01 març La bateria de costa de l’Ametlla de Mar
L’artillat de la costa catalana es va realitzar a través de l’establiment de peces d’artilleria a diferents punts del litoral per poder fer front a les amenaces navals. D’aquesta manera, es van construir diferents emplaçaments per a peces d’artilleria, i entre desembre de 1936 i el gener de 1937 es van establir un conjunt de bateries artilleres en diferents punts estratègics de la costa catalana per tal de poder defensar-se dels atacs dels vaixells franquistes. Tot i les dificultats, de mica en mica s’aniria artillant el litoral català que al març de 1937 i, segons un informe de l’inspector general de defensa de costes de Catalunya, comptaria amb unes 132 peces d’artilleria amb l’objectiu de defensar la costa. Aquestes peces, majoritàriament obsoletes, estaven distribuïdes de la següent manera al llarg de tota la costa catalana[1]: 34 peces destinades a la defensa de la costa gironina; 46 peces a la província de Barcelona i 52 peces destinades a la província de Tarragona. Respecte a aquestes últimes, estaven distribuïdes de la següent manera:
- A Calafell existien quatre peces 150 mm Obús de Bronze.
- A Roda de Berà, 4 peces de 90 mm Krupp.
- A Tamarit, 4 peces obús de 210 mm.
- A Monnars, quatre peces de 80 mm.
- A Salou, quatre peces de 150 mm Krupp.
- Al Coll de Balaguer, quatre peces de 150 mm Obús de Bronze i quatre canons de 150 mm H.E. (Ferro Entubat).
- A l’Hospitalet de l’Infant, quatre canons de 90 mm.
- A l’Ametlla de Mar, quatre canons de 80 mm.
- A l’Ampolla, quatre peces de 150 mm Obús de Bronze.
- A les Cases d’Alcanar, quatre canons de 75 mm de muntanya.
- A Ulldecona, quatre canons de 75 mm de muntanya.
- A Amposta, quatre canons de 75 mm de muntanya.
Obús de Bronze de 150 mm Mata
La bateria de costa de l’Ametlla de Mar, coneguda com Les Fortificacions, dominava tot el Golf de Sant Jordi i es trobava a 2 km del poble de l’Ampolla pel nord de la costa i a uns 40 metres sobre el nivell del mar. Era una obra per bateria de quatre peces amb amplis soterranis, comunicats uns amb els altres per grans galeries amb una amplada de 1,30 per 2,50 metres d’altura, que també es comunicaven per departaments en quadres, revestits tots en formigó; mentre que les galeries en maó, amb bigues de ferro, tot i que van quedar alguns trossos sense finalitzar. A uns 150 metres d’aquesta posició existia una casa de maó i ciment, separat per un sol envà central, que comptava amb un espai per la cuina amb quatre escales d’accés, trobant-se a uns 20 metres un lavabo i un urinari sent la seva construcció de ciment i maó, en perfecte estat, i a uns 50 metres existia una altre casa, igual a l’anterior. El camí d’accés al recinte militar es situava al primer revolt, amb la presència d’una caseta de control de vigilància, que permetia l’accés o el denegava i un segon control de barreres per a la identificació del personal situat a uns 50 metres a mà dreta. Davant d’aquest segon control de barreres es trobava l’accés a l’emplaçament artiller mitjançant dues entrades que quedaven comunicades en direcció al refugi i bifurcades en direcció a la bateria de costa, per així poder transportar els projectils des de la carretera sense ser vist, aprovisionant d’aquesta manera els polvorins i les sales de recanvis, mentre que les altres dos entrades estaven ubicades als extrems de la plataforma de tir que abastien de munició als obusos.
Croquis de la bateria de l’Ametlla de Mar
Les peces de la bateria eren obús de bronze de 150 mm Model 1891 tot i que la bateria només va arribar a disposar de dos peces d’aquest tipus, amb l’anellatge corresponent on es sustentava la bateria. Darrera dels obusos es trobaven dos portes que conduïen a un pou circular on es llençava la baina sobrant del projectil una vegada s’havia obert foc mentre que la plataforma de tir també comptava amb un sistema de drenatge excavat en trinxeres per evacuar les aigües pluvials al mar. El complex interior servia com a refugi antiaeri davant un possible bombardeig i al pla més elevat existien diferents pous de ventilació i cisternes de recaptació d’aigua de pluja.
El lloc de comandament de la bateria de costa de l’Ametlla de Mar era una estructura rectangular ubicada estratègicament per controlar visualment el Golf de Sant Jordi i estava situada més al sud mentre que a la cala situada al sud de la bateria de costa de l’Ametlla de Mar, coneguda amb el nom de Port Olivet per ésser un port natural, estava destinada per a l’armament de petites embarcacions.
Imatge actual d’una de les galeries de l’emplaçament artiller de la bateria de l’Ametlla de Mar
Sobre les peces artilleres que s’establirien en aquest emplaçament, al març de 1937 hi haurien quatre canons de 80 mm, substituïts posteriorment per dos Obusos de 150 mm de Bronze Model 1891 formant 15ª Bateria que a partir de març de 1938 passava a denominar-se 31ª Bateria. En canvi, al setembre de 1938 les peces de la bateria serien enviades a Punta Prima (Roses), quedant per tant dissolta la bateria de l’Ametlla de Mar.
Imatge actual de l’emplaçament artiller
Respecte la seva activitat, mai va entrar en combat però si que va fer diferents proves de tir, com les realitzades a l’agost de 1938. Així per exemple el 17 d’agost disparava quatre granades ordinàries i quatre granades de metralla a les 16:00 hores; mentre que el dia 27 a les 11:00 hores llençaria vuit granades ordinàries i altres vuit granades de metralla.
Exercicis d’Artilleria de Costa a l’agost de 1938 al litoral català
[1] Biblioteca del Pavelló de la República-Universitat de Barcelona (BPR-UB).Fons Personal (FP) Infiesta. Caixa 9.
