![\"Cartel](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Aragon.jpg\")
Cartel Republicano<\/h3><\/span>Arxiu PARES<\/p>\n<\/div>\n
D’altra banda i relacionat a aquest buit de poder existent i sota l’empara d’aquestes noves forces militars tradu\u00efdes en columnes, tamb\u00e9 es van crear nous organismes econ\u00f2mics com van ser les col\u00b7lectivitats. Cal dir que la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 no va ser el resultat d’una imposici\u00f3 violenta por part del poder de les columnes de milicians de pas cap al front, sin\u00f3 la resposta organitzada i en gran mesura espont\u00e0nia de la poblaci\u00f3 davant l’ensorrament de les institucions republicanes, la urg\u00e8ncia de realitzar les collites o d’organitzar l’abastament entre altres. De fet el proc\u00e9s de col\u00b7lectivitzaci\u00f3 va venir abordar un tema crucial per l’Arag\u00f3 dels anys trenta com era la reforma agr\u00e0ria pendent, iniciant-se en les zones que romandrien lleials a la Rep\u00fablica i participant-hi un 70% de la poblaci\u00f3 de la zona republicana aragonesa . D’aquesta manera al voltant d’unes 300.000 persones van participar en les 450 col\u00b7lectivitats que es van crear a la regi\u00f3, consistent aquesta en posar en marxa una nova forma d’organitzaci\u00f3 socioecon\u00f2mica basada en la confiscaci\u00f3 i explotaci\u00f3 col\u00b7lectiva dels mitjans de producci\u00f3, entre els quals la terra era l’eix central.<\/p>\n
Va ser precisament a la comarca del Cinca Medio on el proc\u00e9s de col\u00b7lectivitzaci\u00f3 va adquirir major participaci\u00f3 i implantaci\u00f3, existint dos importants col\u00b7lectivitats: la Comarcal d’Albalate de Cinca que representaria al Congr\u00e9s de Casp de febrer de 1937 a 16 col\u00b7lectivitats i a un total de 4.068 afiliats ; i la Comarcal de Monz\u00f3n, que representaria en aquest congr\u00e9s un total de 64.850 col\u00b7lectivistes de 32 pobles[1]<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Monzon.jpg\")
<\/h3><\/span>Font: J.SEWELL, Amber. Las colectividades del Cinca Medio durante la Guerra Civil (1936-1939)<\/em><\/p>\n<\/div>\n
La Federaci\u00f3 Comarcal de Monz\u00f3n va ser fundada el desembre de 1936 en una assemblea general realitzada al Teatre Goya de Monz\u00f3n amb l’objectiu de pal\u00b7liar les desigualtats existents entre les diferents col\u00b7lectivitats que la integraven. Entre els seus \u00e8xits \u00e9s de destacar la creaci\u00f3 d’uns magatzems comarcals de producci\u00f3 i abastos situats a Bin\u00e9far que van funcionar com a centres d’intercanvi entre col\u00b7lectivitats; ocupant-se a m\u00e9s a m\u00e9s entre d’altres coses que el servei el\u00e8ctric arrib\u00e9s a molts pobles i llogarets que no tenien llum (s’instal\u00b7l\u00e0 el corrent el\u00e8ctric en vuit pobles i tel\u00e8fon en onze); de la millora de les carreteres; del servei de transport i de l’educaci\u00f3 i la sanitat. Aix\u00ed mateix, la Comarcal va donar suport a dues iniciatives en els \u00e0mbits educatiu i sanitari: l’Escola Comarcal de Militants Llibertaris de Monz\u00f3n i l’Hospital Casa-Salut Durruti a Bin\u00e9far.<\/p>\n
L’Escola Comarcal de militants Llibertaris es va establir a la Casa Calder\u00f3n de Monts\u00f3 amb ajuda de la Federaci\u00f3 Comarcal Col\u00b7lectivitats i de diversos donatius, plantejant-se com objectius formar els joves en principis no autoritaris i autogestionaris que els permet\u00e9s prosseguir en el futur la tasca de la col\u00b7lectivitat. Aquesta escola va comptar amb 40 alumnes i el seu professor era F\u00e9lix Carrasquer, nascut a Albalate de Cinca, organitzant-se en un r\u00e8gim comunal on els alumnes s’encarregaven de l’administraci\u00f3 del centre, establint comissions administratives, d’higiene, ordre, treball, neteja, etc. Per\u00f2 els bombardejos aeris de finals de setembre de 1937 que va patir Monz\u00f3n van provocar que l’Escola de Militants Llibertaris es trasllad\u00e9s a Albelda, encara que canviaria d’empla\u00e7ament en diverses ocasions fins a la retirada d’Arag\u00f3 i el seu posterior exili a Fran\u00e7a.<\/p>\n
Per la seva banda, les col\u00b7lectivitats van tenir els seus propis detractors entre les files republicanes malgrat els aven\u00e7os socials que van acompanyar el proc\u00e9s de col\u00b7lectivitzaci\u00f3, distingint-se en aquest paper sobretot el Partit Comunista (PCE), partidari del centralisme estatal. D’aquesta manera, al juny de 1937 es van registrar ja les primeres detencions de membres de consells municipals i de la Federaci\u00f3 Comarcal de Col\u00b7lectivitats d’Albalate de Cinca, mentre que a finals de juliol es van intensificar els enfrontaments en diversos pobles del Front d’Osca i de la ribera del Cinca, protagonitzats per la 27 Divisi\u00f3, antiga Carlos Marx, i per gu\u00e0rdies procedents de Sari\u00f1ena. Per\u00f2 va ser sobretot amb la dissoluci\u00f3 del Consell d’Arag\u00f3 durant els primers dies d’agost quan es van destruir desenes de col\u00b7lectivitats, ocupant soldats de la 27 Divisi\u00f3 diversos pobles de la ribera del Cinca. A Monz\u00f3n per exemple, les mateixes forces recolzades per dretans de la comarca, la Gu\u00e0rdia Civil i la d’Assalt, van confiscar els locals de la CNT, van detenir tots els membres del Consell municipal i els van traslladar a Barbastre, on els militants de la CNT van ser empresonats al convent de les Caputxines de Barbastre. Les col\u00b7lectivitats van ser desfetes i els consells municipals substitu\u00efts per comissions gestores controlades pel PCE, on van requisar les terres i eines de la col\u00b7lectivitat per retornar-les als seus antics propietaris. No obstant aix\u00f2 i malgrat aquesta repressi\u00f3, a la majoria de pobles del Cinca les col\u00b7lectivitats van tornar-se a recompondre passat un temps, coincidint amb la reconstituci\u00f3 dels sindicats, amb menys ve\u00efns i m\u00e9s dificultats per\u00f2 amb la mateixa estructura i maneres de funcionament.<\/p>\n