{"id":3898,"date":"2020-07-15T17:00:22","date_gmt":"2020-07-15T17:00:22","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/2020\/07\/15\/relato-de-un-brigadista-de-la-toma-de-quinto-zaragoza\/"},"modified":"2020-07-15T23:40:37","modified_gmt":"2020-07-15T23:40:37","slug":"brigadista-quinto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2020\/07\/15\/brigadista-quinto\/","title":{"rendered":"Relat d’un brigadista sobre l’ocupaci\u00f3 de Quinto (Saragossa)"},"content":{"rendered":"

El seg\u00fcent<\/span> text \u00e9s el<\/span> relat<\/span> personal<\/span> de Carl<\/span> Bradley,<\/span> brigadista<\/span> de<\/span>l <\/span>Batall\u00f3<\/span> Lincoln<\/span> que va participar en<\/span> la presa<\/span> de Quinto<\/span> duta<\/span> a terme<\/span> per l’Ex\u00e8rcit<\/span> Republic\u00e0<\/span> entre el 24 i<\/span> el 26 d’agost<\/span> de<\/span> a 1937.<\/span><\/p>\n

La font<\/span> original<\/span> de<\/span> l’<\/span>relat<\/span> procedeix de<\/span> l’arxiu<\/span> rus<\/span> RGASPI<\/span>,<\/span> i aqu\u00ed<\/span> l’hem<\/span> volgut<\/span> plasmar<\/span> tal qual,<\/span> sense<\/span> afegir ni<\/span> modificar res<\/span>,<\/span> perqu\u00e8 el lector<\/span> pugui apreciar<\/span> el text<\/span> tal i com el va escriure.<\/span><\/p>\n

Pel que fa a<\/span> les<\/span> imatges,<\/span> procedeixen de diferents<\/span> fonts,<\/span> per\u00f2<\/span> estan totes<\/span> elles<\/span> agrupades<\/span> a la web:<\/span> https:\/\/www.quintodeebro.com\/historia\/<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

QUINTO<\/strong><\/h4>\n

Relat de Carl Bradley del Batall\u00f3n Lincoln-Washington<\/p>\n

Deixem els camions a esquena d’un alt tur\u00f3, prominent perqu\u00e8 estava com una gran mole, sobre l’esquena nua. E<\/span>l<\/span> terreny estava llis i pla com un desert. Els graons havien estat tallats a la muntanya i condu\u00efen als abrics subterranis m\u00e9s amunt. Moltes peces d’artilleria estaven prop de peu de la <\/span>pujada<\/span>. A uns 3 km al davant de nosaltres s’estenia <\/span>el <\/span>nostre objectiu, <\/span>Quinto.<\/span>
\nTot just hav\u00edem acabat el nostre esmorzar, les nostres bateries van obrir foc. Despr\u00e9s vam veure a la nostra aviaci\u00f3 descarregar el seu pes sobre les l\u00ednies enemigues. Es van aixecar n\u00favols de fum al cel; l’ordre d’ajuntar es va donar. Els tancs van sortir, volant les fortificacions enemigues i saltant sobre elles; nosaltres seguim als tancs. Els feixistes es van replegar a la ciutat i nosaltres els seguim i prenem les trinxeres als afores de la ciutat. Els tancs van seguir a l’enemic fins dins de la poblaci\u00f3, tirant sobre les cases que estaven fortificades i destruint nius de metralladores. La majoria dels feixistes es van refugiar a l’esgl\u00e9sia, que <\/span>e<\/span>stava situada en un tur\u00f3 que dominava tot el paisatge.<\/span><\/em><\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

\n

Entre tant, el nostre Batall\u00f3 havia arribat al cementiri, a la falda de la poblaci\u00f3. La nit s’aproximava r\u00e0pidament. Un dels nostres tancs va tocar en un dip\u00f2sit de municions, i les bombes i granades van estar explotant tota la nit com si fossin focs artificials.
\nAque<\/span>ll<\/span>a tarda va ser portat un can\u00f3 per cobrir la cota mentre prepar\u00e0vem les nostres metralladores en els punts estrat\u00e8gics. La Companyia de Metralladores era manada per Emanuel Lanzer; Nick Pappas era ajudant i Ruby Ryant el comissari de la Companyia. La companyia es va mantenir alerta per al cas que els feixistes es disposessin <\/span>a <\/span>fer un contraatac, a favor de la nit.
\n<\/span>Al<\/span> mat\u00ed seg\u00fcent vam rebre ordres d’entrar a la ciutat i netejar l’esgl\u00e9sia i les cases en qu\u00e8 els feixistes es feien forts. Fixem les baionetes i prenent tres bombes cadascun avancem cap a les cases. La ciutat bullia de metralla. Les metralladores de l’esgl\u00e9sia i d’altres posicions principals, enviaven a les patrulles que avan\u00e7aven un foc de mort. La nostra artilleria i metralladores, al seu torn van carregar sobre l’esgl\u00e9sia mentre que nosaltres entr\u00e0vem a la ciutat. Quan la nostra Secci\u00f3 va arribar al primer carrer, ens vam dividir en grups. <\/span>El nostre grup va prendre una escalinata que condu\u00efa a l’esgl\u00e9sia.<\/span><\/em><\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\u00c9rem cinc en el nostre grup quan vam comen\u00e7ar, per\u00f2 a<\/span>l <\/span>arribar al primer carrer el Comissari Steve Nelson es va unir a nosaltres, pistola en m\u00e0, alerta, amb el somriure de sempre a la cara. Examin\u00e0vem cada casa acuradament, trucant a la porta i cridant per si hi havia alg\u00fa dins. Si no hi havia contestaci\u00f3 trenc\u00e0vem la porta amb una biga que a prevenci\u00f3 port\u00e0vem i tir\u00e0vem dins un parell de granades de m\u00e0 per assegurar-nos. Dos homes van entrar en una casa sense aquesta precauci\u00f3 i van sortir minuts despr\u00e9s ba<\/span>i<\/span>oneta<\/span>t<\/span>s.
\nEl nostre grup treballava les dues bandes del carrer al mateix temps. Els homes d’un costat vigilaven acuradament les finestres de l’altra banda del carrer, aguaitant el tiroteig. En alguns casos vam haver de tirar contra la porta abans que pogu\u00e9ssim entrar a la casa. Al poc temps la ciutat era nostra amb excepci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia.<\/span><\/em><\/p>\n

\"Tropes

Tropes republicanes a Quinto<\/h3><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

La poblaci\u00f3 civil contestava de seguida a la nostra crida i sortia molt aviat dels seus amagatalls; dones, nens i vells, tots aterrits de les experi\u00e8ncies anteriors. Trigaven molta estona abans de comprendre que estaven entre amics. Els vam donar caf\u00e8, aliments, aigua, i aviat es van posar a parlar excitadament, descrivint totes les mis\u00e8ries que els feixistes els imposaven.
\nQuan arribem a la segona casa al carrer, cridem “Vingui aqu\u00ed! I sentim veus apagades que contestaven. Es va sentir la veu d’una dona, i els seus sanglots. Fem una crida a un camarada espanyol perqu\u00e8 li parl\u00e9s i un minut o dos m\u00e9s tard sortia una dona com de 35 anys i tres nens petits, tots plorant que ens partien el cor. Quan van veure la nostra manera tranquil\u00b7litzadora, la dona va tirar els bra\u00e7os a coll de Sid Bassim i el va besar amb gratitud, mentre els nens <\/span>s’<\/span>agafaven a les nostres cames en agra\u00efment i protecci\u00f3. Els acarici\u00e0vem amb cura <\/span>els caps<\/span> i ens prepar\u00e0vem per enviar-los a lloc segur sota escorta, quan sense adonar-nos ens hav\u00edem descobert de la protecci\u00f3 dels murs, i est\u00e0vem enmig del carrer.
\nTot d’una una metralladora al carrer va obrir foc, escampant bales <\/span>per <\/span>tot <\/span>el<\/span> voltant. Vam retrocedir fins a la cantonada del carrer. Vam poder portar-nos a la dona i un nen a seguretat amb nosaltres; per\u00f2 els altres dos, presa de terror, van tornar dins de la casa. Harry Rubin, menys afortunat va caure ferit d’una bala al maluc.
\nDespr\u00e9s de recollir a Harry, que vam fer molt cautelosament, vam tornar a la casa a buscar els nens, per\u00f2 no hi va haver manera de treure’ls d’all\u00e0. <\/span><\/em>Va ser necessari portar a la mare per treure’ls de la casa. Era terrible el veure criatures tan petites posse\u00efdes de tal terror i sent\u00edem un nus a la gola al veure’ls marxar cap a la seguretat.<\/em>
\n<\/span><\/p>\n

\"Evacuaci\u00f3

Evacuaci\u00f3 de civils<\/h3><\/span><\/div>\n
\"Tropes

Tropes republicanes a Quinto<\/h3><\/span><\/div>\n
\"Tropes

Tropes republicanes a Quinto<\/h3><\/span><\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n

Conquer\u00edem<\/span> el <\/span>nostre cam\u00ed a <\/span>Quinto<\/span> casa per casa, i un dels nostres camarades va ser tocat a la cama i la bala li va trencar l’os. Va caure a terra i va fer febles esfor\u00e7os per aixecar-se, i es va arrossegar fins posar-se a resguard de les bales que venien de l’esgl\u00e9sia i de les cases que es desplomaven al seu voltant. William Frame, sanitari, el va veure el seu afany. El<\/span>l<\/span> i dos voluntaris van c\u00f3rrer en la seva ajuda i desafiant, el perill el van conduir a lloc segur.
\nUn altre dels edificis fortificat per un mur de tres peus de gruix i una metralladora en cada finestra, era la posici\u00f3 de comandament. Els feixistes feien tal foc que era impossible prendre-ho fins que tot no fos escombrat. Van ser cridats deu voluntaris que immediatament van fer un pas endavant. El grup era manat per Carl Bradley, el que escriu aquesta hist\u00f2ria. Ens armem amb ampolles de nitroglicerina i prenem posicions a uns 8 metres de la casa fortificada. Ens vam amagar i esperem que l’artilleria descarregu\u00e9s sobre tot l’edifici per evitar que els feixistes tiressin des de les finestres. L’artilleria va complir aquest prop\u00f2sit, per\u00f2 no va poder demolir els murs; les parets eren molt fort<\/span>e<\/span>s Dos dels nostres homes van ser ferits a l’apropar-nos a l’edifici i tres van tenir que portar-los <\/span>al<\/span> lloc de socors. Nom\u00e9s vam quedar <\/span>cinc<\/span>. Cinc \u00e9rem suficients. Cadascun va prendre una ampolla de nitroglicerina, va escollir una finestra i cada ampolla va entrar a la casa, explotant dins amb terribles flames. Vam haver d’anar dues vegades m\u00e9s per portar m\u00e9s ampolles. Despr\u00e9s vam agafar un bid\u00f3 de gasolina amb una metxa i esperem a que explot\u00e9s. Aix\u00f2 va acabar el joc.
\nA<\/span>l<\/span> tornar trobem centenars de soldats que estaven al tur\u00f3, observant amb entusiasme l’escombrat que vam fer dels feixistes, de la seva fortalesa, que ens va salvar la vida de tants camarades. <\/span>L’<\/span>edifici va cremar durant tota la nit.<\/span><\/em><\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

Encara quedava l’esgl\u00e9sia. La nostra artilleria va seguir fent foc, tocant-la moltes vegades. Els Dimitrovs que havien netejat els carrers que condu\u00efen a l’esgl\u00e9sia per la banda esquerra, i els Lincoln-Washington que havien fet el mateix pel costat dret, s’unien ara i parcialment envoltaven l’esgl\u00e9sia, guardant totes les sortides cobertes pel foc. Max Schwartzberg, correu de la companyia de metralladores (ferit despr\u00e9s a Belchite) <\/span>va <\/span>empla\u00e7ar la seva metralladora en un terrapl\u00e8 a 100 metres manejant el sol. Un dels costats de l’esgl\u00e9sia no va poder ser cobert doncs era massa exposat. L’esgl\u00e9sia tenia una porta per aquest costat i molts feixistes van escapar per all\u00e0. Mentre nosaltres cobr\u00edem amb el foc, els Dimitrovs van trencar la porta de l’esgl\u00e9sia amb una biga. Els feixistes van obrir foc immediatament i van comen\u00e7ar a llan\u00e7ar granades contra nosaltres. Ens tirem a una banda, fora de l’abast de foc directe i llavors ens desquit<\/span>em<\/span>.
\nVam agafar feixos de fenc i els tirem dins de l’esgl\u00e9sia, llan\u00e7ant granades sobre ells perqu\u00e8 cremessin. Va passar molt temps abans que pogu\u00e9ssim aconseguir-ho.
\nMentre<\/span>stant<\/span>, un altre grup s’havia acostat a l’Esgl\u00e9sia per on hi havia una petita finestra. Alguns feixistes estaven intentant sortir per all\u00e0. Per\u00f2 comprenent la inutilitat del seu esfor\u00e7, i la seva situaci\u00f3, van comen\u00e7ar a rendir-se, prenent 75 presoners a trav\u00e9s d’aquesta petita finestra nom\u00e9s. A un dels feixistes, que tenia la m\u00e0 tallada pel canell, i sagnava copiosament, li vam fer la primera cura i li apliquem un torniquet.
\nContinuem el nostre foc i els feixistes, comprenent que estaven completament envoltats, es van rendir a excepci\u00f3 d’alguns oficials. Carlins, falangistes, gu\u00e0rdies civils, i joves reclutes, van ser alineats. Molts d’ells estaven greument ferits, molts posse\u00efts de terror. Per\u00f2 els joves reclutes estaven tots molt alegres i cridaven “Visca la Rep\u00fablica” i “Visca el Front Popular”. Els reclutes eren antagonistes dels seus oficials. Ens explicaven que els oficials els feien lluitar obligant-los amb la boca d<\/span>e<\/span>l can\u00f3 i que havien matat alguns abans de rendir-se.
\nDurant el foc, Milo Damiano i Radunovic van tractar de donar la volta a l’esgl\u00e9sia, per evitar que els feixistes s’escapessin per la porta de darrere. Per\u00f2 les bales els aguaitaven i van ser morts juntament amb altres quatre homes; sols dos van escapar sense mal. Durant la nit, el Batall\u00f3 espanyol va netejar enterament la ciutat. <\/span>Quinto<\/span> era nostre.<\/span><\/em><\/p>\n

\"Brigadistes

Brigadistes a Quinto<\/h3><\/span><\/div>\n
\"Presoners

Presoners franquistes<\/h3><\/span><\/div>\n
\"Tropes

Tropes republicanes a Quinto<\/h3><\/span><\/div>\n
\"Tropes

Tropes republicanes a Quinto<\/h3><\/span><\/div>\n
\"Tropes

Tropes republicanes a Quinto<\/h3><\/span><\/div>\n

[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El seg\u00fcent text \u00e9s el relat personal de Carl Bradley, brigadista del Batall\u00f3 Lincoln que va participar en la presa de Quinto duta a terme per l’Ex\u00e8rcit Republic\u00e0 entre el 24 i el 26 d’agost de a 1937. La font original de l’relat procedeix de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3890,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,199,278,49,171],"tags":[59,279,103,172],"class_list":["post-3898","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-armament","category-brigades-internacionals","category-guerra-civil","category-quinto-ca","tag-arago","tag-brigades-internacionals","tag-guerra-civil-ca","tag-quinto-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/Quinto_1937_Agosto_27_Centelles_Tropas_Republicanas_Carretera_Entrada_2.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3898","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3898"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3898\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3900,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3898\/revisions\/3900"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3890"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3898"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3898"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3898"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}