![\"Mina](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/Minas-1.jpg\")
Mina submarina<\/h3><\/span>Visions de Guerra i de Rereguarda<\/em>. Serie B. 29 de Mayo de 1937. N\u00famero 4.<\/div>\n <\/p>\n
<\/p>\n
En quant a les mines utilitzades a la Guerra Civil espanyola tant pels dos b\u00e0ndols, aquestes es podien classificar en dos tipus: mina autom\u00e0tica o independent i mina controlada[2]<\/a>. La mina del primer tipus era aquella que portava en si tots els mecanismes de fondeig i dispositiu de focs que es bastien per produir la seva explosi\u00f3 quan un vaixell entrava en contacte amb ella, podent ser mec\u00e0niques o electromec\u00e0niques, segons el funcionament del dispositiu de foc. Tamb\u00e9 existia un altre tipus de mina d’aquestes caracter\u00edstiques anomenada d’antena o de banya que per la seva utilitzaci\u00f3 no feia falta que el vaixell enemic xoqu\u00e9s amb la mina pr\u00f2piament, si no amb una d’aquestes antenes perqu\u00e8 la mina esclat\u00e9s. Les mines del segon tipus podien dividir-se en mines de fondeig, (anomenades tamb\u00e9 mines d’observaci\u00f3), i en mines electro-autom\u00e0tiques. La difer\u00e8ncia entre les dues era que les primeres es disparaven des d’un lloc terrestre quan s’observava que el vaixell enemic estava dintre del radi d’acci\u00f3 de la mina i la segona, l’explosi\u00f3 es produ\u00efa al tocar el vaixell amb la mina, per\u00f2 sempre i quan s’hagu\u00e9s tancat pr\u00e8viament el circuit de terra.<\/p>\nAbans de la Guerra Civil, s’utilitzaven com a mines defensives les controlades, aquelles que oferien l\u2019avantatja amb respecte a les independents que no explotaven m\u00e9s que quan es decidia que explotessin; en canvi les mines independents no distingien al vaixell amic de l’enemic. Aquestes mines defensives controlades tenien el greu inconvenient de necessitar una s\u00e8rie de cables, caixes d’entroncament, etc…, que als llocs on hi havia corrent i els fons eren durs i es podien deteriorar r\u00e0pidament, era dif\u00edcil la seva utilitzaci\u00f3, a banda del cost\u00f3s i complicat que era teixir amb aquesta classe de mines, una defensa una mica allunyada de la costa.<\/p>\n
![\"Tipo](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/TIPO-DE-MINAS-MANUAL-REPUBLICANO-3.jpg\")
Tipo de minas<\/h3><\/span>Manual Republic\u00e0<\/div>\nAl 1936, la Marina de guerra espanyola disposava de varis tipus de mines de les descrites anteriorment, tot i que es tractaven de models antiquats, procedents en molts casos de la Primera Guerra Mundial. Aquestes mines havien estat fabricades sota llic\u00e8ncia per la Societat Espanyola de Construcci\u00f3 Naval a la factoria de Sant Carles i als Tallers d’Artilleria de La Carraca a Cadis, sent les principals les mines de bast\u00f3 Vickers-Elia H-16-A<\/em> i la d’antena Vickers H-5<\/em>, ambdues de disseny brit\u00e0nic[3]<\/a>. Aquestes eren uns models obsolets, amb una c\u00e0rrega de trilita no superior de 100 kg i que els mateixos brit\u00e0nics havien desestimat pel seu mal funcionament, tal i com es veuria al conflicte espanyol ja que es va donar algun cas en que algun vaixell xocaria amb alguna d’aquestes mines, sense que aquestes acabessin fent explosi\u00f3.<\/p>\nEntre les caracter\u00edstiques dels dos tipus de mines destacava que la Vickers H-5 <\/em>havia estat dissenyada m\u00e9s per actuar contra els submarins, tot i que tamb\u00e9 podia actuar contra els vaixells de superf\u00edcie; mentre que la mina Vickers-Elia H-16<\/em>, que havia estat ideada per un oficial de la Marina italiana anomenat El\u00edas (d’aqu\u00ed el seu nom), comptava amb un sistema anomenat bast\u00f3, ja que aquest es fonamentava en el moviment de rotaci\u00f3 que adquiria la boia de la mina. Sobre aquest moviment sempre romandria imm\u00f2bil un bast\u00f3 horitzontal que quedava sota la boia, que al girar aquesta amb respecte al bast\u00f3, i quan es produ\u00efa el contacte amb el casc del vaixell, s’accionava un percussor que produ\u00efa l’explosi\u00f3 de la c\u00e0rrega[4]<\/a>.<\/p>\n![\"Mina](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/Minas-2.jpg\")
Mina submarina a Bilbao<\/h3><\/span>Visions de Guerra i de Rereguarda<\/em>. Serie B. 29 de Maig de 1937. N\u00famero 4.<\/div>\n <\/p>\n
Posteriorment, el b\u00e0ndol rebel es va poder fer amb altres tipus de mines, com la mina ofensiva de banyes EME alemanya, tamb\u00e9 procedent de la Primera Guerra Mundial per\u00f2 m\u00e9s avan\u00e7ada que els models Vickers. Aquesta mina tenia una forma esf\u00e8rica amb cinc banyes de plom a la part superior i detonava per contacte. Quan algun vaixell xocava amb alguna de les seves banyes, es trencava el recipient de cristall al seu interior, alliberant d’aquesta manera un l\u00edquid conductor que tancava el circuit el\u00e8ctric de l’espoleta provocant aix\u00ed la deflagraci\u00f3. La seva c\u00e0rrega era superior a les Vickers ja que era de 220 kg de trilita.<\/p>\n
![\"Mina](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/Mines-Roses.jpg\")
Mina capturada a Roses (Girona)<\/h3><\/span>Solidaridad Obrera<\/em>. 2 de Mar\u00e7 de 1937.<\/div>\nPer finalitzar, cal dir que tamb\u00e9 es van utilitzar altres tipus de mines al llarg del conflicte, com la mina Carbonit, amb un sistema de detonaci\u00f3 similar a la EME per\u00f2 amb una c\u00e0rrega de 140 kg de trilita, la EMC II i EMD alemanyes, de l’any 1924, l’holandesa Vickers H-2, an\u00e0loga a l’anterior i la Moratala, de patent sueca, de 1930[5]<\/a>.<\/p>\n![\"Mina](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/Mina-rusa.jpg\")
Mina rusa<\/h3><\/span>AGMAB. SHEMA. Caja 9082<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
[1]<\/a>AGMAB. SHEMA. Caixa 9082.<\/p>\n[2]<\/a>AGMAB. SHEMA. Caixa 9082.<\/p>\n[3]<\/a>MANRIQUE GARC\u00cdA, Jos\u00e9 Mar\u00eda i Lucas MOLINA FRANCO, Las armas de la Guerra Civil Espa\u00f1ola. <\/em>P\u00e0g. 376.<\/p>\n
Abans de la Guerra Civil, s’utilitzaven com a mines defensives les controlades, aquelles que oferien l\u2019avantatja amb respecte a les independents que no explotaven m\u00e9s que quan es decidia que explotessin; en canvi les mines independents no distingien al vaixell amic de l’enemic. Aquestes mines defensives controlades tenien el greu inconvenient de necessitar una s\u00e8rie de cables, caixes d’entroncament, etc…, que als llocs on hi havia corrent i els fons eren durs i es podien deteriorar r\u00e0pidament, era dif\u00edcil la seva utilitzaci\u00f3, a banda del cost\u00f3s i complicat que era teixir amb aquesta classe de mines, una defensa una mica allunyada de la costa.<\/p>\n
Tipo de minas<\/h3><\/span>Manual Republic\u00e0<\/div>\nAl 1936, la Marina de guerra espanyola disposava de varis tipus de mines de les descrites anteriorment, tot i que es tractaven de models antiquats, procedents en molts casos de la Primera Guerra Mundial. Aquestes mines havien estat fabricades sota llic\u00e8ncia per la Societat Espanyola de Construcci\u00f3 Naval a la factoria de Sant Carles i als Tallers d’Artilleria de La Carraca a Cadis, sent les principals les mines de bast\u00f3 Vickers-Elia H-16-A<\/em> i la d’antena Vickers H-5<\/em>, ambdues de disseny brit\u00e0nic[3]<\/a>. Aquestes eren uns models obsolets, amb una c\u00e0rrega de trilita no superior de 100 kg i que els mateixos brit\u00e0nics havien desestimat pel seu mal funcionament, tal i com es veuria al conflicte espanyol ja que es va donar algun cas en que algun vaixell xocaria amb alguna d’aquestes mines, sense que aquestes acabessin fent explosi\u00f3.<\/p>\nEntre les caracter\u00edstiques dels dos tipus de mines destacava que la Vickers H-5 <\/em>havia estat dissenyada m\u00e9s per actuar contra els submarins, tot i que tamb\u00e9 podia actuar contra els vaixells de superf\u00edcie; mentre que la mina Vickers-Elia H-16<\/em>, que havia estat ideada per un oficial de la Marina italiana anomenat El\u00edas (d’aqu\u00ed el seu nom), comptava amb un sistema anomenat bast\u00f3, ja que aquest es fonamentava en el moviment de rotaci\u00f3 que adquiria la boia de la mina. Sobre aquest moviment sempre romandria imm\u00f2bil un bast\u00f3 horitzontal que quedava sota la boia, que al girar aquesta amb respecte al bast\u00f3, i quan es produ\u00efa el contacte amb el casc del vaixell, s’accionava un percussor que produ\u00efa l’explosi\u00f3 de la c\u00e0rrega[4]<\/a>.<\/p>\nMina submarina a Bilbao<\/h3><\/span>Visions de Guerra i de Rereguarda<\/em>. Serie B. 29 de Maig de 1937. N\u00famero 4.<\/div>\n <\/p>\n
Posteriorment, el b\u00e0ndol rebel es va poder fer amb altres tipus de mines, com la mina ofensiva de banyes EME alemanya, tamb\u00e9 procedent de la Primera Guerra Mundial per\u00f2 m\u00e9s avan\u00e7ada que els models Vickers. Aquesta mina tenia una forma esf\u00e8rica amb cinc banyes de plom a la part superior i detonava per contacte. Quan algun vaixell xocava amb alguna de les seves banyes, es trencava el recipient de cristall al seu interior, alliberant d’aquesta manera un l\u00edquid conductor que tancava el circuit el\u00e8ctric de l’espoleta provocant aix\u00ed la deflagraci\u00f3. La seva c\u00e0rrega era superior a les Vickers ja que era de 220 kg de trilita.<\/p>\n
Mina capturada a Roses (Girona)<\/h3><\/span>Solidaridad Obrera<\/em>. 2 de Mar\u00e7 de 1937.<\/div>\nPer finalitzar, cal dir que tamb\u00e9 es van utilitzar altres tipus de mines al llarg del conflicte, com la mina Carbonit, amb un sistema de detonaci\u00f3 similar a la EME per\u00f2 amb una c\u00e0rrega de 140 kg de trilita, la EMC II i EMD alemanyes, de l’any 1924, l’holandesa Vickers H-2, an\u00e0loga a l’anterior i la Moratala, de patent sueca, de 1930[5]<\/a>.<\/p>\nMina rusa<\/h3><\/span>AGMAB. SHEMA. Caja 9082<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
[1]<\/a>AGMAB. SHEMA. Caixa 9082.<\/p>\n[2]<\/a>AGMAB. SHEMA. Caixa 9082.<\/p>\n[3]<\/a>MANRIQUE GARC\u00cdA, Jos\u00e9 Mar\u00eda i Lucas MOLINA FRANCO, Las armas de la Guerra Civil Espa\u00f1ola. <\/em>P\u00e0g. 376.<\/p>\n
Entre les caracter\u00edstiques dels dos tipus de mines destacava que la Vickers H-5 <\/em>havia estat dissenyada m\u00e9s per actuar contra els submarins, tot i que tamb\u00e9 podia actuar contra els vaixells de superf\u00edcie; mentre que la mina Vickers-Elia H-16<\/em>, que havia estat ideada per un oficial de la Marina italiana anomenat El\u00edas (d’aqu\u00ed el seu nom), comptava amb un sistema anomenat bast\u00f3, ja que aquest es fonamentava en el moviment de rotaci\u00f3 que adquiria la boia de la mina. Sobre aquest moviment sempre romandria imm\u00f2bil un bast\u00f3 horitzontal que quedava sota la boia, que al girar aquesta amb respecte al bast\u00f3, i quan es produ\u00efa el contacte amb el casc del vaixell, s’accionava un percussor que produ\u00efa l’explosi\u00f3 de la c\u00e0rrega[4]<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n Posteriorment, el b\u00e0ndol rebel es va poder fer amb altres tipus de mines, com la mina ofensiva de banyes EME alemanya, tamb\u00e9 procedent de la Primera Guerra Mundial per\u00f2 m\u00e9s avan\u00e7ada que els models Vickers. Aquesta mina tenia una forma esf\u00e8rica amb cinc banyes de plom a la part superior i detonava per contacte. Quan algun vaixell xocava amb alguna de les seves banyes, es trencava el recipient de cristall al seu interior, alliberant d’aquesta manera un l\u00edquid conductor que tancava el circuit el\u00e8ctric de l’espoleta provocant aix\u00ed la deflagraci\u00f3. La seva c\u00e0rrega era superior a les Vickers ja que era de 220 kg de trilita.<\/p>\n Per finalitzar, cal dir que tamb\u00e9 es van utilitzar altres tipus de mines al llarg del conflicte, com la mina Carbonit, amb un sistema de detonaci\u00f3 similar a la EME per\u00f2 amb una c\u00e0rrega de 140 kg de trilita, la EMC II i EMD alemanyes, de l’any 1924, l’holandesa Vickers H-2, an\u00e0loga a l’anterior i la Moratala, de patent sueca, de 1930[5]<\/a>.<\/p>\n [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n [1]<\/a>AGMAB. SHEMA. Caixa 9082.<\/p>\n [2]<\/a>AGMAB. SHEMA. Caixa 9082.<\/p>\n [3]<\/a>MANRIQUE GARC\u00cdA, Jos\u00e9 Mar\u00eda i Lucas MOLINA FRANCO, Las armas de la Guerra Civil Espa\u00f1ola. <\/em>P\u00e0g. 376.<\/p>\nMina submarina a Bilbao<\/h3><\/span>Visions de Guerra i de Rereguarda<\/em>. Serie B. 29 de Maig de 1937. N\u00famero 4.<\/div>\n
Mina capturada a Roses (Girona)<\/h3><\/span>Solidaridad Obrera<\/em>. 2 de Mar\u00e7 de 1937.<\/div>\n
Mina rusa<\/h3><\/span>AGMAB. SHEMA. Caja 9082<\/div>\n