{"id":5351,"date":"2021-11-01T17:00:15","date_gmt":"2021-11-01T17:00:15","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/2021\/11\/01\/la-batalla-del-mazuco-gijon-la-pinza-se-cierra\/"},"modified":"2021-11-04T00:51:59","modified_gmt":"2021-11-04T00:51:59","slug":"la-batalla-del-mazuco-gijon-la-pinza-se-cierra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2021\/11\/01\/la-batalla-del-mazuco-gijon-la-pinza-se-cierra\/","title":{"rendered":"La Batalla del Mazuco- Gij\u00f3n: La Pin\u00e7a es tanca"},"content":{"rendered":"

Despr\u00e9s de quatre anys de publicar articles peri\u00f2dicament relacionats amb la Guerra Civil, us presentem la primera col\u00b7laboraci\u00f3 que rebem. Es tracta de l’historiador Eladi Romero, autor de nombrosos llibres d’hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, destacant-ne alguns sobre la Guerra Civil. Entre aquests es troben \u00a0Lugares de memoria e itinerarios de la guerra civil espa\u00f1ola<\/em>, Guerra Civil en Arag\u00f3n, La Columna Durruti, La Batalla de Belchite o 30 paisajes de la Guerra Civil<\/em> <\/a>(\u00e9ste \u00faltimo escrito con Alberto de Frutos).<\/p>\n

En aquesta primera col\u00b7laboraci\u00f3, que esperem que sigui la primera de moltes, Eladi Romero ens presenta un article molt interessant sobre el final de la Campanya del Nord, amb la Batalla del Mazuco i la posterior presa de Gij\u00f3n per part de les tropes franquistes.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 GIJ\u00d3N. LA PIN\u00c7A ES TANCA<\/h1>\n

<\/h2>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 QU\u00c8, QUAN, ON<\/h2>\n

Despr\u00e9s de la caiguda de Santander, en despuntar el mes de setembre del 1937, les tropes franquistes van iniciar una maniobra envoltant des de la costa oriental i les terres lleoneses destinada a ocupar Ast\u00faries. La van dirigir els generals Antonio Aranda i Jos\u00e9 Solchaga, amb Fidel D\u00e1vila com a cap suprem i comptant amb uns 110.000 homes. Aranda va avan\u00e7ar des del front asturlleon\u00e8s, mentre que Solchaga operava per la costa des de Santander. L’ofensiva a m\u00e9s va rebre el suport de 250 avions i altres tants canons. Davant seu, els republicans comptaven amb les restes del XIV Cos d’Ex\u00e8rcit, uns 9.000 homes al comandament del tinent coronel Francisco Gal\u00e1n; a m\u00e9s de 35.000 homes m\u00e9s dirigits pel coronel Javier Linares, assessorats per 26 oficials sovi\u00e8tics i amb el suport d’uns 180 canons. La seva aviaci\u00f3 era a m\u00e9s molt escassa, tot just uns pocs caces russos. El comandament suprem de l’Ast\u00faries republicana es trobava llavors en mans del coronel comunista Adolfo Prada Vaquero, pol\u00edticament assessorat pel president del consell regional Belarmino Tom\u00e1s (amb seu al port de Gij\u00f3n).<\/p>\n

El 24 d’agost, poc abans de la caiguda de Santander, el Consell d’Ast\u00faries es va declarar sobir\u00e0, tot i manifestar la seva adhesi\u00f3 a la Rep\u00fablica; la idea era assumir tot el poder militar, per tal de coordinar millor la defensa del territori. Tot i aix\u00f2, el govern central de Val\u00e8ncia no va acceptar aquesta declaraci\u00f3.<\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En la seva retirada, els republicans havien volat part del pont de Sant Vicen\u00e7 de la Barquera i el de Bustio-Unquera (sobre el Deva). Per\u00f2 la l\u00ednia del riu va ser superada amb facilitat per les tropes franquistes. Els soldats navarresos de Solchaga van seguir cap a Llanes, que va caure el dia 5 de setembre. L\u2019antic aer\u00f2drom republic\u00e0 de Cue va ser utilitzat immediatament pels aparells alemanys. Immediatament, Solchaga va enviar a les seves Brigades Navarreses, un total de 33.000 homes, cap a la serra del Cuera (situada entre Llanes i les muntanyes meridionals de l’Ast\u00faries oriental), on s’havien fortificat els republicans, donant inici aix\u00ed a una virulenta batalla pel control de les seves posicions.<\/p>\n

\u00a0La serra del Cuera, dif\u00edcilment accessible, arriba als 1.315 metres a Pico Turbina. No obstant, la solca el congost del Mazuco (on s’ubica el poble hom\u00f2nim), el qual permet certa facilitat de pas des de la costa. Per superar la serra, les Brigades Navarreses van rebre un suport important de l’aviaci\u00f3 (sobretot alemanya), aix\u00ed com pels canons disparats des de la costa pel creuer Almirante Cervera<\/em>. Al principi, els republicans van defensar El Mazuco amb nom\u00e9s 5.000 homes i sense suport aeri, ja que l’escassa aviaci\u00f3 republicana d’aquest front estava destinada a protegir Gij\u00f3n. Afrontaven els primers assalts els batallons bascos de la 156 Brigada Mixta, manats per l’antic oficial de carrabiners Miguel Arriaga Vergara.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Tropes

Tropes republicanas en Asturies<\/h3><\/span><\/div>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L’aven\u00e7 tamb\u00e9 es feia per les muntanyes situades m\u00e9s al sud, on el dia 7 de setembre la brigada dirigida per Manol\u00edn \u00c1lvarez (un milici\u00e0 comunista de Gij\u00f3n, d’ofici maquinista naval, que probablement va aprendre t\u00e0ctica militar a l’URSS), va detenir la 5a Brigada Navarra amb la seva 184 Brigada Mixta a les muntanyes de Pe\u00f1amellera. Tot i aix\u00f2, l’aviaci\u00f3 franquista, usant la t\u00e0ctica de la catifa (consistent a descarregar totes les bombes al mateix temps sobre un sol punt defensiu), va picar al costat de l’artilleria els defensors de Pe\u00f1amellera, posici\u00f3 que va caure el dia 9 deixant el Cuera com a \u00fanic punt defensiu republic\u00e0 a la zona. Dos dies abans, des de Gij\u00f3n s’havien enviat diversos refor\u00e7os al comandament de l’incansable lluitador anarquista Higinio Carrocera, que dirigia la 192 Brigada amb rang de major i es va desplegar pel Mazuco.<\/p>\n

\u00a0Per la costa, el dia 8 els franquistes van trencar les defenses de la ribera oriental del Sella (on la defensa va ser forta fins a caure el seu punt clau, Cangas de On\u00eds), i continuaren imparables cap a Gij\u00f3n. Mentrestant, des de la carretera de Llanes, l’artilleria franquista va pujar cap al Mazuco lenta, encara que inexorablement, gr\u00e0cies al suport dels seus avions. El 8 de setembre comen\u00e7ava una dura batalla, i al final del dia, dels 6.000 republicans que al final defensaven la serra de Cuera formant la denominada 54 Divisi\u00f3 nom\u00e9s en quedaven 1.734. Nom\u00e9s l’efic\u00e0cia de les metralladores els va impedir sucumbir. La resist\u00e8ncia va continuar no obstant diversos dies, malgrat l’insistent bombardeig aeri. El dia 10, els franquistes van aconseguir el port de la Torner\u00eda. Des de les altures de Pico Turbina i Pe\u00f1a Blanca (a gaireb\u00e9 1.200 metres d’al\u00e7ada), els republicans van continuar resistint igual que ho van fer a Celorio (una petita localitat costanera), on tamb\u00e9 es va insistir en l’aven\u00e7. Per fi, el dia 15 van caure el poble del Mazuco i Pe\u00f1a Turbina, i el dia 17 Arenas de Cabrales, situat m\u00e9s al sud-est. Finalment, el dia 22 es va rendir Pe\u00f1a Blanca, darrer baluard de Cuera.<\/p>\n

\"Mapa

Mapa de la Batalla del Mazuco<\/h3><\/span><\/div>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Els republicans van haver de retirar-se a la l\u00ednia del Sella, on ja es lluitava des de feia dies, encara que havien aconseguit endarrerir diverses jornades l’aven\u00e7 franquista. A la zona, els ponts de Cangas d’On\u00eds, Arriondas i el pont nou de Ribadesella van ser volats pels aires per impedir el pas dels rebels. Malgrat tot, el 27 de setembre es va rendir aquesta darrera localitat. L’1 d’octubre, la 5a Brigada Navarra arribava a Covadonga, encara que els primers a entrar al santuari van ser paradoxalment els regulars marroquins. D’altra banda, la imatge de la Mare de D\u00e9u ja no es trobava a la seva capella, ja que havia estat traslladada pel govern republic\u00e0 a l’ambaixada espanyola de Par\u00eds amb l’objectiu d’evitar-ne la destrucci\u00f3[1]<\/a>.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El segon punt de la pin\u00e7a asturiana es trobava a la zona entre Lle\u00f3 i Ast\u00faries, on havia d’actuar el general Aranda, vivint tamb\u00e9 combats de gran intensitat. Un dels llocs m\u00e9s importants des del punt de vista estrat\u00e8gic era el port de Tarna (1.490 md’altitud), ja a la frontera amb Lle\u00f3, fortificat pels republicans. Aranda va encarregar prendre’l al coronel Agust\u00edn Mu\u00f1oz Grandes, que va trobar una forta resist\u00e8ncia dirigida per Manuel S\u00e1nchez Noriega el Coritu (un home que havia lluitat a M\u00e8xic amb Pancho Villa i havia salvat de ser destru\u00efda la imatge de la Verge de Covadonga). Mu\u00f1oz Grandes va utilitzar per a l’operaci\u00f3 un tren de c\u00e0rrega que inclo\u00efa 400 mules, amb qu\u00e8 va poder transportar la seva artilleria. Va ser recolzat a m\u00e9s per una abundant aviaci\u00f3. L’atac als ports de Tarna i San Isidro va comen\u00e7ar amb moltes dificultats el 20 de setembre. Els combats van ser dur\u00edssims i els franquistes nom\u00e9s van poder avan\u00e7ar gr\u00e0cies al suport de l’aviaci\u00f3. Sant Isidre va caure el 4 d’octubre; mentre que tres dies despr\u00e9s, els franquistes, despr\u00e9s de coronar el port hom\u00f2nim, van entrar a Tarna, poblaci\u00f3 que va quedar completament arrasada per l’aviaci\u00f3, i que el dia 10 va ser visitada pel mateix Franco. Va haver de ser reconstru\u00efda en forma regular (\u00e9s a dir, amb carrers paral\u00b7lels) pel Servei Nacional de Regions Devastades. Una setmana despr\u00e9s els homes de Mu\u00f1oz Grandes arribaven a Campo de Caso, on va ser enderrocada la casa consistorial. Capturat el Coritu, va ser jutjat el 16 de desembre, sentenciat a mort i executat immediatament a Gij\u00f3n.<\/p>\n

\u00a0Gij\u00f3n, igual que Avil\u00e9s, van ser preses de forma conjunta pels homes d’Aranda i Solchaga, que ja havien conflu\u00eft el dia 15 d’octubre a Infiesto. Els batallons republicans van deposar llavors les armes, i immediatament van sorgir gent de dretes que es van apoderar de diversos edificis p\u00fablics de Gij\u00f3n. El dia 20 va tenir lloc al seu port la darrera reuni\u00f3 del Consell d’Ast\u00faries, i es va decidir l’evacuaci\u00f3 de tots els soldats. Tot i aix\u00f2, nom\u00e9s van aconseguir abandonar Ast\u00faries en direcci\u00f3 a Fran\u00e7a uns 11.000 homes dels 50.000 que es pretenien evacuar, ja que la falta de vaixells i el bloqueig franquista van impedir l’operaci\u00f3. Entre els que van marxar hi havia el comunista Manol\u00edn \u00c1lvarez, que durant la Batalla de l’Ebre dirigiria la 42a Divisi\u00f3. Molts van haver de rendir-se, mentre que altres van poder amagar-se a les muntanyes i van organitzar diverses guerrilles. El 21 d’octubre els homes d’Aranda i Solchaga entraven a Gij\u00f3n. El general sovi\u00e8tic Vladimir Gorev, cap dels assessors comunistes, va haver d’amagar-se a les muntanyes i va ser rescatat mesos despr\u00e9s, pel que sembla, per un avi\u00f3 rus. De retorn a la URSS, va ser executat com a sospit\u00f3s de tra\u00efci\u00f3 al juny de 1938.<\/p>\n

\"Aspecte

Aspecte del Palau Revillagigedo de Gij\u00f3n<\/h3><\/span><\/div>\n
\"Entrada

Entrada de las tropas franquistas en Gij\u00f3n<\/h3><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 FRONT A FRONT<\/h2>\n

Els franquistes van comptar, per prendre el Mazuco, amb 33.000 homes, 80 peces d’artilleria, 70 avions, diversos blindats i el suport del creuer Almirante Cervera<\/em>. No se sap el nombre de baixes. Els republicans sumaven 6.000 homes, gaireb\u00e9 sense suport aeri i unes poques peces artilleres. Uns 5.000 van causar baixa.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n

CRONOLOG\u00cdA<\/h2>\n

– 5 de setembre de 1937. Els franquistes prenen Llanes.<\/p>\n

– 6 de setembre. Comen\u00e7a l’assalt al Mazuco.<\/p>\n

– 7 de setembre. Combats a Pe\u00f1amellera.<\/p>\n

– 9 de setembre. Cauen les posicions republicanes de Pe\u00f1amellera.<\/p>\n

– 8 de setembre. Jornada negra al Mazuco. Els republicans perden bona part dels efectius.<\/p>\n

– 15 de setembre. Els franquistes conquisten el poble del Mazuco.<\/p>\n

– 22 de setembre. Cau Pe\u00f1a Blanca, \u00faltim basti\u00f3 republic\u00e0 al Mazuco.<\/p>\n

– 7 d\u2019octubre. Els franquistes prenen el port de Tarna.<\/p>\n

– 15 d\u2019octubre. Les tropes d’Aranda i Solchaga conflueixen a Infiesto.<\/p>\n

– 21 d\u2019octubre. Caiguda de Gij\u00f3n. El front cant\u00e0bric desapareix definitivament.<\/p>\n

\"Mapa

Mapa de les Operacions en Asturies<\/h3><\/span><\/div>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 FOGONA\u00c7OS<\/h2>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El primer assalt al Mazuco, desenvolupat el dia 6 de setembre, va ser protagonitzat per les avantguardes de la I Brigada Navarra, que van intentar escalar els abruptes i costeruts vessants del port de la Torner\u00eda. Ataviats amb les boines vermelles, confiaven que la seva simple visi\u00f3 provocaria la fugida de l’enemic. Tot i aix\u00f2, els batallons bascos de la 156 Brigada (formada en origen per comunistes i anarquistes), una de les poques unitats d’Euzkadi que no s’havien rendit despr\u00e9s del Pacte de Santo\u00f1a, els van rebre amb un intens foc que els va obligar a retrocedir gaireb\u00e9 en desbandada. L\u00f2gicament, aquest fracassat intent de prendre una posici\u00f3 elevada sense suport va tenir l’endem\u00e0 una resposta ben diferent. Les bateries artilleres (36 peces en total, a les quals es van sumar els canons alemanys de 88 mm) i l’aviaci\u00f3 van picar al mat\u00ed les posicions republicanes de la Torner\u00eda. No obstant, no va ser suficient, ja que el segon atac seria repel\u00b7lit de nou i les forces requet\u00e9s van quedar fixades en el terreny. L’arribada el mateix dia 7 a la nit dels refor\u00e7os manats per Higinio Carrocera provocaria que la batalla del Mazuco s’allargu\u00e9s durant uns quants dies m\u00e9s.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 TESTIMONI DIRECTE<\/strong><\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

Vladimir Efimovich Gorev<\/strong> (1900-1838).<\/p>\n

L’agent i assessor sovi\u00e8tic Gorev va viure en carns pr\u00f2pies la caiguda d’Ast\u00faries. Integrat a l’Ex\u00e8rcit Roig, havia combatut a la Guerra Civil russa i immediatament es va convertir en un destacat pe\u00f3 de la influ\u00e8ncia militar sovi\u00e8tica en altres pa\u00efsos. De fet, va estar destinat a la Xina com a assessor, i en esclatar la Guerra Civil espanyola va ser immediat destinat al nostre pa\u00eds. Amb el rang de general i sota el sobrenom de Sancho, va assessorar el tinent coronel Vicente Rojo a la defensa de Madrid i despr\u00e9s, a la primavera de 1937, va passar al nord, on va assessorar l’ex\u00e8rcit basc buscant la creaci\u00f3 d’un comandament \u00fanic comunista encara que sense gaire \u00e8xit. Retirat a Ast\u00faries, va ser testimoni del caos dels \u00faltims dies d’octubre, quan tots a Gij\u00f3n pugnaven per fugir amb vaixell o avi\u00f3. Algunes fonts afirmen que Gorev es va retirar a les muntanyes i va poder ser salvat m\u00e9s tard, mentre que d’altres apunten que va poder sortir d’Ast\u00faries i el dia 19 d’octubre en un avi\u00f3 sovi\u00e8tic que el va conduir a Fran\u00e7a. Cridat poc despr\u00e9s a Moscou, primer va rebre l’Ordre de Lenin i un ascens a comandant de divisi\u00f3, per ser detingut el gener de 1938 i executat despr\u00e9s del judici el 20 de juny d’aquell any. No obstant aix\u00f2, el 1956, despr\u00e9s de la mort de Stalin, la seva figura seria rehabilitada.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/div>\n

Higinio Carrocera Mortera<\/strong> (1908-1938).<\/p>\n

Un dels herois indiscutibles de la Batalla del Mazuco, Carrocera era un metal\u00b7l\u00fargic anarquista que s’havia endurit en la lluita sindical treballant a l’empresa Duro Felguera. Va combatre a la revoluci\u00f3 asturiana d’octubre de 1934, va passar per la pres\u00f3, va lluitar a Gij\u00f3n contra les tropes revoltades en comen\u00e7ar la Guerra Civil, va participar al setge d’Oviedo contra les tropes del coronel Aranda i va acabar convertint-se en un destacat comandament de les mil\u00edcies asturianes. Amb el grau de major, va enviar la 192 Brigada (formada majorit\u00e0riament per voluntaris) que va defensar amb gran valor el mass\u00eds del Mazuco, movent-se per tots els punts delicats i refor\u00e7ant les seves tropes amb diverses unitats de metralladores. Tot i que va resultar ferit en el combat, es va poder retirar, i el dia 3 d’octubre, el govern republic\u00e0 li atorgava la medalla de la Llibertat. No obstant aix\u00f2, en caure Ast\u00faries, encara que va poder abandonar Gij\u00f3n amb vaixell, va ser detingut per un vaixell franquista a l’altura del cap Pe\u00f1as i traslladat a Oviedo, on el van jutjar en consell de guerra i van afusellar el 8 de maig de 1938.<\/p>\n

\"\"

<\/h3><\/span><\/p>\n

<\/div>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Rafael Garc\u00eda Vali\u00f1o<\/strong> (1898-1972).<\/p>\n

Amb el rang de tinent coronel, el setembre del 1937 Garc\u00eda Vali\u00f1o va enviar la I Brigada Navarra, punta de llan\u00e7a de l’atac franquista contra el Mazuco. Com a toled\u00e0 d’origen, l\u00f2gicament va iniciar la seva carrera militar a l’acad\u00e8mia d’infanteria d’aquesta ciutat i la va continuar al protectorat del Marroc, on va assolir el grau de comandant per m\u00e8rits de guerra. En esclatar la Guerra Civil estava estiuejant a Zarauz, d’on va aconseguir fugir a Pamplona i es va posar a disposici\u00f3 del general Mola. Immediatament passaria a dirigir una unitat de requet\u00e8s i m\u00e9s tard, com a tinent coronel, la I Brigada Navarra, que va sortir de Llanes el 6 de setembre per ocupar el Mazuco i va estar combatent a la zona, refor\u00e7ada per les 4, 5 i 6 brigades carlins, que serien les encarregades de concloure l’acci\u00f3 davant les baixes patides per les tropes de Garc\u00eda Vali\u00f1o. Aquest, ja com a general, va participar a la Batalla de l’Ebre i l’ofensiva contra Catalunya, concloent la seva vida com a alt c\u00e0rrec al corrupte grup d’empreses Sofico.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0\u00a0 Bibliografia b\u00e0sica<\/h3>\n

– GONZ\u00c1LEZ PRIETO, Luis Aurelio. La batalla del Oriente de Asturias<\/em>. Ediciones Mad\u00fa, Siero, 2007.<\/p>\n

– VARIOS AUTORES. Historia general de Asturias<\/em>. Tomos IX y X. La Guerra civil. Silverio Ca\u00f1ada editor, Gij\u00f3n, 1978.<\/p>\n

[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n

[1]<\/a> Va ser tornada a l’acabar la guerra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s de quatre anys de publicar articles peri\u00f2dicament relacionats amb la Guerra Civil, us presentem la primera col\u00b7laboraci\u00f3 que rebem. Es tracta de l’historiador Eladi Romero, autor de nombrosos llibres d’hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, destacant-ne alguns sobre la Guerra Civil. Entre aquests es troben \u00a0Lugares de memoria…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":5347,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[392,393,394,395,100],"tags":[373,380,396,397,398,103,399],"class_list":["post-5351","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-asturias-ca","category-batalla-del-mazuco-ca","category-ejercito-popular-de-la-republica-ca","category-gijon-ca","category-guerra-civil-2-ca","tag-asturias-ca","tag-asturies","tag-batalla-ca","tag-ejercito-popular-de-la-republica-ca","tag-gijon-ca","tag-guerra-civil-ca","tag-mazuco-ca"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/Asturias-cartel.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5351","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5351"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5351\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5354,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5351\/revisions\/5354"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5347"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5351"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5351"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5351"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}