15 abr. El Campament del XV Cos d’Exèrcit a la Batalla de l’Ebre
Iniciada la Batalla de l’Ebre el 25 de juliol de 1938, les tropes del XV Cos d’Exèrcit republicà dirigides pel tinent coronel Manuel Tagüeña van creuar l’Ebre per la zona delimitada pels municipis de Flix, Riba-roja i Ascó. El XV Cos d’Exèrcit estava integrat per les següents divisions:
- 35a Divisió Internacional a les ordres del comandant Pedro Mateo Merino (amb les Brigades XI, XIII i XV).
- 3a Divisió, a les ordres del comandant Esteban Cabezos Morente (amb les Brigades mixtes 31ª, 33ª i 60ª).
- ª Divisió, sota el comandament del comandant Manuel Álvarez Álvarez (amb les Brigades Mixtes 226.ª, 227.ª i 59ª).
En només quatre dies, l’Exèrcit republicà va aconseguir ocupar més de 800 km quadrats, arribant fins als voltants de Gandesa; encara que no obstant això no van poder ocupar la localitat, estancant-se així el front.
Una vegada aturada l’ofensiva republicana gràcies especialment als reforços amb els quals va comptar l’exèrcit franquista; aquest va anar recuperant a poc a poc el terreny perdut, obligant als republicans a retrocedir. L’avanç de les tropes del bàndol rebel va ser molt lent, però ja a finals d’octubre es podia entreveure que els republicans no podrien aguantar molt més les seves posicions. Així d’aquesta manera, el 3 de novembre, Juan Modesto Guilloto, cap de l’Exèrcit de l’Ebre, va ordenar al tinent coronel Manuel Tagüeña, cap del XV Cos d’Exèrcit, organitzar una defensa escalonada de les últimes posicions republicanes per permetre així la retirada de les tropes per Flix. Precisament, l’última zona de resistència estava situada al sector de la Fatarella-Riba-roja-Ascó, sent aquesta zona on estava situat el campament de la XV Cos d’Exèrcit. La seva situació no era ni de bon tros descurada, ja que es tractava d’un lloc que estava ben defensat, camuflat i amb un gran domini visual sobre el riu; i que permetia el contacte directe amb la rereguarda republicana.
Segons la senyalítica que podem trobar en el lloc, el campament de la XV Cos d’Exèrcit i el quarter general de l’Estat Major es van emplaçar en quatre terrasses de conreu, orientades d’est a oest i delimitades per alts marges de pedra, aprofitats per donar suport contra ells les cabanes i dependències necessàries per al dia a dia de la tropa. Entre aquestes es trobaven dependències utilitzades com a magatzems, oficines, latrines, cuines, infermeria, etc …; així com també diferents refugis excavats a la roca per garantir la seguretat dels acampats. Aquestes cabanes eren d’una sola planta, de forma quadrangular, amb finestres a l’exterior i teulada a un sol vessant, construïdes amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Les millor condicionades estaven arrebossades amb argamassa i el paviment interior enllosat, sent probable que aquestes fossin les destinades als comandaments. Respecte a la vida al Campament de la XV Cos d’Exèrcit, aquesta no era cap luxe, però lògicament comparant-la amb les trinxeres on els soldats havien de patir constantment els atacs del bàndol rebel; oferia als soldats unes condicions més favorables.
Com era d’esperar, al campament es destinaven els batallons més castigats, on romanien només unes hores o diversos dies, circumstància que els permetia dormir sota sostre, menjar calent i ser atesos de les ferides. Tot i així, el més valorat era poder-se dutxar i bullir la roba per a exterminar tot els paràsits (polls, puces, etc …) que els soldats portaven a sobre, especialment durant els calorosos dies d’agost. Per aquest motiu i mitjançant camions cisterna, es transportava aigua des del riu Ebre fins al campament; muntant a més un sistema mòbil de dutxes. Sobre la zona recuperada del campament pel COMEBE (Consorci d’Espais de la Batalla de l’Ebre), es tracta de la zona que té més cabanes agrupades, amb tres grups de construccions a la mateixa terrassa i un carrer empedrat per facilitar la circulació dels soldats. Destaquen dues cabanes amb coberta de cúpula de pedra feta amb la tècnica d’aproximació de filades, molt poc habitual en aquestes comarques.
Respecto a la vida en el Campamento del XV Cuerpo de Ejército, ésta no era ningún lujo, pero lógicamente comparándola con las trincheras donde los soldados tenían que sufrir constantemente los ataques del bando sublevado; ofrecía a los soldados unas condiciones más favorables. Como era de esperar, al campamento se destinaban los batallones más castigados, donde permanecían sólo unas horas o varios días, circunstancia que les permitía dormir bajo techo, comer caliente y ser atendidos de sus heridas. Aún así, lo más valorado era poderse duchar y hervir la ropa para exterminar todo los parásitos (piojos, pulgas, etc…) que los soldados llevaban consigo, especialmente durante los calurosos días de agosto. Por este motivo y mediante camiones cisterna, se transportaba agua desde el río Ebro hasta el campamento; montando además un sistema móvil de duchas.
Sobre la zona recuperada del campamento por el COMEBE (Consorcio de Espacios de la Batalla del Ebro), se trata de la zona que tiene más cabañas agrupadas, con tres grupos de construcciones en la misma terraza y una calle empedrada para facilitar la circulación de los soldados. Destacan dos cabañas con cubierta de cúpula de piedra hecha con la técnica de aproximación de hiladas, muy poco habitual en estas comarcas.
