15 febr. Les Primeres Columnes de Milicians a les Cuencas Mineras
Pel que fa a les columnes de milicians que van operar a la zona de les Cuencas Mineras, ja en els enfrontaments del 5 d’agost de Muniesa va prendre part la Columna Carod-Ferrer, probablement la columna més aragonesa de totes les que es van formar[1]. El nom de la columna el va prendre del seu dirigent Saturnino Carod Lerín, anarquista aragonès natural de Moneva i secretari de propaganda de la regional de la CNT que englobava a Aragó, Navarra i la Rioja. Carod es trobava a Saragossa quan es va produir la revolta però va escapar la matinada del dia 19 de juliol després de l’acord de la nit anterior d’enviar delegats a diferents llocs de la regió perquè els anarquistes rurals estiguessin preparats per respondre a la revolta. Carod es va allunyar fins a Tortosa, creant-hi la columna, enrolant als militants perquè s’impliquessin en la lluita per terres aragoneses i portant com a assessor militar al tinent de la Guàrdia Civil José Ferrer Bonet. La columna va ser augmentada en nombre gràcies a que es van anar afegint gran quantitat de baixaragonesos fugits dels seus respectius pobles per por dels rebels. Als voltants de Calaceit es van ajuntar amb la columna que procedent de Gandesa manava el tinent coronel Martínez Peñalver. La columna va ser dividida en diferents grups, dirigint-se a diverses localitats com Casp, Cretes, Vallderoures, Alcorisa i Alcanyís, per tornar a unir-se una vegada s’havien passat a mans republicanes als diferents pobles de la zona. De fet, la columna un cop es va fer amb Alcanyís sense cap tipus d’enfrontament, es va dirigir cap a la zona de Montalbán.
Imatge del poble de Martín del Río
A Alcorisa a més a més se li va unir una altra columna denominada Morella per ser el lloc on es va formar, però amb preponderància baixaragonesa. La columna no sobrepassava els 800 efectius ja que alguns dels seus membres s’anaven quedant en els seus pobles d’origen un cop s’havia sufocat la rebel·lió a aquests. La columna igualment, va continuar avançant per Andorra, Alloza, Ariño, Oliete i Muniesa. En aquesta última població els milicians de la columna van trobar resistència i van tenir un enfrontament amb les forces rebels i els membres de dretes del poble, patint una vintena de ferits i sis morts a més de suportar el assetjaments de diversos aparells d’aviació. Després d’aconseguir l’objectiu de vèncer als rebels de Muniesa, la columna es va dirigir a la zona d’Azuara, encara que la part més nombrosa de la columna en què anava el mateix Carod es va dirigir a Montalbán i Utrillas, on va estar situada una temporada. La columna va abandonar la zona de les Cuencas Mineras després de l’arribada a principis de setembre de la recentment formada columna Macià-Companys, passant la columna Carod-Ferrer a situar-se definitivament a la zona d’Azuara.
Una altra columna, aquesta més petita que va estar un breu període de temps per la zona de Muniesa va ser la Columna Martínez Peñalver. Aquesta columna s’havia format a Tarragona amb uns 650 efectius i manada pel coronel Ángel Martínez Peñalver. Havia sortit de Tarragona el 24 de juliol prenent la direcció de Gandesa, d’aquí va prendre Calaceit al costat de la columna Carod-Ferrer i després es va dirigir a Alcanyís, entrant a la ciutat el dia 26 sense cap oposició. Posteriorment, la columna es va dirigir cap a Muniesa i la zona de Belchite al costat de la columna Carod-Ferrer, encara que poc després el coronel Peñalver deixava el front al·legant falta d’entesa amb els altres dirigents de les columnes.
Però sens dubte la columna que va estar més temps a la zona de les Cuencas Mineras va ser la columna catalana Macià-Companys[2]. Aquesta columna es va crear, com totes, enmig de l’ambient revolucionari del moment, i va ser Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) la impulsora de la creació de dues columnes la Francesc Macià i la Lluís Companys, formades en gran part per afiliats del propi partit, però també d’Estat Català, i per voluntaris catalanistes. La configuració d’aquestes dues columnes no va ser fàcil a causa de l’oposició dels representants de les organitzacions polítiques i sindicals, ja que titllaven a aquesta columna com contrarevolucionària pel seu caràcter nacionalista. La columna que comptava amb el beneplàcit del mateix president de la Generalitat, havia demanat als militars Vicenç Guarner i el conseller de Defensa de la Generalitat, el tinent coronel d’aviació Felipe Díaz Sandino la creació d’uns efectius formats per aquells afiliats i simpatitzants de ERC i els partits catalanistes, amb la intenció de cobrir la zona meridional del front d’Aragó.
Així d’aquesta manera, el dia 1 de setembre Companys va rebre els responsables de la comissió organitzadora de les columnes Francesc Macià i Lluís Companys, que van acabar unificant en una sola i que es va acabar constituint per 25 centúries agrupades en cinc batallons dirigits amb militars professionals, el comandant Iglesias i els capitans Serra, Pascual, Gómez Descalzo e Imbernón. La columna va ser destinada a cobrir la zona de les Cuencas Mineras de Terol, entre les forces formades a Catalunya i les columnes valencianes, integrada per un nombre important de militars professionals que li va donar una major disciplina respecte a la resta d’unitats de tipus llibertari. Finalment va quedar composta amb uns 1300 homes, dotats segons el mateix Vicenç Guarner amb quatre metralladores, deu o dotze fusells metralladors i dues bateries de muntanya, al comandament del tinent coronel Jesús Pérez Salas, que havia ocupat el càrrec de responsable de la policia amb Francesc Macià i cap dels Somatents durant els Fets d’octubre de 1934. Va comptar a més a més com a comissari polític a qui va ser alcalde de la Seu d’Urgell, Enric Canturri.
Marxa de la Columna Macià-Companys per Barcelona a principis de setembre de 1936
El 5 de setembre la columna Macià-Companys desfilava sense armament de cap classe pels carrers de Barcelona com a fet previ a la seva sortida que es va produir en la nit del 8 al 9 del mateix mes. El diari La Humanitat del dia 9 de setembre publicava la notícia de la sortida la nit anterior dels integrants de la columna[3]. La crònica periodística descrivia com a les deu del nit havia arribat a l’estació de França, plena de públic, la primera de les columnes procedent del Castell de Montjuïc, mentre d’altres autoritats com el general de la Guàrdia Civil José Aranguren i el conseller d’Obres Públiques Pere Mestres, es van afegir al comiat, a més de diversos diputats. A les 11 de la nit la segona columna trepitjava l’andana de l’estació amb un acolliment efusiu per part dels ciutadans. Companys, amb Ventura Gassol i Martí Rouret i els Mossos d’Esquadra van arribar una mica més tard, en un veritable bany de multituds. Dos combois van ser els preparats per transportar a tots els voluntaris, sortint primer la columna Francesc Macià, mentre que la Lluís Companys ho va fer una hora més tard en un altre comboi ferroviari en direcció a la Puebla de Híjar i d’allà cap a Alcanyís, on es va establir la seu de la seva caserna general. En aquesta ciutat també es publicava el diari de la columna Catalunya Antifeixista, Portaveu de la Quarta Columna Francesc Macià – Lluís Companys, un diari de guerra amb articles i notícies dels fets bèl·lics al front[4]. A diferència de la resta de les columnes que ja havien sortit per a Aragó anteriorment, la columna Macià-Companys no disposava tot just d’armes fins que es va establir al front. La columna per tant estava molt malament equipada i els armers anaven a les mateixes trinxeres a revisar les armes. Sobre la composició de la columna cal dir que aquesta va anar augmentant els seus efectius d’armes i altres elements, logística, arribant a reunir uns 2000 voluntaris distribuïts en 5 batallons i al seu torn en unes 25 centúries, incrementant també el nombre de bateries d’artilleria fins 3 i dotar-los amb 25 metralladores i 28 fusells metralladors. Cada centúria estava dirigida per un capità i les unitats menors eren manades per soldats de tropa catalanes. Els comandaments superiors a 100 homes eren exercits en aquesta columna per capi,tans de l’Exèrcit que tenien a les seves ordres 300 milicians; mentre que les unitats inferiors estaven manades per antigues classes, pertanyien al partit d’Esquerra. Això va donar lloc que, sense arribar ni remotament a constituir unitats de l’Exèrcit, era aquella la columna que més s’assemblava a una organització regular a gairebé tot el front d’Aragó. Tenia nomenat un delegat civil, però aquest només intervenia en els assumptes administratius; i tot el concernent al comandament militar, l’exercia el tinent coronel Pérez Salas. Al cap d’unes setmanes, la comandància es va acabar instal·lant a Montalbán i, finalment, a Oliete, encara que molts dels milicians que la componien seguien acudint a Alcanyís en els seus moments d’oci, ciutat aquesta també on van desfilar al juliol de 1937 quan el president de la Generalitat, Lluís Companys, va realitzar una visita al front.
Refugis de la tropa a Martín del Río
[1] Tot el tema de les columnes a Aragó està molt bé documentat a MALDONADO MOYA, José María, La Guerra Civil en Aragón (1936-1939). 2007
[2] Tota la informació sobre aquesta columna està molt bé documentada a l’obra que ens ha servit de referència HERNÁNDEZ CARDONA, Francesc Xavier, ÍÑIGUEZ, David, La Columna Macià-Companys. Barcelona. Fundació Josep Irla. 2013.
[3] La Humanitat. 9 de setembre 1936.
[4] Van sortir publicats quatre números, el primer el 9 de gener de 1937 i l’últim a l’abril de 1938.
