La defensa del Coll de Balaguer (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)

15 ag. La defensa del Coll de Balaguer (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)

A l’actual terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet és troba el Coll de Balaguer, una serra molt propera al mar de no més de 155 metres d’altura però molt important estratègicament per ser el pas natural de València a Barcelona per la costa. El camí sempre ha estat difícil i tortuós, de corbes interminables i pujades empinades, sent un dels llocs preferits de Catalunya per l’actuació dels bandolers.

Durant la Guerra Civil i després de la fortificació de la franja costanera del Coll de Balaguer i l’Hospitalet de l’Infant iniciada a finals de 1936 davant la imperiosa necessitat de defensar la costa en previsió de possibles desembarcaments de tropes franquistes; les diferents circumstàncies de la guerra obligarien als estrategues militars republicans a afrontar a partir de la primavera de 1938 una nova fase de fortificacions del Coll de Balaguer molt més ambiciosa.

Les obres de les fortificacions del Coll de Balaguer foren iniciades a mitjans d’abril de 1938 per presoners de guerra del bàndol sollevat i finalitzades més tard per personal civil voluntari quan els reclusos serien traslladats a finals de setembre cap al Pirineu.

Durant aquests mesos es construirien tot tipus d’assentaments per tal d’establir la xarxa de fortificacions del Coll de Balaguer tenint en compte l’enorme potència de foc de l’artilleria així com l’ús massiu de l’aviació durant el conflicte, que obligaria a replantejar-se les estratègies i desenvolupar sòlids sistemes defensius. Els assentaments més importants serien les trinxeres i els fortins com els nius de metralladora, amb l’objectiu de crear sòlides posicions de resistència. Aquests anirien acompanyats d’altres posicions de campanya com eren els pous de tirador, els parapets de pedra seca i els polvorins; edificant-se també assentaments de comandament; observatoris situats en posicions elevades; refugis de personal per albergar la tropa; així com dipòsits de queviures i municions; unides totes aquestes posicions a través d’un complex conjunt de pistes militars[1].

Aquest faraònic projecte precisava d’una complexa i ambiciosa obra d’enginyeria sent el seu impacte tan brutal en el terreny que desfigurà part del paisatge arrasant terres de cultiu, dinamitant muntanyes per fer desmunts i removent milers de tones de roca i reble per fer terraplens. Els onze quilòmetres lineals que ocupaven les fortificacions del Coll de Balaguer estaven concebuts com una sola unitat que seguia una clara idea estructurada sobre un projecte d’estricte rigor, sentit lògic i estratègic. Aquestes fortificacions serien planificades segons les normes vigents i els més exigents sistemes de fortificació de campanya, com serien: la constitució de barreres continues de foc recolzades per la presència d’obstacles; la disseminació d’elements pel territori però al mateix temps lligats per un entramat d’eficaces vies de comunicació; el sempre efectiu factor sorpresa; així com l’escalonament en profunditat de les posicions defensives i la seva ocultació. Sobre aquest darrer aspecte, les construccions s’emmascaraven per tal de que passessin inadvertides a la observació enemiga imitant les barraques i els marges de pedra seca, utilitzant molts cops el pedruscall de la zona i plantant vegetació al seu voltant en molts dels casos per camuflar-la.

Els militars republicans planificaren el camp de batalla basant-se en la topografia, vegetació, població, vies de comunicació i natura del terra, encara que sobre la marxa hi haurien modificacions. De fet, esperaven que les tropes franquistes vinguessin des de Vinaròs direcció Tarragona per la carretera que travessava el Coll de Balaguer, així que per aquest motiu les fortificacions serien orientades cap al sud. A grans trets, van emplaçar una primera línia de defensa al Barranc de les Forques, també anomenat de Cap de Terme o Barranc de l’Almadrava; una segona línia al Collet del Vent, el Comú de Veïns – el Gall i a la zona actual de les centrals nuclears; una tercera al Pont de la Batalla del Barranc de Llèria i una darrera a la Bassa Nova i l’Aigualcoll.

Zones del Coll de Balaguer

Llegenda

Al Barranc de les Forques s’arribava per l’antiga carretera del Perelló i coincidia en part amb els límits del terme de l’Ametlla de Mar, després de superar la caseta d’en Terçà. La seva posició privilegiada buscava aprofitar la posició per agafar el lloc de superioritat lateral  respecte a les tropes que vindrien circulant per la carretera nacional. La línia que seguia el fossar natural que formaven les parets de la riera, comptava amb petits nuclis de resistència molt ben construïts, permetent que un exèrcit atacant temptés la sort tot intentant baixar per la riera i buscar algun punt dèbil en el sistema defensiu[2].

Entre els elements defensius d’aquest sector destacaven sobretot les trinxeres així com els nius de metralladora, vàries posicions per petits canons antitancs i un dipòsit d’aigua, entre d’altres. Sobre les trinxeres aquestes havien estat les primeres en construir-se, dedicant-se en la seva realització força temps ja que estaven molt ben treballades i trobant-se les seves parets fetes amb pedres del país enganxades amb morter d’una gran qualitat constructiva.

El segon sector de defensa era l’anomenat Collet del Vent i Comú de Veïns-El Gall. Aquest espai  muntanyós parapetat, que sense ser una gran elevació obtenia una gran visió de la carretera, permetia disparar des de totes les cotes lateralment i empènyer l’enemic cap al següent sector, l’embut del Pont de la Batalla, aprofitant a més a més que a partir d’aquesta zona les muntanyes començaven a apropar-se perillosament a la costa. És tractava d’un important punt de defensa ja que tots els turons i muntanyes es trobaven fortificats amb pous de tirador, nius de metralladores i trinxeres, orientats tots cap al mar i ajudant així a empènyer a l’atacant encara més cap al mar, convidant-lo a seguir per la carretera mentre rebia foc hostil per un dels seus laterals. La ubicació de les defenses aquí seria a causa que en aquest punt les muntanyes, abans molt encrestades i de fàcil defensa, començaven a arrodonir-se, i en conseqüència, totes aquestes fortificacions feien la doble funció de mantenir hostilitzat l’atacant i impedir un possible moviment de flanqueig per les muntanyes[3]. També cal fer menció que en aquesta zona, concretament on es troben actualment la Central Nuclear Vandellòs II i l’antic baixador del ferrocarril de Vandellòs es trobava el comandament de les fortificacions.

Per la seva banda, el tercer sector de defensa era l’anomenat barranc del Pont de la Batalla, també conegut com el Barranc dels Cinc Ponts. En aquest sector es buscava aconseguir la superioritat frontalment amb un simple i infranquejable conjunt de trinxeres, sent un punt de vital importància doncs s’unien dos vies de comunicació: la via fèrria i la carretera.

Per últim, el quart i darrer sector de defensa ocupava la zona de la Bassa Nova i Cala Justell, una superfície plana i extensa de suau pendent situada al sud de la bateria de costa sud de Coll de Balaguer, entre el mar i la carretera. Aquesta era la zona més treballada i fortificada, pensada per aturar frontalment l’atac de l’enemic. Les defenses d’aquest sector estaven pensades amb una gran longitud, ja que permetia disparar tant sobre la via del ferrocarril com sobre la carretera amb els pous de tirador amb els que havien estat reforçades, quedant a rereguarda les posicions antiaèries i la bateria de costa sud, i mirant al nord, els quatre polvorins que proveirien de municions a les fortificacions i permetria guarir la tropa en cas de necessitat.

[1] CLARÀ I RESPLANDÍS, Josep. Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939). Colecció Camí Ral, núm 35. Barcelona. Rafael Dalmau Editor. 2012.

[2]MIRO SERRA, Oriol. El Coll de Balaguer. La porta de Tarragona.https://orimiro78.com/2012/11/20/la-plana-del-coll-de-balaguer-la-porta-de-tarragona

[3] MIRO SERRA, Oriol. El Coll de Balaguer. La porta de Tarragona. https://orimiro78.com/2012/11/20/la-plana-del-coll-de-balaguer-la-porta-de-tarragona