01 oct. La cessió dels submarins italians Archimede (General Mola) i Torricelli (General Sanjurjo) a la Flota franquista
Una vegada finalitzada la participació dels submarins italians a aigües del Mediterrani republicà (octubre de 1936-febrer de 1937); el tràfic marítim entre els ports francesos i russos amb els ports republicans es va intensificar, provocant el reforçament de l’exèrcit republicà, tant necessari després de la desfeta de Màlaga i sobretot davant les noves ofensives de l’exèrcit franquista[1]. El Govern franquista va continuar amb la seva petició de cessió d’unitats submarines al govern italià, tal i com havia intentat abans de la primera campanya submarina. Al contrari que l’anterior vegada, en aquest cas va obtenir bons resultats, ja que el Govern italià va acceptar l’anomenada petició cap a finals de març de 1937. Els submarins cedits per la Marina italiana a la Marina franquista van ser el Archimede i el Torricelli, dos submergibles que ja havien participat activament a aigües catalanes i que serien donats de baixa definitivament a la Marina italiana a l’abril de 1937.
Submarins General Mola i General Sanjurjo
Així per tant, el 17 d’abril i després d’un període de manteniment, els dos submarins van sortir de la base italiana de La Spezia, per ser entregats la nit del dia 19 a la Marina franquista prop de l’illa de Cabrera, lluny de possibles espies. Els dos submergibles van arribar amb una petita tripulació italiana i alguns dels oficials espanyols que havien estat enviats a Itàlia per familiaritzar-se amb els submarins. Els seus comandants van ser els capitans de corbeta Pedro Suances i Rafael Fernández de Bobadilla, sent el primer d’ells el comandant de l’esquadrilla[2]. A la seva arribada a la badia de l’illa de Cabrera els estaven esperant dos mercants armats de la marina rebel, el Mallorca i el Jaime I; portant a bord les dotacions espanyoles formades per voluntaris desembarcats de totes les unitats de la Armada i que s’havien de fer càrrec dels submarins, tot i que la major part d’ells no havia embarcat mai a un submergible. A bord de cada submarí, van quedar com a voluntaris varis mariners italians, en concret: un oficial de màquines, tres torpedistes, dos hidrofonistes, dos electricistes, un timoner i dos artillers.
Els dos submarins, per ordre expressa del general Franco es van anomenar en un principi C-3 i C-5, alhora d’intentar d’enganyar als republicans de que es tractaven dels dos submergibles perduts pels republicans i que havien estat reflotats i posats de nou al servei actiu pels rebels.
Font: Pinterest
Font: Pinterest
Al dia següent de la seva arribada, els dos submergibles van ser traslladats a la badia de Pollença, establint-se la seva base al port de Sóller. En aquest lloc, a més de requisar-se un hotel per les tripulacions, es va haver de muntar un taller de reparacions i d’emmagatzematge de torpedes i polvorins, així com d’altres elements necessaris, en molts dels casos exportats directament des d’Itàlia; degut a que l’única base de submarins de tota Espanya residia a Cartagena, sota control republicà[3]. Els submarins van anar a dependre directament de l’Almirall de la Flota, que va disposar un període de destrament de les dotacions amb una durada de dos setmanes, començant per sortides a la mar a aigües de Mallorca, realitzant diferents exercicis per familiaritzar a les tripulacions amb els submergibles. Posteriorment a l’agost d’aquest mateix any, els dos submarins van ser rebatejats com General Mola (ex Archimede) i General Sanjurjo (ex Torricelli). Abans però d’aquestes dates i del seu rebateig, entre els dies 12 al 22 de maig, els dos submarins van realitzar diferents missions, sobretot al canal de Spartivento, entre Sicília i el Cap de Bon, on podien atacar als vaixells mercants amb el canó de 100 mm que portaven instal·lats, més que tot degut a que no tenien existència suficient de torpedes[4]. Una vegada finalitzada aquesta missió per aigües del canal de Sicília, les tripulacions van haver de continuar treballant en els dies successius, degut també a la mancança de personal de terra. Una vegada acabats aquests treballs, van iniciar les primeres missions d’aquests submergibles pel Mediterrani, en concret per aigües catalanes, amb les mateixes instruccions a seguir que les donades anteriorment a mitjans d’octubre de 1936 als submergibles italians.
Els dos submarins van iniciar així les operacions per la Mediterrània republicana sortint ambdós el mateix dia per realitzar les primeres missions. D’aquesta manera, el submarí General Mola (ex-Archimede) va sortir de Sóller la nit del 29 de maig per actuar a les costes catalanes, sent la primera acció l’enfonsament del veler Granada al dia següent. El submergible va observar el veler durant el dia, estant submergit a unes 22 milles al sud-est del Cap Gros (7 milles a Llevant de Tarragona); i per no malgastar cap torpede, ja que portava els justos, va esperar fins la nit per atacar-lo. L’acció es va desenvolupar a les 20:15 hores, quan el Granada, un veler de 214 tones amb matrícula de Barcelona i amb un carregament de ciment de la fàbrica Fradera Vallcarca (Garraf) que feia la travessia Barcelona-Alacant i navegant a dos milles de la costa a l’alçada de Cambrils, va ser sorprès pel submarí. El submergible li va sortir al pas, disparant-li 25 canonades sense previ avís, destrossant en pocs moments l’embarcació. La tripulació, composta per vuit homes, va haver d’abandonar ràpidament el veler amb els bots de a bord, arribant a les dotze de la nit a Cambrils. Entre els vuit homes es va haver de lamentar una baixa, la mort a conseqüència de la metralla del mariner Salvador Baberoni, de 38 anys i natural de València; així com dos ferits, Antonio Colomar, de 28 anys i ferit en un braç i Antoni Lafuente, de 30 anys i ferit en una cama, que van quedar hospitalitzats. Els cinc membres restants de la tripulació van sortir ràpidament cap a València per ordre del Govern, que al conèixer l’arribada dels supervivents, van donar les ordres oportunes perquè fossin atesos degudament[5]. Després d’aquesta acció, el submarí va haver de tornar novament a Sóller degut a un problema a les bateries del submergible; i amarant al migdia a la base mallorquina va aprofitar per posar a punt altres qüestions. Una vegada finalitzada les tasques de manteniment, es va dirigir cap a la zona compresa entres el Cap Gros i el Cap de Sant Antoni, on va continuar a l’aguait d’unitats republicanes, on enfonsaria al pailebot Rápido al Cap de Sant Antoni, restant davant València fins al dia 9, que tornaria a Sóller.
Submarí General Mola
L’altre submarí, el General Sanjurjo (C-5, ex-Torricelli), va iniciar la seva activitat també la nit del dia 29, sortint de la base de Sóller per actuar a aigües catalanes. Aquest va tenir una acció molt més destacada que el General Mola ja que va arribar a enfonsar a la motonau Ciudad de Barcelona, que feia la travessia Marsella-València. El fet ocorria el dilluns dia 31 de maig, quan el submarí va atacar al Ciudad de Barcelona a les 14:00 hores quan aquest estava a l’alçada de Malgrat de Mar i molt pròxim la desembocadura del riu Tordera.[6]
Ciudad de Barcelona
Després de l’atac i l’enfonsament al Ciudad de Barcelona, el submarí va continuar fustigant la costa catalana i el dia 4 de juny va protagonitzar un altre atac, en aquest cas però sense poder igualar l’èxit aconseguit a Malgrat de Mar amb el Ciudad de Barcelona. Així trobant-se el submarí al migdia entre Palamós i Sant Feliu de Guíxols, va atacar al vaixell-tanc Campero, ocasionant-li greus desperfectes, havent de refugiar-se aquest al port de Palamós. El submarí va llançar-li un torpede que el va provocar greus desperfectes però no el va poder enfonsar ja que va haver de cancel·lar l’atac degut a que es va topar amb la resistència que oferien les bateries de costa i sobretot de varis hidroavions que escortaven al vaixell i que atacarien al submarí, tot i que sense conseqüències pel submergible. Entre la tripulació del Campero no va haver víctimes mortals però si un ferit. La notícia va ser donada pels medis republicans com Solidaridad Obrera informant del succés a partir del testimoni del tripulants d’un hidroavió que realitzava la tasca de protegir al vaixell-tanc[7]. Immediatament després de conèixer la notícia, les primeres autoritats republicanes i una ambulància de la Creu Roja van sortir de Girona cap a Palamós per donar l’assistència necessària a la tripulació del Campero. Per altra banda, també aquest mateix dia era traslladat a Barcelona en un camió el torpede que havia quedat a la platja de Lloret de Mar quan el submarí va intentar atacar al Ciudad de Barcelona abans d’enfonsar-lo. Mentrestant, el submarí donava per finalitzada la seva missió a aigües catalanes i el dia 7 de juny tornava a la seva base de Sóller amb un bon resultat, ja que havia aconseguit enfonsar a la motonau Ciudad de Barcelona i provocar desperfectes al petrolier Campero.
Submarí General Sanjurjo
[1] A principis de 1937, els republicans perdrien Màlaga davant dels franquistes i la zona de costa del Mediterrani que passaria a controlar el bàndol governamental aniria des de Portbou fins Almeria.
[2] BARGONI, Franco, La participación naval italiana en la Guerra Civil Española. Pàg. 300-301.
[3] BARGONI, Franco, La participación naval italiana en la Guerra Civil Española. Pàg. 300-301.
[4] Entre les seves característiques en quant a armament, comptaven amb dos canons bivalents OTO de 100/47 mm, dos metralladores Breda de 13,2 mm. Model 1931 a la torre, en missió antiaèria i vuit tubs llançatorpedes de 533 mm.
[5] La Vanguardia, 1 de juny de 1937.
[6] Les seves característiques principals eren les següents: eslora, 101,43 metres; manga, 14,93 metres; puntal, 6,87 metres, i calat medi, 6,51 metres. El tonatge total era de 3.946 tones mètriques, i el seu desplaçament, de 5.359 tones mètriques. Va ser construït en les drassanes italians durant l’ any 1929 i registrat en el Lloyd’s en 1930. Posseïa dos motors d’olis pesats de 6.30Q HP, indicats, que li donaven una velocitat de 15,35 nusos. Pertanyia a la flota republicana de la Compañía Transmediterranea de Barcelona, i en el moment de produir-se el moviment feixista a Espanya, estava afecte al servei regular de correu i passatge entre el port de Barcelona i el de Palma de Mallorca. Informació extreta de la pàgina web www.trasmeships.es
[7] Solidaridad Obrera. 4 de juny de 1937.
