{"id":4467,"date":"2021-01-15T17:00:44","date_gmt":"2021-01-15T17:00:44","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/2021\/01\/15\/las-juntas-de-defensa-pasiva-de-cataluna\/"},"modified":"2021-01-26T23:16:51","modified_gmt":"2021-01-26T23:16:51","slug":"les-juntes-de-defensa-passiva-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2021\/01\/15\/les-juntes-de-defensa-passiva-de-catalunya\/","title":{"rendered":"Les Juntes de Defensa Passiva a Catalunya"},"content":{"rendered":"

Defensa Passiva<\/strong><\/p>\n

Al comen\u00e7ament de la guerra no es temia per un atac aeri a la rereguarda, ja que seguia considerant-se que la guerra es desenvolupava als fronts i que les rereguardes eren llocs tranquils, on no \u00e9s corria cap tipus de perill. Aquesta percepci\u00f3 va canviar ben aviat, quan algunes ciutats de la rereguarda van comen\u00e7ar a ser bombardejades, ja fos per mar o per aire. D\u2019aquesta manera, la necessitat de protegir la poblaci\u00f3 civil davant d’aquests atacs aeris i navals, va fer que es comencessin a establir una s\u00e8rie de mesures de protecci\u00f3 de la poblaci\u00f3 que serien conegudes com a Defensa passiva, o el que \u00e9s el mateix, la defensa del territori sense resposta agressiva.<\/p>\n

Cap a la tardor de 1936 es va comen\u00e7ar a prendre consci\u00e8ncia de la vulnerabilitat de les ciutats davant les agressions a\u00e8ries i la necessitat de protegir-se, de manera que els ajuntaments i els ciutadans van comen\u00e7ar a organitzar-se i a desenvolupar diverses actuacions per tal d’organitzar la Defensa Passiva, creant d’aquesta manera les Juntes de Defensa Passiva Local a cada poblaci\u00f3, seguint unes normes generals centralitzades per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Les Juntes de Defensa Passiva Locals eren les encarregades de dur a terme les mesures de protecci\u00f3 i de formar a la gent, realitzant cursos en Defensa Passiva en diverses especialitats i serveis. A m\u00e9s a m\u00e9s, tamb\u00e9 era l’encarregada d’informar a la poblaci\u00f3 civil dels passos a seguir davant d\u2019un atac aeri i, el que seria m\u00e9s important; van ser les responsables de la construcci\u00f3 a quasi b\u00e9 totes les poblacions catalanes de refugis antiaeris per a protegir a la poblaci\u00f3 civil, realitzant totes aquestes tasques amb uns recursos m\u00ednims, per\u00f2 que gr\u00e0cies a una gran participaci\u00f3 ciutadana va permetre assolir quotes de protecci\u00f3 civil inimaginables.<\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

Juntes de Defensa Passiva <\/strong><\/p>\n

L’Ajuntament de Barcelona va ser la primera administraci\u00f3 p\u00fablica que va fer front al problema de la defensa antia\u00e8ria i per fer-ho va haver de rec\u00f3rrer a estudis fets a Fran\u00e7a, B\u00e8lgica i Su\u00efssa sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, ja que no hi havia cap estudi realitzat al pa\u00eds sobre els atacs aeris i la protecci\u00f3 de la poblaci\u00f3 civil.<\/p>\n

A la tardor del 1936, el consistori barcelon\u00ed va crear la Comissi\u00f3 d’Urbanitzaci\u00f3 i Obres (COU) sota la presid\u00e8ncia del regidor Manuel Mu\u00f1oz D\u00edez, i integrat per consellers municipals, t\u00e8cnics i representants dels sindicats.<\/a> Al mateix temps, molts ve\u00efns, preocupats per la defensa antia\u00e8ria van comen\u00e7ar a organitzar-se per tal d’iniciar la construcci\u00f3 dels primers refugis, organitzant i nomenant alcaldes de barri i vigilants nocturns d’aquestes primeres obres defensives. Com que aquest personal no era suficient, la Comissi\u00f3 va incloure un Servei de Defensa Passiva Antia\u00e8ria que va comen\u00e7ar a mobilitzar al personal, a m\u00e9s a m\u00e9s, de crear tamb\u00e9 un Servei de Paviments, que estava en contacte permanent amb el delegat militar de la Conselleria de Defensa.<\/p>\n

En canvi, aquesta petici\u00f3 no va ser resolta fins al 9 de juny de 1937 quan, arran d’un decret de la Generalitat, va ser creada la Junta de Defensa Passiva de Catalunya (JDPC), que seria l\u2019encarregada de prendre totes les mesures alhora de protegir i auxiliar a la poblaci\u00f3 civil contra possibles atacs aeris, mar\u00edtims o de gas. Tamb\u00e9 va haver de disposar\u00a0 la construcci\u00f3 de tots els refugis que s’estimessin necessaris, aix\u00ed com la seva conservaci\u00f3 i vigil\u00e0ncia. La nova JDPC va incorporar tamb\u00e9 amb car\u00e0cter especial l’Ajuntament de Barcelona, degut a que aquesta era l’entitat pionera i amb m\u00e9s experi\u00e8ncia sobre la mat\u00e8ria. La JDPC estava formada per diferents seccions: Treball Voluntari del Departament de Treball; Defensa Passiva i Serveis Z (antig\u00e0s) del Consell de Sanitat de Guerra i Secretaria de Defensa Passiva del Comit\u00e8 pro-Ex\u00e8rcit. Posteriorment es van ser creades les Brigades Mixtes de Defensa Passiva, cada una integrada per una Brigada de Salvament, una Brigada de Desenrunament i una Brigada de Serveis Z (antigasos).<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/p>\n

<\/div>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/p>\n

<\/div>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/p>\n

<\/div>\n

[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n

 <\/p>\n

Poc temps despr\u00e9s de la creaci\u00f3 de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, el Govern de la Rep\u00fablica va establir un nou decret per tal d’unificar totes les iniciatives que havien sorgit com a defensa davant dels atacs aeris. Segons aquest nou decret, la Defensa Passiva passaria a estar organitzada per la DECA (Defensa Contra Aeronaus), encarregada de publicar les normes generals; i s’havien de crear comit\u00e8s locals i provincials, formats per especialistes que no estiguessin subjectes a ser mobilitzats, els c\u00e0rrecs dels quals no serien remunerats. De la mateixa manera, totes les despeses originades per la preparaci\u00f3 i la realitzaci\u00f3 de la Defensa Passiva havien de ser sufragats pels seus propis beneficiaris.<\/p>\n

Un decret de la Generalitat de Catalunya amb data 11 d’agost de 1937, anunciava que a cada vila, poble o ciutat de Catalunya on fos necessari, s’havia de constituir una Junta de Defensa Passiva Local que havia d’estar integrada per l’Alcalde, el cap militar, el cap militar d’ordre p\u00fablic, l’arquitecte o enginyer municipal, el metge municipal i el secretari, a m\u00e9s a m\u00e9s dels representants dels diferents partits pol\u00edtics i sindicals: UGT, ERC, CNT, Uni\u00f3 de Rabassaires. Poc a poc, es van anar creant a les diferents poblacions de Catalunya les Juntes de Defensa Passiva Local amb uns objectius molt clars, entre els que destacava informar a la poblaci\u00f3 davant dels atacs aeris i formar-los en la protecci\u00f3; dictar tota una s\u00e8rie de normes a seguir davant d\u2019aquests atacs; i establir la construcci\u00f3 de refugis com a mesura de protecci\u00f3 m\u00e9s efectiva davant l\u2019impossibilitat de disposar d\u2019una defensa activa potent.<\/p>\n

La construcci\u00f3 de refugis antiaeris va ser la principal tasca a desenvolupar per part de les Juntes de Defensa Passiva Locals (JDPL) i la que va consumir m\u00e9s recursos de les administracions, tot i que a moltes poblacions ja s\u2019havia comen\u00e7at a treballar en tot all\u00f2 referent a la defensa passiva molt temps abans de la creaci\u00f3 d\u2019aquestes Juntes. De fet, en alguns casos, la construcci\u00f3 de refugis havia partit de la iniciativa de l\u2019administraci\u00f3 local i en d\u2019altres dels propis ve\u00efns i de les seves associacions ve\u00efnals. Amb la creaci\u00f3 de les JDPL aquestes associacions o grups de ve\u00efns, serien reconvertits pels decrets de la Generalitat en Juntes de Barri, de Ve\u00efns o de Districte i passarien a estar subordinades a les Juntes de Defensa Passiva Locals. D\u2019aquesta manera es van institucionalitzar les seves funcions i responsabilitats, sents els seus c\u00e0rrecs obligatoris i gratu\u00efts, tal i com ho havien establert els decrets del Govern de la Rep\u00fablica.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/p>\n

<\/div>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

El principal problema que van tenir les Juntes de Defensa Passiva Locals va ser sobretot el finan\u00e7ament, ja que el propi Govern de la Rep\u00fablica es va desentendre del finan\u00e7ament de les diferents obres a realitzar i molts projectes no van poder tirar endavant per falta de recursos econ\u00f2mics. Pel que fa a les condicions del cobrament, segons un acord signat a Barcelona el 22 de novembre de 1937 pel Secretari General M. Dav\u00f3, la JDPL havia d\u2019assignar una persona que setmanalment o quinzenalment havia de despla\u00e7ar-se a Barcelona pel cobrament corresponent a la setmana o a la quinzena del treball. Aquest individu havia d\u2019aportar tota la documentaci\u00f3 necess\u00e0ria per tal que el cobrament fos efectiu: dues c\u00f2pies certificades de l\u2019acord pres per la Junta assignant a un membre de la mateixa; cinc certificacions de l’import dels materials empleats en la setmana o quinzena; les n\u00f2mines del treball efectuat, tamb\u00e9 per quintuplicat; i factures per quintuplicat dels materials adquirits.<\/p>\n

M\u00e9s endavant, ja cap a mitjans de 1938, el Govern de la Rep\u00fablica va aportar 10.000.000 de pessetes amb la condici\u00f3 que els diners servissin per pagar el material i la m\u00e0 d’obra especialitzada per finalitzar obres de refugis ja en marxa. Aquests diners es van repartir d’una manera desigual, ja que del total, 7.000.000 de pessetes serien per la Junta de Defensa Passiva de Barcelona; mentre que 2.102.000 pessetes se les havien de repartir entre 89 poblacions catalanes.<\/p>\n

Les Juntes Locals hagueren d\u2019espavilar-se per tal de poder comptar amb recursos suficients per enllestir els projectes de refugis que havien planificat. La Conselleria d\u2019Economia de la Generalitat les va ajudar a obtenir recursos, decretant el 23 de mar\u00e7 de 1938 l\u2019obligaci\u00f3 de les empreses col\u00b7lectivitzades i de les sotmeses a control obrer a destinar el 15% de llurs beneficis a atencions socials de car\u00e0cter col\u00b7lectiu (com ara assegurar la protecci\u00f3 civil). En algunes ciutats, a m\u00e9s a m\u00e9s, tots els industrials i comerciants havien de fer una aportaci\u00f3 a la Junta de Defensa Passiva Local corresponent, equivalent al 2% sobre la quota que satisfeien al Tresor en ra\u00f3 de la contribuci\u00f3 industrial i\/o comercial. La principal conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest \u00faltim fet seria l\u2019establiment d’una quota de l\u20191\u20195% sobre el sou de tots els treballadors, amb inclusi\u00f3 de plusos i altres gratificacions que percebien. Igualment, tothom que tingu\u00e9s obrers a les seves ordres descomptarien cada setmana o cada mes en l\u2019acte de pagament de jornals o sous, el tant per cent estipulat, que seria lliurat a la JDPL.<\/p>\n

Podem veure doncs, com la construcci\u00f3 de refugis es finan\u00e7ava amb impostos locals extraordinaris i amb subvencions de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya. Amb tot, aquests recursos eren insuficients per aconseguir els resultats esperats, de manera que molts projectes i construccions van quedar paralitzats. Aquest greu problema, juntament amb la continua p\u00e8rdua de compet\u00e8ncies per part de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya envers la DECA, que s\u2019aniria produint cap a finals del 1938, tindria unes conseq\u00fc\u00e8ncies desastroses. La creaci\u00f3 d\u2019una nova Junta Nacional para la Defensa Pasiva<\/em> per part del Govern de la Rep\u00fablica el 10 de novembre de 1938, va suposar la fi de fet de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya.<\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Defensa Passiva Al comen\u00e7ament de la guerra no es temia per un atac aeri a la rereguarda, ja que seguia considerant-se que la guerra es desenvolupava als fronts i que les rereguardes eren llocs tranquils, on no \u00e9s corria cap tipus de perill. Aquesta percepci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4452,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[199,115,65,49,100],"tags":[116,304,63,103,303],"class_list":["post-4467","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-armament","category-aviacio","category-catalunya","category-guerra-civil","category-guerra-civil-2-ca","tag-aviacio","tag-bombardeigs","tag-catalunya","tag-guerra-civil-ca","tag-refugis"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/jdpc.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4467","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4467"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4467\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4470,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4467\/revisions\/4470"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4452"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4467"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4467"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4467"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}