![\"Pl\u00e0nol](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/4.jpg\")
Pl\u00e0nol de la bateria de costa de Caldetes<\/h3><\/span><\/div>\n <\/p>\n
Una font important d’informaci\u00f3 sobre la bateria \u00e9s troba en els diversos informes realitzats pels agents rebels i evadits al b\u00e0ndol revoltat. Aix\u00ed por exemple, en base d’una informaci\u00f3 d’un agent rebel amb data 21 de desembre de 1937, es deia que per mitj\u00e0 d’una informaci\u00f3 facilitada per un fugitiu de la zona republicana es podia precisar que la bateria de costa empla\u00e7ada a la Torre de els Encantats de Caldetes estava armada amb peces de 75 mm[2]<\/a>. En canvi, el 4 de gener de 1938 un altre agent a servei dels revoltats informava que feia uns mesos que s’havien efectuat obres per a la instal\u00b7laci\u00f3 d’una bateria als voltants d’aquesta poblaci\u00f3, per\u00f2 no podia precisar si havien estat instal\u00b7lades les peces; tot i que per informacions anteriors ja se sabia que les peces eren de 75 mm[3]<\/a>.<\/p>\nEn canvi, un informe d’un altre agent franquista amb data 20 de setembre de 1937, explicava d’una manera m\u00e9s completa com estava realitzada i composta la bateria de Caldes de Estrac[4]<\/a>. Segons la nota de l’agent, aquesta bateria estava constitu\u00efda per 4 canons de bronze de 90 mm de finals de segle XIX i es trobaven empla\u00e7ats a la part superior del vessant de la muntanya, on al seu cim es trobava l’anomenada Torre dels Encantats , que estava situada a l’esquerra de la carretera general de Fran\u00e7a i entre el poble de Caldetes i el balneari Hotel Titus. Les esplanades de les peces eren circulars de 5 metres de di\u00e0metre i la seva solera de terra estava a uns 0’70 metres per sota de el nivell del terreny, de manera que tenia forma de pou. La meitat de les mateixes, les de la banda mar, estava descoberta; mentre que l’altra meitat estava coberta per una solera de voltes amb biguetes que es recolzaven per una banda en un mur adossat al terreny, i per l’altre en una j\u00e0ssera, que a la seva vegada es recolzava en uns pilars aixecats sobre el parapet en els extrems d’1 metre de di\u00e0metre, paral\u00b7lel a la l\u00ednia de la costa. Els recanvis d’aquesta bateria, un per cada pe\u00e7a, estaven enclavats en galeria a l’interior de la muntanya i seu acc\u00e9s tenia lloc directament des de les mateixes esplanades. A cada recanvi hi havia dos departaments, un per c\u00e0rregues i altres per projectils, havent d’anar revestits totalment de fusta dels primers i amb nom\u00e9s un entarimat els segons, sent la seva longitud de 1’50 metres i d’1 metre d’amplada. A la Torre dels Encantats estava establert l’observatori i el lloc de comandament, habilitant la resta de la torre per menjador, cuina, infermeria, farmaciola…; existint a m\u00e9s a m\u00e9s un barracons per allotjament de personal.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/11.jpg\")
<\/h3><\/span><\/div>\n <\/p>\n
Sobre la dotaci\u00f3 de la bateria, hi ha un informe d’un artiller de cognom Galindo de la CNT i datat el 6 de setembre de 1937, que d\u00f3na bon compte d’ella[5]<\/a>. En aquest informe es deia que la bateria es trobava empla\u00e7ada entre els pobles de la comarca del Maresme de Caldes d’Estrac i Arenys de Mar, en un lloc conegut com La Torre dels Encantats. La bateria comptava amb tres canons marca Krupp de 90 mm constru\u00efts l’any 1856, tractant-se doncs de peces antigues; \u00e9s a dir, \u00a0imperfectes pel que fa a punteria i abast i rapidesa de tir.<\/p>\nPel que fa a la dotaci\u00f3, es deia que estava formada per 35 artillers, 11 caps, 2 sergents, 1 brigada, 3 alferes (practicants), 3 tinents i 1 comissari pol\u00edtic. Sobre el tinent cap aquest era Antonio Carola Ysern. L’autor de l’informe deia que no havia pogut indagar a que organitzaci\u00f3 pol\u00edtica pertanyia, encara que donava unes dades molt espec\u00edfics sobre la seva persona. Aix\u00ed per exemple deia que era un militar que quan es va produir la revolta militar, es trobava retirat, dedicant-se a ensenyar la instrucci\u00f3 a Girona als soldats de quota. Va ser cridat pel Govern, presentant-se en la Caserna Salvochea, on va sortir d’all\u00e0 per l\u2019Arag\u00f3 amb una bateria; i m\u00e9s tard va ser destinat a Costes. Quan el declarant va arribar a la bateria, aquesta es trobava en per\u00edode d’organitzaci\u00f3, estant com a responsable l\u2019anomenat tinent. Al principi era molt amable amb tots, no utilitzava galons i semblava un soldat m\u00e9s, trobant-se entre tots, menjant i bevent amb la resta de soldats i comptant sovint coses del front. En canvi, despr\u00e9s dels Fets de Maig, va canviar la seva actitud, imposant la seva autoritat, sent molt altiu i mostrant-se agressiu segons amb qui. Des de llavors tamb\u00e9, es passava llista tres vegades al dia, no dormint ni menjant amb la resta de soldats. Finalitzaven les informacions d’ell dient que la seva premsa favorita eren Treball<\/em> i La Vanguardia<\/em>.<\/p>\nUn altre tinent era Josep Salvia, mestre d’escola a Bellv\u00eds (Lleida) i pertanyent a la Federaci\u00f3 de Treballadors de l’Ensenyament (F.E.T.E.). Va ingressar a l’Escola de Guerra i va sortir amb la graduaci\u00f3 de tinent. S’afegia que pertanyia al P.S.U.C., propagant sempre que podia les seves consignes i lector assidu de Treball<\/em>; encara que no era tan agressiu com l’anterior tinent, per\u00f2 si bastant arbitrari.<\/p>\nEl tercer tinent de la bateria era Antonio Piqu\u00e9 Bergued\u00e0. Es tractava d’un home molt educat i sobretot molt h\u00e0bil, tal com es deia en l’informe, afegint que no llegia cap premsa en pres\u00e8ncia de la resta, i nom\u00e9s s’havia perm\u00e8s algun elogi a la Generalitat. Estava emprat en qualitat de escrivent a la Generalitat, suposant per l’autor de l’informe que pertanyeria a Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest tinent era el que gaudia de grans simpaties entre el personal, per ser el m\u00e9s educat, h\u00e0bil i intel\u00b7ligent; encara que el seu tracte havia canviat en els \u00faltims mesos amb els artillers.<\/p>\n
![\"Informaci\u00f3](\"http:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/7.jpg\")
Informaci\u00f3 de situaci\u00f3 de la bateria de costa de Caldetes<\/h3><\/span><\/div>\nSobre els alferes, es deia que Joaquin Montaner, alferes practicant no tenia criteri fix, era de l’\u00faltim que li parlava, encara que no li agradava ajuntar-se amb els superiors. Per conveni\u00e8ncia pertanyia al P.S.U.C. L’altre alferes, Manuel Carreras, es va presentar voluntari en la Caserna Salvochea, partint amb la columna que va desembarcar a Mallorca. Al seu retorn, va ser destinat a la bateria de costa de Castelldefels i posteriorment a aquesta bateria. Segons l’informant, deia que aquest alferes simpatitzava amb la CNT per\u00f2 es trobava afiliat al P.S.U.C. degut segons ell al fet que no cobrava. De fet deia que una de les vegades va anar a reclamar el sou a Sanitat, on li van dir que si volia tenir la graduaci\u00f3 que li corresponia i tenir la paga de tal, havia de deixar el seu nom i tornar al cap de dos dies. Quan va tornar li van donar el carnet del P.S.U.C., i al preguntar li van dir que ja tenia el que volia i que no es preocup\u00e9s de res.<\/p>\n
De l’\u00fanic brigada que hi havia a la dotaci\u00f3 de la bateria la informaci\u00f3 sobre ell no era molt bona. Es deia Rafael Bartolony i sent soldat de quota, va estudiar i va arribar a brigada de complement, arribant amb aquesta graduaci\u00f3 a la bateria. Pertanyia a Estat Catal\u00e0 i segons deia l’autor de l’informe, era tan dolent com covard, ja que quan s’albirava el Canarias<\/em> o qualsevol avi\u00f3 rebel perdia el sentit. Un detall a tenir en compte, i m\u00e9s en aquestes dates, era que en un llibre seu se li havia trobat enganxada a la coberta una estampa de la Verge. Respecte a la tropa, l’informe deia que els sergents eren molt tractables i fins i tot es podien comptar amb ells en un moment determinat; m\u00e9s fins i tot per aix\u00f2 que amb els caps. Entre els artillers per\u00f2, la CNT gaudia de generals simpaties, encara que havia remarcar que hi havia dos afiliats a les Joventuts Socialistes i algun altre a la UGT; sent per aix\u00f2 la premsa que es llegia amb m\u00e9s assidu\u00eftat i era la preferida Solidaritat Obrera<\/em>. Finalitzava l’informe dient que dins de la bateria es comptava amb for\u00e7a suficient perqu\u00e8 els partidaris de la CNT es fes amb ella si fes falta en qualsevol moment; afegint que hi havia un grup de 7 membres d’aquesta organitzaci\u00f3, per\u00f2 podent ser aquests m\u00e9s nombrosos en el moment prec\u00eds.<\/p>\nPel que fa a les peces d\u2019artilleria, la bateria de Caldes d’Estrac-Arenys de Mar va estar formada en primer lloc per quatre canons de 75 mm Schneider, que van ser reempla\u00e7ats posteriorment a finals de 1937 per tres canons de bronze de 90 mm, formant la 3a Bateria del 2\u00ba Grup M\u00f2bil; i sent el seu delegat Feliciano Trevi\u00f1o. A principis de 1938 va passar a denominar-se 6a Bateria i va abandonar el seu empla\u00e7ament el 12 de mar\u00e7 de 1938 per integrar-se en l’Agrupaci\u00f3 del major Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez Ca\u00f1ete per dirigir-se a al front d’Arag\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n
[1]<\/a> AGMAV, C.1159, Cp.9, D.3 \/1.<\/p>\n[2]<\/a> AGMAV, C.2257, Cp.6, D.1 \/132.<\/p>\n[3]<\/a> AGMAV, C.2257, Cp.6, D.1 \/141.<\/p>\n
En canvi, un informe d’un altre agent franquista amb data 20 de setembre de 1937, explicava d’una manera m\u00e9s completa com estava realitzada i composta la bateria de Caldes de Estrac[4]<\/a>. Segons la nota de l’agent, aquesta bateria estava constitu\u00efda per 4 canons de bronze de 90 mm de finals de segle XIX i es trobaven empla\u00e7ats a la part superior del vessant de la muntanya, on al seu cim es trobava l’anomenada Torre dels Encantats , que estava situada a l’esquerra de la carretera general de Fran\u00e7a i entre el poble de Caldetes i el balneari Hotel Titus. Les esplanades de les peces eren circulars de 5 metres de di\u00e0metre i la seva solera de terra estava a uns 0’70 metres per sota de el nivell del terreny, de manera que tenia forma de pou. La meitat de les mateixes, les de la banda mar, estava descoberta; mentre que l’altra meitat estava coberta per una solera de voltes amb biguetes que es recolzaven per una banda en un mur adossat al terreny, i per l’altre en una j\u00e0ssera, que a la seva vegada es recolzava en uns pilars aixecats sobre el parapet en els extrems d’1 metre de di\u00e0metre, paral\u00b7lel a la l\u00ednia de la costa. Els recanvis d’aquesta bateria, un per cada pe\u00e7a, estaven enclavats en galeria a l’interior de la muntanya i seu acc\u00e9s tenia lloc directament des de les mateixes esplanades. A cada recanvi hi havia dos departaments, un per c\u00e0rregues i altres per projectils, havent d’anar revestits totalment de fusta dels primers i amb nom\u00e9s un entarimat els segons, sent la seva longitud de 1’50 metres i d’1 metre d’amplada. A la Torre dels Encantats estava establert l’observatori i el lloc de comandament, habilitant la resta de la torre per menjador, cuina, infermeria, farmaciola…; existint a m\u00e9s a m\u00e9s un barracons per allotjament de personal.<\/p>\n <\/p>\n Sobre la dotaci\u00f3 de la bateria, hi ha un informe d’un artiller de cognom Galindo de la CNT i datat el 6 de setembre de 1937, que d\u00f3na bon compte d’ella[5]<\/a>. En aquest informe es deia que la bateria es trobava empla\u00e7ada entre els pobles de la comarca del Maresme de Caldes d’Estrac i Arenys de Mar, en un lloc conegut com La Torre dels Encantats. La bateria comptava amb tres canons marca Krupp de 90 mm constru\u00efts l’any 1856, tractant-se doncs de peces antigues; \u00e9s a dir, \u00a0imperfectes pel que fa a punteria i abast i rapidesa de tir.<\/p>\n Pel que fa a la dotaci\u00f3, es deia que estava formada per 35 artillers, 11 caps, 2 sergents, 1 brigada, 3 alferes (practicants), 3 tinents i 1 comissari pol\u00edtic. Sobre el tinent cap aquest era Antonio Carola Ysern. L’autor de l’informe deia que no havia pogut indagar a que organitzaci\u00f3 pol\u00edtica pertanyia, encara que donava unes dades molt espec\u00edfics sobre la seva persona. Aix\u00ed per exemple deia que era un militar que quan es va produir la revolta militar, es trobava retirat, dedicant-se a ensenyar la instrucci\u00f3 a Girona als soldats de quota. Va ser cridat pel Govern, presentant-se en la Caserna Salvochea, on va sortir d’all\u00e0 per l\u2019Arag\u00f3 amb una bateria; i m\u00e9s tard va ser destinat a Costes. Quan el declarant va arribar a la bateria, aquesta es trobava en per\u00edode d’organitzaci\u00f3, estant com a responsable l\u2019anomenat tinent. Al principi era molt amable amb tots, no utilitzava galons i semblava un soldat m\u00e9s, trobant-se entre tots, menjant i bevent amb la resta de soldats i comptant sovint coses del front. En canvi, despr\u00e9s dels Fets de Maig, va canviar la seva actitud, imposant la seva autoritat, sent molt altiu i mostrant-se agressiu segons amb qui. Des de llavors tamb\u00e9, es passava llista tres vegades al dia, no dormint ni menjant amb la resta de soldats. Finalitzaven les informacions d’ell dient que la seva premsa favorita eren Treball<\/em> i La Vanguardia<\/em>.<\/p>\n Un altre tinent era Josep Salvia, mestre d’escola a Bellv\u00eds (Lleida) i pertanyent a la Federaci\u00f3 de Treballadors de l’Ensenyament (F.E.T.E.). Va ingressar a l’Escola de Guerra i va sortir amb la graduaci\u00f3 de tinent. S’afegia que pertanyia al P.S.U.C., propagant sempre que podia les seves consignes i lector assidu de Treball<\/em>; encara que no era tan agressiu com l’anterior tinent, per\u00f2 si bastant arbitrari.<\/p>\n El tercer tinent de la bateria era Antonio Piqu\u00e9 Bergued\u00e0. Es tractava d’un home molt educat i sobretot molt h\u00e0bil, tal com es deia en l’informe, afegint que no llegia cap premsa en pres\u00e8ncia de la resta, i nom\u00e9s s’havia perm\u00e8s algun elogi a la Generalitat. Estava emprat en qualitat de escrivent a la Generalitat, suposant per l’autor de l’informe que pertanyeria a Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest tinent era el que gaudia de grans simpaties entre el personal, per ser el m\u00e9s educat, h\u00e0bil i intel\u00b7ligent; encara que el seu tracte havia canviat en els \u00faltims mesos amb els artillers.<\/p>\n Sobre els alferes, es deia que Joaquin Montaner, alferes practicant no tenia criteri fix, era de l’\u00faltim que li parlava, encara que no li agradava ajuntar-se amb els superiors. Per conveni\u00e8ncia pertanyia al P.S.U.C. L’altre alferes, Manuel Carreras, es va presentar voluntari en la Caserna Salvochea, partint amb la columna que va desembarcar a Mallorca. Al seu retorn, va ser destinat a la bateria de costa de Castelldefels i posteriorment a aquesta bateria. Segons l’informant, deia que aquest alferes simpatitzava amb la CNT per\u00f2 es trobava afiliat al P.S.U.C. degut segons ell al fet que no cobrava. De fet deia que una de les vegades va anar a reclamar el sou a Sanitat, on li van dir que si volia tenir la graduaci\u00f3 que li corresponia i tenir la paga de tal, havia de deixar el seu nom i tornar al cap de dos dies. Quan va tornar li van donar el carnet del P.S.U.C., i al preguntar li van dir que ja tenia el que volia i que no es preocup\u00e9s de res.<\/p>\n De l’\u00fanic brigada que hi havia a la dotaci\u00f3 de la bateria la informaci\u00f3 sobre ell no era molt bona. Es deia Rafael Bartolony i sent soldat de quota, va estudiar i va arribar a brigada de complement, arribant amb aquesta graduaci\u00f3 a la bateria. Pertanyia a Estat Catal\u00e0 i segons deia l’autor de l’informe, era tan dolent com covard, ja que quan s’albirava el Canarias<\/em> o qualsevol avi\u00f3 rebel perdia el sentit. Un detall a tenir en compte, i m\u00e9s en aquestes dates, era que en un llibre seu se li havia trobat enganxada a la coberta una estampa de la Verge. Respecte a la tropa, l’informe deia que els sergents eren molt tractables i fins i tot es podien comptar amb ells en un moment determinat; m\u00e9s fins i tot per aix\u00f2 que amb els caps. Entre els artillers per\u00f2, la CNT gaudia de generals simpaties, encara que havia remarcar que hi havia dos afiliats a les Joventuts Socialistes i algun altre a la UGT; sent per aix\u00f2 la premsa que es llegia amb m\u00e9s assidu\u00eftat i era la preferida Solidaritat Obrera<\/em>. Finalitzava l’informe dient que dins de la bateria es comptava amb for\u00e7a suficient perqu\u00e8 els partidaris de la CNT es fes amb ella si fes falta en qualsevol moment; afegint que hi havia un grup de 7 membres d’aquesta organitzaci\u00f3, per\u00f2 podent ser aquests m\u00e9s nombrosos en el moment prec\u00eds.<\/p>\n Pel que fa a les peces d\u2019artilleria, la bateria de Caldes d’Estrac-Arenys de Mar va estar formada en primer lloc per quatre canons de 75 mm Schneider, que van ser reempla\u00e7ats posteriorment a finals de 1937 per tres canons de bronze de 90 mm, formant la 3a Bateria del 2\u00ba Grup M\u00f2bil; i sent el seu delegat Feliciano Trevi\u00f1o. A principis de 1938 va passar a denominar-se 6a Bateria i va abandonar el seu empla\u00e7ament el 12 de mar\u00e7 de 1938 per integrar-se en l’Agrupaci\u00f3 del major Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez Ca\u00f1ete per dirigir-se a al front d’Arag\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n [vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n [1]<\/a> AGMAV, C.1159, Cp.9, D.3 \/1.<\/p>\n [2]<\/a> AGMAV, C.2257, Cp.6, D.1 \/132.<\/p>\n [3]<\/a> AGMAV, C.2257, Cp.6, D.1 \/141.<\/p>\n<\/h3><\/span><\/div>\n
Informaci\u00f3 de situaci\u00f3 de la bateria de costa de Caldetes<\/h3><\/span><\/div>\n