{"id":3273,"date":"2019-10-01T17:00:20","date_gmt":"2019-10-01T17:00:20","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/2019\/10\/01\/tipos-de-alambradas\/"},"modified":"2019-10-05T17:45:48","modified_gmt":"2019-10-05T17:45:48","slug":"tipus-de-filats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2019\/10\/01\/tipus-de-filats\/","title":{"rendered":"Tipus de Filats"},"content":{"rendered":"

A dia d’avui, als diferents llocs que es van fortificar durant la Guerra Civil tant per ambd\u00f3s b\u00e0ndols, encara poden trobar-se restes de filats que van servir per defensar el territori.<\/p>\n

Si ens atenim al manual de fortificaci\u00f3 del b\u00e0ndol republic\u00e0 de Juan Capdevila, La Fortificaci\u00f3 en Campanya<\/em> de 1938, els filats eren obstacles posats a l’enemic en el seu possible avan\u00e7ament sobre els atrinxeraments, amb la finalitat de detenir-lo a una dist\u00e0ncia adequada per a ser batut pel foc de trinxera i especialment pel foc de flanqueig de metralladores, de que els seus empla\u00e7aments depenia el tra\u00e7at del filat. Per la seva banda, un filat defectuosament batut podia ser franquejada amb facilitat per la infanteria enemiga, aix\u00ed que era condici\u00f3 indispensable per tant que estigu\u00e9s ben flanquejada.<\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

Seguint amb la descripci\u00f3 que es fa en aquest manual, els filats estaven formats per files de piquets inflats a terra i per filferro espin\u00f3s subjecte a ells. Els piquets podien ser de fusta o de ferro. Els met\u00e0l\u00b7lics tenien l’avantatge sobre els de fusta que eren menys visibles, no es podrien amb el temps i eren m\u00e9s dif\u00edcilment destru\u00efts pel foc d’artilleria. De fet, en fortificaci\u00f3 permanent s’utilitzaven sempre de ferro i estaven clavats en un petit bloc de ciment a manera de fundaci\u00f3.
\nEls piquets de ferro podien ser de secci\u00f3 circular i de secci\u00f3 en angle; els primers s’introdu\u00efen a la terra a rosca, i estaven principalment indicats en filats que es constru\u00efen prop de l’enemic ja que no es feia soroll al posar-los. Per la seva banda els segons, amb punta aguda, s’introdu\u00efen a cops de mall com els de fusta.
\nEl filferro espin\u00f3s venia atropellat en rodets que facilitaven la seva estesa, sent la longitud de filat de cada rotllo de 250 metres.<\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

CLASSIFICACI\u00d3 DE FILATS
\n<\/strong><\/h2>\n

Respecte a la seva classificaci\u00f3, els filats podien ser de dues classes diferents: els filats corrents i la filats especials.<\/p>\n

-Filat Corrent<\/h4>\n

Eren totes aquelles que es constru\u00efen en el lloc de la seva instal\u00b7laci\u00f3, podien ser, per ra\u00f3 de la seva altura, filat normal (amb piquets que sobresurten del s\u00f2l de 0,80 metres a 1,20 metres) i filat baixa (amb piquets que sobresurten 0,30 metres).<\/p>\n

 <\/p>\n

    \n
  • Filat normal
    \nAquest tipus de filat en cap cas havia de situar-se paral\u00b7lelament al atrinxerament, sin\u00f3 en franges convergents als \u00f2rgans de flanqueig. S’havia de procurar instal\u00b7lar-la en una esquerda del s\u00f2l amb la finalitat que el tir contra els assaltants no tingu\u00e9s necessitat de travessar-la, ja que les bales al creuar-la, o b\u00e9 tallarien els filferros debilitant l’obstacle, o b\u00e9 es desviarien perdent efic\u00e0cia.
    \nNo es podien donar n\u00fameros exactes de la dist\u00e0ncia del filat a l’atrinxerament o element actiu, per\u00f2 s’imposava marcar una separaci\u00f3 m\u00e0xima de 100 metres per tal que sempre es pogu\u00e9s exercir sobre ella la deguda vigil\u00e0ncia per evitar atacs per sorpresa i impedir la seva destrucci\u00f3. Com a l\u00edmit m\u00ednim de separaci\u00f3 entre atrinxerament i filat s’establia la dist\u00e0ncia de 10 metres.
    \nEl filat estava condicionat per la seva vulnerabilitat al foc d’artilleria enemiga i per la resist\u00e8ncia que havia d’oferir. En general els filats estaven formats per franges de 10 metres d’ample i intervals sense organitzar d’igual ampl\u00e0ria. Aquestes franges successives no serien paral\u00b7leles, sin\u00f3 que presentaven tra\u00e7ats diversos pel seu flanquejament.
    \nPer un filat uniforme sense franges, l’amplada havia de ser de 20 metres (m\u00ednim 8 metres), i estar acabat en dents de serra dirigits cap a l’enemic. En canvi, per un filat de franges, l’amplada m\u00e0xima era de 25 metres (dues franges de 10 metres cadascuna separades per un interval de 5 metres).
    \nPer la seva estesa es col\u00b7locaven els piquets a portell, separant de cada fila 2,50 metres i les files unes de les altres 2 metres.
    \nEl filferro es col\u00b7locava sense posar-ho amb massa tensi\u00f3 per evitar la seva ruptura i els efectes de rebuf dels projectils. El fil superior anava de 0,15 metres a 0,20 metres per sota del cap del piquet; l’inferior en canvi havia d’anar arran de terra perqu\u00e8 l’enemic no pogu\u00e9s introduir c\u00e0rregues per sota. Era corrent refor\u00e7ar els filats amb una altra fila de piquets, aquests de 0,10 metres a 0,20 metres d’altura sobre el s\u00f2l, (piquet d’ancoratge), en els quals es remataven els filats. Per fer m\u00e9s densos els filats es llan\u00e7aven al seu interior espiralls de filferro.<\/li>\n<\/ul>\n
    \"\"

    <\/h3><\/span><\/p>\n

    <\/div>\n

     <\/p>\n

      \n
    • Filat Baix
      \nLa seva ocupaci\u00f3 venia indicada en les zones de filat normal que havien de ser batudes pel foc rasant de flanqueig. Tamb\u00e9 s’empraven en una posici\u00f3 destinada a llan\u00e7ament de granades de m\u00e0 i davant d’\u00f2rgans defensius que hi hagu\u00e9s inter\u00e8s a no delatar.
      \nEs diferencia del filat normal nom\u00e9s en l’altura dels piquets sobre el s\u00f2l; en aquestes \u00e9s de 0,30 metres aproximadament.<\/li>\n<\/ul>\n

       <\/p>\n

      – Filats especials<\/h4>\n

      Eren totes aquelles que es constru\u00efen a la rereguarda i es transportaven despr\u00e9s al lloc de la seva ocupaci\u00f3 t\u00e0ctica. Es recorria a aquestes \u00faltimes sempre que el foc enemic fes impossible la seva construcci\u00f3 en el mateix camp.
      \nEls filats especials podien ser: plegables, com el normal enrotllable; de Brun i de Ribard, i cavalls de Frisa.<\/p>\n

        \n
      • Filats Plegables
        \nExistien diversos tipus: el filat normal desenvolupable, filats de Brun i filats de Ribard.
        \n– El filat normal desenvolupable era an\u00e0loga a la normal corrent un cop col\u00b7locada en el terreny. Es preparava a rereguarda i es transportava en rotllos de 25 metres en qu\u00e8 ja anaven inclosos els piquets. La col\u00b7locaci\u00f3 era senzill\u00edssima, ja que no hi havia m\u00e9s que desenrotllarles i anar cavant els piquets.
        \n– El filat de Brun, estava format per juxtaposici\u00f3 i superposici\u00f3 d’elements de Brun, units entre si per lligadures de filferro i subjectes a terra per mitj\u00e0 de piquets o claus dobles. L’element Brun era una superf\u00edcie cil\u00edndrica de 1,30 metres de di\u00e0metre i 20 metres de llarg, formada per una malla de filferro espin\u00f3s. Es transportaven plegades com un acordi\u00f3 i s’estenien en el terreny.
        \n– El filat de Ribard estava indicat en els casos en qu\u00e8 la sortida de les trinxeres i parapets era perillosa. Estava format per l’agrupaci\u00f3 m\u00e9s o menys regular d’un cert nombre d’elements Ribard; que eren llan\u00e7ats des de l’interior de la trinxera pels seus ocupants sense cap exposici\u00f3. Per facilitar el seu transport es podien plegar col\u00b7locant als seus extrems dos homes que feien girar els \u00faltims cercles del cilindre en sentit invers. El filat formada per aquests elements havia de tenir com a m\u00ednim una amplada de 10 metres.<\/li>\n<\/ul>\n
        \"\"

        <\/h3><\/span><\/p>\n

        <\/div>\n

         <\/p>\n

         <\/p>\n

          \n
        • Filats Electrificats
          \nEl seu tipus era el mateix que el del filat normal. Es diferenciaven \u00fanicament en que els recorria un corrent el\u00e8ctric de 1.500 a 2.000 volts obtinguda per mitj\u00e0 d’acumuladors transportables f\u00e0cilment o grups electr\u00f2gens movibles. La seva efic\u00e0cia en fortificaci\u00f3 de campanya era problem\u00e0tica pel fet que hi havia una gran p\u00e8rdua de potencial, ja que era dif\u00edcil d’organitzar i mantenir. Caldria donar-los una disposici\u00f3 que permet\u00e9s donar i interrompre el corrent a voluntat i sostenir tot i les bretxes que pogu\u00e9s obrir l’artilleria o focs d’assalt enemics.<\/li>\n
        • Cavalls de Frisa
          \nEren defenses access\u00f2ries i tenia com a missi\u00f3 obstruir bretxes en filats o tancar passos. Estaven formats per una armadura de fusta o ferro o filferro espin\u00f3s.<\/li>\n<\/ul>\n
          \"Cavall

          Cavall de Frisa<\/h3><\/span><\/div>\n
          \"\"

          <\/h3><\/span><\/p>\n

          <\/div>\n

          [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

          A dia d’avui, als diferents llocs que es van fortificar durant la Guerra Civil tant per ambd\u00f3s b\u00e0ndols, encara poden trobar-se restes de filats que van servir per defensar el territori. Si ens atenim al manual de fortificaci\u00f3 del b\u00e0ndol republic\u00e0 de Juan Capdevila, La…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3266,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[199,195,207,100,156,93],"tags":[204,201,197,206,103,205,94],"class_list":["post-3273","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-armament","category-armamento-ca","category-filats","category-guerra-civil-2-ca","category-trincheras-ca","category-trinxeres","tag-alambradas-ca","tag-armament","tag-armamento-ca","tag-filats","tag-guerra-civil-ca","tag-trincheras-ca","tag-trinxeres"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/IMG_6502.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3273","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3273"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3273\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3276,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3273\/revisions\/3276"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3266"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3273"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3273"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3273"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}