Les operacions sobre les Balears II: El paper de la Flota Republicana

15 set. Les operacions sobre les Balears II: El paper de la Flota Republicana

En l’operació sobre les Illes Balears va tenir un paper molt important la Marina Republicana, tenint una gran activitat al llarg de tota l’operació, tant per al transport de tropes com per al suport de la força expedicionària i el seu posterior reembarcament.

Tot i que els principals vaixells com eren el cuirassat Jaime I i el creuer Libertad no van participar en l’operació de desembarcament, si que van actuar en els moments finals de l’expedició a Mallorca. Des dels primers moments, van intervenir els destructors Almirante Antequera i Almirante Miranda, sobretot com a transport de tropes en les operacions a Formentera i Eivissa i responien als seus noms en clau EBBC i EBBD. També van actuar unitats més petites com el Torpedero nº17, un petit vaixell de 190 tones adscrit a l’Aeronàutica Naval de Barcelona; els guardacostes Xauen i Tetuan, de 510 i 400 tones de desplaçament respectivament; tres submarins: el B-2, el B-3 i el B-4 de 556/836 tones de desplaçament però bastant descuidats; els remolcadors Cíclope (EBBD) Gaditano, R-13 i R-14[1]; les barcasses de desembarcament K-14 (EBGQ) i K-16 (EBGI); dues barcasses de defensa antisubmarina de Cartagena i Maó; el vaixell aljub A-3 i les llanxes de la Tabacalera I-2 i I-6.

Submarí B-2

Biblioteca Nacional de España

Remolcador Cíclope

Biblioteca Nacional de España

A banda d’aquests vaixells també calia sumar els vaixells mercants requisats que van operar en la seva gran majoria com transports de tropes, entre els quals van destacar els vaixells pertanyents a la Companyia Transmediterránea, que comptava amb una nombrosa flota, de la qual es van requisar els següents vaixells: Ciudad de Cádiz (EAKE); Ciudad de Barcelona (EAKF); Mahón (EARK); Ciudad de Tarragona (EARC); Isla de Tenerife (EAJF); Ciudadela, i Rey Jaime II. De la Companyia Marítima del Nervión van participar els vaixells Mar Cantábrico (EAKU) i el Mar Negro, bessó de l’anterior.

Ciudad de Tarragona

www.trameships.es

Ciudadela

www.trameships.es

Jaime II

www.trameships.es

De la Companyia Trasatlántica va participar només el Marquès de Comillas, un gran vaixell de passatge de 9.922 tones que va ser confiscat pel propi cap de l’expedició, Alberto Bayo, per transformar-lo en vaixell hospital, una acció que li va resultar bastant fàcil ja que Bayo a més de ser el cap de la Base naval també era el cap del port de Barcelona. Per això va comptar amb l’ajuda de dos metges de la Base, sent el seu director el comandant Cabezón, ingressant també al vaixell molts metges civils i organitzant fins a tres equips quirúrgics amb els seus corresponents quiròfans. El Marquès de Comillas encara que durant l’operació sobre les Balears va lluir les insígnies de la Creu Roja, en realitat va transportar a bord armament i en ocasions va ser un veritable vaixell de comandament de Bayo, on va transmetre des d’ell les seves ordres.
Igualment també van ser requisats vaixells d’altres companyies com el Cabo Silleiro, pertanyent a la Companyia Ibarra; el Darro (EALQ), de la Companyia Pinillos; el Uribe Mendi (EAJL) pertanyent a la Companyia Sota i Aznar; així com altres unitats menors com el Giralda (ELPM), un remolcador que havia servit de vaixell hidrogràfic i que havia estat retirat del servei; el motoveler Isabel Matute, i els vaixells de fusta Pons Martí, Trinidad i Cala Marsal dedicats al transport de l’ametlla balear d’unes 200 tones de desplaçament cadascun; el falutx Joven Miguel i el iot Rosa V.V.

Per realitzar el citat desembarcament, Maó va jugar un paper fonamental en la preparació del pla, ja que va servir com a base per preparar l’operació i poc a poc els vaixells de la Flota republicana van anar arribant a la Base Naval Secundària de Maó. Així per exemple el dia 3 d’agost va arribar el destructor Almirante Miranda, (encara que va tornar a marxar novament per donar suport a les columnes en les seves expedicions a Formentera i Eivissa); el dia 7 va ser el torn del transport Mar Negro amb homes i armes i a l’endemà ho va fer el Marqués de Comillas, que va transportar milicians i material tot i estar habilitat com a vaixell hospital.

Mar Negro

www.vidamaritima.com

La columna de desembarcament de Bayo, a bord dels transports i acomboiada pels dos destructors i en companyia del vaixell hospital Marqués de Comillas, va iniciar la seva sortida de Maó a la 01:00 hores del 16 d’agost. El seu destí va ser la costa triada per al desembarcament, en concret el sud de Porto Cristo entre Cala Madrona i Cala Angila on a les 04:00 hores van desembarcar els primers 400 homes.

Milicians desembarcats amb vaixells de la Flota republicana de fons

Els vaixells de la Marina Republicana van continuar participant en l’operació i van ser artífex de diversos esdeveniments. Així per exemple, el 17 d’agost a bord del Ciudad de Cádiz va ser el lloc elegit on es va dur a terme una reunió amb diferents caps de les columnes milicianes disconformes amb la manera de portar l’operació per Bayo. Aquest, furiós un cop va saber tal reunió, va destituir a tots els caps que van assistir a aquest reunió.

Ciudad de Cádiz

www.trameships.com

El dia 19 van fer aparició 3 hidroavions italians Savoia S-55 que van causar un cert pànic als vaixells del comboi que es trobaven estacionats al llarg de la costa, sent a més a més atacat inicialment el Marqués de Comillas tot i estar pintat amb els distintius de vaixell hospital, vaixell que per cert va haver d’emprendre la navegació cap a Maó per portar els ferits. Més tard, els tres hidroavions van atacar al transport Mar Cantábrico que es va retirar sense permís, provocant la ràpida destitució per part de Bayo del seu capità.

El Marqués de Comillas con los distintivos de la Cruz Roja en el puerto de Barcelona

Arxiu Nacional de Catalunya

A principis de setembre, amb l’operació de conquesta de l’illa de Mallorca estancada, la situació es va precipitar i el dia 3 de setembre es van presentar davant la costa del cap de platja republicana el cuirassat Jaime I i el creuer Libertad, que van llançar algunes salves amb les seves poderoses torres contra les posicions rebels, produint l’entusiasme dels desembarcats. No obstant això, el capità Bayo va ser cridat a bord del creuer Libertad on un Comitè Central de l’Armada li va lliurar l’ordre de retirada, que havia de ser efectiva aquella mateixa nit.

Creuer Libertad

Biblioteca Nacional de España

Sense altre remei que abandonar l’operació, la columna de Mallorca a bord dels transports es va dirigir als ports de Barcelona, València i Maó, però els seus components van acabar per tornar a la ciutat comtal incomplint d’aquesta manera l’ordre de dirigir-se a Màlaga, anant els vaixells escortats per poderoses unitats de la Flota Republicana.
D’aquesta manera, el mateix dia 4 va arribar a Barcelona el Marqués de Comillas i el destructor Almirante Miranda on viatjava Bayo, arribant tot seguit el cuirassat Jaime I que va quedar fondejat a la dàrsena de Sant Beltrán en l’únic viatge que va realitzar dit vaixell a Barcelona durant tota la guerra. També van entrar al port barceloní altres mercants amb homes i mitjans escortats pel guardacostes Tetuan. A l’endemà arribava a València el Mar Negro escortat pel creuer Libertad, portant a bord 4.000 homes després de passar algunes peripècies a l’haver esgotat gairebé del tot els queviures i anar el vaixell curt de combustible, sent tots aquests homes enviats per ferrocarril a Barcelona en els dies següents. També altres forces van arribar a Maó al motoveler Cala Marsal i en un remolcador de la Marina republicana, sortint cap a Barcelona a l’endemà a bord del transport de guerra Darro. Igualment, el dia 6 arribava també a Maó el Ciudad de Barcelona amb milicians procedents de Mallorca, fent-se ressò de la notícia el diari La Voz de Menorca, que anunciava també l’arribada de la Mar Negro, tot i que finalment aquest vaixell arribaria a València.[2].

Cuirassat Jaime I

[1] Alguns autors com el capità de navili Ricardo Cerezo Martínez també afegien el R-10, el R-15 i la barcassa de desembarcament K-15, tal i com menciona INFIESTA, José Luis, Historia de la Guerra Civil en Cataluña, BPR-UB. FP Infiesta. Caixa 18.

[2] La Voz de Menorca, 6 de setembre de 1936.