{"id":1638,"date":"2018-02-15T17:00:17","date_gmt":"2018-02-15T17:00:17","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/?p=1638"},"modified":"2018-02-15T18:43:50","modified_gmt":"2018-02-15T18:43:50","slug":"el-torpede-aeri","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2018\/02\/15\/el-torpede-aeri\/","title":{"rendered":"El Torpede Aeri"},"content":{"rendered":"<p><em><\/em>Una de les armes antia\u00e8ries menys conegudes de la Guerra Civil va ser l\u2019anomenat Torpede Aeri,\u00a0 un coet defensiu que es va voler utilitzar davant dels atacs aeris<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[1]<\/a>, tot i que no va tenir cap rellev\u00e0ncia perqu\u00e8 no va passar de ser un prototip, tot i que no deixaria de ser curi\u00f3s que les proves de l\u2019arma fossin realitzades al litoral catal\u00e0, concretament molt a prop de Vallcarca a les costes del Garraf. El seu inventor va ser el barcelon\u00ed Josep Belmonte, un caporal conductor que havia participat des dels primers moments a la Guerra Civil combatent als soldats sollevats als mateixos carrers de Barcelona i que sense gaireb\u00e9 recursos i amb molta voluntat, va crear una fam\u00edlia de coets que ell mateix va denominar com a Torpede Aeri. L&#8217;artefacte consistia en un aparell senzill i f\u00e0cilment transportable que, col\u00b7locat a l\u2019angle convenient i mitjan\u00e7ant un rudimentari aparell de punteria, disparava un coet que explotava en el moment que finalitzava la for\u00e7a propulsora d\u2019aquest, arribant a tindre un sostre entre els 2.000 i els 4.000 metres. Dintre de les diferents aplicacions que assenyalava l\u2019inventor estava la de aplicar-ho contra els atacs aeris ja que comptava amb una s\u00e8rie de virtuts que la feien l\u2019arma antia\u00e8ria ideal per a protegir localitats mal defensades contra les diferents agressions de l\u2019aviaci\u00f3 franquista, degut a la facilitat de la seva instal\u00b7laci\u00f3, el seu redu\u00eft cost i les bones possibilitats de fabricaci\u00f3 i subministrament de projectils. Segons el seu creador, l\u2019arma havia de tenir un paper destacat en el futur i segons el tipus de projectil emprat, podia ser utilitzada com a arma antia\u00e8ria amb un model de torpede aeri especial per a aquesta escomesa;\u00a0 com a arma contra objectius terrestres, del tipus \u201cde combat\u201d; del mateix tipus contra objectius terrestres per\u00f2 amb un \u201cprojectil incendiari\u201d; i altres possibilitats futures com podia ser el desenvolupament d\u2019un projectil gran de 20 kg amb un abast de 10 km i el d\u2019un \u201ctorpedo mar\u00ed\u201d contra vaixells, que serviria per protegir i defensar la costa contra els atacs del vaixells enemics. Curiosament per\u00f2, l&#8217;opci\u00f3 d&#8217;arma antia\u00e8ria en canvi resultava ser la menys \u00f2ptima ja que per aconseguir abatre un objectiu aeri calien una s\u00e8rie de dispositius m\u00e9s sofisticats per guiar el projectil, restant sotm\u00e8s als vents laterals i altres factors climatol\u00f2gics, i a m\u00e9s a m\u00e9s, per fer esclatar la seva c\u00e0rrega tamb\u00e9 necessitava algun mecanisme regulador que permet\u00e9s fer-ho el m\u00e9s a prop possible de l\u2019objectiu i a una determinada al\u00e7ada.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><div class=\"image_with_text\"><img decoding=\"async\" itemprop=\"image\" src=\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/torpede-aeri.jpg\" alt=\"El Torpede Aeri i Jos\u00e9 Belmonte, el seu creador\" \/><h3 >El Torpede Aeri i Jos\u00e9 Belmonte, el seu creador<\/h3><span style=\"margin: 6px 0px;\" class=\"separator transparent\"><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">El funcionament de l&#8217;anomenat Torpede Aeri resultava for\u00e7a senzill. El coet que es disparava havia de situar-se al que seria anomenat com aparell disparador i un cop carregat el projectil i orientat cap a l\u2019objectiu per part del servidor, situat aquest prop de l\u2019aparell de llan\u00e7ament, nom\u00e9s s&#8217;havia d&#8217;encendre la metxa del coet. La ignici\u00f3 del coet permetia encendre la metxa de manera fiable a prova de vent i pluja, a m\u00e9s a m\u00e9s de permetre al servidor mantenir-se a una dist\u00e0ncia prudencial per tal d\u2019evitar la perillosa ignici\u00f3 dels gasos. Passats entre quatre i sis segons, el coet lliscaria per les guies de l\u2019aparell i aconseguiria una velocitat inicial de 700 km\/hora; i una vegada llen\u00e7at el projectil, aquest tindria una traject\u00f2ria en l\u00ednia recta gr\u00e0cies a les aletes estabilitzadores i iniciaria el descens una vegada s&#8217;esgot\u00e9s la for\u00e7a propulsora i en funci\u00f3 de l&#8217;angle en que hagu\u00e9s estat llen\u00e7at. D&#8217;una altra banda i un cop caigut a terra, l&#8217;explosi\u00f3 de la bomba interior es produiria per percussi\u00f3 d&#8217;una espoleta adossada a la bomba i en cas que no esclat\u00e9s quedava garantida la seva detonaci\u00f3 gr\u00e0cies a una metxa interior col\u00b7locada entre el final del coet i el culot de la bomba.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Respecte al coet, el que era denominat pel seu inventor com \u201cde combat\u201d, o sigui aquell utilitzat contra atacs sobre blancs terrestres, tenia unes caracter\u00edstiques d&#8217;uns 70 cm de longitud i poc m\u00e9s d&#8217;uns 5 o 6 kg de pes. Aquest coet estava dividit en tres parts ben diferenciades: el cos del projectil constava d&#8217;un cilindre amb planxa de 0,5 mm de gruix i una llargada de 70 cm,\u00a0 a la part anterior o terminal existia una punta ogival molt semblant a un projectil d&#8217;artilleria de 75 mm realitzada amb planxa de coure mentre que la part central del tub-cambra recobria l&#8217;explosiu. La part inferior estava formada per tres aletes o estabilitzadors d&#8217;uns 20 cm cada una mentre que a l\u2019interior del coet hi havia el tub-cambra de l\u2019explosiu amb una bomba de 2 kg feta amb fundici\u00f3 i talla de pinya per facilitar l\u2019explosi\u00f3 i augmentar els efectes de la metralla, imitant aquest sistema algunes bombes de m\u00e0 i granades convencionals. D&#8217;una altra banda, a la part baixa de l\u2019interior de l\u2019aparell s\u2019hi trobava la cambra de gasos del coet amb la seva c\u00e0rrega propulsora de tamb\u00e9 uns 2 kg de pes. En canvi, el\u00a0 coet de tipus antiaeri era un model de major llarg\u00e0ria i c\u00e0rrega explosiva amb unes l\u00ednies m\u00e9s aerodin\u00e0miques, tot i que la seva utilitzaci\u00f3 antia\u00e8ria es basava en orientar l&#8217;aparell de llan\u00e7ament i apuntar-lo contra el seu blanc nom\u00e9s de manera aproximada. Tamb\u00e9 existia un inconvenient important com era el de la dist\u00e0ncia recorreguda pel projectil, ja que l\u2019esclat estava calculat de 2.000 a 4.000 metres, tot i que els avions franquistes, sobretot els avions italians de bombardeig, ho feien generalment a altures superiors.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Davant totes aquestes mancances i per tal de minimitzar la seva imprecisi\u00f3 i la falta de direcci\u00f3 contra un blanc en moviment, Belmonte proposaria el dispar continuat contra l\u2019avi\u00f3 atacant amb el major nombre possible de projectils per saturar l\u2019espai aeri enemic, una acci\u00f3 orientada amb finalitats clarament defensives i per tant m\u00e9s efica\u00e7 que intentar abatre avions amb un sol tir.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><div class=\"image_with_text\"><img decoding=\"async\" itemprop=\"image\" src=\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/torpede-aeri-002.jpg\" alt=\"El Torpede Aeri\" \/><h3 >El Torpede Aeri<\/h3><span style=\"margin: 6px 0px;\" class=\"separator transparent\"><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">Respecte a l&#8217;abast d&#8217;aquests tipus de coet, l&#8217;anomenat \u201cde combat\u201d tenia un abast que oscil\u00b7lava entre els 1.200 als 4.000 metres en funci\u00f3 de l\u2019angle de tir en que es llanc\u00e9s. I es que aquesta dist\u00e0ncia de llan\u00e7ament era precisament una de les seves avantatges ja que superava per exemple l&#8217;abast d&#8217;alguns projectils de morter o d&#8217;artilleria tot i que la nova arma era m\u00e9s limitada respecte a la precisi\u00f3, ja comentada anteriorment. Entre les seves avantatges destacava tamb\u00e9 la seva mobilitat i el poder trobar-se lluny del foc de l&#8217;adversari ja que la lleugeresa de l&#8217;aparell i la seva mobilitat gr\u00e0cies a un petit remolc amb dos rodes el permetien canviar r\u00e0pidament d&#8217;empla\u00e7ament. Belmonte assenyalava tamb\u00e9 una variant a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 d&#8217;un projectil incendiari, consistent en un projectil prove\u00eft d\u2019una cambra explosiva amb l\u00edquid inflamable, produint-se l&#8217;explosi\u00f3 per conducci\u00f3 de la metxa en el moment de tocar terra i trencar-se el recipient amb el l\u00edquid inflamable.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per\u00f2 tot i les grans virtuts que en un principi podia comptar aquesta nova arma per fer front als atacs de l\u2019aviaci\u00f3 franquista, com era tamb\u00e9 la seva simplicitat constructiva i funcional degut a que la producci\u00f3 en s\u00e8rie del \u201cTorpede\u201d hagu\u00e9s estat viable ja que no deixava de ser una arma poc desenvolupada i amb m\u00ednimes variacions com eren els tipus de projectil, tot i que patiria el defecte de la precisi\u00f3 i guiatg; sembla ser que el projecte de Belmonte no va aixecar gaire inter\u00e8s entre les autoritats militars de l\u2019\u00e8poca o potser l&#8217;inter\u00e8s necessari, i el projecte no va passar de ser un prototip i de realitzar-se les oportunes proves a les costes del Garraf. La decepci\u00f3 de Josep Belmonte va ser tan gran que, veient que el projecte no tirava cap endavant, enviaria una carta personal al mes d&#8217;agost de 1937 al President de la Generalitat, Llu\u00eds Companys, demanant-li explicacions, ja que no entenia com era que la seva nova arma no s\u2019estigu\u00e9s utilitzant quan ja feia tres mesos que estaven resolts tots els problemes. Belmonte, afirmava que no li feien cas perqu\u00e8 ell era un simple caporal de seguretat conductor, i demanava al President de la Generalitat que s\u2019involucr\u00e9s en aquest assumpte per tal de salvar els m\u00faltiples obstacles que se li presentaven. Tot i aix\u00ed, tampoc va tindre sort i el projecte quedaria oblidat, quedant d&#8217;aquesta manera oblidada una de les armes m\u00e9s singulars de la Guerra Civil.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><div class=\"image_with_text\"><img decoding=\"async\" itemprop=\"image\" src=\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/torpede-aeri-001.jpg\" alt=\"El Torpede Aeri: coet, sistema de transport i de llen\u00e7ament\" \/><h3 >El Torpede Aeri: coet, sistema de transport i de llen\u00e7ament<\/h3><span style=\"margin: 6px 0px;\" class=\"separator transparent\"><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">[vc_separator type=&#8217;normal&#8217; position=&#8217;center&#8217; color=&#8221; thickness=&#8221; up=&#8221; down=&#8221;]<\/p>\n<p><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a> Informaci\u00f3 del torpede aeri extret de Jos\u00e9 SANTOCILDES i Carlos CASTA\u00d1\u00d3N, <em>&#8220;<\/em>\u00d3rganos de Stalin&#8230; Made in Spain&#8221;. La Artiller\u00eda cohete en el Ej\u00e9rcito Espa\u00f1ol\u201d, <em>Cuadernos de Revista Espa\u00f1ola de Historia Militar<\/em>, n\u00fam.2. Quir\u00f3n ediciones, Valladolid; i David GESAL\u00cd i David \u00cd\u00d1IGUEZ, \u201cEl Torpedo Aeri: un coet per a la Rep\u00fablica\u201d, <em>Ebre 38<\/em>, n\u00fam.1 (2003), p\u00e0g.37-46.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una de les armes antia\u00e8ries menys conegudes de la Guerra Civil va ser l\u2019anomenat Torpede Aeri,\u00a0 un coet defensiu que es va voler utilitzar davant dels atacs aeris[1], tot i que no va tenir cap rellev\u00e0ncia perqu\u00e8 no va passar de ser un prototip, tot&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1633,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[65,49],"tags":[63,54],"class_list":["post-1638","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-guerra-civil","tag-catalunya","tag-guerra-civil"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/torpede-aeri-vallcarca.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1638","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1638"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1638\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1639,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1638\/revisions\/1639"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1633"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1638"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1638"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1638"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}