{"id":2509,"date":"2019-01-01T17:00:05","date_gmt":"2019-01-01T17:00:05","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/?p=2509"},"modified":"2019-01-02T19:00:04","modified_gmt":"2019-01-02T19:00:04","slug":"el-camp-de-presoners-no2-de-lhospitalet-de-linfant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2019\/01\/01\/el-camp-de-presoners-no2-de-lhospitalet-de-linfant\/","title":{"rendered":"El camp de presoners n\u00ba2 de L&#8217;Hospitalet de l&#8217;Infant"},"content":{"rendered":"<p>Un punt important sobre la construcci\u00f3 de les fortificacions del Coll de Balaguer va ser el fet de la m\u00e0 d\u2019obra, on va tenir un paper molt destacat el camp de presoners de l&#8217;Hospitalet de l&#8217;Infant<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[1]<\/a>.<\/p>\n<p>A principis de l\u2019any 1938, Ramon Tasis, director general dels Serveis Correccionals de Catalunya va rebre la visita d\u2019un membre de la secretaria del Ministeri de Governaci\u00f3, que li va comunicar que havia rebut l\u2019enc\u00e0rrec de fortificar diferents punts estrat\u00e8gics a Catalunya (segons el projecte de fortificaci\u00f3 de Vicente Rojo), trobant-se el Coll de Balaguer entre ells i que s\u2019havia pensat en els reclusos de les presons catalanes com a m\u00e0 d\u2019obra alhora d\u2019executar aquestes fortificacions. El Ministeri de Defensa Nacional republic\u00e0 no va dubtar en ubicar a l\u2019Hospitalet de l\u2019Infant el camp de treball n\u00ba2, aprofitant d\u2019aquesta manera la m\u00e0 d\u2019obra dels reclusos internats a diferents presons del territori republic\u00e0 per construir les posicions defensives de Coll de Balaguer.<\/p>\n<p>Els camps de treball de la Rep\u00fablica estaven dirigits i organitzats administrativament pel Servei d\u2019Investigaci\u00f3 Militar, m\u00e9s conegut per les seves sigles com SIM, sota depend\u00e8ncia del Ministeri de Defensa. La direcci\u00f3 del camp s\u2019estructurava a trav\u00e9s de la gesti\u00f3 d\u2019una unitat administrativa, gestionada pel director del camp, designat lliurement pel ministre de Just\u00edcia. Aquest director es trobava auxiliat per un subdirector i aquest a la vegada disposava dels caps de destacament i caps de serveis, disposant-se tamb\u00e9 amb un nombr\u00f3s grup de vigilants per controlar els reclusos. Seguint aquesta organitzaci\u00f3, el camp de treball n\u00ba2 estaria dirigit per Manuel Astorga, un comunista madrileny que acabaria la guerra amb el grau de coronel; mentre que el subdirector era el tinent Montroy, procedent del Cos de la Gu\u00e0rdia d\u2019Assalt. La resta d\u2019oficialitat i vigilants junt amb la massa d\u2019interns formaven el personal del camp de treball.<\/p>\n<p>El primer grup de reclusos del camp de treball n\u00ba2 va arribar a l\u2019Hospitalet de l\u2019Infant a les 00:00 hores del dia 14 d\u2019abril de 1938 en un tren dels anomenats &#8220;<em>borreguero&#8221;<\/em><a href=\"#_ftn2\" name=\"_ftnref2\">[2]<\/a> procedents del penal de Sant Miquel dels Reis de Val\u00e8ncia. Aquest grup el formaven uns 700 o 800 presoners, la majoria militars del b\u00e0ndol sollevat fets presoners al gener de 1938 a la Batalla de Terol, aix\u00ed com tamb\u00e9 civils de la mateixa poblaci\u00f3 de Terol, entre els quals es trobaven nombrosos clergues. L\u2019arribada dels presoners va ser tan prematura que encara no hi hauria res constru\u00eft del camp de treball i la direcci\u00f3 del camp va decidir que els reclusos passessin aquella primera nit a la pla\u00e7a del poble, a l\u2019actual Pla\u00e7a del Pou, com a primer lloc de concentraci\u00f3 per als presos nouvinguts despr\u00e9s de fer la baixada pel carrer de l\u2019Estaci\u00f3. La pla\u00e7a seria ben custodiada pels guardians situats a totes les cantonades i molt ben armats amb armes autom\u00e0tiques. El director del camp, Manuel Astorga Vayo, uniformat, armat i rodejat per sis gu\u00e0rdies ben armats amb fusells metralladors els va rebre amb una arenga en el que informava als presos de que aquella nit la passarien all\u00e0 al no tenir res preparat encara, i els hi prometia un bon tracte, dignitat i llibertat als reclusos, encara que aquestes tres promeses no van ser complides mai. Els presos en canvi van passar la nit, el dia seg\u00fcent i la nit corresponent a la mateixa pla\u00e7a<a href=\"#_ftn3\" name=\"_ftnref3\">[3]<\/a>.<\/p>\n<p>El SIM va situar el camp de treball en una finca r\u00fastica propietat de l\u2019esgl\u00e9sia del poble, anomenada \u201cel garroferal\u201d, situant-se aquesta finca tal com el nom indicava en un terreny ple de garrofers aix\u00ed com tamb\u00e9 d\u2019oliveres, situada al costat de la platja i de la carretera. El camp de treball es trobava delimitat entre el mar, el carrer de les Barques, el riu Llastres, la Via Augusta i el carrer del Mar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><div class=\"image_with_text\"><img decoding=\"async\" itemprop=\"image\" src=\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/56.jpg\" alt=\"\" \/><h3 ><\/h3><span style=\"margin: 6px 0px;\" class=\"separator transparent\"><\/span><\/div>\n<p>El terreny es va haver d\u2019esplanar, es van construir trinxeres, latrines i murs, dels quals encara queden alguns, i es va rodejar els l\u00edmits del camp amb filferro alhora d\u2019evitar fugides. Totes aquestes construccions van ser realitzades pels mateixos presos, aix\u00ed com els forats que hagueren de fer al terra per descansar i per dormir, amb una capacitat per a 3 o 4 persones cadascun i sense sostre.<\/p>\n<p>El SIM tamb\u00e9 va confiscar per a \u00fas administratiu i de control del camp les cases que quedaven a dins del per\u00edmetre del mateix, com era la casa dels Xacano, la caserna de carrabiners de la pla\u00e7a de la Marina; la casa del comandant C\u00e9sar Gimeno al mateix carrer que actualment porta el seu nom i que serviria com a lloc de comandament per la direcci\u00f3 del camp, aix\u00ed com la casa dels Loscos al carrer del mateix nom i que es faria servir com a cuina.<\/p>\n<p>Sobre la vida al camp de treball, la jornada laboral es basava en un r\u00e8gim programat i complert al peu de la lletra per part dels reclusos, imposat sense pietat pels guardians, que si feia falta utilitzaven la for\u00e7a sense cap mirament, segons comenta Francesc Badia.<\/p>\n<p>La jornada comen\u00e7ava a les sis del mat\u00ed quan es tocava diana i tot seguit es formava i es feia el recompte de presoners. Esmorzaven i immediatament despr\u00e9s es donava l\u2019ordre de partir del camp cap a la zona de treball a les fortificacions del Coll de Balaguer, carregats els reclusos amb els pics i les pales. Al migdia es tornava a formar per repartir el dinar, reaunudant-se el treball un cop acabat aquest fins l\u2019hora que es donava l\u2019ordre de plegar i es tornava caminant cap al camp, realitzant un total de 12 quil\u00f2metres entre anar i tornar. Una vegada al camp els hi era entregada la sopa i els presos s\u2019amagaven als forats per passar la nit fins al dia seg\u00fcent.<\/p>\n<p>Les condicions laborals del camp \u00e9s van anant endurint segons avan\u00e7aven els dies degut a la rapidesa que existia per tal d\u2019acabar les fortificacions el m\u00e9s aviat possible. En ocasions les sortides del camp per anar a treballar s\u2019allargaven m\u00e9s d\u2019un dia, arribant fins i tot a estar un m\u00e0xim de quaranta dies seguits fora del camp dels que no es van poder canviar ni rentar en cap de les jornades. Un altre problema afegit era el tema dels par\u00e0sits, sent aquest tan important que fins i tot els guardians hagueren de canviar un dia de treball per portar-los a la platja del mateix camp i banyar-los per treure els par\u00e0sits, ja que el suplici era tan gran que no podien treballar de forma adequada. Aix\u00ed per tant i segons aquestes dures condicions de treball, molts presoners van morir realitzant les construccions defensives del Coll de Balaguer, sent enterrats en una fossa situada on actualment es troba l\u2019acc\u00e9s a la Central Nuclear Vandell\u00f2s II.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><div class=\"image_with_text\"><img decoding=\"async\" itemprop=\"image\" src=\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/57.png\" alt=\"Mapa de situaci\u00f3 del camp de presoners\" \/><h3 >Mapa de situaci\u00f3 del camp de presoners<\/h3><span style=\"margin: 6px 0px;\" class=\"separator transparent\"><\/span><\/div>\n<p>Per\u00f2 a banda de les condicions laborals els presos tamb\u00e9 hagueren de patir els diversos casos d\u2019afusellament de reclusos sense cap judici previ, sent els capellans o militars del b\u00e0ndol sollevat els m\u00e9s perseguits per aquesta pr\u00e0ctica. Aquests afusellaments tamb\u00e9 podien ser actuacions puntuals pels guardians del SIM, que segons Francesc Badia, eren de la CNT i que sense cap tipus de mirament mataven a tot aquell presoner que trobaven resant, amb un rosari, etc&#8230; i eren enterrats en un clot que pr\u00e8viament havia realitzat la v\u00edctima, dins del propi camp a la vista de la resta de reclusos. Tamb\u00e9 es feien batudes d\u2019afusellament que es portaven a terme davant la tapia del cementiri de l\u2019Hospitalet de l\u2019Infant, que es trobava situat a l\u2019actual escola Mestral. A les nits s\u2019instaurava encara m\u00e9s la por de tal forma que tamb\u00e9 s\u2019utilitzava per donar lli\u00e7ons als reclusos per si intentaven escapar-se. Els intents de fuga eren pagats amb la mort i si enxampaven nedant a algun intern per fugir per mar, des de la caserna de carrabiners hi havia empla\u00e7ada una metralladora, no dubtant el guardi\u00e0 de torn a fer una r\u00e0fega per neutralitzar la fuga.<\/p>\n<p>Uns altres factors de pen\u00faria que hi havia al camp era la gana, la dolenta vestimenta i l\u2019abs\u00e8ncia de cal\u00e7at una vegada es feia malb\u00e9 el que tenien o els gu\u00e0rdies els hi prenien. Sobre la gana que patien els presos hi ha una an\u00e8cdota que recull Clemente Pamplona al seu llibre de mem\u00f2ries <em>Prisioneros de Teruel<\/em>, on explica que al camp hi havia un ruc que el feien servir per portar materials dels gu\u00e0rdies des del camp a la zona de treball dins les fortificacions, donant-li el menjar al vespre amb un cistell lligat al coll ple de garrofes. El ruc era molt amigable, fet que van aprofitar un dia els presoners per prendre-li les garrofes del cistell; en canvi al dia seg\u00fcent, quan els presos van intentar fer el mateix els hi va resultar impossible ja que el ruc va repartir mossegades i coces als reclusos i aquests no van aconseguir prendre-li les seves garrofes. Una vegada el ruc acabaria de menjar, continuaria sent tant amigable com sempre per\u00f2 els reclusos havien apr\u00e9s la lli\u00e7\u00f3<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[4]<\/a>.<\/p>\n<p>D\u2019una altra banda, el pitjor episodi que van haver de patir tant els reclusos com els components del camp van ser els diferents bombardeigs que van haver de patir per part de l\u2019aviaci\u00f3 franquista. Els pitjors atacs aeris van ser els que van patir durant els primers dies d\u2019agost de 1938, en plena Batalla de l\u2019Ebre, quan l\u2019aviaci\u00f3 italiana bombardejava sovint l\u2019Hospitalet de l\u2019Infant en busca dels objectius m\u00e9s estrat\u00e8gics com eren els dip\u00f2sits de combustible i l\u2019estaci\u00f3 de tren, ja que des d\u2019aqu\u00ed es subministrava tot el necessari fins a l\u2019Ebre a trav\u00e9s de la carretera de Mora. Un d\u2019aquests bombardeigs va provocar el p\u00e0nic dins del camp ja que les bombes caurien totes dintre del recinte, provocant diversos morts tant de reclusos com de personal i gu\u00e0rdies. El camp nom\u00e9s tenia com a sistema d\u2019alarma en cas de bombardeig la campana de la parr\u00f2quia de l\u2019Hospitalet de l\u2019Infant que es trobava penjada a un garrofer i el sentinella de gu\u00e0rdia li donava cops per avisar a tot el personal del camp en cas de perill. D\u2019una altra banda, a la zona del camp m\u00e9s propera al mar, hi havia unes timbes on els pescadors tenien forats per ficar els utensilis de la pesca i que van ser aprofitats per excavar un refugi que unia dos forats amb les timbes esmentades. Aquest tamb\u00e9 va ser utilitzat per tots els estaments de la direcci\u00f3 del camp i dels gu\u00e0rdies en cas de bombardeig, per\u00f2 no pas pels reclusos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquests bombardeigs, sobretot els que afectava el camp de presoners de manera m\u00e9s directa, va ser el detonant del trasllat del camp a una ubicaci\u00f3 m\u00e9s segura i no tant exposada als atacs aeris com era la ubicaci\u00f3 de l\u2019Hospitalet de l\u2019Infant. Per aquest motiu, el camp va ser traslladat a finals d\u2019agost de 1938 cap a l\u2019interior, proper a la carretera de M\u00f3ra d\u2019Ebre i en una partida del terme de Vandell\u00f2s que se l\u2019anomenava segons Francesc Badia \u201cMas Gemesies\u201d. El trasllat del camp va comportar que els presoners es dediquessin a acabar de construir la pista militar de Gavad\u00e0, havent de fer encara m\u00e9s quil\u00f2metres per poder acabar les fortificacions de Coll de Balaguer. Cal afegir que a Tivissa s\u2019ubicava un camp auxiliar al camp de treball n\u00famero 2, m\u00e9s petit, ubicat en uns bancals pr\u00f2xims al nucli de Tivissa, sent\u00a0 precisament la seva la funci\u00f3 la de construir la pista militar de Gavad\u00e0. Aquest camp auxiliar estava dirigit pel tinent Anastasio S\u00e1nchez-Monroy i els presoners encara tindrien menys fortuna que a l\u2019altra per les dures condicions imposades.<\/p>\n<div class=\"image_with_text\"><img decoding=\"async\" itemprop=\"image\" src=\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/59.png\" alt=\"Mapa de situaci\u00f3\" \/><h3 >Mapa de situaci\u00f3<\/h3><span style=\"margin: 6px 0px;\" class=\"separator transparent\"><\/span><\/div>\n<p>En canvi aquesta nova situaci\u00f3 no va durar gaire temps ja que per les vicissituds de la Batalla de l\u2019Ebre que tenia lloc a la riba dreta del riu i a pocs quilometres d\u2019aquesta nova ubicaci\u00f3 del camp, i tamb\u00e9 a que les obres de fortificaci\u00f3 ja es trobaven quasi completes, al setembre de 1938 \u00e9s va aconsellar el trasllat del camp de presoners cap al Pirineu.<\/p>\n<p>Finalment, el 23 de setembre de 1938 i de forma simult\u00e0nia es va traslladar el camp de treball n\u00ba2 totalment, o sigui tant l\u2019empla\u00e7ament establert a Mas Gemesies com el de Tivissa. La nova ubicaci\u00f3 va ser Montferrer al Pirineu, on els presoners van acabar el seu periple per Catalunya amb el fred de l\u2019hivern, les condicions dur\u00edssimes del despla\u00e7ament durant la retirada, les execucions sumaries i el pas de la frontera a principis de 1939.<\/p>\n<p>Al pa\u00eds ve\u00ed, al camp de concentraci\u00f3 d\u2019Argel\u00e8s-sur-Mer al sud de Fran\u00e7a va ser on van acabar molts dels refugiats de la Guerra Civil a principis de 1939. Va ser precisament en aquell camp on els personatges que havien causat tant patiment i mort al camp de treball n\u00ba2 de Hospitalet de l&#8217;Infant, el capit\u00e0 Astorga i el tinent Monroy, serien reconeguts pels presoners del seu mateix camp que van dirigir al 1938. Tot i que aquests intentarien amagar-se, no van poder desapar\u00e8ixer dels seus perseguidors i tindrien tamb\u00e9 un tr\u00e0gic final pels qui en el seu dia van patir les seves directrius ordenades des del xalet requisat del comandant C\u00e9sar Gimeno, a l\u2019Hospitalet de l\u2019Infant.<\/p>\n<p>[vc_separator type=&#8217;normal&#8217; position=&#8217;center&#8217; color=&#8221; thickness=&#8221; up=&#8221; down=&#8221;]<\/p>\n<p><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Informaci\u00f3 extreta de: TEJERO, Alfons.\u00a0<em>Inventari de les restes arqueol\u00f2giques i hist\u00f2riques de la Plana del Coll de Balaguer.<\/em>, P\u00e0g. 90-91; BADIA, Francesc.\u00a0<em>Els camps de treball a Catalunya durant la guerra civil (1936 \u2013 1939)<\/em>. Barcelona. Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2001, P\u00e0gines 101-186.<\/p>\n<p><a href=\"#_ftnref2\" name=\"_ftn2\">[2]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Un tren \u201cborreguero\u201d era el nom popular a aquells trens que la seva funci\u00f3 era portar animals per\u00f2 que es va utilitzar sense cap tipus d\u2019adaptaci\u00f3 per portar a persones, d\u2019una forma massificada i sense cap tipus de comoditat.<\/p>\n<p><a href=\"#_ftnref3\" name=\"_ftn3\">[3]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0El discurs sencer seria aquest, extret dePamplona, Clemente.\u00a0<em>N\u00ba163 Prisioneros de Teruel.\u00a0<\/em>Publicaciones espa\u00f1olas. O\u2019Donell Madrid. 1957:\u201c<em>Camaradas: De parte del Gobierno de la Rep\u00fablica, a quien, aunque muy indigno, represento en estos momentos, os doy mi m\u00e1s cordial bienvenida. Ven\u00eds a fortificar la hermosa tierra catalana. El invencible ej\u00e9rcito del pueblo conquistar\u00e1 para vosotros, muy en breve, las tierras aragonesas y ya que muchos de vosotros soys de all\u00ed podr\u00e9is volver a vuestras cases saqueadas hoy por el fascismo. Os daremos muy pronto la libertad; libertad que deb\u00e9is merecer por vuestro trabajo y buen comportamiento. Aqu\u00ed se os tratar\u00e1 con toda humanidad. Todos somos espa\u00f1oles y por consiguiente todos tenemos los mismos derechos y por ende los mismos deberes. Por consiguiente, a portaros bien y que mis guardias est\u00e9n siempre contentos de vosotros. Antes de separarme \u2013 que es muy tarde \u2013 gritad con todo el fervor republicano de que sois capaces: \u00a1Viva la Rep\u00fablica! \u00a1Abajo el fascismo!\u201d. Acaba dient: \u201cComo no tenemos nada preparado, por esta noche dormir\u00e9is en esta plaza, m\u00e1s adelante miraremos de arreglar algo mejor<\/em>\u201d.<\/p>\n<p><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[4]<\/a> \u00a0\u00a0\u00a0PAMPLONA, Clemente. <em>N\u00ba163 Prisioneros de Teruel. <\/em>Madrid. Publicaciones espa\u00f1olas O\u2019Donell. 1957.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un punt important sobre la construcci\u00f3 de les fortificacions del Coll de Balaguer va ser el fet de la m\u00e0 d\u2019obra, on va tenir un paper molt destacat el camp de presoners de l&#8217;Hospitalet de l&#8217;Infant[1]. A principis de l\u2019any 1938, Ramon Tasis, director general&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2504,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[99,65,100,112],"tags":[102,73,103],"class_list":["post-2509","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cataluna-ca","category-catalunya","category-guerra-civil-2-ca","category-lhospitalet-de-linfant","tag-cataluna-ca","tag-catalunya-lhospitalet-de-linfant","tag-guerra-civil-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/77.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2509","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2509"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2509\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2512,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2509\/revisions\/2512"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2504"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2509"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2509"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2509"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}