{"id":1192,"date":"2017-07-15T17:00:08","date_gmt":"2017-07-15T17:00:08","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/?p=1192"},"modified":"2017-12-16T10:47:44","modified_gmt":"2017-12-16T10:47:44","slug":"1192","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2017\/07\/15\/1192\/","title":{"rendered":"La L\u00ednia del Cinca: les posicions defensives de Monz\u00f3n"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\">A principis de la Guerra Civil, una vegada detingut l&#8217;avan\u00e7 per Arag\u00f3 de les columnes milicianes i at\u00e8s la por que existia que la rereguarda catalana pogu\u00e9s ser objectiu per les tropes nacionals a una possible ofensiva degut tamb\u00e9 a la mateixa precarietat que resultava el front d&#8217;Arag\u00f3, es va disposar la creaci\u00f3 de diversos punts de resist\u00e8ncia situats b\u00e0sicament en territori aragon\u00e8s. De fet, en data tan primerenca al conflicte com el 6 d&#8217;agost de 1936, l&#8217;Estat Major Central de Mil\u00edcies va donar l&#8217;ordre als Serveis d&#8217;Enginyers per preparar una l\u00ednia de defensa endarrerida al Cinca.<\/p>\n<p align=\"justify\">D&#8217;altra banda i amb l&#8217;estabilitzaci\u00f3 del front d&#8217;Arag\u00f3, es van comen\u00e7ar a fortificar diferents l\u00ednies defensives que comen\u00e7ant a Osca anaven a parar fins a terres catalanes. Aquestes l\u00ednies pretenien una defensa en profunditat de les terres republicanes a l&#8217;Arag\u00f3, sent la seva funci\u00f3 primordial la de tallar les comunicacions entre el front i la rereguarda, arribant a rebre fins a nom propi. En canvi aquestes l\u00ednies defensives serien d&#8217;esc\u00e0s valor militar i es malbaratarien en elles massa feina, esfor\u00e7 i diners.<\/p>\n<p align=\"justify\">Les l\u00ednies de defensa comen\u00e7aven en el mateix entorn d&#8217;Osca, \u00e0mpliament fortificat i continuava amb l&#8217;anomenada L\u00ednia Vorochilow que comen\u00e7ava a 16 km al nord de l&#8217;estaci\u00f3 de ferrocarril i tenia 40 km de longitud de Tardienta. Despr\u00e9s d&#8217;aquesta se succe\u00efen diverses l\u00ednies m\u00e9s com la L\u00ednia Durruti, que comen\u00e7ava al nord de Velilla i amb uns 20 km de longitud cap al sud, sent el seu objectiu tallar el pas en direcci\u00f3 a Barbastre, Monz\u00f3n i Sari\u00f1ena. Just on acabava aquesta \u00faltima l\u00ednia de defensa comen\u00e7ava l&#8217;anomenada L\u00ednia Lenin, que es recolzava en les altures del v\u00e8rtex Mogache, de 535 metres d&#8217;altitud i les altures de Saso de 480 metres, amb una longitud d&#8217;uns 15 quil\u00f2metres i arribava fins a uns 4 quil\u00f2metres al sud de Pole\u00f1ino. La seva profunditat era de diversos km i disposava de m\u00faltiples trinxeres, passadissos, coberts, fortins i tot el necessari per al seu total defensa.<\/p>\n<p align=\"justify\">El nord de la prov\u00edncia d&#8217;Osca seria una altra zona que tamb\u00e9 es va fortificar, sobretot al sector de Sabi\u00f1\u00e1nigo; per\u00f2 on realment va existir una forta l\u00ednia de resist\u00e8ncia va ser en l&#8217;anomenada L\u00ednia del Cinca.\u00a0Aquesta va ser la principal l\u00ednia de resist\u00e8ncia que es va construir a l&#8217;Arag\u00f3 i amb un aut\u00e8ntic valor militar, constru\u00efda per evitar la invasi\u00f3 de Catalunya pel nord de l&#8217;Ebre i consistent en una forta l\u00ednia de resist\u00e8ncia dotada de grans fortificacions i trinxeres situades als marges del riu Cinca. Les obres d&#8217;aquesta l\u00ednia es van iniciar a finals de 1936 i van ser dirigides en un primer moment per una comissi\u00f3 nomenada pel mateix govern de la Generalitat de Catalunya. Aquesta comissi\u00f3 estava formada pel tinent coronel Miguel Ram\u00edrez de Cartagena i el comandant Montserrat Fenech, encarregant-se de l&#8217;execuci\u00f3 de les mateixes els capitans de l&#8217;Arma d&#8217;Enginyers Rafael Esteve i Pere Llabr\u00e9s, el d&#8217;Artilleria Federico Cu\u00f1at i el d&#8217;Infanteria Jos\u00e9 L\u00f3pez Fontanals; participant en els treballs de fortificaci\u00f3 des presos i castigats a treballs for\u00e7osos, fins refugiats i jornalers que volien guanyar un salari.<\/p>\n<p align=\"justify\">L&#8217;inici de la l\u00ednia estava als voltants del Pirineu seguint el curs del riu Cinca fins Monz\u00f3n, ampliant-se posteriorment la seva construcci\u00f3 fins a Gandesa i adquirint veritable ritme constructiu a principis de 1937. De fet, al gener d&#8217;aquest mateix any s&#8217;havia procedit a la construcci\u00f3 de m\u00e9s de 7 quil\u00f2metres de trinxeres; de 13 quil\u00f2metres de camins coberts; de centenars de nius de metralladores acompanyats amb els corresponents refugis per tropes i d&#8217;assentaments dissenyats per l&#8217;artilleria. Aix\u00ed per exemple, als voltants del Grau i estenent-se fins Naval, es van construir diferents casamates o blocaos dotats amb els corresponents nius camuflats per metralladores lleugeres i per a alguna pe\u00e7a d&#8217;artilleria, aix\u00ed com altres defenses aprofitant els cursos fluvials de la zona. I fins al voltant de Barbastre va existir una discreta l\u00ednia de trinxeres amb sacs de terra refor\u00e7ats amb travesses de ferrocarril, que partint dels voltants de Cregenz\u00e1n tallava la carretera d&#8217;Osca i finalitzava a la de Monz\u00f3n.<\/p>\n<p align=\"justify\">D&#8217;altra banda, el Servei d&#8217;Informaci\u00f3 nacional va estar en tot moment atent a l&#8217;evoluci\u00f3 d&#8217;aquestes obres, donant-li per tant una gran import\u00e0ncia a aquestes fortificacions i recopilant informaci\u00f3 sobre elles. Aix\u00ed d&#8217;aquesta manera, els nacionals tenien la seg\u00fcent informaci\u00f3 sobre la L\u00ednia del Cinca al sector de Monz\u00f3n<a href=\"#sdfootnote1sym\" name=\"sdfootnote1anc\">1<\/a>:<\/p>\n<p align=\"justify\">&#8220;<em>Les obres de defensa del sector de Monz\u00f3n s&#8217;han dut a terme principalment a l&#8217;oest del riu Cinca, entre la riba dreta i la carretera, tenint com a objectiu impedir l&#8217;avan\u00e7 per la carretera que anava de Barbastre a Monz\u00f3n i seguia a Lleida i Barcelona . Existien fortificacions a Castej\u00f3n del Puente i al nord-oest d&#8217;aquestes i enlla\u00e7ades per trams atrinxerats sorgia el tur\u00f3 de l&#8217;Ermita de Sant Salvador, situada al nord de Selgua, que dominava en direcci\u00f3 oest la carretera Berbegal-Monz\u00f3n. En aquest tur\u00f3 s&#8217;han constru\u00eft trinxeres i 4 nius per metralladores i en la part sud i per defensar el cam\u00ed que condueix a Sari\u00f1ena, tamb\u00e9 existeixen varies l\u00ednies de trinxeres a banda i banda de la carretera amb vuit nius per metralladores s\u00f2lidament constru\u00efts amb ciment armat. El seu empla\u00e7ament \u00e9s molt bo i poden fer un tir efica\u00e7. Aquestes posicions al Nord i Sud de Selgua tenen capacitat per a uns 2.000 homes, amb abrics subterranis per a tots ells. <\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>En segona l\u00ednia, fent refer\u00e8ncia a aquesta \u00faltima l\u00ednia les de Castej\u00f3n del Puente, es troben les fortificacions de la Loma de Monz\u00f3n, situades a uns dos km de Monz\u00f3n i l&#8217;Est de la carretera Barbastre-Monz\u00f3n i on s&#8217;ha constru\u00eft una forta posici\u00f3 militar amb capacitat per a m\u00e9s de 3.000 homes. Aquesta al\u00e7ada ha estat s\u00f2lidament fortificada amb tres l\u00ednies successives de trinxeres, excavades en el declivi que baixa dol\u00e7ament cap a la carretera enlla\u00e7ades amb camins coberts tra\u00e7ats en ziga-zaga i protegits per amples faixes de filats. La major part de les trinxeres estan cobertes amb una teulada de canyes per a la seva dissimulaci\u00f3 a les vistes a\u00e8ries i en els quals han plantat herba amb el que l&#8217;emmascarament queda ben fet. Les trinxeres han estat fetes per la posici\u00f3 de tirar de peu i alguns trossos s\u00f3n coberts, estant cobertes i apuntalades amb fusta; totes les obres han estat ben camuflades, afavorint la vegetaci\u00f3 que han crescut durant el temps que porten fetes. <\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>Distribuides en aquestes tres l\u00ednies es troben aproximadament 46 nius de metralladores constru\u00efts amb formig\u00f3 i coberts amb ciment armat. Cada 50 metres hi ha un abric subterrani excavat en direcci\u00f3 perpendicular a la c\u00faspide del tur\u00f3, tenint per tant una massa de protecci\u00f3 natural a prova de qualsevol calibre. Com els refugis estan dirigits cap a l&#8217;interior del tur\u00f3, tenen un gruix de terra que es considera suficient contra granades d&#8217;artilleria i bombes d&#8217;aviaci\u00f3, tenint alguns abrics un gruix de terra de m\u00e9s de 30 peus. Igualment tamb\u00e9 abunden els nius de metralladores tant a les Lomas de Monz\u00f3n com en les dues turons fortificats de Castej\u00f3n del Puente, per\u00f2 per la configuraci\u00f3 del terreny, resulta que les metralladores que es situen en elles queden situades a molta altura sobre la carretera i han de tirar amb tir fix i en males condicions. <\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>A la part sud de l&#8217;altipl\u00e0, cim de les Lomas de Monz\u00f3n hi ha un empla\u00e7ament per a bateria de 105 mm., on segons es diu s&#8217;han malbaratat el ciment. Tant els empla\u00e7aments de les peces com els recanvis de municions, abrics per al personal i depend\u00e8ncies per a oficials s\u00f3n s\u00f2lids i ben constru\u00efts. A l&#8217;extrem Nord de l&#8217;altipl\u00e0 hi ha dos observatoris units a les obres de la Bateria per comunicacions subterr\u00e0nies s\u00f2lidament constru\u00efdes, mentre que en el vessant del tur\u00f3 que mira al riu Cinca, molt ocults en un barranc, hi ha barracons per al personal. <\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>La impressi\u00f3 \u00e9s que els defensors d&#8217;aquest Sector poden romandre sota terra donat el gran nombre de refugis durant els bombardejos, encara que en les trinxeres falten accessos per a un moment donat sortir de l&#8217;ocultaci\u00f3 subterr\u00e0nia<\/em> &#8220;.<\/p>\n<p align=\"justify\"><div class=\"image_with_text\"><img decoding=\"async\" itemprop=\"image\" src=\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/M10.jpg\" alt=\"Les posicions defensives del Cinca a Monz\u00f3n\" \/><h3 >Les posicions defensives del Cinca a Monz\u00f3n<\/h3><span style=\"margin: 6px 0px;\" class=\"separator transparent\"><\/span> Arxiu General Militar d&#8217;\u00c0vila<\/p>\n<p align=\"justify\"><\/div>\n<p align=\"justify\">Els nacionals tamb\u00e9 van ser informats pels seus agents que al setembre de 1937 havien finalitzat els treballs de fortificaci\u00f3 al castell de Monz\u00f3n i que havien estat instal\u00b7lat dos bateries amb 8 peces Schneider de 210 mm sobre rails per poder-se moure, defensades per reclutes valencians, sent els artillers soldats de marina procedents de Barcelona. Per al Servei d&#8217;Informaci\u00f3 nacional, les peces instal\u00b7lades al castell de Monz\u00f3n eren molt importants donada la seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica, ja que dominaven un territori molt extens.<\/p>\n<p align=\"justify\">En canvi i segons testimonis presencials, a Monz\u00f3n va arribar per ferrocarril, almenys, un vell can\u00f3 de costa del segle XIX, possiblement dels que es trobaven al castell de Montju\u00efc de Barcelona, i que amb dificultat es va traslladar fins a la pla\u00e7a que hi ha a l&#8217;entrada a l&#8217;Azucarera, encara que mai va arribar a estar ubicat al castell, tal com afirmava el Servei d&#8217;Informaci\u00f3 nacional. Per a la seva instal\u00b7laci\u00f3 es va preparar un empla\u00e7ament per dues peces d&#8217;artilleria pesada a la falda del castell, orientades a l&#8217;oest que \u00e9s per on haurien d&#8217;atacar els nacionals la L\u00ednia del Cinca, encara que la realitat seria que al castell nom\u00e9s es va instal\u00b7lar un can\u00f3 autom\u00e0tic antiaeri de 20 mm., els servents moririen en l&#8217;assalt al quedar-se sense munici\u00f3.<\/p>\n<p align=\"justify\">En definitiva i sobre la L\u00ednia del Cinca, aquesta seria una obra descomunal per\u00f2 amb esc\u00e0s valor t\u00e0ctic, tot i que la publicitat d&#8217;ambd\u00f3s b\u00e0ndols va fer que tingu\u00e9s una import\u00e0ncia estrat\u00e8gica de la qual no tenia.<\/p>\n<p align=\"justify\">[vc_separator type=&#8217;normal&#8217; position=&#8217;center&#8217; color=&#8221; thickness=&#8221; up=&#8221; down=&#8221;]<\/p>\n<div id=\"sdfootnote1\">\n<p class=\"sdfootnote\"><span style=\"font-family: 'Times New Roman', serif;\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote1anc\" name=\"sdfootnote1sym\">1<\/a>Arxiu General Militar d&#8217;\u00c0vila<\/span><\/p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A principis de la Guerra Civil, una vegada detingut l&#8217;avan\u00e7 per Arag\u00f3 de les columnes milicianes i at\u00e8s la por que existia que la rereguarda catalana pogu\u00e9s ser objectiu per les tropes nacionals a una possible ofensiva degut tamb\u00e9 a la mateixa precarietat que resultava&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1022,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,49],"tags":[59,54,58],"class_list":["post-1192","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-guerra-civil","tag-arago","tag-guerra-civil","tag-monzon"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/IMG_20170412_130519-min-1.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1192","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1192"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1192\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1539,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1192\/revisions\/1539"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1192"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1192"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1192"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}