{"id":1767,"date":"2018-04-17T17:00:33","date_gmt":"2018-04-17T17:00:33","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/?p=1767"},"modified":"2018-04-27T17:58:01","modified_gmt":"2018-04-27T17:58:01","slug":"lactuacio-dels-miners-dutrillas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2018\/04\/17\/lactuacio-dels-miners-dutrillas\/","title":{"rendered":"L’actuaci\u00f3 dels miners d’Utrillas"},"content":{"rendered":"

Utrillas, actual capital administrativa de la comarca de les Cuencas Mineras, situada al nord de la prov\u00edncia de Terol, va tenir un paper destacat durant el conflicte de la mateixa manera que diferents poblacions de la mateixa comarca en establir-se el front de guerra durant bona part del conflicte. La riquesa carbon\u00edfera de la regi\u00f3 va portar a terme el desenvolupament de la zona, dedicant-se a la mineria bona part de la seva poblaci\u00f3<\/p>\n

Sobre els primers dies de la Guerra Civil a la comarca de les Cuencas Mineras no existeix molta informaci\u00f3 de com \u00e9s va iniciar el conflicte, existint tant sols alguna cr\u00f2nica relatada en alguns diaris de clara tend\u00e8ncia esquerrana i per tant partidista, tot i que donant una informaci\u00f3 molt interessant.<\/p>\n

La revolta va triomfar a la ciutat de Terol gr\u00e0cies a les forces que van recolzar el cop, en canvi no va ser igual en totes les poblacions de la prov\u00edncia, com va ser el cas d’Utrillas, de tend\u00e8ncia plenament esquerrana por la seva gran activitat minera. De fet, els miners de Utrillas es van organitzar ja en les primeres hores de l’inici del conflicte en contra de la revolta. Les forces revoltades a la ciutat de Terol ja van tindre not\u00edcies de l’organitzaci\u00f3 dels miners i en conseq\u00fc\u00e8ncia el dia 20 de juliol van muntar llocs de gu\u00e0rdia als accessos de la ciutat.<\/p>\n

El dia 22 i desp\u00e9s de la presa de Montalb\u00e1n per part del dels revoltats, una petita columna de gu\u00e0rdies civils i voluntaris van intentar atacar Utrillas, tot i que aqui no van tindre la mateixa sort ja que van ser rebutjats pels miners. Dos dies despr\u00e9s es repetia el mateix atac a Utrillas sent el resultat Igualment desfavorable per als revoltats, tot i que en aquest cas els miners de Utrillas es van estendre fins Montalb\u00e1n, prenent el control de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Una cr\u00f2nica sobre aquests primers combats a Utrillas van ser publicats a la premsa governamental en data 11 de setembre. L’article en q\u00fcesti\u00f3 estava signat per l’enviat especial a la zona F. Roldan May i titulat Terres de Llibertat<\/em>. L’avan\u00e7ament cap a Terol<\/em>. S’hi deia que per aquestes mateixes dates les tropes governamentals tenien tancada la capital de Terol en un estret cercle, fet que feia presumir al periodista que aviat es desencadenaria una ofensiva. El periodista deia al seu article que l’important\u00edssim centre miner d’Utrillas, situat al nord de Terol, en plena zona facciosa, no havia pogut ser sotm\u00e8s pels revoltats, malgrat tots els esfor\u00e7os que havien estat realitzats per aconseguir-ho. La cr\u00f2nica la realitzava a trav\u00e9s del testimoni d’un miner d’Utrillas, que a trav\u00e9s de les l\u00ednies faccioses havia aconseguit arribar a les files governamentals. El miner explicava com en els primers dies de la revolta es van trobar completament a\u00efllats de tota for\u00e7a o organitzaci\u00f3 legal i atacats per les forces de la Gu\u00e0rdia Civil de la regi\u00f3 revoltada. Per\u00f2 ells, despr\u00e9s d’una resist\u00e8ncia en els primers moments dificil\u00edssima, van aconseguir eixamplar el c\u00e8rcol que patien i llavors van minar amb dinamita els voltants del centre, establint amb les mines contactes el\u00e8ctrics per mitj\u00e0 d’una centraleta que disposaven. Segons el periodista, el miner transmitia molta satisfacci\u00f3 quan relatava els efectes del que ell anomenava el seu “estrat\u00e8gia”. Prosseguint amb el relat, s’informava que “nombroses forces de requet\u00e9s i feixistes vinguts de Saragossa, deixant una estela de sang obrera per tots els pobles de la prov\u00edncia per on havien passat, arribaven davant de Utrillas per castigar el poble que havia gosat repel\u00b7lir els tra\u00efdors “. El miner prosseguia relatant que es van concentrar molts i que venien valents perqu\u00e8 sabien que els miners no disposaven de gran armament. En canvi van arribar sobre els terrenys minats i els contactes van funcionar, impossibilitant aix\u00ed la presa de Utrillas per part de les forces sublevades. La cr\u00f2nica finalitzava dient que “des de llavors el centre d’Utrillas va eixamplar el seu radi, va aclarir tota la part que limita amb la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i ara, per pr\u00f2pia iniciativa, marxen tamb\u00e9 sobre Terol”.<\/p>\n

Per\u00f2 les accions m\u00e9s caracter\u00edstiques que es van dur a terme en aquest sector van ser les accions d’infiltraci\u00f3 a la rereguarda nacional que realitzaven ass\u00edduament grups de miners del sector d’Utrillas. Es tractava de realitzar accions en les l\u00ednies enemigues i sabotejar trens, ponts, polvorins, etc …, intentant sempre volar els objectius amb dinamita. Fins i tot de vegades capturaven presoners que lliuraven als responsables de l’Estat Major de la divisi\u00f3 per interrogar-los. Sabem m\u00e9s d’aquestes operacions a trav\u00e9s del testimoni de Miquel Morera: “El sergent Malacara era d’un grup d’Operacions Especials que depenia directament de l’Estat Major de la 30a Divisi\u00f3. Era un grup redu\u00eft, d’uns 12 o 15 homes, sota el comandament directe d’un sergent. la majoria eren de la zona minera d’Utrillas, Escucha, Montalb\u00e1n, Castel de Cabra …, en fi, miners. Segons sembla, a m\u00e9s, tenien una altra cosa en com\u00fa: eren dinamiters i disposats a tot<\/em> “. Miquel Morera narra: “a l’armeria sab\u00edem immediatament quan arribaven perqu\u00e8 la majoria de vegades, portaven alguna que una altra arma de l’enemic i hav\u00edem de redactar r\u00e0pidament un informe del tipus d’arma, fabricaci\u00f3, proced\u00e8ncia i caracter\u00edstiques … El sergent era un tipus bastant alt i prim, molt curtit pel temps a la intemp\u00e8rie. Hauria de tenir uns 30 anys. La seva vestimenta era d’all\u00f2 m\u00e9s normal per\u00f2, dins, portava una indument\u00e0ria especial per portar els cartutxos de dinamita i altres pertrets, entre els quals no faltava una bona arma autom\u00e0tica. Els grups que formava per les incursions no eren mai nombrosos. Quan feia un parell de dies que no els v\u00e8iem pel poble, ja pens\u00e0vem: alguna cosa volar\u00e0 pels aires. Algunes vegades el sergent Malacara tornava ferit, en altres ocasions algun company d’armes no tornava, resultat de les accions perilloses dutes a terme per aquest grup d’especialistes<\/em> “. Morera tamb\u00e9 comenta sobre aquest grup infiltrat de guerrillers que fins i tot arribava a poblacions ocupades com Calamocha o fins a Saragossa, gr\u00e0cies als seus contactes i, de tornada els explicava la cartellera del cinema de la capital aragonesa. En paraules del propi Morera, “el comportament personal d’aquest grup era d’all\u00f2 m\u00e9s discret en les seves estades al poble d’Utrillas i per no destacar no portaven mai l’uniforme. Eren com tots els altres miners de la zona<\/em> “.<\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

La premsa governamental va arribar a publicar dues not\u00edcies durant tota la guerra sobre aquest tipus d’operacions. La primera d’elles va ser publicada pel diari El Sol<\/em> el 26 d’abril de 1937 fent-se ress\u00f2 de la voladura d’un pont del ferrocarril de la companyia Central d’Arag\u00f3. Segons aquesta publicaci\u00f3 es deia que un grup de soldats de la divisi\u00f3 Maci\u00e0-Companys, pertanyents a la Brigada d’Investigaci\u00f3 i Reconeixement havia efectuat el dia anterior una incursi\u00f3 en camp enemic, on van rec\u00f3rrer 45 km fins arribar a les proximitats de Calamocha. L’objectiu era volar un pont del ferrocarril de la companyia Central d’Arag\u00f3, enclavat en la l\u00ednia Saragossa-Caminreal-Val\u00e8ncia. Aquest pont estava constru\u00eft sobre sis pilars, comptava amb una al\u00e7ada de 35 metres i estava valorat en 10 milions de pessetes. Els guerrillers que van portar a terme aquesta operaci\u00f3 van esperar que fessin explosi\u00f3 els artefactes que al pont havien col\u00b7locat i que pass\u00e9s pel mateix un tren de mercaderies, compost d’unes 25 unitats, que segons diverses confid\u00e8ncies, es dirigia carregat de material b\u00e8l\u00b7lic, amb els seus corresponents cuidadors, per als rebels de Terol. L’objectiu va ser plenament aconseguit, ja que el tren va quedar destrossat per complet, aix\u00ed com el material que portava. La not\u00edcia va ser confirmada hores m\u00e9s tard pels observadors de la brigada als quals se\u2019ls va encomanar aquest servei.<\/p>\n

La segona not\u00edcia, era publicada per La Vanguardia<\/em> el dia 8 de juliol on s’informava que un grup de soldats pertanyents a la companyia d’Informaci\u00f3 d’una determinada Divisi\u00f3 que operava en un dels sectors d’aquest front, havia dut a terme un auda\u00e7 cop de m\u00e0, havent-se abans internat uns 15 km per terreny rebel. El seu objectiu era el de volar un pont situat a la carretera que, sortint de Vivel del R\u00edo, es dirigia a Segura de Ba\u00f1os. L’objectiu citat va ser plenament aconseguit, havent tornat a la seva base els soldats sense novetat, no sense abans assegurar-se satisfact\u00f2riament de l’\u00e8xit de l’operaci\u00f3 que acabaven d’efectuar.<\/p>\n

\"Dinamiters

Dinamiters asturians<\/h3><\/span><\/div>\n

[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Utrillas, actual capital administrativa de la comarca de les Cuencas Mineras, situada al nord de la prov\u00edncia de Terol, va tenir un paper destacat durant el conflicte de la mateixa manera que diferents poblacions de la mateixa comarca en establir-se el front de guerra durant…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1762,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,49],"tags":[56,82,54],"class_list":["post-1767","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-guerra-civil","tag-aragon","tag-cuencas-mineras","tag-guerra-civil"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Dinamiteros.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1767","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1767"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1767\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1769,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1767\/revisions\/1769"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1762"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}