![\"\"](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Metralladora-interior.jpg\")
<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a.<\/div>\n\n
\n
\u00a0Fusell
\n<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0Un fusell podia disparar contra tota mena d’objectius, fins i tot contra individus a\u00efllats, a una dist\u00e0ncia de 500 a 600 metres. No obstant aix\u00f2, contra formacions denses podien tirar fins a 600 a 1.000 metres. A la Guerra Civil es van utilitzar fusells de molts tipus i calibres, tant per un b\u00e0ndol com per l\u2019altre.<\/p>\n\u00a0
![\"Fusil](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/MauserSpanishM1893.jpg\")
Fusil Mauser<\/h3><\/span>Font: www.sbhac.net<\/div>\n![\"Soldats](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/36_trincheras-kAVD-U50931380072FCH-624x385@Ideal.jpg\")
Soldats a una trinxera<\/h3><\/span>Font: www.El Ideal.es<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Metralladora<\/strong>
\nUna metralladora servida per un nombre d’homes permetia enviar en un temps determinat tantes bales com cent fusells manejats per altres tants homes. Ja que en fortificaci\u00f3 s\u2019havia de buscar abans de res l’economia del personal, s’imposava l’\u00fas de la metralladora, que era, entre les de petit calibre, l’arma tipus a fortificaci\u00f3. S’hi podien emprar metralladores molt pesades, ja que el seu \u00fas en l’ofensiva era gaireb\u00e9 impossible; renunciant aix\u00ed a l’avantatge de la mobilitat per una major pot\u00e8ncia de foc i un funcionament m\u00e9s segur.
\nEn la defensa, la principal missi\u00f3 de la metralladora era el flanqueig. Igualment tamb\u00e9 podien realitzar altres missions com per exemple: donar suport als contraatacs i completar el tir de detenci\u00f3 de l’artilleria, i fins i tot substituir-lo, completada la seva acci\u00f3 per la dels fusells metralladors creant zones de rasancia.
\nEn l’ofensiva preparaven l’execuci\u00f3 del moviment fustigant a la infanteria enemiga, recolzaven l’execuci\u00f3 de l’avan\u00e7 neutralitzant tot el que pogu\u00e9s destorbar, i ajudaven a la conservaci\u00f3 del terreny ocupant els objectius assolits.<\/p>\n\u00a0\u00a0
![\"Soldats](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Metralladora-soldats.jpg\")
Soldats amb una metralladora<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Sobre el seu abast, les metralladores pesades podien disparar:
\nDe 0 a 500 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a una esquadra.
\nDe 500 a 1.000 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a una secci\u00f3 d’infanteria, cavalleria o artilleria.
\nDe 1.000 a 2.000 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a companyia, esquadr\u00f3 o bateria.
\nDe 2.000 metres, en endavant, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a batall\u00f3, grup d’esquadrons o grup de bateries.<\/p>\n
\u00a0
![\"Esquema](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Hotchkiss.jpg\")
Esquema de la metralladora Hotchkiss<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Fusell metrallador<\/strong><\/p>\nNo era m\u00e9s que una metralladora lleugera i port\u00e0til, per\u00f2 poc precisa que no es feia servir sin\u00f3 a falta de metralladores ordin\u00e0ries o pesades.
\nLa pistola metralladora tenia an\u00e0logues propietats. En fortificaci\u00f3 era c\u00f2moda \u00fanicament en abrics petits, on el seu \u00fas era possible a causa de les seves petites dimensions.
\nSobre el seu abast, el del fusell metrallador era semblant al fusell corrent; per\u00f2 tenia l’avantatge que manejat per un sol home, podia canviar d’objectiu amb completa facilitat.<\/p>\n
\u00a0\u00a0
![\"Soldats](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/IMG_20190830_112550.jpg\")
Soldats amb fussell metrallador<\/h3><\/span><\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Canons<\/strong>
\nAl manual de fortificaci\u00f3 es deia que eren armes llan\u00e7adores de projectils explosius que actuaven, b\u00e9 per les seves explosions, o b\u00e9 pels efectes d’atracada que produ\u00efen a l’esclatar a terra.
\nContra el personal d’una organitzaci\u00f3 defensiva el tir m\u00e9s destructor era el tir amb granada de metralla, ja que el feix de balins queia sobre el terra en una zona allargada en sentit del tir.
\nContra els carros de combat es feia servir un tret perforant que, per ra\u00f3 de la mobilitat de l’objectiu, havia de ser generalment un tir directe amb canons de traject\u00f2ria rasant. No obstant aix\u00f2, el tir de flanc era preferible al tir de front, ja que l’objectiu (carro blindat) era sensiblement m\u00e9s llarg que ample i per tant m\u00e9s f\u00e0cil d’aconseguir de banda que de front, sempre que la seva velocitat no fos molt gran.<\/p>\n Abastos i projectils de can\u00f3<\/span><\/p>\n– Artilleria lleugera.-Canons lleugers, tir r\u00e0pid i rasant, abast fins a 8.500 metres; calibres 75 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, granades trencadores, granades de gasos i granada fum\u00edgena; sent el pes de cada un d’elles de 6,5 quilograms. Per la seva banda, la granada de metralla trencadora i fum\u00edgena s’emprava a percussi\u00f3 i a temps; en canvi la de gasos nom\u00e9s a percussi\u00f3.
\n
![\"Can\u00f3](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/ca\u00f1on-Krupp-75-cm.-Mod.-1896.gif\")
Can\u00f3 Krupp 75 mm<\/h3><\/span><\/div>![\"Esquema](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/75-mm.jpg\")
Esquema ca\u00f1\u00f3n 75 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Obusos lleugers, tir r\u00e0pid, abast fins a 10.000 metres; calibre 105 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, trencadora, fum\u00edgena i de gasos, amb un pes \u00fanic de cadascuna d’elles de 12 quilograms.<\/p>\n
– Artilleria de muntanya. -Bateries a llom, aptes per servir d’acompanyament a la infanteria en tota classe de terrenys. Existien tant canons de 70 mm com a obusos de 105 mm, amb abastos d’entre els 5.000 i 8.000 metres. Aix\u00ed que els projectils eren de la mateixa classe que l’artilleria lleugera; amb un pes de 5,3 quilograms els de can\u00f3 i de 12 quilograms els d’ob\u00fas.<\/p>\n
– Artilleria pesada.-Canons pesats, tir rasant, amb un abast de fins a 25 quil\u00f2metres. Els projectils eren els mateixos que el de l’artilleria lleugera, amb pes de 12 quilograms el de 105 mm i 40 kg el de 155 mm. Els calibres oscil\u00b7laven entre els 105 a 155 mm.<\/p>\n
![\"Can\u00f3](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/105mm.jpg\")
Can\u00f3 105 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”<\/p>\n-Obusos pesats. Abast de 10 i 15 quil\u00f2metres; calibres de 155 mm i de 240 mm.<\/p>\n
![\"Ob\u00fas](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/155-mm.jpg\")
Ob\u00fas 155 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria pesada de gran potencia.-Abast que excedissin de 25 quil\u00f2metres, tenint els seus projectils una gran capacitat de c\u00e0rrega explosiva per\u00f2 petita rapidesa de tir. Els calibres eren superiors a 155 mm en els canons i 240 mm en els obusos. Els seus projectils eren granades trencadores i els pesos oscil\u00b7laven entre els 100 quilograms en el calibre de 220 mm i 88,5 kg en el calibre de 381 mm.<\/p>\n
![\"Ob\u00fas](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Can\u00f3-de-costa.jpg\")
Ob\u00fas de costa<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria antia\u00e8ria.-Abast vertical de 4 a 8 quil\u00f2metres, amb una gran velocitat inicial i rapidesa de tir. El seu sector vertical de focs arribava fins als 85 graus, mentre que el sector horitzontal era de 360 graus. Els seus calibres oscil\u00b7laven entre els 55 mm a 105 mm; mentre que els projectils podien ser: granades trencadores a temps, amb pes de 8 quilograms la del can\u00f3 de 76,5 mm; i de 12 kg la del de 105 mm. Les metralladores eren per assegurar la defensa pr\u00f2xima contra aeronaus.<\/p>\n
![\"Can\u00f3](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/Ca\u00f1\u00f3n-antia\u00e9reo.jpg\")
Can\u00f3 antiaeri Vickers 105 mm<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n <\/p>\n
Granades<\/strong>
\nLa granada \u00e9s un mitj\u00e0 de combat a poca dist\u00e0ncia que exigia que els combatents es trobessin propers els uns als altres. Per tant la seva ocupaci\u00f3 era excepcional en fortificaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, en la defensa la granada era molt m\u00e9s efica\u00e7 que en l’atac.
\nEls granaders situats en una organitzaci\u00f3 defensiva tenien una gran superioritat material sobre els assaltants, no solament perqu\u00e8 la fortificaci\u00f3 els abrigava contra els projectils de l’atac, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 podien emprar projectils m\u00e9s efica\u00e7os que els de l’assaltant, obligat a portar-los amb ells.
\nDonat el poc abast de la granada i que a l’esclatar actuava amb la mateixa densitat en totes direccions, no s’estimava necessari que fos emprada en el tir de flanc.
\nEl seu abast arribava fins a 30 a 40 metres a la de m\u00e0 i fins a 230 metres a la de fusell. S’emprava contra tota classe d’objectius, individuals o col\u00b7lectius, visibles o emparats en les depressions o plecs de el terreny.<\/p>\n![\"Granada\"](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Granada_Guerra_Civil_CNT.jpg\")
Granada<\/h3><\/span><\/div>\n![\"Esquema](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Lafitte1G.jpg\")
Esquema granada Laffitte<\/h3><\/span>Font: www.municion.org<\/div>\n\u00a0[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Com a resum final, de tots els tipus d’armes descrits les m\u00e9s apropiades a la fortificaci\u00f3 eren les metralladores i els canons tirant a flanc.
\nEl calibre m\u00e0xim d’artilleria per fortificacions sembla que havia de ser (llevat d’excepcions) el de 105 mm; tot i que el m\u00e9s corrent era el de 75 mm. No obstant aix\u00f2, era millor en comptes del 75 mm ordinari emprar el 75 mm mar\u00ed (m\u00e9s llarg) i que enviava els projectils amb gran velocitat inicial.
\nD’una altra banda, els calibres superiors estarien situats m\u00e9s enrere, en llocs desenfilats i ben emmascarats, depenent sempre la seva seguretat m\u00e9s de la seva invisibilitat que de la seva protecci\u00f3.<\/p>\n
[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A mode de resum i per a una bona comprensi\u00f3, volem recollir aqu\u00ed de manera breu els tipus d’armes m\u00e9s utilitzades en la fortificaci\u00f3, segons l’estudi de Joan Capdevila, arquitecte i un dels art\u00edfexs de la construcci\u00f3 de la L\u00ednia fortificada del Cinca. El mateix…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3621,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,148,199,195,99,65,207,223,200,196,100,182,86,93],"tags":[59,201,197,102,224,215,202,198,103,205],"class_list":["post-3629","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-aragon-ca","category-armament","category-armamento-ca","category-cataluna-ca","category-catalunya","category-filats","category-fortificacio","category-fusell-metrallador","category-fusil-ametrallador-ca","category-guerra-civil-2-ca","category-linea-del-cinca-ca","category-linia-del-cinca","category-trinxeres","tag-arago","tag-armament","tag-armamento-ca","tag-cataluna-ca","tag-fortificacio","tag-fortificacion-ca","tag-fusell-metrallador","tag-fusil-ametrallador-ca","tag-guerra-civil-ca","tag-trincheras-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Trinxera-llibre-Capdevila.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3629"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3631,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions\/3631"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3621"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0Un fusell podia disparar contra tota mena d’objectius, fins i tot contra individus a\u00efllats, a una dist\u00e0ncia de 500 a 600 metres. No obstant aix\u00f2, contra formacions denses podien tirar fins a 600 a 1.000 metres. A la Guerra Civil es van utilitzar fusells de molts tipus i calibres, tant per un b\u00e0ndol com per l\u2019altre.<\/p>\n
\u00a0
Fusil Mauser<\/h3><\/span>Font: www.sbhac.net<\/div>\nSoldats a una trinxera<\/h3><\/span>Font: www.El Ideal.es<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Metralladora<\/strong>
\nUna metralladora servida per un nombre d’homes permetia enviar en un temps determinat tantes bales com cent fusells manejats per altres tants homes. Ja que en fortificaci\u00f3 s\u2019havia de buscar abans de res l’economia del personal, s’imposava l’\u00fas de la metralladora, que era, entre les de petit calibre, l’arma tipus a fortificaci\u00f3. S’hi podien emprar metralladores molt pesades, ja que el seu \u00fas en l’ofensiva era gaireb\u00e9 impossible; renunciant aix\u00ed a l’avantatge de la mobilitat per una major pot\u00e8ncia de foc i un funcionament m\u00e9s segur.
\nEn la defensa, la principal missi\u00f3 de la metralladora era el flanqueig. Igualment tamb\u00e9 podien realitzar altres missions com per exemple: donar suport als contraatacs i completar el tir de detenci\u00f3 de l’artilleria, i fins i tot substituir-lo, completada la seva acci\u00f3 per la dels fusells metralladors creant zones de rasancia.
\nEn l’ofensiva preparaven l’execuci\u00f3 del moviment fustigant a la infanteria enemiga, recolzaven l’execuci\u00f3 de l’avan\u00e7 neutralitzant tot el que pogu\u00e9s destorbar, i ajudaven a la conservaci\u00f3 del terreny ocupant els objectius assolits.<\/p>\n\u00a0\u00a0
Soldats amb una metralladora<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Sobre el seu abast, les metralladores pesades podien disparar:
\nDe 0 a 500 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a una esquadra.
\nDe 500 a 1.000 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a una secci\u00f3 d’infanteria, cavalleria o artilleria.
\nDe 1.000 a 2.000 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a companyia, esquadr\u00f3 o bateria.
\nDe 2.000 metres, en endavant, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a batall\u00f3, grup d’esquadrons o grup de bateries.<\/p>\n
\u00a0
Esquema de la metralladora Hotchkiss<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Fusell metrallador<\/strong><\/p>\nNo era m\u00e9s que una metralladora lleugera i port\u00e0til, per\u00f2 poc precisa que no es feia servir sin\u00f3 a falta de metralladores ordin\u00e0ries o pesades.
\nLa pistola metralladora tenia an\u00e0logues propietats. En fortificaci\u00f3 era c\u00f2moda \u00fanicament en abrics petits, on el seu \u00fas era possible a causa de les seves petites dimensions.
\nSobre el seu abast, el del fusell metrallador era semblant al fusell corrent; per\u00f2 tenia l’avantatge que manejat per un sol home, podia canviar d’objectiu amb completa facilitat.<\/p>\n
\u00a0\u00a0
Soldats amb fussell metrallador<\/h3><\/span><\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Canons<\/strong>
\nAl manual de fortificaci\u00f3 es deia que eren armes llan\u00e7adores de projectils explosius que actuaven, b\u00e9 per les seves explosions, o b\u00e9 pels efectes d’atracada que produ\u00efen a l’esclatar a terra.
\nContra el personal d’una organitzaci\u00f3 defensiva el tir m\u00e9s destructor era el tir amb granada de metralla, ja que el feix de balins queia sobre el terra en una zona allargada en sentit del tir.
\nContra els carros de combat es feia servir un tret perforant que, per ra\u00f3 de la mobilitat de l’objectiu, havia de ser generalment un tir directe amb canons de traject\u00f2ria rasant. No obstant aix\u00f2, el tir de flanc era preferible al tir de front, ja que l’objectiu (carro blindat) era sensiblement m\u00e9s llarg que ample i per tant m\u00e9s f\u00e0cil d’aconseguir de banda que de front, sempre que la seva velocitat no fos molt gran.<\/p>\n Abastos i projectils de can\u00f3<\/span><\/p>\n– Artilleria lleugera.-Canons lleugers, tir r\u00e0pid i rasant, abast fins a 8.500 metres; calibres 75 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, granades trencadores, granades de gasos i granada fum\u00edgena; sent el pes de cada un d’elles de 6,5 quilograms. Per la seva banda, la granada de metralla trencadora i fum\u00edgena s’emprava a percussi\u00f3 i a temps; en canvi la de gasos nom\u00e9s a percussi\u00f3.
\n
Can\u00f3 Krupp 75 mm<\/h3><\/span><\/div>Esquema ca\u00f1\u00f3n 75 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Obusos lleugers, tir r\u00e0pid, abast fins a 10.000 metres; calibre 105 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, trencadora, fum\u00edgena i de gasos, amb un pes \u00fanic de cadascuna d’elles de 12 quilograms.<\/p>\n
– Artilleria de muntanya. -Bateries a llom, aptes per servir d’acompanyament a la infanteria en tota classe de terrenys. Existien tant canons de 70 mm com a obusos de 105 mm, amb abastos d’entre els 5.000 i 8.000 metres. Aix\u00ed que els projectils eren de la mateixa classe que l’artilleria lleugera; amb un pes de 5,3 quilograms els de can\u00f3 i de 12 quilograms els d’ob\u00fas.<\/p>\n
– Artilleria pesada.-Canons pesats, tir rasant, amb un abast de fins a 25 quil\u00f2metres. Els projectils eren els mateixos que el de l’artilleria lleugera, amb pes de 12 quilograms el de 105 mm i 40 kg el de 155 mm. Els calibres oscil\u00b7laven entre els 105 a 155 mm.<\/p>\n
Can\u00f3 105 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”<\/p>\n-Obusos pesats. Abast de 10 i 15 quil\u00f2metres; calibres de 155 mm i de 240 mm.<\/p>\n
Ob\u00fas 155 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria pesada de gran potencia.-Abast que excedissin de 25 quil\u00f2metres, tenint els seus projectils una gran capacitat de c\u00e0rrega explosiva per\u00f2 petita rapidesa de tir. Els calibres eren superiors a 155 mm en els canons i 240 mm en els obusos. Els seus projectils eren granades trencadores i els pesos oscil\u00b7laven entre els 100 quilograms en el calibre de 220 mm i 88,5 kg en el calibre de 381 mm.<\/p>\n
Ob\u00fas de costa<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria antia\u00e8ria.-Abast vertical de 4 a 8 quil\u00f2metres, amb una gran velocitat inicial i rapidesa de tir. El seu sector vertical de focs arribava fins als 85 graus, mentre que el sector horitzontal era de 360 graus. Els seus calibres oscil\u00b7laven entre els 55 mm a 105 mm; mentre que els projectils podien ser: granades trencadores a temps, amb pes de 8 quilograms la del can\u00f3 de 76,5 mm; i de 12 kg la del de 105 mm. Les metralladores eren per assegurar la defensa pr\u00f2xima contra aeronaus.<\/p>\n
Can\u00f3 antiaeri Vickers 105 mm<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n <\/p>\n
Granades<\/strong>
\nLa granada \u00e9s un mitj\u00e0 de combat a poca dist\u00e0ncia que exigia que els combatents es trobessin propers els uns als altres. Per tant la seva ocupaci\u00f3 era excepcional en fortificaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, en la defensa la granada era molt m\u00e9s efica\u00e7 que en l’atac.
\nEls granaders situats en una organitzaci\u00f3 defensiva tenien una gran superioritat material sobre els assaltants, no solament perqu\u00e8 la fortificaci\u00f3 els abrigava contra els projectils de l’atac, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 podien emprar projectils m\u00e9s efica\u00e7os que els de l’assaltant, obligat a portar-los amb ells.
\nDonat el poc abast de la granada i que a l’esclatar actuava amb la mateixa densitat en totes direccions, no s’estimava necessari que fos emprada en el tir de flanc.
\nEl seu abast arribava fins a 30 a 40 metres a la de m\u00e0 i fins a 230 metres a la de fusell. S’emprava contra tota classe d’objectius, individuals o col\u00b7lectius, visibles o emparats en les depressions o plecs de el terreny.<\/p>\nGranada<\/h3><\/span><\/div>\nEsquema granada Laffitte<\/h3><\/span>Font: www.municion.org<\/div>\n\u00a0[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Com a resum final, de tots els tipus d’armes descrits les m\u00e9s apropiades a la fortificaci\u00f3 eren les metralladores i els canons tirant a flanc.
\nEl calibre m\u00e0xim d’artilleria per fortificacions sembla que havia de ser (llevat d’excepcions) el de 105 mm; tot i que el m\u00e9s corrent era el de 75 mm. No obstant aix\u00f2, era millor en comptes del 75 mm ordinari emprar el 75 mm mar\u00ed (m\u00e9s llarg) i que enviava els projectils amb gran velocitat inicial.
\nD’una altra banda, els calibres superiors estarien situats m\u00e9s enrere, en llocs desenfilats i ben emmascarats, depenent sempre la seva seguretat m\u00e9s de la seva invisibilitat que de la seva protecci\u00f3.<\/p>\n
[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A mode de resum i per a una bona comprensi\u00f3, volem recollir aqu\u00ed de manera breu els tipus d’armes m\u00e9s utilitzades en la fortificaci\u00f3, segons l’estudi de Joan Capdevila, arquitecte i un dels art\u00edfexs de la construcci\u00f3 de la L\u00ednia fortificada del Cinca. El mateix…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3621,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,148,199,195,99,65,207,223,200,196,100,182,86,93],"tags":[59,201,197,102,224,215,202,198,103,205],"class_list":["post-3629","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-aragon-ca","category-armament","category-armamento-ca","category-cataluna-ca","category-catalunya","category-filats","category-fortificacio","category-fusell-metrallador","category-fusil-ametrallador-ca","category-guerra-civil-2-ca","category-linea-del-cinca-ca","category-linia-del-cinca","category-trinxeres","tag-arago","tag-armament","tag-armamento-ca","tag-cataluna-ca","tag-fortificacio","tag-fortificacion-ca","tag-fusell-metrallador","tag-fusil-ametrallador-ca","tag-guerra-civil-ca","tag-trincheras-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Trinxera-llibre-Capdevila.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3629"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3631,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions\/3631"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3621"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Soldats a una trinxera<\/h3><\/span>Font: www.El Ideal.es<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Metralladora<\/strong>
\nUna metralladora servida per un nombre d’homes permetia enviar en un temps determinat tantes bales com cent fusells manejats per altres tants homes. Ja que en fortificaci\u00f3 s\u2019havia de buscar abans de res l’economia del personal, s’imposava l’\u00fas de la metralladora, que era, entre les de petit calibre, l’arma tipus a fortificaci\u00f3. S’hi podien emprar metralladores molt pesades, ja que el seu \u00fas en l’ofensiva era gaireb\u00e9 impossible; renunciant aix\u00ed a l’avantatge de la mobilitat per una major pot\u00e8ncia de foc i un funcionament m\u00e9s segur.
\nEn la defensa, la principal missi\u00f3 de la metralladora era el flanqueig. Igualment tamb\u00e9 podien realitzar altres missions com per exemple: donar suport als contraatacs i completar el tir de detenci\u00f3 de l’artilleria, i fins i tot substituir-lo, completada la seva acci\u00f3 per la dels fusells metralladors creant zones de rasancia.
\nEn l’ofensiva preparaven l’execuci\u00f3 del moviment fustigant a la infanteria enemiga, recolzaven l’execuci\u00f3 de l’avan\u00e7 neutralitzant tot el que pogu\u00e9s destorbar, i ajudaven a la conservaci\u00f3 del terreny ocupant els objectius assolits.<\/p>\n\u00a0\u00a0
Soldats amb una metralladora<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Sobre el seu abast, les metralladores pesades podien disparar:
\nDe 0 a 500 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a una esquadra.
\nDe 500 a 1.000 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a una secci\u00f3 d’infanteria, cavalleria o artilleria.
\nDe 1.000 a 2.000 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a companyia, esquadr\u00f3 o bateria.
\nDe 2.000 metres, en endavant, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a batall\u00f3, grup d’esquadrons o grup de bateries.<\/p>\n
\u00a0
Esquema de la metralladora Hotchkiss<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Fusell metrallador<\/strong><\/p>\nNo era m\u00e9s que una metralladora lleugera i port\u00e0til, per\u00f2 poc precisa que no es feia servir sin\u00f3 a falta de metralladores ordin\u00e0ries o pesades.
\nLa pistola metralladora tenia an\u00e0logues propietats. En fortificaci\u00f3 era c\u00f2moda \u00fanicament en abrics petits, on el seu \u00fas era possible a causa de les seves petites dimensions.
\nSobre el seu abast, el del fusell metrallador era semblant al fusell corrent; per\u00f2 tenia l’avantatge que manejat per un sol home, podia canviar d’objectiu amb completa facilitat.<\/p>\n
\u00a0\u00a0
Soldats amb fussell metrallador<\/h3><\/span><\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Canons<\/strong>
\nAl manual de fortificaci\u00f3 es deia que eren armes llan\u00e7adores de projectils explosius que actuaven, b\u00e9 per les seves explosions, o b\u00e9 pels efectes d’atracada que produ\u00efen a l’esclatar a terra.
\nContra el personal d’una organitzaci\u00f3 defensiva el tir m\u00e9s destructor era el tir amb granada de metralla, ja que el feix de balins queia sobre el terra en una zona allargada en sentit del tir.
\nContra els carros de combat es feia servir un tret perforant que, per ra\u00f3 de la mobilitat de l’objectiu, havia de ser generalment un tir directe amb canons de traject\u00f2ria rasant. No obstant aix\u00f2, el tir de flanc era preferible al tir de front, ja que l’objectiu (carro blindat) era sensiblement m\u00e9s llarg que ample i per tant m\u00e9s f\u00e0cil d’aconseguir de banda que de front, sempre que la seva velocitat no fos molt gran.<\/p>\n Abastos i projectils de can\u00f3<\/span><\/p>\n– Artilleria lleugera.-Canons lleugers, tir r\u00e0pid i rasant, abast fins a 8.500 metres; calibres 75 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, granades trencadores, granades de gasos i granada fum\u00edgena; sent el pes de cada un d’elles de 6,5 quilograms. Per la seva banda, la granada de metralla trencadora i fum\u00edgena s’emprava a percussi\u00f3 i a temps; en canvi la de gasos nom\u00e9s a percussi\u00f3.
\n
Can\u00f3 Krupp 75 mm<\/h3><\/span><\/div>Esquema ca\u00f1\u00f3n 75 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Obusos lleugers, tir r\u00e0pid, abast fins a 10.000 metres; calibre 105 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, trencadora, fum\u00edgena i de gasos, amb un pes \u00fanic de cadascuna d’elles de 12 quilograms.<\/p>\n
– Artilleria de muntanya. -Bateries a llom, aptes per servir d’acompanyament a la infanteria en tota classe de terrenys. Existien tant canons de 70 mm com a obusos de 105 mm, amb abastos d’entre els 5.000 i 8.000 metres. Aix\u00ed que els projectils eren de la mateixa classe que l’artilleria lleugera; amb un pes de 5,3 quilograms els de can\u00f3 i de 12 quilograms els d’ob\u00fas.<\/p>\n
– Artilleria pesada.-Canons pesats, tir rasant, amb un abast de fins a 25 quil\u00f2metres. Els projectils eren els mateixos que el de l’artilleria lleugera, amb pes de 12 quilograms el de 105 mm i 40 kg el de 155 mm. Els calibres oscil\u00b7laven entre els 105 a 155 mm.<\/p>\n
Can\u00f3 105 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”<\/p>\n-Obusos pesats. Abast de 10 i 15 quil\u00f2metres; calibres de 155 mm i de 240 mm.<\/p>\n
Ob\u00fas 155 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria pesada de gran potencia.-Abast que excedissin de 25 quil\u00f2metres, tenint els seus projectils una gran capacitat de c\u00e0rrega explosiva per\u00f2 petita rapidesa de tir. Els calibres eren superiors a 155 mm en els canons i 240 mm en els obusos. Els seus projectils eren granades trencadores i els pesos oscil\u00b7laven entre els 100 quilograms en el calibre de 220 mm i 88,5 kg en el calibre de 381 mm.<\/p>\n
Ob\u00fas de costa<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria antia\u00e8ria.-Abast vertical de 4 a 8 quil\u00f2metres, amb una gran velocitat inicial i rapidesa de tir. El seu sector vertical de focs arribava fins als 85 graus, mentre que el sector horitzontal era de 360 graus. Els seus calibres oscil\u00b7laven entre els 55 mm a 105 mm; mentre que els projectils podien ser: granades trencadores a temps, amb pes de 8 quilograms la del can\u00f3 de 76,5 mm; i de 12 kg la del de 105 mm. Les metralladores eren per assegurar la defensa pr\u00f2xima contra aeronaus.<\/p>\n
Can\u00f3 antiaeri Vickers 105 mm<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n <\/p>\n
Granades<\/strong>
\nLa granada \u00e9s un mitj\u00e0 de combat a poca dist\u00e0ncia que exigia que els combatents es trobessin propers els uns als altres. Per tant la seva ocupaci\u00f3 era excepcional en fortificaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, en la defensa la granada era molt m\u00e9s efica\u00e7 que en l’atac.
\nEls granaders situats en una organitzaci\u00f3 defensiva tenien una gran superioritat material sobre els assaltants, no solament perqu\u00e8 la fortificaci\u00f3 els abrigava contra els projectils de l’atac, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 podien emprar projectils m\u00e9s efica\u00e7os que els de l’assaltant, obligat a portar-los amb ells.
\nDonat el poc abast de la granada i que a l’esclatar actuava amb la mateixa densitat en totes direccions, no s’estimava necessari que fos emprada en el tir de flanc.
\nEl seu abast arribava fins a 30 a 40 metres a la de m\u00e0 i fins a 230 metres a la de fusell. S’emprava contra tota classe d’objectius, individuals o col\u00b7lectius, visibles o emparats en les depressions o plecs de el terreny.<\/p>\nGranada<\/h3><\/span><\/div>\nEsquema granada Laffitte<\/h3><\/span>Font: www.municion.org<\/div>\n\u00a0[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Com a resum final, de tots els tipus d’armes descrits les m\u00e9s apropiades a la fortificaci\u00f3 eren les metralladores i els canons tirant a flanc.
\nEl calibre m\u00e0xim d’artilleria per fortificacions sembla que havia de ser (llevat d’excepcions) el de 105 mm; tot i que el m\u00e9s corrent era el de 75 mm. No obstant aix\u00f2, era millor en comptes del 75 mm ordinari emprar el 75 mm mar\u00ed (m\u00e9s llarg) i que enviava els projectils amb gran velocitat inicial.
\nD’una altra banda, els calibres superiors estarien situats m\u00e9s enrere, en llocs desenfilats i ben emmascarats, depenent sempre la seva seguretat m\u00e9s de la seva invisibilitat que de la seva protecci\u00f3.<\/p>\n
[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A mode de resum i per a una bona comprensi\u00f3, volem recollir aqu\u00ed de manera breu els tipus d’armes m\u00e9s utilitzades en la fortificaci\u00f3, segons l’estudi de Joan Capdevila, arquitecte i un dels art\u00edfexs de la construcci\u00f3 de la L\u00ednia fortificada del Cinca. El mateix…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3621,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,148,199,195,99,65,207,223,200,196,100,182,86,93],"tags":[59,201,197,102,224,215,202,198,103,205],"class_list":["post-3629","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-aragon-ca","category-armament","category-armamento-ca","category-cataluna-ca","category-catalunya","category-filats","category-fortificacio","category-fusell-metrallador","category-fusil-ametrallador-ca","category-guerra-civil-2-ca","category-linea-del-cinca-ca","category-linia-del-cinca","category-trinxeres","tag-arago","tag-armament","tag-armamento-ca","tag-cataluna-ca","tag-fortificacio","tag-fortificacion-ca","tag-fusell-metrallador","tag-fusil-ametrallador-ca","tag-guerra-civil-ca","tag-trincheras-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Trinxera-llibre-Capdevila.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3629"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3631,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions\/3631"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3621"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nUna metralladora servida per un nombre d’homes permetia enviar en un temps determinat tantes bales com cent fusells manejats per altres tants homes. Ja que en fortificaci\u00f3 s\u2019havia de buscar abans de res l’economia del personal, s’imposava l’\u00fas de la metralladora, que era, entre les de petit calibre, l’arma tipus a fortificaci\u00f3. S’hi podien emprar metralladores molt pesades, ja que el seu \u00fas en l’ofensiva era gaireb\u00e9 impossible; renunciant aix\u00ed a l’avantatge de la mobilitat per una major pot\u00e8ncia de foc i un funcionament m\u00e9s segur.
\nEn la defensa, la principal missi\u00f3 de la metralladora era el flanqueig. Igualment tamb\u00e9 podien realitzar altres missions com per exemple: donar suport als contraatacs i completar el tir de detenci\u00f3 de l’artilleria, i fins i tot substituir-lo, completada la seva acci\u00f3 per la dels fusells metralladors creant zones de rasancia.
\nEn l’ofensiva preparaven l’execuci\u00f3 del moviment fustigant a la infanteria enemiga, recolzaven l’execuci\u00f3 de l’avan\u00e7 neutralitzant tot el que pogu\u00e9s destorbar, i ajudaven a la conservaci\u00f3 del terreny ocupant els objectius assolits.<\/p>\n
\u00a0\u00a0
Soldats amb una metralladora<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Sobre el seu abast, les metralladores pesades podien disparar:
\nDe 0 a 500 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a una esquadra.
\nDe 500 a 1.000 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a una secci\u00f3 d’infanteria, cavalleria o artilleria.
\nDe 1.000 a 2.000 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a companyia, esquadr\u00f3 o bateria.
\nDe 2.000 metres, en endavant, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a batall\u00f3, grup d’esquadrons o grup de bateries.<\/p>\n
\u00a0
Esquema de la metralladora Hotchkiss<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Fusell metrallador<\/strong><\/p>\nNo era m\u00e9s que una metralladora lleugera i port\u00e0til, per\u00f2 poc precisa que no es feia servir sin\u00f3 a falta de metralladores ordin\u00e0ries o pesades.
\nLa pistola metralladora tenia an\u00e0logues propietats. En fortificaci\u00f3 era c\u00f2moda \u00fanicament en abrics petits, on el seu \u00fas era possible a causa de les seves petites dimensions.
\nSobre el seu abast, el del fusell metrallador era semblant al fusell corrent; per\u00f2 tenia l’avantatge que manejat per un sol home, podia canviar d’objectiu amb completa facilitat.<\/p>\n
\u00a0\u00a0
Soldats amb fussell metrallador<\/h3><\/span><\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Canons<\/strong>
\nAl manual de fortificaci\u00f3 es deia que eren armes llan\u00e7adores de projectils explosius que actuaven, b\u00e9 per les seves explosions, o b\u00e9 pels efectes d’atracada que produ\u00efen a l’esclatar a terra.
\nContra el personal d’una organitzaci\u00f3 defensiva el tir m\u00e9s destructor era el tir amb granada de metralla, ja que el feix de balins queia sobre el terra en una zona allargada en sentit del tir.
\nContra els carros de combat es feia servir un tret perforant que, per ra\u00f3 de la mobilitat de l’objectiu, havia de ser generalment un tir directe amb canons de traject\u00f2ria rasant. No obstant aix\u00f2, el tir de flanc era preferible al tir de front, ja que l’objectiu (carro blindat) era sensiblement m\u00e9s llarg que ample i per tant m\u00e9s f\u00e0cil d’aconseguir de banda que de front, sempre que la seva velocitat no fos molt gran.<\/p>\n Abastos i projectils de can\u00f3<\/span><\/p>\n– Artilleria lleugera.-Canons lleugers, tir r\u00e0pid i rasant, abast fins a 8.500 metres; calibres 75 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, granades trencadores, granades de gasos i granada fum\u00edgena; sent el pes de cada un d’elles de 6,5 quilograms. Per la seva banda, la granada de metralla trencadora i fum\u00edgena s’emprava a percussi\u00f3 i a temps; en canvi la de gasos nom\u00e9s a percussi\u00f3.
\n
Can\u00f3 Krupp 75 mm<\/h3><\/span><\/div>Esquema ca\u00f1\u00f3n 75 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Obusos lleugers, tir r\u00e0pid, abast fins a 10.000 metres; calibre 105 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, trencadora, fum\u00edgena i de gasos, amb un pes \u00fanic de cadascuna d’elles de 12 quilograms.<\/p>\n
– Artilleria de muntanya. -Bateries a llom, aptes per servir d’acompanyament a la infanteria en tota classe de terrenys. Existien tant canons de 70 mm com a obusos de 105 mm, amb abastos d’entre els 5.000 i 8.000 metres. Aix\u00ed que els projectils eren de la mateixa classe que l’artilleria lleugera; amb un pes de 5,3 quilograms els de can\u00f3 i de 12 quilograms els d’ob\u00fas.<\/p>\n
– Artilleria pesada.-Canons pesats, tir rasant, amb un abast de fins a 25 quil\u00f2metres. Els projectils eren els mateixos que el de l’artilleria lleugera, amb pes de 12 quilograms el de 105 mm i 40 kg el de 155 mm. Els calibres oscil\u00b7laven entre els 105 a 155 mm.<\/p>\n
Can\u00f3 105 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”<\/p>\n-Obusos pesats. Abast de 10 i 15 quil\u00f2metres; calibres de 155 mm i de 240 mm.<\/p>\n
Ob\u00fas 155 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria pesada de gran potencia.-Abast que excedissin de 25 quil\u00f2metres, tenint els seus projectils una gran capacitat de c\u00e0rrega explosiva per\u00f2 petita rapidesa de tir. Els calibres eren superiors a 155 mm en els canons i 240 mm en els obusos. Els seus projectils eren granades trencadores i els pesos oscil\u00b7laven entre els 100 quilograms en el calibre de 220 mm i 88,5 kg en el calibre de 381 mm.<\/p>\n
Ob\u00fas de costa<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria antia\u00e8ria.-Abast vertical de 4 a 8 quil\u00f2metres, amb una gran velocitat inicial i rapidesa de tir. El seu sector vertical de focs arribava fins als 85 graus, mentre que el sector horitzontal era de 360 graus. Els seus calibres oscil\u00b7laven entre els 55 mm a 105 mm; mentre que els projectils podien ser: granades trencadores a temps, amb pes de 8 quilograms la del can\u00f3 de 76,5 mm; i de 12 kg la del de 105 mm. Les metralladores eren per assegurar la defensa pr\u00f2xima contra aeronaus.<\/p>\n
Can\u00f3 antiaeri Vickers 105 mm<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n <\/p>\n
Granades<\/strong>
\nLa granada \u00e9s un mitj\u00e0 de combat a poca dist\u00e0ncia que exigia que els combatents es trobessin propers els uns als altres. Per tant la seva ocupaci\u00f3 era excepcional en fortificaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, en la defensa la granada era molt m\u00e9s efica\u00e7 que en l’atac.
\nEls granaders situats en una organitzaci\u00f3 defensiva tenien una gran superioritat material sobre els assaltants, no solament perqu\u00e8 la fortificaci\u00f3 els abrigava contra els projectils de l’atac, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 podien emprar projectils m\u00e9s efica\u00e7os que els de l’assaltant, obligat a portar-los amb ells.
\nDonat el poc abast de la granada i que a l’esclatar actuava amb la mateixa densitat en totes direccions, no s’estimava necessari que fos emprada en el tir de flanc.
\nEl seu abast arribava fins a 30 a 40 metres a la de m\u00e0 i fins a 230 metres a la de fusell. S’emprava contra tota classe d’objectius, individuals o col\u00b7lectius, visibles o emparats en les depressions o plecs de el terreny.<\/p>\nGranada<\/h3><\/span><\/div>\nEsquema granada Laffitte<\/h3><\/span>Font: www.municion.org<\/div>\n\u00a0[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Com a resum final, de tots els tipus d’armes descrits les m\u00e9s apropiades a la fortificaci\u00f3 eren les metralladores i els canons tirant a flanc.
\nEl calibre m\u00e0xim d’artilleria per fortificacions sembla que havia de ser (llevat d’excepcions) el de 105 mm; tot i que el m\u00e9s corrent era el de 75 mm. No obstant aix\u00f2, era millor en comptes del 75 mm ordinari emprar el 75 mm mar\u00ed (m\u00e9s llarg) i que enviava els projectils amb gran velocitat inicial.
\nD’una altra banda, els calibres superiors estarien situats m\u00e9s enrere, en llocs desenfilats i ben emmascarats, depenent sempre la seva seguretat m\u00e9s de la seva invisibilitat que de la seva protecci\u00f3.<\/p>\n
[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A mode de resum i per a una bona comprensi\u00f3, volem recollir aqu\u00ed de manera breu els tipus d’armes m\u00e9s utilitzades en la fortificaci\u00f3, segons l’estudi de Joan Capdevila, arquitecte i un dels art\u00edfexs de la construcci\u00f3 de la L\u00ednia fortificada del Cinca. El mateix…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3621,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,148,199,195,99,65,207,223,200,196,100,182,86,93],"tags":[59,201,197,102,224,215,202,198,103,205],"class_list":["post-3629","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-aragon-ca","category-armament","category-armamento-ca","category-cataluna-ca","category-catalunya","category-filats","category-fortificacio","category-fusell-metrallador","category-fusil-ametrallador-ca","category-guerra-civil-2-ca","category-linea-del-cinca-ca","category-linia-del-cinca","category-trinxeres","tag-arago","tag-armament","tag-armamento-ca","tag-cataluna-ca","tag-fortificacio","tag-fortificacion-ca","tag-fusell-metrallador","tag-fusil-ametrallador-ca","tag-guerra-civil-ca","tag-trincheras-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Trinxera-llibre-Capdevila.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3629"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3631,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions\/3631"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3621"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nDe 0 a 500 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a una esquadra.
\nDe 500 a 1.000 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a una secci\u00f3 d’infanteria, cavalleria o artilleria.
\nDe 1.000 a 2.000 metres, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a companyia, esquadr\u00f3 o bateria.
\nDe 2.000 metres, en endavant, contra tota classe d’objectius col\u00b7lectius iguals o superiors a batall\u00f3, grup d’esquadrons o grup de bateries.<\/p>\n
Esquema de la metralladora Hotchkiss<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Fusell metrallador<\/strong><\/p>\nNo era m\u00e9s que una metralladora lleugera i port\u00e0til, per\u00f2 poc precisa que no es feia servir sin\u00f3 a falta de metralladores ordin\u00e0ries o pesades.
\nLa pistola metralladora tenia an\u00e0logues propietats. En fortificaci\u00f3 era c\u00f2moda \u00fanicament en abrics petits, on el seu \u00fas era possible a causa de les seves petites dimensions.
\nSobre el seu abast, el del fusell metrallador era semblant al fusell corrent; per\u00f2 tenia l’avantatge que manejat per un sol home, podia canviar d’objectiu amb completa facilitat.<\/p>\n
\u00a0\u00a0
Soldats amb fussell metrallador<\/h3><\/span><\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Canons<\/strong>
\nAl manual de fortificaci\u00f3 es deia que eren armes llan\u00e7adores de projectils explosius que actuaven, b\u00e9 per les seves explosions, o b\u00e9 pels efectes d’atracada que produ\u00efen a l’esclatar a terra.
\nContra el personal d’una organitzaci\u00f3 defensiva el tir m\u00e9s destructor era el tir amb granada de metralla, ja que el feix de balins queia sobre el terra en una zona allargada en sentit del tir.
\nContra els carros de combat es feia servir un tret perforant que, per ra\u00f3 de la mobilitat de l’objectiu, havia de ser generalment un tir directe amb canons de traject\u00f2ria rasant. No obstant aix\u00f2, el tir de flanc era preferible al tir de front, ja que l’objectiu (carro blindat) era sensiblement m\u00e9s llarg que ample i per tant m\u00e9s f\u00e0cil d’aconseguir de banda que de front, sempre que la seva velocitat no fos molt gran.<\/p>\n Abastos i projectils de can\u00f3<\/span><\/p>\n– Artilleria lleugera.-Canons lleugers, tir r\u00e0pid i rasant, abast fins a 8.500 metres; calibres 75 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, granades trencadores, granades de gasos i granada fum\u00edgena; sent el pes de cada un d’elles de 6,5 quilograms. Per la seva banda, la granada de metralla trencadora i fum\u00edgena s’emprava a percussi\u00f3 i a temps; en canvi la de gasos nom\u00e9s a percussi\u00f3.
\n
Can\u00f3 Krupp 75 mm<\/h3><\/span><\/div>Esquema ca\u00f1\u00f3n 75 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Obusos lleugers, tir r\u00e0pid, abast fins a 10.000 metres; calibre 105 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, trencadora, fum\u00edgena i de gasos, amb un pes \u00fanic de cadascuna d’elles de 12 quilograms.<\/p>\n
– Artilleria de muntanya. -Bateries a llom, aptes per servir d’acompanyament a la infanteria en tota classe de terrenys. Existien tant canons de 70 mm com a obusos de 105 mm, amb abastos d’entre els 5.000 i 8.000 metres. Aix\u00ed que els projectils eren de la mateixa classe que l’artilleria lleugera; amb un pes de 5,3 quilograms els de can\u00f3 i de 12 quilograms els d’ob\u00fas.<\/p>\n
– Artilleria pesada.-Canons pesats, tir rasant, amb un abast de fins a 25 quil\u00f2metres. Els projectils eren els mateixos que el de l’artilleria lleugera, amb pes de 12 quilograms el de 105 mm i 40 kg el de 155 mm. Els calibres oscil\u00b7laven entre els 105 a 155 mm.<\/p>\n
Can\u00f3 105 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”<\/p>\n-Obusos pesats. Abast de 10 i 15 quil\u00f2metres; calibres de 155 mm i de 240 mm.<\/p>\n
Ob\u00fas 155 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria pesada de gran potencia.-Abast que excedissin de 25 quil\u00f2metres, tenint els seus projectils una gran capacitat de c\u00e0rrega explosiva per\u00f2 petita rapidesa de tir. Els calibres eren superiors a 155 mm en els canons i 240 mm en els obusos. Els seus projectils eren granades trencadores i els pesos oscil\u00b7laven entre els 100 quilograms en el calibre de 220 mm i 88,5 kg en el calibre de 381 mm.<\/p>\n
Ob\u00fas de costa<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria antia\u00e8ria.-Abast vertical de 4 a 8 quil\u00f2metres, amb una gran velocitat inicial i rapidesa de tir. El seu sector vertical de focs arribava fins als 85 graus, mentre que el sector horitzontal era de 360 graus. Els seus calibres oscil\u00b7laven entre els 55 mm a 105 mm; mentre que els projectils podien ser: granades trencadores a temps, amb pes de 8 quilograms la del can\u00f3 de 76,5 mm; i de 12 kg la del de 105 mm. Les metralladores eren per assegurar la defensa pr\u00f2xima contra aeronaus.<\/p>\n
Can\u00f3 antiaeri Vickers 105 mm<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n <\/p>\n
Granades<\/strong>
\nLa granada \u00e9s un mitj\u00e0 de combat a poca dist\u00e0ncia que exigia que els combatents es trobessin propers els uns als altres. Per tant la seva ocupaci\u00f3 era excepcional en fortificaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, en la defensa la granada era molt m\u00e9s efica\u00e7 que en l’atac.
\nEls granaders situats en una organitzaci\u00f3 defensiva tenien una gran superioritat material sobre els assaltants, no solament perqu\u00e8 la fortificaci\u00f3 els abrigava contra els projectils de l’atac, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 podien emprar projectils m\u00e9s efica\u00e7os que els de l’assaltant, obligat a portar-los amb ells.
\nDonat el poc abast de la granada i que a l’esclatar actuava amb la mateixa densitat en totes direccions, no s’estimava necessari que fos emprada en el tir de flanc.
\nEl seu abast arribava fins a 30 a 40 metres a la de m\u00e0 i fins a 230 metres a la de fusell. S’emprava contra tota classe d’objectius, individuals o col\u00b7lectius, visibles o emparats en les depressions o plecs de el terreny.<\/p>\nGranada<\/h3><\/span><\/div>\nEsquema granada Laffitte<\/h3><\/span>Font: www.municion.org<\/div>\n\u00a0[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Com a resum final, de tots els tipus d’armes descrits les m\u00e9s apropiades a la fortificaci\u00f3 eren les metralladores i els canons tirant a flanc.
\nEl calibre m\u00e0xim d’artilleria per fortificacions sembla que havia de ser (llevat d’excepcions) el de 105 mm; tot i que el m\u00e9s corrent era el de 75 mm. No obstant aix\u00f2, era millor en comptes del 75 mm ordinari emprar el 75 mm mar\u00ed (m\u00e9s llarg) i que enviava els projectils amb gran velocitat inicial.
\nD’una altra banda, els calibres superiors estarien situats m\u00e9s enrere, en llocs desenfilats i ben emmascarats, depenent sempre la seva seguretat m\u00e9s de la seva invisibilitat que de la seva protecci\u00f3.<\/p>\n
[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A mode de resum i per a una bona comprensi\u00f3, volem recollir aqu\u00ed de manera breu els tipus d’armes m\u00e9s utilitzades en la fortificaci\u00f3, segons l’estudi de Joan Capdevila, arquitecte i un dels art\u00edfexs de la construcci\u00f3 de la L\u00ednia fortificada del Cinca. El mateix…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3621,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,148,199,195,99,65,207,223,200,196,100,182,86,93],"tags":[59,201,197,102,224,215,202,198,103,205],"class_list":["post-3629","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-aragon-ca","category-armament","category-armamento-ca","category-cataluna-ca","category-catalunya","category-filats","category-fortificacio","category-fusell-metrallador","category-fusil-ametrallador-ca","category-guerra-civil-2-ca","category-linea-del-cinca-ca","category-linia-del-cinca","category-trinxeres","tag-arago","tag-armament","tag-armamento-ca","tag-cataluna-ca","tag-fortificacio","tag-fortificacion-ca","tag-fusell-metrallador","tag-fusil-ametrallador-ca","tag-guerra-civil-ca","tag-trincheras-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Trinxera-llibre-Capdevila.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3629"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3631,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions\/3631"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3621"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
No era m\u00e9s que una metralladora lleugera i port\u00e0til, per\u00f2 poc precisa que no es feia servir sin\u00f3 a falta de metralladores ordin\u00e0ries o pesades.
\nLa pistola metralladora tenia an\u00e0logues propietats. En fortificaci\u00f3 era c\u00f2moda \u00fanicament en abrics petits, on el seu \u00fas era possible a causa de les seves petites dimensions.
\nSobre el seu abast, el del fusell metrallador era semblant al fusell corrent; per\u00f2 tenia l’avantatge que manejat per un sol home, podia canviar d’objectiu amb completa facilitat.<\/p>\n
\u00a0\u00a0
Soldats amb fussell metrallador<\/h3><\/span><\/div>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
\n
Canons<\/strong>
\nAl manual de fortificaci\u00f3 es deia que eren armes llan\u00e7adores de projectils explosius que actuaven, b\u00e9 per les seves explosions, o b\u00e9 pels efectes d’atracada que produ\u00efen a l’esclatar a terra.
\nContra el personal d’una organitzaci\u00f3 defensiva el tir m\u00e9s destructor era el tir amb granada de metralla, ja que el feix de balins queia sobre el terra en una zona allargada en sentit del tir.
\nContra els carros de combat es feia servir un tret perforant que, per ra\u00f3 de la mobilitat de l’objectiu, havia de ser generalment un tir directe amb canons de traject\u00f2ria rasant. No obstant aix\u00f2, el tir de flanc era preferible al tir de front, ja que l’objectiu (carro blindat) era sensiblement m\u00e9s llarg que ample i per tant m\u00e9s f\u00e0cil d’aconseguir de banda que de front, sempre que la seva velocitat no fos molt gran.<\/p>\n Abastos i projectils de can\u00f3<\/span><\/p>\n– Artilleria lleugera.-Canons lleugers, tir r\u00e0pid i rasant, abast fins a 8.500 metres; calibres 75 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, granades trencadores, granades de gasos i granada fum\u00edgena; sent el pes de cada un d’elles de 6,5 quilograms. Per la seva banda, la granada de metralla trencadora i fum\u00edgena s’emprava a percussi\u00f3 i a temps; en canvi la de gasos nom\u00e9s a percussi\u00f3.
\n
Can\u00f3 Krupp 75 mm<\/h3><\/span><\/div>Esquema ca\u00f1\u00f3n 75 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Obusos lleugers, tir r\u00e0pid, abast fins a 10.000 metres; calibre 105 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, trencadora, fum\u00edgena i de gasos, amb un pes \u00fanic de cadascuna d’elles de 12 quilograms.<\/p>\n
– Artilleria de muntanya. -Bateries a llom, aptes per servir d’acompanyament a la infanteria en tota classe de terrenys. Existien tant canons de 70 mm com a obusos de 105 mm, amb abastos d’entre els 5.000 i 8.000 metres. Aix\u00ed que els projectils eren de la mateixa classe que l’artilleria lleugera; amb un pes de 5,3 quilograms els de can\u00f3 i de 12 quilograms els d’ob\u00fas.<\/p>\n
– Artilleria pesada.-Canons pesats, tir rasant, amb un abast de fins a 25 quil\u00f2metres. Els projectils eren els mateixos que el de l’artilleria lleugera, amb pes de 12 quilograms el de 105 mm i 40 kg el de 155 mm. Els calibres oscil\u00b7laven entre els 105 a 155 mm.<\/p>\n
Can\u00f3 105 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”<\/p>\n-Obusos pesats. Abast de 10 i 15 quil\u00f2metres; calibres de 155 mm i de 240 mm.<\/p>\n
Ob\u00fas 155 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria pesada de gran potencia.-Abast que excedissin de 25 quil\u00f2metres, tenint els seus projectils una gran capacitat de c\u00e0rrega explosiva per\u00f2 petita rapidesa de tir. Els calibres eren superiors a 155 mm en els canons i 240 mm en els obusos. Els seus projectils eren granades trencadores i els pesos oscil\u00b7laven entre els 100 quilograms en el calibre de 220 mm i 88,5 kg en el calibre de 381 mm.<\/p>\n
Ob\u00fas de costa<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n– Artilleria antia\u00e8ria.-Abast vertical de 4 a 8 quil\u00f2metres, amb una gran velocitat inicial i rapidesa de tir. El seu sector vertical de focs arribava fins als 85 graus, mentre que el sector horitzontal era de 360 graus. Els seus calibres oscil\u00b7laven entre els 55 mm a 105 mm; mentre que els projectils podien ser: granades trencadores a temps, amb pes de 8 quilograms la del can\u00f3 de 76,5 mm; i de 12 kg la del de 105 mm. Les metralladores eren per assegurar la defensa pr\u00f2xima contra aeronaus.<\/p>\n
Can\u00f3 antiaeri Vickers 105 mm<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n <\/p>\n
Granades<\/strong>
\nLa granada \u00e9s un mitj\u00e0 de combat a poca dist\u00e0ncia que exigia que els combatents es trobessin propers els uns als altres. Per tant la seva ocupaci\u00f3 era excepcional en fortificaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, en la defensa la granada era molt m\u00e9s efica\u00e7 que en l’atac.
\nEls granaders situats en una organitzaci\u00f3 defensiva tenien una gran superioritat material sobre els assaltants, no solament perqu\u00e8 la fortificaci\u00f3 els abrigava contra els projectils de l’atac, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 podien emprar projectils m\u00e9s efica\u00e7os que els de l’assaltant, obligat a portar-los amb ells.
\nDonat el poc abast de la granada i que a l’esclatar actuava amb la mateixa densitat en totes direccions, no s’estimava necessari que fos emprada en el tir de flanc.
\nEl seu abast arribava fins a 30 a 40 metres a la de m\u00e0 i fins a 230 metres a la de fusell. S’emprava contra tota classe d’objectius, individuals o col\u00b7lectius, visibles o emparats en les depressions o plecs de el terreny.<\/p>\nGranada<\/h3><\/span><\/div>\nEsquema granada Laffitte<\/h3><\/span>Font: www.municion.org<\/div>\n\u00a0[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Com a resum final, de tots els tipus d’armes descrits les m\u00e9s apropiades a la fortificaci\u00f3 eren les metralladores i els canons tirant a flanc.
\nEl calibre m\u00e0xim d’artilleria per fortificacions sembla que havia de ser (llevat d’excepcions) el de 105 mm; tot i que el m\u00e9s corrent era el de 75 mm. No obstant aix\u00f2, era millor en comptes del 75 mm ordinari emprar el 75 mm mar\u00ed (m\u00e9s llarg) i que enviava els projectils amb gran velocitat inicial.
\nD’una altra banda, els calibres superiors estarien situats m\u00e9s enrere, en llocs desenfilats i ben emmascarats, depenent sempre la seva seguretat m\u00e9s de la seva invisibilitat que de la seva protecci\u00f3.<\/p>\n
[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A mode de resum i per a una bona comprensi\u00f3, volem recollir aqu\u00ed de manera breu els tipus d’armes m\u00e9s utilitzades en la fortificaci\u00f3, segons l’estudi de Joan Capdevila, arquitecte i un dels art\u00edfexs de la construcci\u00f3 de la L\u00ednia fortificada del Cinca. El mateix…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3621,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,148,199,195,99,65,207,223,200,196,100,182,86,93],"tags":[59,201,197,102,224,215,202,198,103,205],"class_list":["post-3629","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-aragon-ca","category-armament","category-armamento-ca","category-cataluna-ca","category-catalunya","category-filats","category-fortificacio","category-fusell-metrallador","category-fusil-ametrallador-ca","category-guerra-civil-2-ca","category-linea-del-cinca-ca","category-linia-del-cinca","category-trinxeres","tag-arago","tag-armament","tag-armamento-ca","tag-cataluna-ca","tag-fortificacio","tag-fortificacion-ca","tag-fusell-metrallador","tag-fusil-ametrallador-ca","tag-guerra-civil-ca","tag-trincheras-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Trinxera-llibre-Capdevila.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3629"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3631,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions\/3631"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3621"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nAl manual de fortificaci\u00f3 es deia que eren armes llan\u00e7adores de projectils explosius que actuaven, b\u00e9 per les seves explosions, o b\u00e9 pels efectes d’atracada que produ\u00efen a l’esclatar a terra.
\nContra el personal d’una organitzaci\u00f3 defensiva el tir m\u00e9s destructor era el tir amb granada de metralla, ja que el feix de balins queia sobre el terra en una zona allargada en sentit del tir.
\nContra els carros de combat es feia servir un tret perforant que, per ra\u00f3 de la mobilitat de l’objectiu, havia de ser generalment un tir directe amb canons de traject\u00f2ria rasant. No obstant aix\u00f2, el tir de flanc era preferible al tir de front, ja que l’objectiu (carro blindat) era sensiblement m\u00e9s llarg que ample i per tant m\u00e9s f\u00e0cil d’aconseguir de banda que de front, sempre que la seva velocitat no fos molt gran.<\/p>\n
Abastos i projectils de can\u00f3<\/span><\/p>\n – Artilleria lleugera.-Canons lleugers, tir r\u00e0pid i rasant, abast fins a 8.500 metres; calibres 75 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, granades trencadores, granades de gasos i granada fum\u00edgena; sent el pes de cada un d’elles de 6,5 quilograms. Per la seva banda, la granada de metralla trencadora i fum\u00edgena s’emprava a percussi\u00f3 i a temps; en canvi la de gasos nom\u00e9s a percussi\u00f3. – Obusos lleugers, tir r\u00e0pid, abast fins a 10.000 metres; calibre 105 mm. Els seus projectils podien ser granades de metralla, trencadora, fum\u00edgena i de gasos, amb un pes \u00fanic de cadascuna d’elles de 12 quilograms.<\/p>\n – Artilleria de muntanya. -Bateries a llom, aptes per servir d’acompanyament a la infanteria en tota classe de terrenys. Existien tant canons de 70 mm com a obusos de 105 mm, amb abastos d’entre els 5.000 i 8.000 metres. Aix\u00ed que els projectils eren de la mateixa classe que l’artilleria lleugera; amb un pes de 5,3 quilograms els de can\u00f3 i de 12 quilograms els d’ob\u00fas.<\/p>\n – Artilleria pesada.-Canons pesats, tir rasant, amb un abast de fins a 25 quil\u00f2metres. Els projectils eren els mateixos que el de l’artilleria lleugera, amb pes de 12 quilograms el de 105 mm i 40 kg el de 155 mm. Els calibres oscil\u00b7laven entre els 105 a 155 mm.<\/p>\n -Obusos pesats. Abast de 10 i 15 quil\u00f2metres; calibres de 155 mm i de 240 mm.<\/p>\n – Artilleria pesada de gran potencia.-Abast que excedissin de 25 quil\u00f2metres, tenint els seus projectils una gran capacitat de c\u00e0rrega explosiva per\u00f2 petita rapidesa de tir. Els calibres eren superiors a 155 mm en els canons i 240 mm en els obusos. Els seus projectils eren granades trencadores i els pesos oscil\u00b7laven entre els 100 quilograms en el calibre de 220 mm i 88,5 kg en el calibre de 381 mm.<\/p>\n – Artilleria antia\u00e8ria.-Abast vertical de 4 a 8 quil\u00f2metres, amb una gran velocitat inicial i rapidesa de tir. El seu sector vertical de focs arribava fins als 85 graus, mentre que el sector horitzontal era de 360 graus. Els seus calibres oscil\u00b7laven entre els 55 mm a 105 mm; mentre que els projectils podien ser: granades trencadores a temps, amb pes de 8 quilograms la del can\u00f3 de 76,5 mm; i de 12 kg la del de 105 mm. Les metralladores eren per assegurar la defensa pr\u00f2xima contra aeronaus.<\/p>\n <\/p>\n Granades<\/strong> \u00a0[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n Com a resum final, de tots els tipus d’armes descrits les m\u00e9s apropiades a la fortificaci\u00f3 eren les metralladores i els canons tirant a flanc. [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A mode de resum i per a una bona comprensi\u00f3, volem recollir aqu\u00ed de manera breu els tipus d’armes m\u00e9s utilitzades en la fortificaci\u00f3, segons l’estudi de Joan Capdevila, arquitecte i un dels art\u00edfexs de la construcci\u00f3 de la L\u00ednia fortificada del Cinca. El mateix…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3621,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,148,199,195,99,65,207,223,200,196,100,182,86,93],"tags":[59,201,197,102,224,215,202,198,103,205],"class_list":["post-3629","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-aragon-ca","category-armament","category-armamento-ca","category-cataluna-ca","category-catalunya","category-filats","category-fortificacio","category-fusell-metrallador","category-fusil-ametrallador-ca","category-guerra-civil-2-ca","category-linea-del-cinca-ca","category-linia-del-cinca","category-trinxeres","tag-arago","tag-armament","tag-armamento-ca","tag-cataluna-ca","tag-fortificacio","tag-fortificacion-ca","tag-fusell-metrallador","tag-fusil-ametrallador-ca","tag-guerra-civil-ca","tag-trincheras-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Trinxera-llibre-Capdevila.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3629"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3631,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3629\/revisions\/3631"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3621"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nCan\u00f3 Krupp 75 mm<\/h3><\/span><\/div>
Esquema ca\u00f1\u00f3n 75 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Can\u00f3 105 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”<\/p>\n
Ob\u00fas 155 mm<\/h3><\/span>Font: CAPDEVILA, Juan, La fortificaci\u00f3n en Campa\u00f1a<\/em>. Barcelona. 1938.<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Ob\u00fas de costa<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
Can\u00f3 antiaeri Vickers 105 mm<\/h3><\/span>Font: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/div> [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\nLa granada \u00e9s un mitj\u00e0 de combat a poca dist\u00e0ncia que exigia que els combatents es trobessin propers els uns als altres. Per tant la seva ocupaci\u00f3 era excepcional en fortificaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, en la defensa la granada era molt m\u00e9s efica\u00e7 que en l’atac.
\nEls granaders situats en una organitzaci\u00f3 defensiva tenien una gran superioritat material sobre els assaltants, no solament perqu\u00e8 la fortificaci\u00f3 els abrigava contra els projectils de l’atac, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 podien emprar projectils m\u00e9s efica\u00e7os que els de l’assaltant, obligat a portar-los amb ells.
\nDonat el poc abast de la granada i que a l’esclatar actuava amb la mateixa densitat en totes direccions, no s’estimava necessari que fos emprada en el tir de flanc.
\nEl seu abast arribava fins a 30 a 40 metres a la de m\u00e0 i fins a 230 metres a la de fusell. S’emprava contra tota classe d’objectius, individuals o col\u00b7lectius, visibles o emparats en les depressions o plecs de el terreny.<\/p>\nGranada<\/h3><\/span><\/div>\n
Esquema granada Laffitte<\/h3><\/span>Font: www.municion.org<\/div>\n
\nEl calibre m\u00e0xim d’artilleria per fortificacions sembla que havia de ser (llevat d’excepcions) el de 105 mm; tot i que el m\u00e9s corrent era el de 75 mm. No obstant aix\u00f2, era millor en comptes del 75 mm ordinari emprar el 75 mm mar\u00ed (m\u00e9s llarg) i que enviava els projectils amb gran velocitat inicial.
\nD’una altra banda, els calibres superiors estarien situats m\u00e9s enrere, en llocs desenfilats i ben emmascarats, depenent sempre la seva seguretat m\u00e9s de la seva invisibilitat que de la seva protecci\u00f3.<\/p>\n