{"id":10374,"date":"2023-08-01T17:00:18","date_gmt":"2023-08-01T17:00:18","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/?p=10374"},"modified":"2023-10-03T23:05:58","modified_gmt":"2023-10-03T23:05:58","slug":"les-posicions-defensives-de-tossa-de-mar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2023\/08\/01\/les-posicions-defensives-de-tossa-de-mar\/","title":{"rendered":"Les posicions defensives de Tossa de Mar"},"content":{"rendered":"

Segons un informe d\u2019un oficial angl\u00e8s que durant la primavera de 1937 va ser testimoni de totes les obres de fortificaci\u00f3 que s\u2019estaven realitzant a la costa catalana, incloent-hi la costa de La Selva[1]<\/a>, afirmava al seu informe que els penya-segats de la costa tenien en aquesta part altures que arribaven als 500 peus i la carretera que bordejava la costa es veia obligada a fer continus zig-zags per anar-se adaptant al terreny. Sobre Tossa de Mar deia que era una poblaci\u00f3 de 2.000 habitants, (en concret al 1930 comptava amb 1.442 habitants), dedicats a l’agricultura i a la pesca, i que un desembarcament all\u00e0 era pr\u00e0cticament impossible, tot i que havien estat constru\u00efdes unes trinxeres amb protecci\u00f3 de filferro i sis nius per metralladores[2]<\/a>.<\/p>\n

En quant a les seves defenses, l’informe republic\u00e0 de l’abril de 1937[3]<\/a> informava que la posici\u00f3 avan\u00e7ada de la poblaci\u00f3, corresponent a la platja de Tossa de Mar d’uns 300 metres de longitud estava defensada pels flancs per tres nius, mentre que la seva posici\u00f3 de resist\u00e8ncia la formaven a la part nord de la poblaci\u00f3, sobre la carretera de Gu\u00edxols, tres construccions an\u00e0logues escalonades, formades per trinxeres i nius. Aix\u00f2 si, dos d\u2019aquestes posicions defensives estaven en construcci\u00f3, mentre que la tercera si que estava finalitzada; i encara s’estava estudiant els punts de suport en n\u00famero de tres: un pr\u00f2xim a la carretera de Llagostera i els altres a ambd\u00f3s costats de la poblaci\u00f3. Entre les posicions defensives destacava per la seva capacitat el refugi de Tossa de Mar, amb quatre boques refor\u00e7ades amb anells de formig\u00f3 armat i amb uns passadissos que es comunicaven interiorment entre si per varis punts, formant sales o est\u00e0ncies per persones amb bancs de fusta, tenint una capacitat per mil persones i fins i tot tenint instal\u00b7lada corrent el\u00e8ctrica. Segons l’oficial angl\u00e8s, que tamb\u00e9 va poder visitar-lo, aquest abric-refugi era la construcci\u00f3 m\u00e9s important de la ciutat, amb cabuda per tot el poble, constru\u00eft en una muntanya al sud de la localitat. El seu autor va ser un mestre d’obres del poble que va demostrar ser un gran artista; doncs resultava un verdader palau encantat amb gran varietat de columnes, salons, corredors, etc…; tot ell il\u00b7luminat el\u00e8ctricament, donant-li aix\u00ed un aspecte fant\u00e0stic i de gran solidesa, ja que el gruix m\u00ednim era sempre de m\u00e9s de 40 peus[4]<\/a>.<\/p>\n

Aix\u00ed i segons aquestes informacions, a l’abril de 1937 es trobaven finalitzats tota una s\u00e8rie de nius de metralladora, constru\u00efts tots amb troncs i rolls, sent aquests els seg\u00fcents[5]<\/a>:<\/p>\n