01 nov. La Bateria de costa de Salou
La bateria de costa emplaçada al Cap de Salou estava englobada dins del projecte republicà d’artillar la costa en previsió de qualsevol atac de vaixells nacionals o d’algun possible desembarcament de tropes rebels a la costa catalana. Els orígens de la bateria de costa de Salou es remunten a mitjans d’octubre de 1936, quan el capità Medrano, encarregat de la defensa del litoral de la província de Tarragona va realitzar una memòria sobre els punts a defensar en el qual assenyalava el Cap de Salou com a lloc idoni per instal·lar artilleria de costa. De fet i seguint aquest informe, la Generalitat de Catalunya va destinar tres bateries d’artilleria per defensar la costa de la província de Tarragona, sent triats els llocs estratègics de Tamarit, Cap de Salou i Sant Carles de la Ràpita; els dos primers per a la defensa del litoral de la ciutat de Tarragona i el tercer per protegir el Delta de l’Ebre, principalment a la seva part dreta. L’elecció del Cap de Salou com el lloc indicat per establir la bateria de costa responia al fet que era el lloc de terra que més s’endinsava al mar després del Delta de l’Ebre. D’aquesta manera, la bateria de costa emplaçada al Cap de Salou servia sobretot per a la defensa del litoral de Tarragona, Salou i Cambrils, esdevenint el Far del Cap de Salou el punt de referència a l’hora de localitzar aquesta bateria. Tant aquesta bateria com la situada a Tamarit, (les dues bateries establertes per protegir la ciutat de Tarragona) estaven disposades més aviat per creuar focs sobre les platges properes més que per impedir una agressió per mar a la ciutat de Tarragona ja que les direccions de tir estaven orientades en línies normals a la costa.
Esplanada per una peça de la bateria de costa de Salou
La bateria estava constituïda per dues seccions d’artilleria, dividides en secció nord i secció sud sent el projecte original de quatre assentament d’artilleria per canons col·locats a barbeta, tot i que la bateria va comptar durant bona part de la guerra amb només dues peces, sent la secció nord la més important.
La secció nord de la bateria de Salou estava constituïda per dues esplanades, una per peça, cadascuna amb els seus petits habitacles per recanvis immediats i rampes de municionament que anaven a parar a la galeria d’entrada de la bateria que es trobava soterrada. L’entrada a aquesta secció de la bateria es feia a través d’una pista bastant ampla, bifurcant cap al refugi i recanvi de municions i cap als emplaçaments de les peces. Aquestes precisament tenien comunicació directa entre elles per un camí d’accés exterior i amb la galeria subterrània, on es trobaven les entrades als recanvis i que finalitzava al magatzem d’artifici. Dins de la galeria central existien les dues entrades als recanvis, unes estàncies laterals a la galeria totalment cobertes amb una altra sala interior a cadascuna d’aquestes i que comptaven amb una petita finestra cap a l’exterior que en forma de ziga-zaga feien també la funció de via de fugida en cas de perill immediat. L’obra, enclavada a la roca viva, era de formigó en massa amb els revestiments; mentre que les cobertes de les galeries i recanvis eren lloses armades de gran espessor sobre entramat de carrils de ferro. Aquesta secció comptava a més amb una trinxera d’evacuació de 38 metres de longitud situada davant del mar i propera a l’emplaçament, per ser utilitzada en cas de perill immediat. Ens ha arribat fins als nostres dies tot aquest emplaçament, força ben conservat, fins i tot podent observar els enganxalls de les peces d’artilleria que s’instal·laria en aquesta secció de la bateria.
Secció Nord Bateria de Salou
Arxiu General Militar d’ÀvilaD’una altra banda, la secció sud de la bateria estava ubicat al costat del vèrtex geodèsic, vigilava principalment el port i la platja de Salou i es trobava a una alçada sobre el nivell del mar d’uns 40 metres, distanciat 50 metres del far del mateix nom i a 4 km del poble de Salou. Tota aquesta obra era de formigó armat i formigó en massa i el seu sostre estava revestit de maó, ciment i bigues de ferro transversals als murs de contenció. La seva entrada és realitzava per una àmplia galeria que conduïa als emplaçaments per la qual es trobaven units i comptava amb tres recanvis petits i una altra bateria, així com un altre lloc sobre la pedra revestit del mateix material del què es trobava construïda l’anterior obra. A la baixada de la muntanya i a la part oposada al mar es trobava a 100 metres la cuina de tropa composta per una casa de tres peces feta de maó i ciment on existia també un aljub en sec. Fins als nostres dies ens ha arribat i encara es conserva una fortificació amb l’inici d’un emplaçament circular per una peça, amb una sala que comunicava a un passadís, encara que inacabada; mentre que en el vessant de la muntanya que mirava cap a Cambrils estava situada una trinxera que vorejant la muntanya, anava a parar a la cara oposada al mar, on es trobava emplaçada la cuina, una sala situada a un nivell inferior de l’emplaçament.
Secció Sud Bateria de Salou
Arxiu General Militar d’ÀvilaCal dir que a finals de gener de 1938 es va realitzar un projecte per a la finalització de les obres de la bateria, tant per a la secció nord com per la sud, encara que tampoc es va dur a terme en la seva totalitat. No obstant això, el dia 1 de setembre es va projectar un altre projecte de reforma i ampliació sobre l’emplaçament de la bateria de costa de Salou, tot i que en aquest cas només era referit al sector nord de la bateria. Les obres que es projectarien serien les indispensables per evitar i trencar en el possible l’ona explosiva, que per experiències de tir realitzades s’havia comprovat que actuava d’una manera molt intensa sobre les parets laterals nord dels refugis i recanvis, habilitant a aquest efecte dues finestres de ventilació. L’accés dels pisos a la plataforma resultava també difícil de realitzar i es preveia la construcció d’un corredor d’accés a la plataforma amb els seus corresponents murs. Finalment es preveia també l’habilitació d’uns nínxols amb porta corredissa per poder tenir a punt diversos projectils. El pressupost inicial eren unes 73.386,43 pessetes, als quals calia sumar unes 2.201,59 pessetes d’imprevistos (es comptabilitzava un 3%) més unes 15.121,98 pessetes com a concepte de mitjans auxiliars, transports, etc … ascendint fins a les 90.710 pessetes finals. No tenim confirmació si tal crèdit seria concedit per dur a terme les obres, però si ha quedat constància que les dues finestres que es demanaven així com el corredor d’accés a les plataformes amb els seus corresponents murs si que serien construïts.
Passadís central de la Secció Nord de la Bateria de Salou
Pel que fa a les peces que van formar part d’aquesta bateria, al març de 1937 i segons una relació de peces artilleres ubicades a la costa catalana es deia que eren quatre canons de 150 mm Krupp encara que poc després, el nombre de peces es reduiria a dos canons d’aquest mateix tipus. A finals del mateix any, la bateria era anomenada 14a Bateria de Punta Salou, estant formada per dos Obusos de Bronze de 150 mm model 1891, amb un abast de 6.500 metres, procedents un de la bateria de Calafell i un altre de la bateria de Coll de Balaguer, passant a la bateria de Monnars (situada a la Punta del Miracle de Tarragona) els 2 canons d’Acer Krupp que havien format part de la bateria de Salou fins al moment. Amb una nova reestructuració que es va fer a principis de març de 1938, la bateria va passar a denominar-se 27a Bateria de Salou tot i que només va canviar la nomenclatura ja que estava composta per aquestes dues mateixes peces.
L’ofensiva de Catalunya realitzada per les tropes nacionals iniciada a finals de desembre de 1938 i finalitzada al febrer de 1939 amb la total ocupació del territori català per part de les tropes franquistes va ser el final de totes les bateries de costa, la de Salou òbviament inclosa . Precisament, en plena ofensiva franquista, el 12 de gener del 1939 les peces de la bateria de Salou juntament amb les de Tamarit van abandonar els seus emplaçaments, abandonant per tant la bateria l’emplaçament del Cap de Salou.
Un cop finalitzada la guerra, al mateix any de 1939, l’emplaçament artiller del Cap de Salou va ser novament utilitzat, en aquest cas per l’exèrcit amb l’objectiu d’establir una nova bateria de costa. Aquesta nova bateria, pertanyent al Regiment d’Artilleria nº44 de Barcelona va ser anomenada 4a Bateria de Cap de Salou, construint fins i tot dos nous emplaçaments per a les peces en no estar d’acord amb els dos realitzats pels republicans, però utilitzant això si les mateixes dependències. En canvi, i malgrat les obres realitzades, al mes de març de 1940 la Bateria de Cap de Salou seria desartillada.
