{"id":1823,"date":"2018-06-01T17:00:11","date_gmt":"2018-06-01T17:00:11","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/?p=1823"},"modified":"2018-06-01T06:56:49","modified_gmt":"2018-06-01T06:56:49","slug":"el-paper-moneda-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2018\/06\/01\/el-paper-moneda-a-catalunya\/","title":{"rendered":"El paper moneda a Catalunya"},"content":{"rendered":"

L’activitat financera de Catalunya es veuria alterada com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra, derivant-se ja des dels primers mesos del conflicte una gran escassetat de moneda fraccion\u00e0ria i un atresorament de les monedes d’argent per part dels particulars que va motivar la seva desaparici\u00f3 tot i els nombrosos Decrets que prohibien i castigaven l’esmentat acaparament. Igualment el Govern Central tamb\u00e9 va contribuir a aquesta total desaparici\u00f3 en argent alhora d\u2019utilitzar-la en les seves compres de material a l’estranger. I \u00e9s que l’incapacitat del Govern de la Rep\u00fablica davant d’aquest problema va provocr que fos impossible poder tornar canvi o ajustar cap pagament degut a la manca de moneda menuda.<\/p>\n

En canvi, la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya dirigida aquells mesos per Josep Tarradellas va reaccionar r\u00e0pidament davant d’aquest greu problema i partir d’un decret del Govern de la Generalitat de Catalunya del 21 de setembre de 1936 es va crear el Paper Moneda Nacional catal\u00e0 de curs legal a tota Catalunya amb la mateixa consideraci\u00f3 que els bitllets del Banc d’Espanya. D’aquesta manera va ser creada una emissi\u00f3 de bitllets per un import total de 20 milions de pessetes amb els valors de 10 pessetes, 5 pessetes i 2,50 pessetes, sent de curs obligatori a tota Catalunya i que tamb\u00e9 va circular per tota l’\u00e0rea republicana del front d’Arag\u00f3.<\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

Per\u00f2 aquesta nova emissi\u00f3 de bitllets tot i que facilitaren el moviment de l’economia catalana evitant un col\u00b7lapse, no va resoldre l’inc\u00f2mode problema de les dificultats dels canvis ja que aquests nominals eren massa elevats encara. Aix\u00ed per tant, aquestes dificultats va originar el naixement i la proliferaci\u00f3 de Vals i Bons particulars que la gaireb\u00e9 totalitat d’establiments es van veure obligats a crear per iniciativa pr\u00f2pia per tal de solucionar llurs problemes particulars tot i que va acabar esdevenint en problema degut a que aquesta operaci\u00f3 representava un benefici il\u00b7legal i abusiu per part de qui distribu\u00efa el val ja que el ciutad\u00e0 havia de tornar al mateix establiment si volia que aquest fos \u00fatil.<\/p>\n

Per posar fi aquest problema, els municipis catalans van comen\u00e7ar a emetre moneda fiduci\u00e0ria de petits valors divisionaris de curs legal i obligatori per\u00f2 limitat al seu terme municipal, emissions facultades pel Govern Catal\u00e0 amb la modificaci\u00f3 de la Llei Municipal Catalana del 9 d’octubre de 1936. Aix\u00ed, a partir de finals del 1936 i sobretot en el curs de l’any 1937, la majoria dels Ajuntaments van utilitzar aquest privilegi emetent generalment paper moneda dels valors d’1 pesseta, 50 c\u00e8ntims i 25 c\u00e8ntims i m\u00e9s tard de 10 c\u00e8ntims i 5 c\u00e8ntims, obligant a retirar tots els Vals i Bons fets pels particulars.<\/p>\n

Solament a Catalunya van existir prop de 3.500 signes monetaris diferents, i \u00e9s que dels 1075 municipis existents oficialment a Catalunya l’any 1937, 687 van emetre paper moneda o algun altre signe monetari local i uns 388 municipis s’abstingueren de crear moneda local pr\u00f2pia, tot i que aquests municipis que no emetrien moneda nom\u00e9s representaven el 9 % de la poblaci\u00f3 catalana. Gaireb\u00e9 totes les emissions van ser realitzades en el curs de l’any 1937 tot i que van existir algunes poblacions que van iniciari les seves emissions a finals de 1936, com va ser el cas de Cadaqu\u00e9s, entre d’altres.\u00a0Prop del 60 % del total circulant amb 13 milions de pessetes representava nom\u00e9s a la vegueria de Barcelona que comptava amb poc m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 de Catalunya en comparaci\u00f3 amb el circulant m\u00e9s baix, 400.000 pessetes que corresponia a la vegueria de Tremp, la menys habitada tamb\u00e9 de Catalunya mentre que la mitjana division\u00e0ria que podia disposar cada ciutad\u00e0 oscil\u00b7lava entre les 4,25 pessetes de la vegueria de Tortosa i les 9,46 pessetes de la vegueria de Girona, sent la mitjana a Catalunya de 7,78 pessetes per cap.<\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

La gran majoria de la moneda division\u00e0ria local fou en forma de paper moneda, tot i que alguns ajuntaments van emetre monedes met\u00e0l\u00b7liques (en alumini, coure, ferro, llauna, llaut\u00f3, niquel o zinc) tot i la mancan\u00e7a de metall que existia en aquesta \u00e8poca. Cal assenyalar per\u00f2 que Catalunya va ser el primer pa\u00eds del m\u00f3n en emetre paper moneda de pl\u00e0stic (Calaf, Sesgueioles) i cel\u00b7luloide (Falset, Granadella, Vilella Baixa) i tamb\u00e9 dels pocs pa\u00efsos en emetre en pergam\u00ed natural (Selva de Mar, T\u00edrvia) i l’\u00fanic en emetre de fusta (Ivars d’Urgell). En quant a la seva forma i mides, el m\u00e9s com\u00fa era el rectangular apa\u00efsat de 60 x 100 mm tot i que van existir de molts tipus, fins i tot ovalats.<\/p>\n

Finalment per\u00f2, el Govern Central i a trav\u00e9s de diferents Decrets del Ministeri d’Hisenda i Economia publicats a la Gaceta de la Rep\u00fablica <\/em>els dies 8 de gener i 25 de febrer de 1938 va prohibir l’emissi\u00f3 i circulaci\u00f3 de tot el paper moneda emesos per corporacions i organismes regionals o locals, declarant-los il\u00b7legals i ordenant la retirada en el terme d’un mes tot i que la seva retirada definitiva no va ser fins a partir del tercer trimestre de 1938.<\/p>\n

[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’activitat financera de Catalunya es veuria alterada com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra, derivant-se ja des dels primers mesos del conflicte una gran escassetat de moneda fraccion\u00e0ria i un atresorament de les monedes d’argent per part dels particulars que va motivar la seva desaparici\u00f3 tot…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1819,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[65,49],"tags":[63,54,97],"class_list":["post-1823","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-guerra-civil","tag-catalunya","tag-guerra-civil","tag-paper-moneda"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/Bitllet-3.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1823","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1823"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1823\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1825,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1823\/revisions\/1825"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1819"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1823"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1823"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1823"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}