01 gen. PROJECTE DE FORMACIÓ I PLANTILLA PER A UNA BRIGADA MIXTA DE FORCES PIRINÀIQUES
Segons les característiques que presentava la guerra a alta muntanya a causa del terreny on havia d’operar, els principis generals que regulaven l’estructura de les unitats de Brigades Mixtes havien de ser essencialment modificats.
La nova organització del front aragonès que havia estat remesa a la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya a principis de 1937 pel que a la zona nord de l’Alt Aragó es referia presentava diferents dificultats. Entre elles destacava que hi havia poques vies de comunicació a l’Alt Pirineu; la compartimentació del terreny per les zones impracticables que el dividien en fronts sense continuïtat possible, així com la naturalesa del terreny.
Tot això feia que els efectius militars del Regiment Pirinenc Núm. 1 que estava assignat a aquesta zona, es trobessin condicionats sempre a la contextura del terreny; i per la dificultat d’aprovisionament i limitat pel que fa al moviment, es trobaven també obligats a una reducció d’efectius militars, tot i tenir un front assignat més gran. Així doncs, sota el punt de vista organitzatiu, calia centralitzar de tal manera els mitjans indispensables per conservar la seva mobilitat i eficàcia, que a la pràctica es podia dir que aquestes forces havien d’actuar la majoria de vegades disposant d’elements propis i gairebé autònomament, obligades com ho estaven per la compartimentació del terreny.
En posar a consideració de l’Estat Major Central i de la secció d’Organització del Ministeri de la Guerra les plantilles, adaptades a la necessitat de la zona d’alta muntanya on actuava aquest Regiment, organitzat expressament i per tant especialitzat a aquesta zona, es va tenir a compte conservar en tant que fos possible la plantilla del Ministeri. Per això es va intentar dotar aquestes forces a semblança de les tropes alpines suïsses, austríaques, italianes i franceses, que tenien com a norma directriu la rapidesa del seu moviment. Per aquest motiu era imprescindible comptar amb tots els elements propis que necessitessin per subsistir durant el temps precís que l’alt comandament convingués en una regió muntanyosa, aïllada i mancada de comunicacions; base de la necessitat d’adaptació de procediments habituals de marxa, estacionament, seguretat i combat, que necessitaven per a l’eficàcia d’aquestes forces que es recolzaven en la lleugeresa de la seva actuació.
Aquestes eren les raons que feien pensar en la conveniència de formar una Brigada Mixta Pirinenca, al nord de la Brigada Mixta Autònoma 130, i la zona de la qual a cobrir partia de Broto i es remuntava fins al límit de la frontera francesa, tenint com a objectiu immediat les poblacions de Sallent de Gállego i Canfranc, amb les seves carreteres que comunicaven a França i la possibilitat de fer una maniobra envoltant pel nord sobre Jaca.
Cal destacar que la Companyia de fusellers granaders d’infanteria, hauria de realitzar serveis que l’aïllara gairebé per complet de la resta de les forces, ja que tant la Companyia de Serveis de la Brigada Mixta del Batalló d’infanteria, com la Companyia de metralladores de la mateixa unitat, tenien els seus escamots destacats a les tres Companyies de fusells granaders per quan aquestes haguessin d’anar soles a complir una comesa determinada. El personal que nodria aquestes forces era escollit, perquè el de la Companyia d’Esquís, que feia les vegades d’esquadró per als reconeixements, estava integrat per guies i esportistes de les nombroses societats excursionistes de Catalunya, i en general el de totes les unitats, per gent ja avesada als Pirineus.
RELACIÓ DELS ELEMENTS QUE COMPONEN LA BRIGADA MIXTA PIRENAICA.-
QUARTER GENERAL
– Cap de Brigada, Cap d’Estat Major i de la Caserna General, Ajudant, Pagador, Metge-Cirurgià, Farmacèutic, Oficines, Escala de protecció de la Caserna General (2 Metralladores per a la defensa D.C.A.), Secció de Transmissions, Equip Quirúrgic, Farmàcia i Pagaduria d’Havers de la Brigada.
INFANTERIA (3 Batallons)
Batalló d’infanteria
PLANA MAJOR.- Cap de Batalló, Ajudant i Cap de la Companyia de Lloc de Comandament, Pagador Habilitat, Cap de Proveïments, Metge, Veterinari i Companyia de Lloc de Comandament.
1 Secció: escamot de transmissions, escamot d’evacuació sanitària i escamot de cuines a llom.
2 Secció: escamot de sapadors, escamot d’explosius i escamot de pontoners.
3 Secció per al tren de Batalló: escamot de municionament, escamot de queviures i escamot de bagatges.
Les seccions 1 i 3 tenien els seus escamots destacats per esquadres a les companyies de fusellers granaders, excepte el de Transmissions, que havia de quedar sempre als voltants del lloc de comandament del cap del Batalló.
3 Companyies de fusellers granaders.- A tres seccions, a 2 escamots, a 3 esquadres, (una d’aquestes amb 1 fusell metrallador i una altra amb un morter de 50 mm.).
TOTAL per a la Companyia: 6 Fusells Metralladors i 6 morters de 50 mm. Companyia de metralladores.
Secció de metralladores (6 metralladores) Secció de màquines d’acompanyament (3 morters i 3 canons d’infanteria). Ambdues destacables per escamots a les tres companyies de fusellers granaders. (1 escamot de la Secció de màquines d’acompanyament portava 1 morter i 1 canó d’Infanteria).
ARTILLERIA
2 Bateries d’Artilleria de Muntanya de 105 mm amb 3 peces.- (Havia d’organitzar-se un grup de tres Bateries; però en atenció a les escassetat del material amb què es comptava, no era més que dues Bateries).-
INTENDÈNCIA
Companyia.
1 Secció (Serveis ). Un escamot de queviures i un altre de carnització, i un altre de fabricació de pa.
2 Secció (tropes). Una Secció de tres escamots per als combois, des de la rereguarda a la Caserna General, i des d’aquesta als llocs de comandament de les unitats.
SANITAT
Secció d’evacuació Sanitària. Amb artoles i lliteres, per al transport de ferits, accidentats i malalts, des dels llocs de comandament de les unitats a la caserna general, i des d’aquest a la rereguarda.
MUNICIONAMENT
Secció. Un escamot per al Parc de municions, i un altre per al servei de municions a les diverses unitats de la Brigada.
NOTA. Per a l’exploració i el reconeixement, es podia utilitzar la Companyia d’esquís ja organitzada anteriorment.
