Tamb\u00e9 posse\u00efa Montalb\u00e1n una horta bella i f\u00e8rtil amb arbres fruiters, repartida en petites propietats, menys una que abastava gaireb\u00e9 la meitat. Segons ens relata el cronista “aquest propietari i advocat va fugir del poble en els primers dies del moviment, doncs pertanyia, amb altres a Falange Espanyola d’Alcany\u00eds, que tamb\u00e9 van fugir com el cap a Saragossa<\/em>“. Era estrany el treballador que no tenia un tros de terra, per\u00f2 era insuficient per viure d’ell, tant per la mala qualitat com per l’escassa quantitat. L’atur for\u00e7\u00f3s era una malaltia cr\u00f2nica que arribava a enormes proporcions, per la qual la mis\u00e8ria era una condici\u00f3 permanent.<\/p>\n \n La cr\u00f2nica seguia aportant dades interessants “pel que fa a l’analfabetisme havia molt poc; l’obrer estava apartat del fanatisme religi\u00f3s, no aix\u00ed les dones, que eren d\u00f2cils instruments de l’obscurantisme clerical i hip\u00f2crita<\/em>“. Sobre els treballadors que existien al poble, el relat descrivia molt b\u00e9 la situaci\u00f3 “en aquest poble no hi havia gairab\u00e9 ind\u00fastria, tan sols dos mines de carb\u00f3 (lignit), treballant entre les dues de quaranta a cinquanta assalariats, amb jornals de 6 a 9 pessetes; un forn, amb tres assalariats, i una pedrera de guix, amb dos assalariats, amb jornals de 5,25 pessetes; paletes hi havia vuit, que treballaven vuit hores i guanyaven de vuit a deu pessetes. Als pagesos els venia just per menjar, a canvi de ser esclaus de dos terrossos de terra i del “senyoret”, i sempre amb la por de la sequera, com encara succeeix fa diversos anys i certes plagues del camp, com el cuc a la vinya, tot i que en aquest poble hi havia poca<\/em> “. Per finalitzar l’estat en qu\u00e8 es trobava la poblaci\u00f3 de Montalb\u00e1n abans de la guerra el cronista deia que “el que m\u00e9s matava era l’Estat amb les seves contribucions, consums i altres impostos, portant-se amb aix\u00f2 la millor part del producte, del qual panteixant de sol a sol, aguantant el sol a l’estiu i el fred a l’hivern, per\u00f2 a l’Estat no li importava un rave l’agricultura, ni els agricultors, ni les mis\u00e8ries que va patir el poble fins a la rebel\u00b7li\u00f3 facciosa. els jornalers, que eren en un 75% i no tenien cap espai per els seus bra\u00e7os, havien d’anar a Utrillas, distant 5 km si volien guanyar un tros de pa per a la seva companya i els seus fills. Abans d’esclatar el conflicte, hi havia a Montalb\u00e1n un Sindicat Miner, adherit a la UGT , que comptava amb 200 afiliats i el Sindicat \u00danic CNT, que tenia 125 afiliats, els quals molt pocs van poder fer front al feixisme, tot i prendre acords, units com un sol home<\/em>“.<\/p>\n Per la seva banda, el mateix autor relatava com s’havien desenvolupat els fets immediats a la subl evaci\u00f3 del 18 de juliol a Montalb\u00e1n. Aix\u00ed doncs deia que el dia 21 al mat\u00ed, l’Ajuntament i el destacament de la Gu\u00e0rdia Civil de la poblaci\u00f3 van rebre diversos telegrames des de Terol, ja revoltat. Aquest mateix mat\u00ed es presentava als voltants de la poblaci\u00f3 una caravana de la Gu\u00e0rdia Civil afecta als revoltats en nombre d’uns 200, als quals les poques forces esquerranes l’esperava als afores del poble parapetats en un pont que feia arc a la carretera de Terol a Calamocha. En canvi, la manca d’armes i municions va decantar la balan\u00e7a a favor dels revoltats, no sense abans produir-se un tiroteig entre la columna revoltada i les escopetes dels sindicalistes i obrers un quil\u00f2metre abans que arribessin les forces revoltades al pont. La columna de gu\u00e0rdies civils van avan\u00e7ar i van detenir 14 persones de car\u00e0cter esquerr\u00e0, als quals van maltractar colpejant amb les culates dels fusells, encara que m\u00e9s tard van ser posats en llibertat. Posteriorment la columna de forces revoltades va avan\u00e7ar fins al poble on se’ls va unir el destacament de la gu\u00e0rdia civil de Montalb\u00e1n. Segons la cr\u00f2nica s’explicava que el paper de la Gu\u00e0rdia Civil no va ser molt lleial, ja que en primer lloc havia prom\u00e8s la seva lleialtat a la Rep\u00fablica i que defensarien la llibertat; per\u00f2 en canvi es van rendir sense disparar un sol tret, “de genolls al mig de la carretera amb els bra\u00e7os oberts i plorant<\/em>“. Amb el control del poble per part dels revoltats, els militants esquerrans van poder escapar a les muntanyes properes, on es van amagar tot esperant revocar la situaci\u00f3. El dia 22 i despr\u00e9s de la presa de Montalb\u00e1n per part dels revoltats, una petita columna de gu\u00e0rdies civils i voluntaris van intentar atacar Utrillas, encara que aqu\u00ed no van tenir la mateixa sort ja que van ser rebutjats pels miners. L’endem\u00e0 passat es repetia el mateix atac a Utrillas sent el resultat igualment desfavorable per als revoltats, encara que en aquest cas els miners de Utrillas es van estendre fins Montalb\u00e1n, prenent el control de la poblaci\u00f3.<\/p>\n Una cr\u00f2nica sobre aquests primers combats a Utrillas ser publicats en la premsa governamental en data 11 de setembre de 1936. L’article en q\u00fcesti\u00f3 estava signat per l’enviat especial a la zona F. Roldan May i titulat Terres de Llibertat<\/em>. L’avan\u00e7 cap a Terol<\/em>[2]<\/strong><\/a><\/em>.\u00a0En ell es deia que per aquestes mateixes dates les tropes governamentals tenien tancada la capital de Terol en un estret cercle, el que presumia el periodista que aviat es desencadenaria una ofensiva. El periodista deia al seu article que l’important\u00edssim centre miner d’Utrillas, situat al nord de Terol, en plena zona facciosa, no havia pogut ser sotm\u00e8s pels revoltats, malgrat tots els esfor\u00e7os que havien estat realitzats per aconseguir-ho. La cr\u00f2nica la realitzava a trav\u00e9s del testimoni d’un miner d’Utrillas, que a trav\u00e9s de les l\u00ednies faccioses havia aconseguit arribar a les files governamentals. El miner explicava com en els primers dies de la revolta es van trobar completament a\u00efllats de tota for\u00e7a o organitzaci\u00f3 legal i atacats per les forces de la Gu\u00e0rdia Civil de la regi\u00f3 revoltada. Per\u00f2 ells, despr\u00e9s d’una resist\u00e8ncia en els primers moments dificil\u00edssima, van aconseguir eixamplar el c\u00e8rcol que patien i llavors van minar amb dinamita els voltants del centre, establint amb les mines contactes el\u00e8ctrics per mitj\u00e0 d’una centraleta que disposaven. Segons el periodista, el miner traspuava satisfacci\u00f3 quan relatava els efectes del que ell anomenava el seu “estrat\u00e8gia”. Prosseguint amb el relat, s’informava que “nombroses forces de requet\u00e9s i feixistes vinguts de Saragossa, deixant sang obrera per tots els pobles de la prov\u00edncia per on havien passat, arribaven davant de Utrillas per castigar el poble que havia gosat repel\u00b7lir els tra\u00efdors<\/em>“. El miner prosseguia relatant que es van concentrar molts i que venien valent perqu\u00e8 sabien que els miners no disposaven de gran armament. En canvi van arribar sobre els terrenys minats i els contactes van funcionar, impossibilitant aix\u00ed la presa de Utrillas per part de les forces sublevades. La cr\u00f2nica finalitzava dient que “des de llavors el centre d’Utrillas va eixamplar el seu radi, va aclarir tota la part que limita amb la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i ara, per pr\u00f2pia iniciativa, marxen tamb\u00e9 sobre Terol<\/em>“.<\/p>\n A part d’aquests dos relats recollits per la premsa sobre Montalb\u00e1n i Utrillas, a primers d’agost i despr\u00e9s d’un atac republic\u00e0 a Calamocha, una columna de forces revoltades composta per 200 homes es va dirigir de nou cap a Utrillas amb la finalitat d’allunyar la l\u00ednia del front de la carretera Terol-Saragossa, i encara que va arribar a ocupar Vivel del R\u00edo, va haver de desistir d’atacar Utrillas. Els revoltats van seguir el seu pla de defensa de Terol despr\u00e9s del r\u00e0pid avan\u00e7 de les columnes de milicians, aix\u00ed que el coronel Civera, encarregat de la defensa de Terol va prestar especial atenci\u00f3 a les tres direccions principals d’atac per les que avan\u00e7aven les columnes republicanes: les carreteres de Val\u00e8ncia, Conca i Aliaga, creant dues l\u00ednies defensives, una avan\u00e7ada i una altra de rereguarda. La primera l\u00ednia comprenia Segura dels Banys, Vivel del R\u00edo, Corbal\u00e1n, el port d’Escand\u00f3n, Aldehuela, Cubla, Villel i Campillo; mentre que la de rereguarda estava a S. Blas, Villastar, Villaespesa, Castralvo i Valdecebro. Per facilitar la defensa es va procedir a tallar totes les carreteres que venien de la zona enemiga mitjan\u00e7ant barricades i voladures dels ponts, inutilitzant tamb\u00e9 les l\u00ednies ferrovi\u00e0ries que accedien des de Val\u00e8ncia. Pel que fa a les guarnicions que defensaven les posicions d’avan\u00e7ada, aquestes tenien uns efectius de 100 homes a Segura de Ba\u00f1os i en Corbal\u00e1n, de 300 homes a Vivel del R\u00edo i al Puerto d’Escand\u00f3n; i de 150 homes a San Blas. La resta de les posicions defensives tenien uns efectius molt menors, fent un total de 1.200 homes i una bateria d’artilleria de 105 mm distribu\u00efda entre Vivel del R\u00edo i Escand\u00f3n[3]<\/a>.<\/p>\n Per part governamental, el r\u00e0pid avan\u00e7 per Arag\u00f3 que van realitzar les columnes de milicians procedents en la seva major part de Catalunya i de Llevant, va provocar que molts pobles passessin a ser controlats per grups contraris als revoltats, encara que no sempre de forma pac\u00edfica. A la comarca de les Cuencas Mineras aquest va ser el cas de Muniesa, on el 5 d’agost es va dur a terme un enfrontament armat entre partidaris dels dos b\u00e0ndols. Per part dels revoltats, el sergent de la Gu\u00e0rdia Civil havia reunit al costat dels gu\u00e0rdies civils a un nombr\u00f3s grup d’homes, tant de la pr\u00f2pia poblaci\u00f3 de Muniesa com de la de Blesa, aix\u00ed com a altres que havien fugit dels seus llocs de resid\u00e8ncia. Ve\u00efns de Castelser\u00e1s, Calanda i Alcorisa, entre altres, que van sortir dels seus pobles quan van arribar les columnes, tamb\u00e9 van prendre part en l’enfrontament. En total els defensors passaven llargament del centenar, armats amb escopetes de ca\u00e7a, el propi armament de la Gu\u00e0rdia Civil i seixanta fusells que havien arribat des de Calamocha. La petita batalla va comen\u00e7ar sobre les 15:30 hores de la tarda i va durar poc, tot i que a la nit encara es lluitava als carrers de Muniesa. Els atacants pertanyents a les columnes, m\u00e9s nombrosos i amb alguna amteralladora van fer retrocedir als defensors, retirant-se molts cap a Saragossa on es van integrar en diferents unitats militars. Pocs dies despr\u00e9s, el 14 d’agost, la premsa governamental es feia ress\u00f2 a les seves p\u00e0gines d’un altre enfrontament que s’havia dut a terme tamb\u00e9 a la mateixa poblaci\u00f3. Es deia que la nit anterior a la publicaci\u00f3 de la not\u00edcia hi havia hagut un conat de revolta feixista a Muniesa que havia estat reprimit durament pels milicians de las Cuencas Mineras d’Utrillas i Montalb\u00e1n, ajudats per una secci\u00f3 de la Gu\u00e0rdia Civil. La not\u00edcia no informava molt m\u00e9s de l’assumpte, simplement detallava que els rebels havien hagut de ser desallotjats de l’Esgl\u00e9sia i la casa parroquial, que \u00e9s d’on hostilitzaven a les forces lleials[4]<\/a>.<\/p>\n Els combats cada vegada es van anar generalitzant m\u00e9s al front de Terol , sobretot a partir de la segona quinzena d’agost, a m\u00e9s, amb una major organitzaci\u00f3, coordinaci\u00f3 i cooperaci\u00f3 per part dels caps militars de les diferents columnes.<\/p>\n [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n [1]<\/a> \u00a0Solidaridad Obrera<\/em>. 21 novembre 1937<\/p>\n [2]<\/a> \u00a0La Vanguardia<\/em>. 11 de septembre de 1936.<\/p>\n![\"<em](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Montalb\u00e1n.jpg\")
Solidaridad Obrera<\/em>, 21 de novembre de 1937\" \/>Solidaridad Obrera<\/em>, 21 de novembre de 1937<\/h3><\/span><\/div>\n
![\"Ve\u00ed](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Home-gran-a-Martin-del-Rio.jpg\")
Ve\u00ed de Mart\u00edn del R\u00edo<\/h3><\/span><\/div>\n
![\"\"](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Frentes-Arag\u00f3n.jpg\")
<\/h3><\/span><\/div>\n