![\"Vicente](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/Screenshot_2020-02-02-V-PUCHOL.png\")
Vicente Puchol<\/h3><\/span><\/div>\n\n
La missi\u00f3 de minatge de la costa catalana va ser preparada amb tot detall per l’Estat Major franquista i aquesta \u00e9s dividia en dos fases. La primera consistia en utilitzar al Puchol<\/em> amb el suport del creuer Almirante Cervera<\/em> per tal de minar les proximitats del Cap de Creus; mentre que la segona fase del pla era utilitzar el L\u00e1zaro<\/em> amb el suport del creuer Baleares<\/em>, per tal de minar la zona entre el Cap Negre i el Cap de Begur. Els serveis d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia franquista tenien diverses informacions sobre diversos perills que podien sorgir amb respecte a la missi\u00f3, entre els que destacava l’exist\u00e8ncia d’un guardacostes que vigilava la Badia de Roses i la possible exist\u00e8ncia d’un altre guardacostes que ho feia a la zona de Cap Negre i el Cap de Creus, a m\u00e9s a m\u00e9s de la possible exist\u00e8ncia tamb\u00e9 a la zona d’algun que altre submar\u00ed republic\u00e0.<\/p>\nLa tasca de minat s’iniciava a les 12 hores del dia 22 de febrer, moment en que sortia a la mar des de Palma de Mallorca el creuer Almirante Cervera<\/em>, acomboiant al Vicente Puchol<\/em> i justament una hora m\u00e9s tard, ho feia el creuer Baleares<\/em>, vaixell encarregat de protegir al L\u00e1zaro<\/em> durant la seva missi\u00f3. Per\u00f2 en el moment prec\u00eds de la sortida d’aquest creuer, un contratemps important ali\u00e8 als vaixells impedirien que aquestos sortissin a la mar. El problema en q\u00fcesti\u00f3 va ser que en vista de l’operaci\u00f3 que es portava a terme, es va presentar a bord del Baleares<\/em> el comandant del cuirassat angl\u00e8s Ramilles<\/em>, Oldman, que tamb\u00e9 estava fondejat a Palma de Mallorca juntament amb el c\u00f2nsol angl\u00e8s a Palma, Mr. Hilgarth i el Cap de la Base, el contraalmirall Basterreche, amb l’objectiu d’aconseguir informaci\u00f3 respecte aquesta operaci\u00f3 de minat de la costa que estava a punt de realitzar-se[2]<\/a>. Aquesta pres\u00e8ncia de les autoritats angleses a bord del Baleares<\/em> perseguia un objectiu clar, aconseguir saber les zones dels diferents camps minats, tot i que l’oficial angl\u00e8s s’excusava en que nom\u00e9s volia saber si aquesta operaci\u00f3 de minat implicava un greu perill per la navegaci\u00f3 i afectava a les zones de seguretat reservades als ports. L’Almirall Francisco Moreno va decidir proporcionar-li la informaci\u00f3 que volia l’oficial angl\u00e8s, tot i que sense entrar en gaire detalls i sota paraula d’honor,\u00a0 informant-lo que aquesta zona minada quedaria dintre de les 3 milles d’aig\u00fces nacionals. Aconseguida aquesta informaci\u00f3 i una vegada satisfet el comandant angl\u00e8s, aquest va abandonar el vaixell, per\u00f2 l’empitjorament de l’estat de la mar juntament amb que el L\u00e1zaro<\/em> portava dos orenques diferents per realitzar el minat, van fer que l’Almirall Moreno es decid\u00eds per cancel\u00b7lar la missi\u00f3.<\/p>\n![\"Creuer](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/ELCRUC3.jpg\")
Creuer Baleares<\/h3><\/span><\/div>\n\n
El L\u00e1zaro<\/em> tornaria novament a Palma per canviar les mines petites que portava per unes de m\u00e9s grans, una tasca de substituci\u00f3 m\u00e9s lenta per\u00f2 molt m\u00e9s efectiva en quant al minat. Aprofitant aquest fet, el creuer Baleares<\/em> realitzaria tot sol, un reconeixement de la costa catalana, iniciant aquest pr\u00f2xim a la zona encomanada al L\u00e1zaro<\/em> per efectuar el minat, les proximitats de Cap de Sant Sebasti\u00e0 i les illes Medes fins quasi arribar a Val\u00e8ncia, reconeixent moltes embarcacions durant la seva navegaci\u00f3. Mentrestant, el Almirante<\/em> Cervera<\/em> acomboiant al Puchol<\/em> continuaria amb el pla previst i durant la matinada del dia 23, aquest \u00faltim efectuaria el fondeig de 56 mines a la zona de Cap de Creus entre una profunditat de 72 a 134 metres. Aquestes es van distribuir en tres l\u00ednies, la primera d’aquestes orientada en direcci\u00f3 sud-est des del Cap de Creus, d’una milla de longitud i composta per unes 16 mines, separades entre elles uns 100-120 metres cadascuna. La segona l\u00ednia estava orientada al nord-est i amb les mateixes caracter\u00edstiques que l’anterior; mentre que la tercera l\u00ednia tenia orientaci\u00f3 sud-sud-oest, m\u00e9s gran que les altres dos i composta per 24 mines.<\/p>\nEls dos creuers rebels, tant el Baleares<\/em> com el Almirante<\/em> Cervera<\/em>, van realitzar durant aquells dies diversos reconeixements per la costa republicana fins que el dia 26, el Baleares<\/em> es va reunir amb el L\u00e1zaro<\/em>, que havia sortit de Palma aquell mateix dia, dirigint-se els dos vaixells a les proximitats del Cap de Begur. Aquella mateixa matinada es realitzaria el segon minat de les costes catalanes en condicions \u00f2ptimes. En total es fondejarien 62 mines de mesura gran, graduades perqu\u00e8 quedessin a 3,5 metres de la superf\u00edcie en tres l\u00ednies orientades al nord-est, sud-est i sud a partir del Cap Negre[3]<\/a>. La primera d’elles, situada a uns 1.500 metres de la costa i amb orientaci\u00f3 nord-est estava composta per una l\u00ednia d’una milla de longitud amb 16 mines separades cadascuna entre elles uns 130 metres. La segona l\u00ednia minada tamb\u00e9 amb una extensi\u00f3 d’una milla i composta per 16 mines igual que l’anterior, tot i que amb una separaci\u00f3 entre mina i mina de 120 metres estava orientada cap al sud-est. La tercera i \u00faltima l\u00ednia comptava amb una extensi\u00f3 de 1’85 milles i estava composta per un total de 31 mines separades entre elles per 120 metres. Aquesta l\u00ednia seria l’ultima realitzada pel L\u00e1zaro<\/em> i estava orientada en direcci\u00f3 sud. En general, en els dos minats efectuats, tant el de Cap de Creus com el de Cap de Begur, van resultar satisfactoris ja que les mines van caure en els llocs previstos i a dist\u00e0ncies de la costa no superiors a les 3 milles.<\/p>\n![\"Antonio](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/Screenshot_2020-02-02-A-LAZARO.png\")
Antonio L\u00e1zaro<\/h3><\/span><\/div>\n\n
Una vegada finalitzada la missi\u00f3 de minat pel L\u00e1zaro<\/em> i aprofitant que encara es trobaven a la zona els dos creuers rebels i el Vicente Puchol<\/em>, l’alt comandament naval franquista, sabedor de l’arribada a Barcelona del transatl\u00e0ntic Marqu\u00e9s de Comillas<\/em> procedent del port rus de Odessa al Mar Negre, va decidir que els quatre vaixells, juntament amb els creuers auxiliars Rey Jaime I<\/em> i Mallorca <\/em>i amb col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’aviaci\u00f3 amb base a Mallorca actuessin units per intentar la captura d’aquest transatl\u00e0ntic. El Marqu\u00e9s de Comillas<\/em> seria apressat pel creuer Almirante Cervera<\/em> el mateix dia 26 a les 23:00 hores a unes 15 milles del Cap de Sant Sebasti\u00e0, conduit posteriorment a Palma pels minadors, on arribaria el dia seg\u00fcent i descarregaria 2.500 bales de cot\u00f3<\/a>.<\/p>\n![\"Operaci\u00f3](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/hpqscan0005.jpg\")
Operaci\u00f3 de minatge de la zona de Cap Begur<\/h3><\/span><\/div>\n <\/p>\n
En quant als vaixells que serien v\u00edctimes d’aquest camp minat, el primer de tots seria el vaixell angl\u00e8s Llandovery Castle<\/em> poques hores despr\u00e9s que el L\u00e1zaro<\/em> finalitz\u00e9s la seva tasca de minat al cap de Begur. El fet va succeir a primera hora de la tarda a unes deu milles del Cap de Creus, provocat per una de les mines que havia fondejat el passat dia 23 el Vicente Puchol<\/em>. Tot i que no va comportar l’enfonsament del vaixell angl\u00e8s si que va fer que cap a les 18:00 hores, el vaixell es vei\u00e9s obligat a entrar al port franc\u00e8s de Port-Vendr\u00e9s, on a sobre quedaria encallat en un banc de sorra a 150 metres del port. El vaixell transportava uns 300 passatgers procedents d’Anglaterra amb destinaci\u00f3 Marsella via Gibraltar, i tot i el xoc amb la mina, no hauria de lamentar cap v\u00edctima, tot i que l’impacte amb la mina si el va produir diverses avaries. Segons els enginyers i els bussos que van fer una comprovaci\u00f3 a fons dels danys causats, el casc del vaixell presentava una bretxa de cinc metres d\u2019alt i cinc metres d\u2019amplada, a l\u2019al\u00e7ada de la l\u00ednia de flotaci\u00f3, produ\u00efda per l\u2019explosi\u00f3 de la mina submarina. En quant als passatgers del Llandovery Castle<\/em>, aquests van ser repartits entre els diferents hotels de la zona, on al dia seg\u00fcent continuarien el seu viatge cap a Marsella o G\u00e8nova, segons la destinaci\u00f3, per\u00f2 ja en altre medi de transport[4]<\/a>.<\/p>\nL’establiment de mines a les costes republicanes i el perill que aix\u00f2 suposava pels vaixells que navegaven per les seves costes, tindria tamb\u00e9 altres conseq\u00fc\u00e8ncies, en aquest cas econ\u00f2miques, ja que degut aquest primer incident i sobretot a conseq\u00fc\u00e8ncia dels danys causats al vapor brit\u00e0nic Llandovery Castle<\/em>, les asseguradores navilieres augmentarien considerablement les primes de segurs pels vaixells mercants, que fins aleshores era de 1\/8 % durant tres mesos, per 1’5 %.<\/p>\n![\"Mina](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/Minas-1.jpg\")
Mina submarina<\/h3><\/span><\/div>\n <\/p>\n
El seg\u00fcent incident per\u00f2 no es faria esperar i el diumenge 28 de febrer, minuts abans de les 06:00 hores es va poder escoltar a les proximitats del Cap de Begur i cap al sud-est de la Platja de Pals una explosi\u00f3 produ\u00efda a alta mar. Poc despr\u00e9s, el guaita de vigil\u00e0ncia de costa destacat al Cap de Begur captaria una trucada d\u2019auxili emesa pel vapor mercant franc\u00e8s Marie Th\u00e8rese Le Borgne<\/em> informant que es trobava en greu perill d\u2019enfonsament per haver xocat amb una mina submarina a 6\u20192 milles de dist\u00e0ncia de la costa, latitud 41\u00ba 58\u2019 nord, longitud 3\u00ba 22\u2019 est[5]<\/a>. El Marie Th\u00e8rese Le Borgne<\/em> havia sortit de S\u00e8te (Fran\u00e7a) el dia 27 a les 19:20 hores amb destinaci\u00f3 Or\u00e0 (Alg\u00e8ria) amb unes 600 tones de mercaderies diversa comptant amb una dotaci\u00f3 de 23 tripulants i navegava fora de les aig\u00fces territorials espanyoles. Alertades les autoritats republicanes, immediatament en auxili del vaixell en perill i per ordre del delegat mar\u00edtim de Barcelona, sortirien diferents embarcacions de pesca de Palam\u00f3s i Sant Feliu de Gu\u00edxols, que encap\u00e7alades pel pr\u00e0ctic del port de Palam\u00f3s, es dirigirien r\u00e0pidament en auxili del vaixell franc\u00e8s. L\u2019expedici\u00f3 de bous pesquers va poder divisar el Marie Th\u00e8rese Le Borgne<\/em> marxant pels seus propis medis per\u00f2 amb la proa mig enfonsada i van poder acompanyar al vaixell fins al port de Palam\u00f3s, on faria la seva entrada cap a les vuit del mat\u00ed. Immediatament a l\u2019arribada del vaixell, el pr\u00e0ctic del port de Palam\u00f3s va pujar a bord i per fer-se c\u00e0rrec del vapor, aconseguint que aquest guany\u00e9s l\u2019escullera del port, en la que moments despr\u00e9s, quedaria amb la proa encastada. El xoc amb la mina submarina havia provocat que dos tripulants del vaixell franc\u00e8s resultessin ferits de car\u00e0cter lleu i van ser atesos per un metge que va acompanyar al cap de les forces del districte de Palam\u00f3s, Enrique Justo, que es va personar a bord del vaixell i es va posar a les ordres del capit\u00e0 del navili per auxiliar-li en tot el que fos prec\u00eds. A primeres hores del mat\u00ed tamb\u00e9 es traslladaria a Palam\u00f3s el delegat mar\u00edtim de la prov\u00edncia, Antonio Torres, junt amb el representant del Conseller de Defensa, Azuaga, que es traslladarien al vaixell nom\u00e9s arribar al port de Palam\u00f3s, per informar-se detalladament del sinistre i interessar-se per l\u2019estat dels ferits els quals no revestien cap gravetat. Aquests experts entregarien el primer dia de mar\u00e7 el seu dictamen, on traurien la conclusi\u00f3 que el vaixell havia sofert una explosi\u00f3 d’una mina marina a la proa del vapor a la bodega n\u00famero 1 causant grans desperfectes a tota la part de la proa, amb l’aigua envaint les bodegues de proa i diferents mercaderies van quedar repartides pel mar.<\/p>\nEl vaixell va ser atacat v\u00e0ries vegades per l\u2019aviaci\u00f3 franquista, fet que va provocar el seu enfonsament al mateix port de Palam\u00f3s. Durant mesos, els vaixell va quedar a una profunditat de 12 metres a la popa i 7 metres a la proa amb una inclinaci\u00f3 de 24\u00ba a babord, trobant-se en males condicions i enfonsat en la seva totalitat. Les tasques de recuperaci\u00f3 durarien uns dos mesos i el 5 d\u2019agost, el Marie<\/em> Th\u00e8rese Le Borgne<\/em> podria sortir del port de Palam\u00f3s i navegar cap a al port franc\u00e8s de Port-Vendr\u00e9s, on li serien realitzades les principals reparacions.<\/p>\n![\"Maria](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/brancas.jpg\")
Maria Th\u00e8rese Le Borgne<\/h3><\/span><\/div>\n\n
Pocs dies despr\u00e9s del fet ocorregut amb el Marie Ther\u00e8se Le Borgne<\/em>, un altre vaixell tornaria a xocar amb una altre mina, tot i que aquesta vegada amb un altre desenlla\u00e7 molt m\u00e9s tr\u00e0gic. L’accident va oc\u00f3rrer el dia 5 de mar\u00e7 a les 10:05 hores entre el Cap de Begur i Aiguafreda i a una milla de la costa, tot i que a Barcelona no es tindria const\u00e0ncia de la not\u00edcia fins la tarda del mateix dia. El vaixell en q\u00fcesti\u00f3, sense identificar en un primer moment fins que despr\u00e9s es podria realitzar l’anomenada identificaci\u00f3, es tractava del petrolier grec Loukia<\/em>[6]<\/a>, que toparia amb una mina de les fondejades pocs dies abans pels minadors nacionals, provocant aquesta una forta explosi\u00f3 que seria escoltada en diversos pobles de les rodalies. Als pocs minuts el vaixell s’incendiaria degut sobretot a que el vaixell anava carregat de benzina, on quedaria envoltat en flames en pocs minuts i amb una densa fumarada. El petrolier grec, matriculat a Sira (Gr\u00e8cia) feia la travessia Constan\u00e7a (Romania) Barcelona i al port roman\u00e8s havia carregat unes 3.200 tones de benzina, realitzant en el seu viatge una petita escala en el port franc\u00e8s de Port-Vendr\u00e9s abans d\u2019entrar en aig\u00fces republicanes. Tot seria molt r\u00e0pid i els tripulants del vaixell, 24 en total, no tindrien temps de llen\u00e7ar cap senyal de socors i el vaixell s’enfonsaria molt r\u00e0pidament[7]<\/a>.<\/p>\nPer\u00f2 els \u00e8xits aconseguits pels rebels en refer\u00e8ncia a l’enfonsament de vaixells a trav\u00e9s de les mines submarines, no tindrien m\u00e9s \u00e8xit amb les mines submarines fondejades a aig\u00fces catalanes fins la segona setmana d\u2019abril, quan el dia 14 sobre 05:30 hores, el petrolier Campeche <\/em>xocaria amb una de les mines fondejades al Cap de Begur, concretament a l’al\u00e7ada de l’Estartit, obligant-lo a entrar a Barcelona amb una bretxa important i amb la p\u00e8rdua de 2.000 tones de combustible. A banda d\u2019aquest \u00faltim incident, aquestos es van anant reduir molt sobretot degut a que els vaixells que navegaren per aquesta zona serien r\u00e0pidament informats de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquests camps minats, intentant evitar aquesta zona en la seva navegaci\u00f3.<\/p>\n![\"Creuer](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/2-ac-ebelae.jpg\")
Creuer Almirante Cervera<\/h3><\/span><\/div>\n\n
D’una altra banda, els vaixells rebels intentarien un nou minat de la costa catalana, en aquest cas al sud el 28 de juny de 1937. L’operaci\u00f3 comen\u00e7aria a primeres hores de la matinada quan el Antonio L\u00e1zaro<\/em> i escortat pel creuer Baleares<\/em>, es situaria davant el Cap Tortosa on a les seves proximitats havia d’intentar sembrar un total de 30 mines en dos l\u00ednies amb orientaci\u00f3 nord-oest i sud-est tot i que quan el minador s’aproparia a la costa per iniciar l’operaci\u00f3, aquest s’hauria de retirar per falta de visibilitat, ajornant l’operaci\u00f3 unes hores esperant una millora de les condicions. Aquesta ho faria passades unes hores per\u00f2 massa tard per repetir l’intent i des del Baleares<\/em> s’ordenaria la suspensi\u00f3 de la operaci\u00f3, cancel\u00b7lant d’aquesta manera el minat, tornant els dos vaixells a Palma.<\/p>\nLa q\u00fcesti\u00f3 de les mines tornaria a ser not\u00edcia a principis de desembre de 1937 quan el Govern brit\u00e0nic contestaria al Govern de Burgos sobre la guerra de mines, despr\u00e9s que aquest declar\u00e9s el bloqueig de la costa mediterr\u00e0nia republicana. La Vanguardia<\/em> reflectiria a les seves planes la resposta del govern brit\u00e0nic, en el que afirmava que l’octava Convenci\u00f3 de La Haia prohibia el llan\u00e7ament de mines al llarg de les costes enemigues quan l’\u00fanic objectiu d’aquesta acci\u00f3 era interceptar la navegaci\u00f3 comercial i que tota acci\u00f3 contr\u00e0ria aquesta Convenci\u00f3, constitu\u00efa una infracci\u00f3 del Dret internacional, incl\u00fas en el cas de que hagu\u00e9s estat reconegut el dret de bel\u00b7liger\u00e0ncia a les dos parts enemigues d’Espanya[8]<\/a>. Tot i aix\u00ed, despr\u00e9s d’aquest darrer intent del juny de 1937, la Marina franquista no tornaria a intentar de nou cap altre operaci\u00f3 de minat a la costa catalana per\u00f2 si que ho faria la Marina Republicana, que minaria les aig\u00fces del Cap de Sant Sebasti\u00e0, la Badia de Roses i el port de Tarragona<\/a>. Per altre banda, cap a finals de la guerra i una vegada finalitzada la campanya de Catalunya, el camp minat per la Marina franquista dos anys abans encara enfonsaria un altre vaixell. Aquest seria el vapor grec Loulis<\/em>[9]<\/a> que el 25 de febrer xocaria amb una mina quan anava de Port-Vendr\u00e9s a Gandia, enfonsant-se davant del Cap de Creus, comptabilitzant-se aix\u00ed una altre p\u00e8rdua m\u00e9s degut a la guerra de mines submarines.<\/p>\n[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
\n
[1]<\/a> MANRIQUE GARC\u00cdA, Jos\u00e9 Mar\u00eda i Lucas MOLINA FRANCO, Las armas de la Guerra Civil Espa\u00f1ola. <\/em>P\u00e0g.370.<\/p>\n[2]<\/a> MORENO DE ALBOR\u00c1N Y REYNA, Fernando i Salvador, La guerra silenciosa y silenciada<\/em>. Historia de la campa\u00f1a naval durante la guerra de 1936 a 1939<\/em>. P\u00e0g. 1.568.<\/p>\n[3]<\/a>Existeix els mapes del fondeig de mines en aquesta zona a la BPR-UB. FP Infiesta. Caixa 1.<\/p>\n[4]<\/a>La Vanguardia,<\/em> 27 de febrer de 1937.<\/p>\n[5]<\/a>Solidaridad Obrera<\/em>, 5 de mar\u00e7 de 1937.<\/p>\n[6]<\/a>Vaixell de 2.143 tones, constru\u00eft el 1910 de nacionalitat grega.<\/p>\n[7]<\/a>Solidaridad Obrera<\/em>, 6 de mar\u00e7 de 1937.<\/p>\n
La tasca de minat s’iniciava a les 12 hores del dia 22 de febrer, moment en que sortia a la mar des de Palma de Mallorca el creuer Almirante Cervera<\/em>, acomboiant al Vicente Puchol<\/em> i justament una hora m\u00e9s tard, ho feia el creuer Baleares<\/em>, vaixell encarregat de protegir al L\u00e1zaro<\/em> durant la seva missi\u00f3. Per\u00f2 en el moment prec\u00eds de la sortida d’aquest creuer, un contratemps important ali\u00e8 als vaixells impedirien que aquestos sortissin a la mar. El problema en q\u00fcesti\u00f3 va ser que en vista de l’operaci\u00f3 que es portava a terme, es va presentar a bord del Baleares<\/em> el comandant del cuirassat angl\u00e8s Ramilles<\/em>, Oldman, que tamb\u00e9 estava fondejat a Palma de Mallorca juntament amb el c\u00f2nsol angl\u00e8s a Palma, Mr. Hilgarth i el Cap de la Base, el contraalmirall Basterreche, amb l’objectiu d’aconseguir informaci\u00f3 respecte aquesta operaci\u00f3 de minat de la costa que estava a punt de realitzar-se[2]<\/a>. Aquesta pres\u00e8ncia de les autoritats angleses a bord del Baleares<\/em> perseguia un objectiu clar, aconseguir saber les zones dels diferents camps minats, tot i que l’oficial angl\u00e8s s’excusava en que nom\u00e9s volia saber si aquesta operaci\u00f3 de minat implicava un greu perill per la navegaci\u00f3 i afectava a les zones de seguretat reservades als ports. L’Almirall Francisco Moreno va decidir proporcionar-li la informaci\u00f3 que volia l’oficial angl\u00e8s, tot i que sense entrar en gaire detalls i sota paraula d’honor,\u00a0 informant-lo que aquesta zona minada quedaria dintre de les 3 milles d’aig\u00fces nacionals. Aconseguida aquesta informaci\u00f3 i una vegada satisfet el comandant angl\u00e8s, aquest va abandonar el vaixell, per\u00f2 l’empitjorament de l’estat de la mar juntament amb que el L\u00e1zaro<\/em> portava dos orenques diferents per realitzar el minat, van fer que l’Almirall Moreno es decid\u00eds per cancel\u00b7lar la missi\u00f3.<\/p>\n \n El L\u00e1zaro<\/em> tornaria novament a Palma per canviar les mines petites que portava per unes de m\u00e9s grans, una tasca de substituci\u00f3 m\u00e9s lenta per\u00f2 molt m\u00e9s efectiva en quant al minat. Aprofitant aquest fet, el creuer Baleares<\/em> realitzaria tot sol, un reconeixement de la costa catalana, iniciant aquest pr\u00f2xim a la zona encomanada al L\u00e1zaro<\/em> per efectuar el minat, les proximitats de Cap de Sant Sebasti\u00e0 i les illes Medes fins quasi arribar a Val\u00e8ncia, reconeixent moltes embarcacions durant la seva navegaci\u00f3. Mentrestant, el Almirante<\/em> Cervera<\/em> acomboiant al Puchol<\/em> continuaria amb el pla previst i durant la matinada del dia 23, aquest \u00faltim efectuaria el fondeig de 56 mines a la zona de Cap de Creus entre una profunditat de 72 a 134 metres. Aquestes es van distribuir en tres l\u00ednies, la primera d’aquestes orientada en direcci\u00f3 sud-est des del Cap de Creus, d’una milla de longitud i composta per unes 16 mines, separades entre elles uns 100-120 metres cadascuna. La segona l\u00ednia estava orientada al nord-est i amb les mateixes caracter\u00edstiques que l’anterior; mentre que la tercera l\u00ednia tenia orientaci\u00f3 sud-sud-oest, m\u00e9s gran que les altres dos i composta per 24 mines.<\/p>\n Els dos creuers rebels, tant el Baleares<\/em> com el Almirante<\/em> Cervera<\/em>, van realitzar durant aquells dies diversos reconeixements per la costa republicana fins que el dia 26, el Baleares<\/em> es va reunir amb el L\u00e1zaro<\/em>, que havia sortit de Palma aquell mateix dia, dirigint-se els dos vaixells a les proximitats del Cap de Begur. Aquella mateixa matinada es realitzaria el segon minat de les costes catalanes en condicions \u00f2ptimes. En total es fondejarien 62 mines de mesura gran, graduades perqu\u00e8 quedessin a 3,5 metres de la superf\u00edcie en tres l\u00ednies orientades al nord-est, sud-est i sud a partir del Cap Negre[3]<\/a>. La primera d’elles, situada a uns 1.500 metres de la costa i amb orientaci\u00f3 nord-est estava composta per una l\u00ednia d’una milla de longitud amb 16 mines separades cadascuna entre elles uns 130 metres. La segona l\u00ednia minada tamb\u00e9 amb una extensi\u00f3 d’una milla i composta per 16 mines igual que l’anterior, tot i que amb una separaci\u00f3 entre mina i mina de 120 metres estava orientada cap al sud-est. La tercera i \u00faltima l\u00ednia comptava amb una extensi\u00f3 de 1’85 milles i estava composta per un total de 31 mines separades entre elles per 120 metres. Aquesta l\u00ednia seria l’ultima realitzada pel L\u00e1zaro<\/em> i estava orientada en direcci\u00f3 sud. En general, en els dos minats efectuats, tant el de Cap de Creus com el de Cap de Begur, van resultar satisfactoris ja que les mines van caure en els llocs previstos i a dist\u00e0ncies de la costa no superiors a les 3 milles.<\/p>\n \n Una vegada finalitzada la missi\u00f3 de minat pel L\u00e1zaro<\/em> i aprofitant que encara es trobaven a la zona els dos creuers rebels i el Vicente Puchol<\/em>, l’alt comandament naval franquista, sabedor de l’arribada a Barcelona del transatl\u00e0ntic Marqu\u00e9s de Comillas<\/em> procedent del port rus de Odessa al Mar Negre, va decidir que els quatre vaixells, juntament amb els creuers auxiliars Rey Jaime I<\/em> i Mallorca <\/em>i amb col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’aviaci\u00f3 amb base a Mallorca actuessin units per intentar la captura d’aquest transatl\u00e0ntic. El Marqu\u00e9s de Comillas<\/em> seria apressat pel creuer Almirante Cervera<\/em> el mateix dia 26 a les 23:00 hores a unes 15 milles del Cap de Sant Sebasti\u00e0, conduit posteriorment a Palma pels minadors, on arribaria el dia seg\u00fcent i descarregaria 2.500 bales de cot\u00f3<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n En quant als vaixells que serien v\u00edctimes d’aquest camp minat, el primer de tots seria el vaixell angl\u00e8s Llandovery Castle<\/em> poques hores despr\u00e9s que el L\u00e1zaro<\/em> finalitz\u00e9s la seva tasca de minat al cap de Begur. El fet va succeir a primera hora de la tarda a unes deu milles del Cap de Creus, provocat per una de les mines que havia fondejat el passat dia 23 el Vicente Puchol<\/em>. Tot i que no va comportar l’enfonsament del vaixell angl\u00e8s si que va fer que cap a les 18:00 hores, el vaixell es vei\u00e9s obligat a entrar al port franc\u00e8s de Port-Vendr\u00e9s, on a sobre quedaria encallat en un banc de sorra a 150 metres del port. El vaixell transportava uns 300 passatgers procedents d’Anglaterra amb destinaci\u00f3 Marsella via Gibraltar, i tot i el xoc amb la mina, no hauria de lamentar cap v\u00edctima, tot i que l’impacte amb la mina si el va produir diverses avaries. Segons els enginyers i els bussos que van fer una comprovaci\u00f3 a fons dels danys causats, el casc del vaixell presentava una bretxa de cinc metres d\u2019alt i cinc metres d\u2019amplada, a l\u2019al\u00e7ada de la l\u00ednia de flotaci\u00f3, produ\u00efda per l\u2019explosi\u00f3 de la mina submarina. En quant als passatgers del Llandovery Castle<\/em>, aquests van ser repartits entre els diferents hotels de la zona, on al dia seg\u00fcent continuarien el seu viatge cap a Marsella o G\u00e8nova, segons la destinaci\u00f3, per\u00f2 ja en altre medi de transport[4]<\/a>.<\/p>\n L’establiment de mines a les costes republicanes i el perill que aix\u00f2 suposava pels vaixells que navegaven per les seves costes, tindria tamb\u00e9 altres conseq\u00fc\u00e8ncies, en aquest cas econ\u00f2miques, ja que degut aquest primer incident i sobretot a conseq\u00fc\u00e8ncia dels danys causats al vapor brit\u00e0nic Llandovery Castle<\/em>, les asseguradores navilieres augmentarien considerablement les primes de segurs pels vaixells mercants, que fins aleshores era de 1\/8 % durant tres mesos, per 1’5 %.<\/p>\n <\/p>\n El seg\u00fcent incident per\u00f2 no es faria esperar i el diumenge 28 de febrer, minuts abans de les 06:00 hores es va poder escoltar a les proximitats del Cap de Begur i cap al sud-est de la Platja de Pals una explosi\u00f3 produ\u00efda a alta mar. Poc despr\u00e9s, el guaita de vigil\u00e0ncia de costa destacat al Cap de Begur captaria una trucada d\u2019auxili emesa pel vapor mercant franc\u00e8s Marie Th\u00e8rese Le Borgne<\/em> informant que es trobava en greu perill d\u2019enfonsament per haver xocat amb una mina submarina a 6\u20192 milles de dist\u00e0ncia de la costa, latitud 41\u00ba 58\u2019 nord, longitud 3\u00ba 22\u2019 est[5]<\/a>. El Marie Th\u00e8rese Le Borgne<\/em> havia sortit de S\u00e8te (Fran\u00e7a) el dia 27 a les 19:20 hores amb destinaci\u00f3 Or\u00e0 (Alg\u00e8ria) amb unes 600 tones de mercaderies diversa comptant amb una dotaci\u00f3 de 23 tripulants i navegava fora de les aig\u00fces territorials espanyoles. Alertades les autoritats republicanes, immediatament en auxili del vaixell en perill i per ordre del delegat mar\u00edtim de Barcelona, sortirien diferents embarcacions de pesca de Palam\u00f3s i Sant Feliu de Gu\u00edxols, que encap\u00e7alades pel pr\u00e0ctic del port de Palam\u00f3s, es dirigirien r\u00e0pidament en auxili del vaixell franc\u00e8s. L\u2019expedici\u00f3 de bous pesquers va poder divisar el Marie Th\u00e8rese Le Borgne<\/em> marxant pels seus propis medis per\u00f2 amb la proa mig enfonsada i van poder acompanyar al vaixell fins al port de Palam\u00f3s, on faria la seva entrada cap a les vuit del mat\u00ed. Immediatament a l\u2019arribada del vaixell, el pr\u00e0ctic del port de Palam\u00f3s va pujar a bord i per fer-se c\u00e0rrec del vapor, aconseguint que aquest guany\u00e9s l\u2019escullera del port, en la que moments despr\u00e9s, quedaria amb la proa encastada. El xoc amb la mina submarina havia provocat que dos tripulants del vaixell franc\u00e8s resultessin ferits de car\u00e0cter lleu i van ser atesos per un metge que va acompanyar al cap de les forces del districte de Palam\u00f3s, Enrique Justo, que es va personar a bord del vaixell i es va posar a les ordres del capit\u00e0 del navili per auxiliar-li en tot el que fos prec\u00eds. A primeres hores del mat\u00ed tamb\u00e9 es traslladaria a Palam\u00f3s el delegat mar\u00edtim de la prov\u00edncia, Antonio Torres, junt amb el representant del Conseller de Defensa, Azuaga, que es traslladarien al vaixell nom\u00e9s arribar al port de Palam\u00f3s, per informar-se detalladament del sinistre i interessar-se per l\u2019estat dels ferits els quals no revestien cap gravetat. Aquests experts entregarien el primer dia de mar\u00e7 el seu dictamen, on traurien la conclusi\u00f3 que el vaixell havia sofert una explosi\u00f3 d’una mina marina a la proa del vapor a la bodega n\u00famero 1 causant grans desperfectes a tota la part de la proa, amb l’aigua envaint les bodegues de proa i diferents mercaderies van quedar repartides pel mar.<\/p>\n El vaixell va ser atacat v\u00e0ries vegades per l\u2019aviaci\u00f3 franquista, fet que va provocar el seu enfonsament al mateix port de Palam\u00f3s. Durant mesos, els vaixell va quedar a una profunditat de 12 metres a la popa i 7 metres a la proa amb una inclinaci\u00f3 de 24\u00ba a babord, trobant-se en males condicions i enfonsat en la seva totalitat. Les tasques de recuperaci\u00f3 durarien uns dos mesos i el 5 d\u2019agost, el Marie<\/em> Th\u00e8rese Le Borgne<\/em> podria sortir del port de Palam\u00f3s i navegar cap a al port franc\u00e8s de Port-Vendr\u00e9s, on li serien realitzades les principals reparacions.<\/p>\n \n Pocs dies despr\u00e9s del fet ocorregut amb el Marie Ther\u00e8se Le Borgne<\/em>, un altre vaixell tornaria a xocar amb una altre mina, tot i que aquesta vegada amb un altre desenlla\u00e7 molt m\u00e9s tr\u00e0gic. L’accident va oc\u00f3rrer el dia 5 de mar\u00e7 a les 10:05 hores entre el Cap de Begur i Aiguafreda i a una milla de la costa, tot i que a Barcelona no es tindria const\u00e0ncia de la not\u00edcia fins la tarda del mateix dia. El vaixell en q\u00fcesti\u00f3, sense identificar en un primer moment fins que despr\u00e9s es podria realitzar l’anomenada identificaci\u00f3, es tractava del petrolier grec Loukia<\/em>[6]<\/a>, que toparia amb una mina de les fondejades pocs dies abans pels minadors nacionals, provocant aquesta una forta explosi\u00f3 que seria escoltada en diversos pobles de les rodalies. Als pocs minuts el vaixell s’incendiaria degut sobretot a que el vaixell anava carregat de benzina, on quedaria envoltat en flames en pocs minuts i amb una densa fumarada. El petrolier grec, matriculat a Sira (Gr\u00e8cia) feia la travessia Constan\u00e7a (Romania) Barcelona i al port roman\u00e8s havia carregat unes 3.200 tones de benzina, realitzant en el seu viatge una petita escala en el port franc\u00e8s de Port-Vendr\u00e9s abans d\u2019entrar en aig\u00fces republicanes. Tot seria molt r\u00e0pid i els tripulants del vaixell, 24 en total, no tindrien temps de llen\u00e7ar cap senyal de socors i el vaixell s’enfonsaria molt r\u00e0pidament[7]<\/a>.<\/p>\n Per\u00f2 els \u00e8xits aconseguits pels rebels en refer\u00e8ncia a l’enfonsament de vaixells a trav\u00e9s de les mines submarines, no tindrien m\u00e9s \u00e8xit amb les mines submarines fondejades a aig\u00fces catalanes fins la segona setmana d\u2019abril, quan el dia 14 sobre 05:30 hores, el petrolier Campeche <\/em>xocaria amb una de les mines fondejades al Cap de Begur, concretament a l’al\u00e7ada de l’Estartit, obligant-lo a entrar a Barcelona amb una bretxa important i amb la p\u00e8rdua de 2.000 tones de combustible. A banda d\u2019aquest \u00faltim incident, aquestos es van anant reduir molt sobretot degut a que els vaixells que navegaren per aquesta zona serien r\u00e0pidament informats de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquests camps minats, intentant evitar aquesta zona en la seva navegaci\u00f3.<\/p>\n \n D’una altra banda, els vaixells rebels intentarien un nou minat de la costa catalana, en aquest cas al sud el 28 de juny de 1937. L’operaci\u00f3 comen\u00e7aria a primeres hores de la matinada quan el Antonio L\u00e1zaro<\/em> i escortat pel creuer Baleares<\/em>, es situaria davant el Cap Tortosa on a les seves proximitats havia d’intentar sembrar un total de 30 mines en dos l\u00ednies amb orientaci\u00f3 nord-oest i sud-est tot i que quan el minador s’aproparia a la costa per iniciar l’operaci\u00f3, aquest s’hauria de retirar per falta de visibilitat, ajornant l’operaci\u00f3 unes hores esperant una millora de les condicions. Aquesta ho faria passades unes hores per\u00f2 massa tard per repetir l’intent i des del Baleares<\/em> s’ordenaria la suspensi\u00f3 de la operaci\u00f3, cancel\u00b7lant d’aquesta manera el minat, tornant els dos vaixells a Palma.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 de les mines tornaria a ser not\u00edcia a principis de desembre de 1937 quan el Govern brit\u00e0nic contestaria al Govern de Burgos sobre la guerra de mines, despr\u00e9s que aquest declar\u00e9s el bloqueig de la costa mediterr\u00e0nia republicana. La Vanguardia<\/em> reflectiria a les seves planes la resposta del govern brit\u00e0nic, en el que afirmava que l’octava Convenci\u00f3 de La Haia prohibia el llan\u00e7ament de mines al llarg de les costes enemigues quan l’\u00fanic objectiu d’aquesta acci\u00f3 era interceptar la navegaci\u00f3 comercial i que tota acci\u00f3 contr\u00e0ria aquesta Convenci\u00f3, constitu\u00efa una infracci\u00f3 del Dret internacional, incl\u00fas en el cas de que hagu\u00e9s estat reconegut el dret de bel\u00b7liger\u00e0ncia a les dos parts enemigues d’Espanya[8]<\/a>. Tot i aix\u00ed, despr\u00e9s d’aquest darrer intent del juny de 1937, la Marina franquista no tornaria a intentar de nou cap altre operaci\u00f3 de minat a la costa catalana per\u00f2 si que ho faria la Marina Republicana, que minaria les aig\u00fces del Cap de Sant Sebasti\u00e0, la Badia de Roses i el port de Tarragona<\/a>. Per altre banda, cap a finals de la guerra i una vegada finalitzada la campanya de Catalunya, el camp minat per la Marina franquista dos anys abans encara enfonsaria un altre vaixell. Aquest seria el vapor grec Loulis<\/em>[9]<\/a> que el 25 de febrer xocaria amb una mina quan anava de Port-Vendr\u00e9s a Gandia, enfonsant-se davant del Cap de Creus, comptabilitzant-se aix\u00ed una altre p\u00e8rdua m\u00e9s degut a la guerra de mines submarines.<\/p>\n [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n \n [1]<\/a> MANRIQUE GARC\u00cdA, Jos\u00e9 Mar\u00eda i Lucas MOLINA FRANCO, Las armas de la Guerra Civil Espa\u00f1ola. <\/em>P\u00e0g.370.<\/p>\n [2]<\/a> MORENO DE ALBOR\u00c1N Y REYNA, Fernando i Salvador, La guerra silenciosa y silenciada<\/em>. Historia de la campa\u00f1a naval durante la guerra de 1936 a 1939<\/em>. P\u00e0g. 1.568.<\/p>\n [3]<\/a>Existeix els mapes del fondeig de mines en aquesta zona a la BPR-UB. FP Infiesta. Caixa 1.<\/p>\n [4]<\/a>La Vanguardia,<\/em> 27 de febrer de 1937.<\/p>\n [5]<\/a>Solidaridad Obrera<\/em>, 5 de mar\u00e7 de 1937.<\/p>\n [6]<\/a>Vaixell de 2.143 tones, constru\u00eft el 1910 de nacionalitat grega.<\/p>\n [7]<\/a>Solidaridad Obrera<\/em>, 6 de mar\u00e7 de 1937.<\/p>\nCreuer Baleares<\/h3><\/span><\/div>\n
Antonio L\u00e1zaro<\/h3><\/span><\/div>\n
Operaci\u00f3 de minatge de la zona de Cap Begur<\/h3><\/span><\/div>\n
Mina submarina<\/h3><\/span><\/div>\n
Maria Th\u00e8rese Le Borgne<\/h3><\/span><\/div>\n
Creuer Almirante Cervera<\/h3><\/span><\/div>\n