{"id":823,"date":"2017-07-01T17:00:06","date_gmt":"2017-07-01T17:00:06","guid":{"rendered":"http:\/\/griegc.com\/ca\/?p=823"},"modified":"2017-12-16T10:46:46","modified_gmt":"2017-12-16T10:46:46","slug":"titol-de-lentrada-del-blog-post-numero-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/griegc.com\/ca\/2017\/07\/01\/titol-de-lentrada-del-blog-post-numero-1\/","title":{"rendered":"Les posicions defensives de Quinto (Saragossa)"},"content":{"rendered":"

El municipi de Quinto va tenir un paper molt important durant la Guerra Civil (1936-1939) per la seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica, tan pr\u00f2xim a Saragossa, duent-se a terme durs combats durant el conflicte i sent especialment cruels els protagonitzats a finals d’agost de 1937.<\/p>\n

Amb l’inici de la guerra el 18 de juliol de 1936, Arag\u00f3 es va trobar de la mateixa manera que la resta del territori peninsular, totalment dividit, amb l’excepci\u00f3 que la revolta si que va triomfar en les tres capitals de prov\u00edncia, Osca, Saragossa i Terol, quedant per tant aquestes en mans dels revoltats. D’altra banda, Catalunya es va mantenir fidel a la causa republicana i r\u00e0pidament va sorgir la idea de conquerir Saragossa, una ciutat amb una important pres\u00e8ncia obrera i que per la seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica, hauria de servir per enlla\u00e7ar amb el Nord peninsular o amb Madrid, territoris on tampoc havia triomfat la revolta. Amb aquest objectiu, el 21 de juliol, el mateix president de la Generalitat de Catalunya, Llu\u00eds Companys, va crear el Comit\u00e8 Central de Mil\u00edcies Antifeixistes, organitzant des d’aqu\u00ed les diferents Columnes de Mil\u00edcies compostes per voluntaris de diversa \u00edndole, on destacaven sobretot treballadors i estudiants, per tractar de conquerir per la Rep\u00fablica aquells territoris on si que hi havia triomfat la revolta militar. D’aquesta manera, a finals de juliol sortirien les primeres columnes en direcci\u00f3 a Arag\u00f3, on es va establir un front que va dividir la regi\u00f3 en els dos b\u00e0ndols enfrontats. Precisament, l’avan\u00e7 de les columnes es va veure frenat a les portes d’Osca aix\u00ed com en diferents zones d’Arag\u00f3 com van ser Almud\u00e9var, Leci\u00f1ena, Quinto, Belchite o Terol, delimitant aix\u00ed un front de m\u00e9s de 600 km des de la frontera pirinenca fins al sud de la prov\u00edncia de Terol i que amb prou feines va tenir variaci\u00f3 en molts mesos.<\/p>\n

Fins a les proximitats de Quinto van arribar els anarquistes de la CNT de l’anomenada Columna Ortiz, sortits de Barcelona en tren el 24 de juliol de 1936 i composta per uns 800 confederals; el mateix dia que tamb\u00e9 havia sortit una altra columna anarquista m\u00e9s important, l’anomenada Columna Durruti, composta aquesta per uns 2.500 milicians amb l’objectiu primordial d’entrar a Saragossa. Despr\u00e9s que les dues columnes participessin en la presa de Casp juntament amb altres forces, la Columna Durruti va avan\u00e7ar pel nord del riu Ebre arribant a prendre els pobles de Gelsa, Pina d’Ebre i Osera d’Ebre, establint la seva caserna general a Bujaraloz. D’altra banda, la Columna Ortiz, tamb\u00e9 coneguda amb el nom “Sud-Ebre” va avan\u00e7ar pel sud del riu, ocupant Alcany\u00eds i dividint-se en el seu avan\u00e7. Aix\u00ed per exemple, una part de la columna va quedar situada a la l\u00ednia H\u00edjar-Escatr\u00f3n, mentre que l’altra es va dirigir a Belchite despr\u00e9s d’ocupar S\u00e1stago, la Zaida i Azaila, establint el front davant les poblacions de Quinto i Belchite. Aquestes dues localitats tancarien l’acc\u00e9s directe a Saragossa, succeint-des de llavors nombrosos combats.<\/p>\n

D’altra banda, el municipi de Quinto ja va adquirir un paper important en els primers dies de conflicte. Amb l’inici de la revolta, partidaris d’ambd\u00f3s b\u00e0ndols es van mobilitzar r\u00e0pidament arribant a produir-se els primers enfrontaments encara que jugaria un paper clau el triomf de la revolta a Saragossa i la proximitat d’aquesta amb Quinto, on grups de falangistes locals aviat van rebre l’ajuda de seus hom\u00f2legs de la capital aragonesa, fet que va produir que s’evit\u00e9s l’intent d’assalt a la Caserna de la Gu\u00e0rdia Civil que es pretenia realitzar des del Centre Esquerr\u00e0. Aquests \u00faltims van ser expulsats del seu centre i detinguts la major part dels seus dirigents, entre ells l’alcalde de Izquierda Republicana que seria passat per armes posteriorment, sent els m\u00e9s privilegiats aquells que van poder fugir del poble.<\/p>\n

A causa de l’avan\u00e7 que van realitzar les columnes de milicians a favor del b\u00e0ndol republic\u00e0 per Arag\u00f3, el b\u00e0ndol nacional, (nom amb el qual s’autodenominarien els revoltats) organitzaria a Saragossa diferents unitats de l’Ex\u00e8rcit i mil\u00edcies falangistes, a les quals se’ls van unir tamb\u00e9 forces dels Requet\u00e9s de Navarra, disposades a defensar el territori revoltat. El 25 de juliol aquestes forces van arribar a Quinto, on no molt lluny d’all\u00e0 es trobaven les primeres columnes de milicians que es proposaven arribar a Saragossa. R\u00e0pidament es van iniciar els primers enfrontaments, produint dur\u00edssims combats que van causar nombroses baixes entre els dos contendents, quedant frenada la marxa sobre Saragossa de les columnes de milicians en les mateixes portes de Quinto, establint aqu\u00ed el front durant prop de catorze mesos.<\/p>\n

Els voltants de Quinto serien \u00e0mpliament fortificats, construint tot un seguit de posicions defensives, destacant sobretot el gran nombre de trinxeres existents.<\/p>\n

\"Posicions

Posicions defensives de Quinto<\/h3><\/span> Arxiu General Militar de \u00c1vila.<\/p>\n

<\/div>\n

La posici\u00f3 m\u00e9s important es trobava al sud de la poblaci\u00f3 i molt propera a ella, fet que evidencia que arribava a aquesta posici\u00f3 una canonada d’aigua potable. Ocupava el v\u00e8rtex sud-est del triangle defensiu, sent la m\u00e9s fortificada i extensa, aix\u00ed com la m\u00e9s propera a les forces republicanes i la formava un conjunt de cotes entre les actuals carreteres de Castell\u00f3 i la Zaida. En el seu interior es trobaven els turonets del Belar i de la Nariz i en l’extrem sud, el m\u00e9s proper al front, el de Purburel [1], comptant amb diferents trinxeres i filats, aix\u00ed com amb un niu de fusell metrallador constru\u00eft de ciment i acer que batia la carretera d’Azaila.<\/p>\n

A l’oest de l’anterior posici\u00f3 es trobava l’empla\u00e7ament conegut com “Las Eras”, composta per importants trinxeres que dominaven les diferents elevacions del terreny i s’estenien fins a la seg\u00fcent posici\u00f3. Aquesta nova posici\u00f3 inclo\u00efa la zona del cementiri, existint tamb\u00e9 diferents trinxeres per a la seva defensa, estenent l’est de la mateixa i fins i tot m\u00e9s al nord, fins a la coneguda elevaci\u00f3 del Piquete, amb la seva Esgl\u00e9sia Parroquial com a epicentre.<\/p>\n

La f\u00e0brica de ciment, reconvertida posteriorment en f\u00e0brica de farina, i la propera estaci\u00f3 de ferrocarril de Quinto era un altre dels punts fortificats, tots dos destinats a controlar l’horta a l’est de la poblaci\u00f3 i a evitar l’encreuament enemic del riu o el pas entre aquest i la posici\u00f3 principal del Purburel, turonets del Belar i de la Nariz<\/p>\n

Les posicions defensives s’estenien tamb\u00e9 m\u00e9s al nord-oest de la localitat de Quinto, en les elevacions properes a la cota La Tosqueta; aix\u00ed com al sud-oest en direcci\u00f3 a Codo, a la zona coneguda com Las Parideras en trobar-hi uns edificis que servien de protecci\u00f3, allotjament i descans a les tropes que guarnien les posicions circumdants.<\/p>\n

Finalment, cap al nord i en direcci\u00f3 a Fuentes de Ebro, a les cotes situades al sud-oest de l’ermita de la Mare de D\u00e9u de Bonastre es trobaven les posicions anomenades Bonastre i El Fort\u00ed, comptant cadascuna d’elles amb diferents trinxeres.<\/p>\n

\"Posicions

Posicions defensives de Quinto<\/h3><\/span>LOREN GARAY, Gonzalo: La Batalla de Quinto, 1937<\/em>. Instituto Universitario General Guti\u00e9rrez Mellado. 2011.<\/p>\n

<\/div>\n

Llegenda:
\nP.1: Posici\u00f3 de Purburel i Cabezos de Balar i de la Nariz.
\nP.2: Posici\u00f3 \u201cLa Eras\u201d.
\nP.3: Posici\u00f3 El Cementiri.
\nP.4: Posici\u00f3 de la F\u00e0brica de Ciment i Estaci\u00f3 de Ferrocarril de Quinto.
\nP.5: Posici\u00f3 La Tosqueta.
\nP.6 y P.7: Posicions Las Parideras.
\nP.8: Posici\u00f3 Bonastre.<\/p>\n

Pel que fa a les forces militars que guarnien Quinto i les diferents posicions defensives, aquestes oscil\u00b7laven entre 1.000 i 1.500 efectius, i la seva distribuci\u00f3 era la seg\u00fcent:<\/p>\n

Al casc urb\u00e0 es trobava el personal i les instal\u00b7lacions per al comandament i log\u00edstica de la pla\u00e7a, uns 200 efectius (\u00b1 100) [2]; mentre que la principal posici\u00f3 de Purburel i turonets de Belar i de la Nariz estava defensada per 650 (\u00b1 150) soldats que generalment pertanyien al Regiment d’Infanteria Arag\u00f3 17, aix\u00ed com tamb\u00e9 unitats de les mil\u00edcies de la 5a Bandera de la Falange d’Arag\u00f3 i la 3a Companyia del Ter\u00e7 de Requet\u00e9s de Donya Mar\u00eda de Molina i Marco de Bello, aix\u00ed com una secci\u00f3 de morters.<\/p>\n

L’altra posici\u00f3 important, anomenada “Las Eras” estaven guarnides per Companyies dels Ter\u00e7os de Requet\u00e9s de Navarra unes vegades i d’Arag\u00f3 altres, especialment la 2a Companyia del Ter\u00e7 de Requet\u00e9s de Donya Mar\u00eda de Molina i Marco de Bello, sumant un total de 220 (\u00b1 100) efectius; mentre que en les proximitats del Cementiri i de l’Esgl\u00e9sia Parroquial, i en les eres i cotes properes havia un total de 300 (\u00b1 150) efectius.<\/p>\n

Existiria tamb\u00e9 una secci\u00f3 de Morters als voltants de l’estaci\u00f3 del ferrocarril; Falangistes de la 5a Bandera que guarnien l’Ebre en diferents posicions a l’horta, a la F\u00e0brica de Farines i altres punts, fent un total de 200 (\u00b1 150) efectius; mentre que la zona de la Tosqueta seria defensada per 150 (\u00b1 100) efectius i les posicions de Las Parideras a la muntanya, en direcci\u00f3 a Fuentes de Ebro i a Belchite perfectament fortificades comptarien amb un total de 200 (\u00b1 160). Aix\u00ed mateix, altres forces militars guarnien posicions a l’Ermita de Bonastre 70 (\u00b1 30) efectius i Estaci\u00f3 de Pina 200 (\u00b1 100) efectius.<\/p>\n

Pel que fa a l’artilleria, a la zona de Quinto es trobaven dues bateries de 105 mm i de 75 mm pertanyents al Regiment d’Artilleria Lleugera n. \u00ba 9, desplegades en la seva majoria en la principal posici\u00f3 de Purburel i turonets de Belar i de la Nariz, existint tamb\u00e9 peces de 105 mm en les posicions de “Las Eras” i el Cementiri; a Bonastre dues peces m\u00e9s de 75 mm servides per 35 artillers, mentre que a La Tosqueta es trobarien la resta de les peces. Pel que fa a peces antia\u00e8ries, no se sap de la seva exist\u00e8ncia per\u00f2 amb seguretat hauria d’haver-les en la posici\u00f3 principal i en Tosqueta. Finalment tamb\u00e9 hi havia destacaments de sapadors, transmissions, intend\u00e8ncia i Gu\u00e0rdia Civil.<\/p>\n

[vc_separator type=’normal’ position=’center’ color=” thickness=” up=” down=”]<\/p>\n

[1] En nombroses fonts anglosaxones aquesta posici\u00f3 en el seu conjunt \u00e9s coneguda com Purburel Hill, una generalitzaci\u00f3 que tamb\u00e9 fan diferents autors per a denominar a tota la zona.<\/p>\n

[2] Els c\u00e0lculs de les xifres de defensors han estat realitzats per Gonzalo Lor\u00e9n Garay al maig de 2011. S’indica el probable marge d’error en cada un. Per a m\u00e9s informaci\u00f3, veure el genial treball de LOREN GARAY, Gonzalo: La Batalla de Quinto, 1937. Instituto Universitario General Guti\u00e9rrez Mellado. 2011.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El municipi de Quinto va tenir un paper molt important durant la Guerra Civil (1936-1939) per la seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica, tan pr\u00f2xim a Saragossa, duent-se a terme durs combats durant el conflicte i sent especialment cruels els protagonitzats a finals d’agost de 1937. Amb l’inici…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":977,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[62,49],"tags":[59,54,55],"class_list":["post-823","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arago","category-guerra-civil","tag-arago","tag-guerra-civil","tag-quinto"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/griegc.com\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/IMG_20170328_104753-min.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/823","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=823"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/823\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1334,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/823\/revisions\/1334"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/977"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=823"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=823"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/griegc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=823"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}