GRIEGC

15 nov. Les Fortificacions de Velilla de Cinca (Osca)

Posted at 17:00h in Aragó, Aragón, Fortificació, Fortificación, Guerra Civil, Guerra Civil, Línea del Cinca, Línia del Cinca, Monzón, Trincheras, Trinxeres, Velilla de Cinca by griegc

La posició de Velilla de Cinca corresponia al sector de Fraga dins de la Línia Fortificada del Cinca. L’inici d’aquesta línia fortificada es va iniciar a finals d’agost del 1936, però les obres de fortificació no anaven més al nord d’Estada. Tot i això, i a petició del coronel Villalba, que tenia la seva caserna general a Barbastro, es va decidir també continuar fortificant més cap al nord, sent el límit Boltaña; iniciant-se les obres en aquest nou sector, anomenat Sector Boltaña el novembre de 1936. Hi ha constància que en general, es va treballar en les posicions de la Línia Fortificada del Cinca fins a finals de 1937; i fins i tot en algunes posicions, com és el cas d’Albalate de Cinca, també es va treballar al gener de 1938.

Sobre les posicions defensives que es van construir a Velilla de Cinca, hi ha diverses fonts que poden aclarir aquest assumpte. La primera és una memòria presentada pel mateix exèrcit republicà a finals de gener de 1937, en què es deia que “aquesta posició situada al Nord de Fraga, té per objecte impedir que l’enemic que avancés per l’altiplà dels Monegros, pogués traslladar-se per aquesta part per baixar a la ribera del Cinca per les barrancades que des de l’altiplà descendeixen ràpidament a la conca del riu. La posició consisteix en un emplaçament per a una bateria de campanya. Emplaçament que ha exigit una gran excavació i la construcció d’un camí per poder portar les peces a la bateria, que té una longitud de 8.300 metres. També s’ha construït una llarga trinxera capaç per a 600 homes, els abrics subterranis, observatoris, llocs de comandament i camí cobert d’unió“[1].

D’altra banda, segons un oficial anglès que va visitar totes les fortificacions de la Línia del Cinca a la primavera de 1937, comentava en un informe sobre aquest sector que “una milla al Nord d’on acaben les trinxeres del costat Nord del quilòmetre 428, es ha emplaçat una bateria per a canons de 105 mm. Perquè els canons puguin col·locar-se en aquest emplaçament, s’ha construït un camí de 7 milles; que comença a la carretera a la sortida del poble de Velilla de Cinca i puja a l’altiplà dels “Monegros” vorejant els barrancs. A una milla i mitja al Sud de la trinxera Sud s’ha emplaçat una altra bateria anàloga, però el camí per arribar-hi ja estava construït; només s’ha hagut de reparar el que existia per anar de Torrente de Cinca als camps de l’altiplà. Entre aquestes dues bateries extremes n’hi ha una altra també per a peces de 105, que està situada al costat de la carretera només a uns cent passos de la “Caseta Caminero” al costat del K 428. Primerament les tres bateries van quedar sense blindatge; només tenien un sostre de canyes i branques per lliurar-se de les vistes dels aeroplans enemics, però més endavant es va començar a construir-les de ciment amb fortes voltes a prova de bombes d’aviació fins a cent lliures i més. A cada bateria hi ha dipòsits per a les municions i bons abrics refugis per a tot el personal”[2].

Per aquestes mateixes dates aproximadament, en un informe resum de les fortificacions de la Línia del Cinca referent a l’artilleria, es deia que les posicions del Sector de Fraga, amb dos centres de resistència, eren unes posicions fortament organitzades amb tres línies, protegides per una línia de detenció a la riba oriental del Cinca. La missió d’aquestes posicions era impedir el pas del Cinca per la carretera de Madrid a França, així com impedir el desbordament de l’enemic pel pla dels Monegros. Per reforçar aquest nucli existien les posicions de Velilla i Torrente que taponaven els barrancs que s’estenien per la plana. Pel que fa a l’artilleria d’aquest sector, es dividia en dos grups, l’agrupació artillera pròpia de Fraga i l’agrupació artillera d’Alcolea. L’Agrupació Fraga, estava formada per una bateria acasamatada de 75 mm a Velilla de Cinca; una altra de 105 mm a Fraga; dos de 75 mm a Torrent de Cinca, i una altra de 105 mm a Montnegre.

D’altra banda, gràcies a una altra documentació sabem les obres de les posicions defensives que s’estaven duent a terme a finals del mes d’abril de 1937 a Velilla de Cinca[3]. Segons aquesta informació, s’havien construït les posicions defensives següents:

INFANTERIA

Nius de metralladores:

Un niu de metralladores doble, tipus Fraga, situat al pla. Cada niu tenia les mides següents: 4,80 x 3,60 x 2,50 metres, amb parets de formigó armat d’un gruix mínim de 0,30 metres, blindatge del sostre amb armadures de rodó amb un gruix mínim de 0,40 metres. Aquest niu estava flanquejat per 30 metres de trinxera amb un camí cobert d’uns 50 metres. El niu de metralladores es trobava a finals d’abril del 1937 amb la solera feta i a punt de col·locar l’armadura.

Un niu de metralladores doble, tipus Fraga, a San Valero. A finals d’abril del 1937 el niu tenia l’excavació amb uns 0,50 metres fets. La resta estava per començar, tenint la trinxera aproximadament uns 75 metres i el camí cobert 40 metres.

Trinxeres:

Al Pla s’estava fent l’excavació de dos trams de trinxera d’uns 60 metres amb un camí cobert de 50 metres en total.

ARTILLERIA

Bateries

Una bateria de 75 mm amb murs de maçoneria i formigó, el sostre blindat amb carrils, amb la seva excavació finalitzada. A la segona secció a una de les peces li faltava 1,50 metres de paret per arribar a l’alçada de la coberta, l’altra igual.

Refugis:

A la primera secció dues galeries d’entrada de 18 x 2 x 2 metres amb una altra d’unió de 21 x 2 x 2,5 metres. L’excavació estava acabada faltant els murs paracascos. A la segona secció dues galeries d’entrada de 20 x 2 x2 amb una altra d’unió de 25 x 2 x 2,5 metres. L’excavació i els murs paracascos acabats.

Faltava per acabar les obres tal com estaven concebudes: 2 observatoris, 2 polvorins d’un mòdul de foc cadascú.

Resum de les obres realitzades al mes d’abril de 1937 en les posicions de Velilla de Cinca

Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo (Archivo CNT)

Finalment, una altra documentació ens refereix totes les posicions que existien a Velilla de Cinca a l’octubre de 1937 i el seu estat constructiu, sent aquesta la darrera referència a les posicions defensives de Velilla de Cinca que es coneixen. Així doncs i segons aquesta documentació, existien les següents posicions:

INFANTERÍA

Trinxera: 414,60 metres lineal de trinxera, 105 metres lineal de trinxera en construcció.

Camí cobert: 82 metres de camí cobert.

Nius de metralladores:- 2 nius de metralladores dobles blindats amb formigó.
– 2 nius de metralladores dobles en construcció. Dues esplanacions per a metralladores.

ARTILLERIA

Bateria de Velilla. Aquesta bateria està composta de dues seccions de 75 mm de tir ràpid i rasant per batre el pla. Hi ha una secció acasamatada de punteria directa i una altra complementària desenfilada, totes dues en construcció.

Pista d’accés: Una desenfilada i rereguarda, ja construïda i d’uns 5.400 metres de longitud, amb sortida al poble de Velilla.

Abrics: Dos als voltants de la bateria i capaços per contenir el personal i dos mòduls de foc. Dimensions de dues boques de 15 x 2 x 2 metres i un través de 24 x 2 x 2,50 metres.

Per acabar, cal dir que totes aquestes posicions defensives no van complir l’objectiu amb el qual van ser dissenyades a causa del ràpid avenç de l’exèrcit del bàndol revoltat a finals de març de 1938. Si que cal esmentar que a Chalamera es va dur a terme una lleugera resistència per part de les tropes republicanes, però poc van poder fer davant la superioritat del seu rival. En línies generals, per tant, totes aquestes construccions defensives van suposar un elevat cost econòmic i humà que va realitzar el bàndol republicà sense que servís per al seu objectiu de resistència.