{"id":3817,"date":"2020-05-15T17:00:42","date_gmt":"2020-05-15T17:00:42","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/2020\/05\/15\/los-nidos-de-ametralladoras-de-vilanova-i-la-geltru\/"},"modified":"2020-05-16T01:40:46","modified_gmt":"2020-05-16T01:40:46","slug":"nius-vilanova-i-la-geltru","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2020\/05\/15\/nius-vilanova-i-la-geltru\/","title":{"rendered":"Els nius de metralladores de Vilanova i la Geltr\u00fa"},"content":{"rendered":"

Al 1936, Vilanova i la Geltr\u00fa, la capital del Garraf, era un gran poble industrial de 17.494 habitants que comptava amb un important teixit industrial, on destacava per exemple la f\u00e0brica Pirelli, amb 1.500 treballadors i que va a passar a fabricar m\u00e0scares de guerra contra gasos durant el conflicte. Com tota la resta de poblacions litorals de Catalunya, Vilanova i la Geltr\u00fa va fortificar la seva costa alhora de alhora d\u2019evitar qualsevol tipus de desembarcament de tropes rebels provinent de Mallorca. Per aquest motiu, a tot el litoral catal\u00e0 es van construir un nombre molt elevat de posicions defensives, des d\u2019empla\u00e7aments d\u2019artilleria a observatoris i refugis, per\u00f2 sobretot nius de metralladores i trinxeres; aquests \u00faltims en tots aquells territoris susceptibles de patir un desembarcament. El fet determinant que va iniciar aquesta tasca de fortificaci\u00f3 del litoral va ser el bombardeig realitzat pel creuer Canarias<\/em> a Roses el 30 d’octubre de 1936, tot i que abans d’aquesta data ja s\u2019havia comen\u00e7at a estudiar la defensa del litoral.<\/p>\n

Els nius de metralladora o casamates van ser les construccions m\u00e9s importants que es van construir durant la Guerra Civil a la costa catalana, arribant-se a construir fins a 701 posicions d\u2019aquest tipus. Aquesta era una construcci\u00f3 que protegia al servent d’una metralladora o fusell metrallador i segons la seva disposici\u00f3 i els materials de construcci\u00f3 utilitzats podia ser a barbeta (a cel obert, parcialment soterrat i habitualment amb sacs terrers i espitlleres, tamb\u00e9 anomenades troneres, a trav\u00e9s de les quals podia observar o disparar), de ma\u00e7oneria, de ma\u00f3, de ciment, met\u00e0l\u00b7lic o de formig\u00f3 armat. Les dimensions dels nius de metralladora estaven imposades per la metralladora i l’espai suficient perqu\u00e8 el personal la utilitz\u00e9s i pogu\u00e9s moure’s amb comoditat. Normalment eren de 3 metres per 3 metres en planta i de 1,90 metres en altura, tot i que podien ser mes redu\u00efdes en detriment de la comoditat fins a 2,2 per 1,8 per 1,1 metres; o b\u00e9 m\u00e9s gran, respectivament, sempre amb la condici\u00f3 que l’assentament de la metralladora precisava una plataforma de 1,8 per 1 metres col\u00b7locada a 0,75 metres per sota de la tronera.Per la seva realitzaci\u00f3 es van destinar homes i material en abund\u00e0ncia, sobretot durant el primer semestre de 1937, que va ser el per\u00edode de m\u00e9s activitat en quant a la construcci\u00f3 de posicions defensives a tota la costa, arribant a la seva major activitat cap als mesos de febrer-mar\u00e7 de 1937.<\/p>\n

Vilanova i la Geltr\u00fa va comptar fins a 10 nius de metralladores que cobrien amb els seus focs tot el litoral de la ciutat.<\/p>\n

\"Situaci\u00f3

Situaci\u00f3 dels nius de metralladores del litoral de Vilanova i la Geltr\u00fa<\/h3><\/span><\/div>\n

Gaireb\u00e9 tots els nius que es van construir a la fa\u00e7ana mar\u00edtima de la poblaci\u00f3 eren nius senzills (anomenats del Tipus A), per una sola metralladora; amb una entrada lateral o dorsal; amb dos espitlleres per on poder obrir foc a 180\u00ba i constru\u00efts amb formig\u00f3 armat. D\u2019aquest tipus eren per exemple 7 dels 10 nius que es van construir al litoral de Vilanova: la Platja de l\u2019Escarrer; el Rac\u00f3 de Santa Ll\u00facia; Morro de Gos; Riera de Sant Joan; P\u00f2sit de Pescadors; Baluart del Far i Punta Marbrera. <\/span><\/p>\n