’ofensiva del 9 de març de 1938.
