{"id":5255,"date":"2021-10-01T17:00:52","date_gmt":"2021-10-01T17:00:52","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/2021\/10\/01\/la-cesion-de-los-submarinos-italianos-archimede-general-mola-y-torricelli-general-sanjurjo-a-la-flota-franquista\/"},"modified":"2021-10-15T16:57:54","modified_gmt":"2021-10-15T16:57:54","slug":"cessio-submarins-italians","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2021\/10\/01\/cessio-submarins-italians\/","title":{"rendered":"La cessi\u00f3 dels submarins italians Archimede (General Mola) i Torricelli (General Sanjurjo) a la Flota franquista"},"content":{"rendered":"

Una vegada finalitzada la participaci\u00f3 dels submarins italians a aig\u00fces del Mediterrani republic\u00e0 (octubre de 1936-febrer de 1937); el tr\u00e0fic mar\u00edtim entre els ports francesos i russos amb els ports republicans es va intensificar, provocant el refor\u00e7ament de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, tant necessari despr\u00e9s de la desfeta de M\u00e0laga i sobretot davant les noves ofensives de l\u2019ex\u00e8rcit franquista[1]<\/a>. El Govern franquista va continuar amb la seva petici\u00f3 de cessi\u00f3 d\u2019unitats submarines al govern itali\u00e0, tal i com havia intentat abans de la primera campanya submarina. Al contrari que l\u2019anterior vegada, en aquest cas va obtenir bons resultats, ja que el Govern itali\u00e0 va acceptar l’anomenada petici\u00f3 cap a finals de mar\u00e7 de 1937. Els submarins cedits per la Marina italiana a la Marina franquista van ser el Archimede<\/em> i el Torricelli<\/em>, dos submergibles que ja havien participat activament a aig\u00fces catalanes i que serien donats de baixa definitivament a la Marina italiana a l’abril de 1937.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/p>\n

Submarins General Mola i General Sanjurjo<\/div>\n

Aix\u00ed per tant, el 17 d’abril i despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de manteniment, els dos submarins van sortir de la base italiana de La Spezia, per ser entregats la nit del dia 19 a la Marina franquista prop de l’illa de Cabrera, lluny de possibles espies. Els dos submergibles van arribar amb una petita tripulaci\u00f3 italiana i alguns dels oficials espanyols que havien estat enviats a It\u00e0lia per familiaritzar-se amb els submarins. Els seus comandants van ser els capitans de corbeta Pedro Suances i Rafael Fern\u00e1ndez de Bobadilla, sent el primer d’ells el comandant de l’esquadrilla[2]<\/a>. A la seva arribada a la badia de l\u2019illa de Cabrera els estaven esperant dos mercants armats de la marina rebel, el Mallorca<\/em> i el Jaime I<\/em>; portant a bord les dotacions espanyoles formades per voluntaris desembarcats de totes les unitats de la Armada i que s\u2019havien de fer c\u00e0rrec dels submarins, tot i que la major part d\u2019ells no havia embarcat mai a un submergible. A bord de cada submar\u00ed, van quedar com a voluntaris varis mariners italians, en concret: un oficial de m\u00e0quines, tres torpedistes, dos hidrofonistes, dos electricistes, un timoner i dos artillers.<\/p>\n

Els dos submarins, per ordre expressa del general Franco es van anomenar en un principi C-3<\/em> i C-5<\/em>, alhora d’intentar d’enganyar als republicans de que es tractaven dels dos submergibles perduts pels republicans i que havien estat reflotats i posats de nou al servei actiu pels rebels.<\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/p>\n

Font: Pinterest<\/div>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/p>\n

Font: Pinterest<\/div>\n

Al dia seg\u00fcent de la seva arribada, els dos submergibles van ser traslladats a la badia de Pollen\u00e7a, establint-se la seva base al port de S\u00f3ller. En aquest lloc, a m\u00e9s de requisar-se un hotel per les tripulacions, es va haver de muntar un taller de reparacions i d’emmagatzematge de torpedes i polvorins, aix\u00ed com d\u2019altres elements necessaris, en molts dels casos exportats directament des d\u2019It\u00e0lia; degut a que l\u2019\u00fanica base de submarins de tota Espanya residia a Cartagena, sota control republic\u00e0[3]<\/a>. Els submarins van anar a dependre directament de l\u2019Almirall de la Flota, que va disposar un per\u00edode de destrament de les dotacions amb una durada de dos setmanes, comen\u00e7ant per sortides a la mar a aig\u00fces de Mallorca, realitzant diferents exercicis per familiaritzar a les tripulacions amb els submergibles. Posteriorment a l\u2019agost d\u2019aquest mateix any, els dos submarins van ser rebatejats com General Mola<\/em> (ex Archimede<\/em>) i General Sanjurjo<\/em> (ex Torricelli<\/em>). Abans per\u00f2 d\u2019aquestes dates i del seu rebateig, entre els dies 12 al 22 de maig, els dos submarins van realitzar diferents missions, sobretot al canal de Spartivento, entre Sic\u00edlia i el Cap de Bon, on podien atacar als vaixells mercants amb el can\u00f3 de 100 mm que portaven instal\u00b7lats, m\u00e9s que tot degut a que no tenien exist\u00e8ncia suficient de torpedes[4]<\/a>. Una vegada finalitzada aquesta missi\u00f3 per aig\u00fces del canal de Sic\u00edlia, les tripulacions van haver de continuar treballant en els dies successius, degut tamb\u00e9 a la mancan\u00e7a de personal de terra. Una vegada acabats aquests treballs, van iniciar les primeres missions d\u2019aquests submergibles pel Mediterrani, en concret per aig\u00fces catalanes, amb les mateixes instruccions a seguir que les donades anteriorment a mitjans d\u2019octubre de 1936 als submergibles italians.<\/p>\n

Els dos submarins van iniciar aix\u00ed les operacions per la Mediterr\u00e0nia republicana sortint ambd\u00f3s el mateix dia per realitzar les primeres missions. D’aquesta manera, el submar\u00ed General Mola<\/em> (ex-Archimede<\/em>) va sortir de S\u00f3ller la nit del 29 de maig per actuar a les costes catalanes, sent la primera acci\u00f3 l’enfonsament del veler Granada<\/em> al dia seg\u00fcent. El submergible va observar el veler durant el dia, estant submergit a unes 22 milles al sud-est del Cap Gros (7 milles a Llevant de Tarragona); i per no malgastar cap torpede, ja que portava els justos, va esperar fins la nit per atacar-lo. L’acci\u00f3 es va desenvolupar a les 20:15 hores, quan el Granada<\/em>, un veler de 214 tones amb matr\u00edcula de Barcelona i amb un carregament de ciment de la f\u00e0brica Fradera Vallcarca (Garraf) que feia la travessia Barcelona-Alacant i navegant a dos milles de la costa a l’al\u00e7ada de Cambrils, va ser sorpr\u00e8s pel submar\u00ed. El submergible li va sortir al pas, disparant-li 25 canonades sense previ av\u00eds, destrossant en pocs moments l’embarcaci\u00f3. La tripulaci\u00f3, composta per vuit homes, va haver d’abandonar r\u00e0pidament el veler amb els bots de a bord, arribant a les dotze de la nit a Cambrils. Entre els vuit homes es va haver de lamentar una baixa, la mort a conseq\u00fc\u00e8ncia de la metralla del mariner Salvador Baberoni, de 38 anys i natural de Val\u00e8ncia; aix\u00ed com dos ferits, Antonio Colomar, de 28 anys i ferit en un bra\u00e7 i Antoni Lafuente, de 30 anys i ferit en una cama, que van quedar hospitalitzats. Els cinc membres restants de la tripulaci\u00f3 van sortir r\u00e0pidament cap a Val\u00e8ncia per ordre del Govern, que al con\u00e8ixer l’arribada dels supervivents, van donar les ordres oportunes perqu\u00e8 fossin atesos degudament[5]<\/a>. Despr\u00e9s d’aquesta acci\u00f3, el submar\u00ed va haver de tornar novament a S\u00f3ller degut a un problema a les bateries del submergible; i amarant al migdia a la base mallorquina va aprofitar per posar a punt altres q\u00fcestions. Una vegada finalitzada les tasques de manteniment, es va dirigir cap a la zona compresa entres el Cap Gros i el Cap de Sant Antoni, on va continuar a l’aguait d’unitats republicanes, on enfonsaria al pailebot R\u00e1pido<\/em> al Cap de Sant Antoni, restant davant Val\u00e8ncia fins al dia 9, que tornaria a S\u00f3ller.<\/p>\n

\"Submar\u00ed

Submar\u00ed General Mola<\/h3><\/span><\/div>\n

L\u2019altre submar\u00ed, el General Sanjurjo<\/em> (C-5<\/em>, ex-Torricelli<\/em>), va iniciar la seva activitat tamb\u00e9 la nit del dia 29, sortint de la base de S\u00f3ller per actuar a aig\u00fces catalanes. Aquest va tenir una acci\u00f3 molt m\u00e9s destacada que el General Mola<\/em> ja que va arribar a enfonsar a la motonau Ciudad de Barcelona<\/em>, que feia la travessia Marsella-Val\u00e8ncia. El fet ocorria el dilluns dia 31 de maig, quan el submar\u00ed va atacar al Ciudad de Barcelona<\/em><\/a> <\/a>a les 14:00 hores quan aquest estava a l’al\u00e7ada de Malgrat de Mar i molt pr\u00f2xim la desembocadura del riu Tordera.[6]<\/a><\/p>\n

<\/a><\/p>\n

\"<emCiudad de Barcelona<\/em>\" \/>

Ciudad de Barcelona<\/em><\/h3><\/span><\/div>\n

Despr\u00e9s de l’atac i l’enfonsament al Ciudad de Barcelona<\/em>, el submar\u00ed va continuar fustigant la costa catalana i el dia 4 de juny va protagonitzar un altre atac, en aquest cas per\u00f2 sense poder igualar l’\u00e8xit aconseguit a Malgrat de Mar amb el Ciudad de Barcelona<\/em>. Aix\u00ed trobant-se el submar\u00ed al migdia entre Palam\u00f3s i Sant Feliu de Gu\u00edxols, va atacar al vaixell-tanc Campero<\/em>, ocasionant-li greus desperfectes, havent de refugiar-se aquest al port de Palam\u00f3s. El submar\u00ed va llan\u00e7ar-li un torpede que el va provocar greus desperfectes per\u00f2 no el va poder enfonsar ja que va haver de cancel\u00b7lar l’atac degut a que es va topar amb la resist\u00e8ncia que oferien les bateries de costa i sobretot de varis hidroavions que escortaven al vaixell i que atacarien al submar\u00ed, tot i que sense conseq\u00fc\u00e8ncies pel submergible. Entre la tripulaci\u00f3 del Campero<\/em> no va haver v\u00edctimes mortals per\u00f2 si un ferit. La not\u00edcia va ser donada pels medis republicans com Solidaridad Obrera<\/em> informant del succ\u00e9s a partir del testimoni del tripulants d’un hidroavi\u00f3 que realitzava la tasca de protegir al vaixell-tanc[7]<\/a>. Immediatament despr\u00e9s de con\u00e8ixer la not\u00edcia, les primeres autoritats republicanes i una ambul\u00e0ncia de la Creu Roja van sortir de Girona cap a Palam\u00f3s per donar l’assist\u00e8ncia necess\u00e0ria a la tripulaci\u00f3 del Campero<\/em>. Per altra banda, tamb\u00e9 aquest mateix dia era traslladat a Barcelona en un cami\u00f3 el torpede que havia quedat a la platja de Lloret de Mar quan el submar\u00ed va intentar atacar al Ciudad de Barcelona<\/em> abans d\u2019enfonsar-lo. Mentrestant, el submar\u00ed donava per finalitzada la seva missi\u00f3 a aig\u00fces catalanes i el dia 7 de juny tornava a la seva base de S\u00f3ller amb un bon resultat, ja que havia aconseguit enfonsar a la motonau Ciudad de Barcelona<\/em> i provocar desperfectes al petrolier Campero<\/em>.<\/p>\n

\"Submar\u00ed

Submar\u00ed General Sanjurjo<\/h3><\/span><\/div>\n

[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n

<\/a>\u00a0[1]<\/a> A principis de 1937, els republicans perdrien M\u00e0laga davant dels franquistes i la zona de costa del Mediterrani que passaria a controlar el b\u00e0ndol governamental aniria des de Portbou fins Almeria.<\/p>\n

[2]<\/a> BARGONI, Franco, La participaci\u00f3n naval italiana en la Guerra Civil Espa\u00f1ola<\/em>. P\u00e0g. 300-301.<\/p>\n

[3]<\/a> BARGONI, Franco, La participaci\u00f3n naval italiana en la Guerra Civil Espa\u00f1ola<\/em>. P\u00e0g. 300-301.<\/a><\/p>\n

[4]<\/a>\u00a0 Entre les seves caracter\u00edstiques en quant a armament, comptaven amb dos canons bivalents OTO de 100\/47 mm, dos metralladores Breda de 13,2 mm. Model 1931 a la torre, en missi\u00f3 antia\u00e8ria i vuit tubs llan\u00e7atorpedes de 533 mm.<\/p>\n

[5]<\/a> La Vanguardia<\/em>, 1 de juny de 1937.<\/p>\n

[6]<\/a> Les seves caracter\u00edstiques principals eren les seg\u00fcents: eslora, 101,43 metres; manga, 14,93 metres; puntal, 6,87 metres, i calat medi, 6,51 metres. El tonatge total era de 3.946 tones m\u00e8triques, i el seu\u00a0 despla\u00e7ament, de 5.359 tones m\u00e8triques. Va ser constru\u00eft en les drassanes italians durant l’ any 1929 i registrat en el Lloyd’s en 1930. Posse\u00efa dos motors d’olis pesats de 6.30Q HP, indicats, que li donaven una velocitat de 15,35 nusos. Pertanyia a la flota republicana de la Compa\u00f1\u00eda Transmediterranea<\/em> de Barcelona, i en el moment de produir-se el moviment feixista a Espanya, estava afecte al servei regular de correu i passatge entre el port de Barcelona i el de Palma de Mallorca. Informaci\u00f3 extreta de la p\u00e0gina web www.trasmeships.es<\/p>\n

[7]<\/a> Solidaridad Obrera<\/em>. 4 de juny de 1937.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una vegada finalitzada la participaci\u00f3 dels submarins italians a aig\u00fces del Mediterrani republic\u00e0 (octubre de 1936-febrer de 1937); el tr\u00e0fic mar\u00edtim entre els ports francesos i russos amb els ports republicans es va intensificar, provocant el refor\u00e7ament de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, tant necessari despr\u00e9s de la…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":5249,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[65,125,142,100,126,127,128,134],"tags":[63,130,103,131,132,227,135],"class_list":["post-5255","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-ciudad-de-barcelona-ca","category-defensa-de-costes","category-guerra-civil-2-ca","category-guerra-naval-ca","category-malgrat-de-mar-ca","category-marina-ca","category-submari","tag-catalunya","tag-ciudad-de-barcelona-ca","tag-guerra-civil-ca","tag-guerra-naval-ca","tag-malgrat-de-mar-ca","tag-marina-ca","tag-submari"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/General-Sanjurjo.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5255","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5255"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5255\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5258,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5255\/revisions\/5258"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5249"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5255"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5255"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5255"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}