{"id":2454,"date":"2018-12-15T17:00:03","date_gmt":"2018-12-15T17:00:03","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/?p=2454"},"modified":"2018-12-16T16:32:49","modified_gmt":"2018-12-16T16:32:49","slug":"las-peces-artilleres-de-75-mm-utilitzades-a-la-defensa-de-la-costa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2018\/12\/15\/las-peces-artilleres-de-75-mm-utilitzades-a-la-defensa-de-la-costa\/","title":{"rendered":"Las peces artilleres de 75 mm utilitzades a la defensa de la costa"},"content":{"rendered":"

\n

Al 1936, l’artilleria reglament\u00e0ria a Espanya comptava aproximadament amb un total de 1.220 peces, repartides de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n

150 peces d’acompanyament d’infanteria (canons Schneider de 70 mm i Arellano de 40 mm).<\/p>\n

850 peces de campanya (canons Schneider de 75 mm i de 150 mm Krupp, obusos de 105 mm Vickers i de 155 mm Schneider, obusos de muntanya de 105 mm Schneider)<\/p>\n

16 peces antia\u00e8ries (Skoda de 76’5 mm).<\/p>\n

204 peces de costa (canons Vickers de 381 mm, 152’4 mm i 105 mm A.A.; Munaiz-Arg\u00fcelles de 150 mm i obusos Ordo\u00f1ez de 240 mm).<\/p>\n

\n

En canvi i per al artillat de la costa republicana sobretot, es van utilitzar tot un seguit de peces de diferents calibres, sent moltes d’elles no aptes per a tal servei.<\/p>\n

Entre les peces m\u00e9s petites que es van utilitzar, de 75 mm, van existir diferents tipus, des de peces de tir r\u00e0pid fins a peces de muntanya; tot un seguit de peces no aptes per a la tasca de defensar la costa, almenys no per enfrontar-se als vaixells rebels. Entre aquestes peces de 75 mm van actuar a les costes catalanes el can\u00f3 Schneider de Tir R\u00e0pid de Campanya model 1906; el can\u00f3 de muntanya Krupp Acer Tir R\u00e0pid Model 1896; el can\u00f3 Krupp de Tir R\u00e0pid model 1904 i can\u00f3 Saint-Chamond de Tir R\u00e1pid. Les caracter\u00edstiques d’aquests tipus de canons eren similars, sent el m\u00e9s avan\u00e7at el can\u00f3 Schneider de Tir R\u00e0pid de Campanya model 1906, l’\u00fanic de tots reglamentari a l’ex\u00e8rcit espanyol al 1936. Aquestes eren les caracter\u00edstiques dels quatre canons:<\/p>\n

\n

-) Can\u00f3 de 75 mm Schneider de Tir R\u00e0pid de campanya, model 1906.<\/em><\/p>\n

Es comprarien 200 peces d’aquest can\u00f3 a iniciativa del Ministre de la Guerra Valeriano Weyler al novembre de 1905 i seria declarat reglamentari el 16 de mar\u00e7 de 1906 per dotar de canons r\u00e0pids als regiments d’artilleria de campanya. M\u00e9s tard seria fabricat sota llic\u00e8ncia Schneider a les f\u00e0briques de Trubia i Sevilla. Amb les reformes de la Rep\u00fablica, tots els Regiments d’Artilleria Lleugera amb n\u00fameros imparells estarien dotats amb aquest material (mentre que els n\u00fameros pars ho estarien amb obusos Vickers de 105\/22). El can\u00f3, que era d’acer-n\u00edquel forjat i temperat tenia un abast de 8.500 metres (tot i que amb el projectil trencador model 32 i amb espoleta IR podia arribar a tenir un abast de 10.700 metres), un sector de tir de 6\u00ba en horitzontal i d’entre -5\u00ba i +16\u00ba en vertical. La seva velocitat inicial era de 520 m\/s, i podia realitzar uns 20 dispars apuntant o 25 dispars sense apuntar. La pe\u00e7a mesurava 3,986 metres de longitud i pesava en bateria 1037 kg.<\/p>\n

\"Can\u00f3

Can\u00f3 de 75 mm Schneider<\/h3><\/span><\/div>\n

\n

\n

-) Can\u00f3 de 75 mm Muntanya Krupp Acer Tir R\u00e0pid Model 1896.<\/em><\/p>\n

S’adquiririen quaranta-vuit canons d’aquest tipus a la casa Krupp davant la urg\u00e8ncia que suscitaria la Guerra de Cuba, que equipararien a les tropes que combatien a les Antilles. Una vegada finalitzada la guerra, aquest can\u00f3 equiparia als regiments de muntanya peninsular i el primer dia de mar\u00e7 de 1897, aquesta pe\u00e7a seria declarada reglamentaria. M\u00e9s tard, fins i tot serien fabricades algunes unitats a la F\u00e0brica d’Artilleria de Sevilla, comptabilitzant al 1908 un total de\u00a0 dotze.<\/p>\n

Aquest can\u00f3, que era d’acer, tenia una excessiva pot\u00e8ncia davant la lleugeresa del seu muntatge, cosa que el feia molt inestable durant el fic i redu\u00efa considerablement la seva cad\u00e8ncia pr\u00e0ctica de tir respecte a la te\u00f2rica. Durant la Guerra Civil, les \u00faniques peces d’aquest tipus que es trobaven a la zona republicana estaven al Parc d’Artilleria de Barcelona i serien destinades a la Defensa de Costes. En quant a les seves caracter\u00edstiques, tenia un abast de 3.850 metres, amb un sector vertical de tir\u00a0 entre -10\u00ba i +20\u00ba. Disparava un projectil de sis kg i la cad\u00e8ncia de dispars per minut era de sis a deu amb una velocitat inicial de 275 m\/s. El pes en bateria de la pe\u00e7a era de 388 kg.<\/p>\n

\n

-) Can\u00f3 de 75 mm Krupp de Tir R\u00e0pid model 1904<\/em><\/p>\n

Fins a vint-i-quatre peces d’aquest tipus es comprarien a l’empresa alemanys Krupp segons el Reial Decret de 6 d’agost de 1900. De caracter\u00edstiques similars al can\u00f3 de muntanya Krupp de 75 mm, disparava un projectil de 6’5 kg de pes i tenia una velocitat inicial de dispar de 500 m\/s amb un abast aproximat de 5.700 metres. Podien ser d’aquest model les peces d’una bateria que es trobava empla\u00e7ada a la badia de Roses a mitjans de 1937, figurant en una relaci\u00f3 d’artilleria d’acompanyament republic\u00e0 amb la denominaci\u00f3 de canons Krupp 75 model 1904.<\/p>\n

\"Can\u00f3

Can\u00f3 de 75 mm Krupp<\/h3><\/span><\/div>\n

\n

-) Can\u00f3 de 75 mm Saint Chamond de Tir R\u00e0pid.<\/em><\/p>\n

Aquest can\u00f3 molt probablement va estar destinat a la defensa de costes de Catalunya, ja que al 1936 existien peces d’aquest tipus al Parc d’Artilleria de Barcelona i que serien destinades a tal efecte, tot i que als diferents informes de les peces d’artilleria a vegades no apareixien cap distinci\u00f3 a banda solament del seu calibre. El seu origen venia marcat per la necessitat que tenia l’ex\u00e8rcit espanyol a finals del segle XIX d’adoptar algun material modern per reempla\u00e7ar les peces reglament\u00e0ries que havien quedat desfasades i desgastades. Al 1897, la Comissi\u00f3 d’Experi\u00e8ncies d’Artilleria fixaria les caracter\u00edstiques de la pe\u00e7a desitjada, oferint-se immediatament la casa Saint Chamond a introduir al seu model les modificacions precises per adequar-los als requeriments de la Comissi\u00f3. D’aquesta manera, s’adquiririen noranta-sis canons d’aquest tipus, part dels quals s’havien de fabricar a la factoria de la societat Vickers Son and Maxim a Plas\u00e8ncia de les Armes. Les seves caracter\u00edstiques eren molt semblants a la resta de peces de 75 mm, amb un sector vertical de la pe\u00e7a entre els -6\u00ba i +17\u00ba, disparava tamb\u00e9 un projectil de 6’5 kgs a una velocitat inicial de 520 m\/s, sent el seu pes en bateria de 988 kg.<\/p>\n

\n

\"Can\u00f3

Can\u00f3 de 75 mm Saint Chamond<\/h3><\/span><\/div>\n

\n

No cal dir que totes aquestes peces de 75 mm no eren aptes per al servei de defensa de costes, que a m\u00e9s poc podien fer front als poderosos canons de 203 mm amb qu\u00e8 comptaven els creuers franquistes, com el Canarias<\/em> o el Baleares<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al 1936, l’artilleria reglament\u00e0ria a Espanya comptava aproximadament amb un total de 1.220 peces, repartides de la seg\u00fcent manera: 150 peces d’acompanyament d’infanteria (canons Schneider de 70 mm i Arellano de 40 mm). 850 peces de campanya (canons Schneider de 75 mm i de 150…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2449,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,99,100],"tags":[110,103],"class_list":["post-2454","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-cataluna-ca","category-guerra-civil-2-ca","tag-artilleria","tag-guerra-civil-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/Saint-Chamond.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2454","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2454"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2454\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2455,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2454\/revisions\/2455"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2449"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2454"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2454"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2454"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}